Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

August

Índex August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

200 les relacions: Administració provincial romana, Adulteri, Agripina I, Agripina II, Albània, Alexandria, Antiga Grècia, Apol·lònia, Aqüeducte, Arc de triomf, Aristocràcia, Armadura, Ars Amatoria, Assassinat de Juli Cèsar, August de Prima Porta, Aule Hirti, Aule Terenci Varró Murena, Àcia, Àfrica (província romana), Àugur, Batalla d'Àccium, Batalla de Filipos, Blat, Calígula, Campània, Cònsol romà, Ciceró, Clàudia Livil·la, Clòdia (promesa d'August), Cleòpatra VII, Comicis romans, Cop d'estat, Culte, Dalmàcia, Dècim Juni Brut Albí, Dèspota, Dictador romà, Dictadura, Dinastia Júlio-Clàudia, Dioclecià, Dret, Drus Cèsar, Drus el Jove, Drusil·la (germana de Calígula), Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Emili Lèpid, Emperador romà, Eneida, Epir (regió històrica), ..., Eques, Erari, Escribònia (esposa d'August), Estat, Estat d'excepció, Exèrcit, Fòrum d'August, Fòrum Romà, Flota, Gai Agripa, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Mari, Gai Octavi (pretor 61 aC), Gai Vel·lei Patercle, Gai Vibi Pansa, Gàl·lia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gneu Domici Aenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Pompeu Magne, Guerra de Perusa, Hispània, Imperi Romà, Institució, Itàlia, Itàlia romana, Janus (mitologia), Júlia (filla d'August), Júlia (neta d'August), Júlia Drusa, Júlia Livil·la, Júlia Major, Júlia Menor, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Lívia Drusil·la, Legat, Legió romana, Legionari, Legislació, Llista d'emperadors romans, Luci Agripa, Luci Cassi, Luci Corneli Sul·la, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Macedònia (província romana), Magistrat, Mar Negra, Marc Aci Balb, Marc Antoni, Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Juni Brut tiranicida, Marc Licini Cras Dives I, Marc Tul·li Ciceró, Marc Vipsani Agripa, Matrimoni, Mausoleu d'August, Mecenàs, Mestre de cavalleria, Mitologia romana, Monarquia, Mos maiorum, Museu Nacional Romà, Neró, Neró Cèsar, Nola, Octàvia Major, Octàvia Menor, Ovidi, Parts, Pater familias, Pater patriae, Patrici (classe romana), Pax romana, Pòstum Agripa, Península Ibèrica, Pontífex Màxim, Pretor, Primer Triumvirat, Primus inter pares, Princeps, Principat, Propaganda, Província, Ròmul i Rem, Religió a l'antiga Roma, Rellotge de sol d'August, República Romana, Res Gestae Divi Augusti, Roma, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Senat, Senat romà, Sext Pompeu Pius, Sicília, Suetoni, Tarraconense, Tàcit, Tàrraco, Teatre de Marcel, Temple romà, Tercera Guerra Civil Romana, Terratinent, Tiberi, Toga viril, Tomis, Tractat de Brindisi, Tribut, Triomf, Triumvir, Velitres, Vestal, Veterà, Virgili, 1 de juliol, 12 aC, 12 de gener, 13 aC, 13 de gener, 14, 16 de gener, 19 aC, 19 d'agost, 2 aC, 2 de setembre, 22 aC, 23 aC, 23 de setembre, 27 aC, 27 de novembre, 28 aC, 29 aC, 31 aC, 31 de desembre, 32 aC, 33 aC, 34 aC, 35 aC, 36 aC, 40 aC, 42 aC, 43 aC, 44 aC, 46 aC, 49 aC, 51 aC, 58 aC, 60 aC, 63 aC. Ampliar l'índex (150 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: August і Administració provincial romana · Veure més »

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Nou!!: August і Adulteri · Veure més »

Agripina I

MAN, Madrid) Agripina I o Agripina Major fou la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Nou!!: August і Agripina I · Veure més »

Agripina II

Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d'Agripina I i de Germànic.

Nou!!: August і Agripina II · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: August і Albània · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: August і Alexandria · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: August і Antiga Grècia · Veure més »

Apol·lònia

* Antroponímia: Apol·lònia (prenom), prenom femení català.

Nou!!: August і Apol·lònia · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: August і Aqüeducte · Veure més »

Arc de triomf

Arc de Triomf de Barcelona Larc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.

Nou!!: August і Arc de triomf · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: August і Aristocràcia · Veure més »

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Nou!!: August і Armadura · Veure més »

Ars Amatoria

Portada d'una edició del 1644 del ''Ars Amandi'' L'Ars Amatoria («L'art d'estimar») és un poema escrit per l'escriptor llatí Ovidi.

Nou!!: August і Ars Amatoria · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: August і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze L'August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: August і August de Prima Porta · Veure més »

Aule Hirti

Aule Hirti (Aulus Hirtius A. F.) fou un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: August і Aule Hirti · Veure més »

Aule Terenci Varró Murena

Aule Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) fou probablement fill de Luci Licini Murena, però fou adoptat per Aule Terenci Varró del que va agafar el nom.

Nou!!: August і Aule Terenci Varró Murena · Veure més »

Àcia

Àcia Balba o Àcia o Àtia (Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà; fou la filla de Marc Aci Balb d'Arícia, i de Júlia, la germana de Juli Cèsar i, per tant, neboda d'aquest darrer; fou la mare d'August.

Nou!!: August і Àcia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: August і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Nou!!: August і Àugur · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium.

Nou!!: August і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: August і Batalla de Filipos · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: August і Blat · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: August і Calígula · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: August і Campània · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: August і Cònsol romà · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Ciceró · Veure més »

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC – 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Nou!!: August і Clàudia Livil·la · Veure més »

Clòdia (promesa d'August)

Clòdia (Clodia Pvlchra) fou filla de Publi Clodi Pulcre i promesa el 43 aC a Octavi o Octavià (August), qui no la va acceptar mai com a muller i al començament de la guerra de Perusa la va retornar a la seva mare Fúlvia.

Nou!!: August і Clòdia (promesa d'August) · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: August і Cleòpatra VII · Veure més »

Comicis romans

Els comicis eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Comicis romans · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: August і Cop d'estat · Veure més »

Culte

El culte és l'adoració d'una divinitat, els actes que manifesten exteriorment i en societat la fe dels individus.

Nou!!: August і Culte · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Dalmàcia · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) fou un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: August і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dèspota

Dèspota (en grec: δεσπότης, despotēs, femení: δέσποινα, despoina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol bizantí que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.

Nou!!: August і Dèspota · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: August і Dictador romà · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: August і Dictadura · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: August і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: August і Dioclecià · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: August і Dret · Veure més »

Drus Cèsar

Drus Cèsar (7-33) fou fill de Germànic i Agripina Major.

Nou!!: August і Drus Cèsar · Veure més »

Drus el Jove

Drus Cèsar, normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Neró Claudi Drus (Drus el Vell), fou fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).

Nou!!: August і Drus el Jove · Veure més »

Drusil·la (germana de Calígula)

Drusil·la (Drusilla) fou filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.

Nou!!: August і Drusil·la (germana de Calígula) · Veure més »

Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (Emilia Lepida) fou filla de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 6, que es va casar amb Drus Cèsar, fill de Germànic Cèsar i d'Agripina Major.

Nou!!: August і Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (Emilia Lepida) fou germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Nou!!: August і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Emili Lèpid

Emili Lèpid (Aemilius Lepidus) fou fill de Luci Emili Paul·le (Lucius Aemilius Paullus) i de Júlia, la néta d'August, del que per tant era besnét.

Nou!!: August і Emili Lèpid · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: August і Emperador romà · Veure més »

Eneida

''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: August і Eneida · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69 (grec Ἤπειρος, Epeiros) és una regió històrica del nord-oest de Grècia i sud d'Albània, que va des de les muntanyes de Pindos fins a la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Epir (regió històrica) · Veure més »

Eques

Els eques (llatí aeques) foren una nació d'Itàlia que habitava l'alta vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis i propencs als hèrnics (a l'est) i sabins (a l'oest).

Nou!!: August і Eques · Veure més »

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'Antiga Roma.

Nou!!: August і Erari · Veure més »

Escribònia (esposa d'August)

Escribònia (Scribonia Libo) fou la dona de l'emperador August abans de ser emperador.

Nou!!: August і Escribònia (esposa d'August) · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: August і Estat · Veure més »

Estat d'excepció

Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic.

Nou!!: August і Estat d'excepció · Veure més »

Exèrcit

L'Exèrcit (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar"), és el component terrestre de les Forces armades d'una nació.

Nou!!: August і Exèrcit · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: August і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: August і Fòrum Romà · Veure més »

Flota

Una flota formada per cinc països durant l'operació "Llibertat duradora" al Mar d'Oman Una flota naval és una gran formació militar de vaixells de guerra i la formació més gran en qualsevol exèrcit naval.

Nou!!: August і Flota · Veure més »

Gai Agripa

'''Gai Agripa''' Gai Agripa (Caius Agripa) fou fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Gai Agripa · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (en Caius Cassius Longinus) fou un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: August і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: August і Gai Mari · Veure més »

Gai Octavi (pretor 61 aC)

Gai Octavi (Caius Octavius) fou un cavaller romà, fill de Gai Octavi (avi d'August) i pare d'August.

Nou!!: August і Gai Octavi (pretor 61 aC) · Veure més »

Gai Vel·lei Patercle

Gai Vel·lei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campània, 19 aC-30 dC) fou un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Gai Vel·lei Patercle · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) fou un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: August і Gàl·lia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: August і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: August і Germànic Cèsar · Veure més »

Gneu Domici Aenobarb (cònsol 32 aC)

Cneu o Gneu Domici Aenobarb - en Cnaeus Domitius L. F. Cn. - fou fill del cònsol del 54 aC Luci Domici Aenobarb, amb qui fou fet presoner a Corfinium (49 aC) i el va acompanyar a la batalla de Farsàlia (48 aC) on el pare va morir.

Nou!!: August і Gneu Domici Aenobarb (cònsol 32 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: August і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa" (Bellum Perusinum) fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la república romana.

Nou!!: August і Guerra de Perusa · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: August і Hispània · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: August і Imperi Romà · Veure més »

Institució

Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.

Nou!!: August і Institució · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: August і Itàlia · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: August і Itàlia romana · Veure més »

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Nou!!: August і Janus (mitologia) · Veure més »

Júlia (filla d'August)

Júlia (Julia) fou filla d'August i Escribònia, i la seva única filla.

Nou!!: August і Júlia (filla d'August) · Veure més »

Júlia (neta d'August)

Júlia fou filla de Júlia i néta d'August.

Nou!!: August і Júlia (neta d'August) · Veure més »

Júlia Drusa

Júlia Drusa fou filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.

Nou!!: August і Júlia Drusa · Veure més »

Júlia Livil·la

Júlia Livil·la o Júlia Lívia (Julia Livia o Julia Livilla) fou filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.

Nou!!: August і Júlia Livil·la · Veure més »

Júlia Major

Júlia Major fou la gran de les dues germanes del mateix nom de Juli Cèsar, que es va casar (encara que l'ordre és incert) amb Luci Pinari i Quint Pedi.

Nou!!: August і Júlia Major · Veure més »

Júlia Menor

Júlia Menor fou la petita de les dues germanes del mateix nom de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Júlia Menor · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: August і Juli Cèsar · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. F. Q. N. Lepidus) fou nét de Quint Emili Lèpid (Quintus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) i fill de ''Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus''.

Nou!!: August і Lèpid el triumvir · Veure més »

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (Livia Drusilla), coneguda generalment com a Lívia, fou emperadriu romana, esposa d'August.

Nou!!: August і Lívia Drusil·la · Veure més »

Legat

Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'Antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.

Nou!!: August і Legat · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: August і Legió romana · Veure més »

Legionari

Vestimenta d'un legionari de finals del segle III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'Antiga Roma.

Nou!!: August і Legionari · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: August і Legislació · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: August і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Luci Agripa

Luci Agripa (Lucius Agripa) fou fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Luci Agripa · Veure més »

Luci Cassi

* Luci Cassi (procònsol), procònsol d'Àsia vers el 90 aC, probablement després d'haver estat pretor.

Nou!!: August і Luci Cassi · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: August і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l’ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (Lucius Munatius L. F.) fou un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: August і Macedònia (província romana) · Veure més »

Magistrat

Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.

Nou!!: August і Magistrat · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: August і Mar Negra · Veure més »

Marc Aci Balb

Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà.

Nou!!: August і Marc Aci Balb · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: August і Marc Antoni · Veure més »

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius Lepidus) fou fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Nou!!: August і Marc Emili Lèpid (conspirador) · Veure més »

Marc Juni Brut tiranicida

Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus), conegut com el tiranicida, fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.

Nou!!: August і Marc Juni Brut tiranicida · Veure més »

Marc Licini Cras Dives I

Marc Licini Cras Dives —Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives— (~105 aC - 53 aC) fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.

Nou!!: August і Marc Licini Cras Dives I · Veure més »

Marc Tul·li Ciceró

*Marc Tul·li Ciceró I, avi de Ciceró el famós orador.

Nou!!: August і Marc Tul·li Ciceró · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: August і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: August і Matrimoni · Veure més »

Mausoleu d'August

Mausoleu d'August. Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un imponent monument funerari del segle I aC, de planta circular, situat a Roma.

Nou!!: August і Mausoleu d'August · Veure més »

Mecenàs

Gai Cilni Mecenàs (Caius Cilnius Maecenas) fou un polític romà, patró dels literats.

Nou!!: August і Mecenàs · Veure més »

Mestre de cavalleria

El mestre de cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: August і Mestre de cavalleria · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: August і Mitologia romana · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: August і Monarquia · Veure més »

Mos maiorum

Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.

Nou!!: August і Mos maiorum · Veure més »

Museu Nacional Romà

El Museu Nacional Romà (en italià:Museo Nazionale Romano) és un conjunt de museus a Roma (Itàlia), dividit en diversos llocs de la ciutat.

Nou!!: August і Museu Nacional Romà · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: August і Neró · Veure més »

Neró Cèsar

Neró Cèsar (Nero Caesar Germanicus) fou el fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major.

Nou!!: August і Neró Cèsar · Veure més »

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Nou!!: August і Nola · Veure més »

Octàvia Major

Octàvia (Octavia) fou la filla gran de Gai Octavi, pretor el 61 aC, i de la seva primera dona Ancària, i germanastra de l'emperador August, nascut de la segona dona de Gai Octavi, de nom Àtia o Àcia.

Nou!!: August і Octàvia Major · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) fou la filla petita de Gai Octavi de la seva segona dona Àcia, i germana de l'emperador August.

Nou!!: August і Octàvia Menor · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: August і Ovidi · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: August і Parts · Veure més »

Pater familias

Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.

Nou!!: August і Pater familias · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: August і Pater patriae · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II aC.

Nou!!: August і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pax romana

Màxima expansió de l'imperi romà, després de la conquesta de Trajà La pax romana («pau romana») és el període comprés entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.

Nou!!: August і Pax romana · Veure més »

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa, fou fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Nou!!: August і Pòstum Agripa · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: August і Península Ibèrica · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: August і Pontífex Màxim · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: August і Pretor · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: August і Primer Triumvirat · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares o Primer entre iguals és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: August і Primus inter pares · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") fou un títol de la primera etapa de l'imperi Romà (Principat), rebut del Senat per Octavi August, l'any 28 dC, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: August і Princeps · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: August і Principat · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de donar suport una determinada agenda o promocionar un producte.

Nou!!: August і Propaganda · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: August і Província · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: August і Ròmul i Rem · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma tenia una gran importància, la qual cosa no li impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres pobles.

Nou!!: August і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Rellotge de sol d'August

El rellotge de sol d'August o Horologium Augusti fou el primer rellotge de sol construït a Roma, construït al Camp de Mart a pocs metres de l'Ara Pacis per ordre d'August l'any 10 aC.

Nou!!: August і Rellotge de sol d'August · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: August і República Romana · Veure més »

Res Gestae Divi Augusti

Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a assolir tot el poder que va arribar a tenir.

Nou!!: August і Res Gestae Divi Augusti · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: August і Roma · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: August і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: August і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: August і Senat · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: August і Senat romà · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: August і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: August і Sicília · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: August і Suetoni · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: August і Tarraconense · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: August і Tàcit · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: August і Tàrraco · Veure més »

Teatre de Marcel

El Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment.

Nou!!: August і Teatre de Marcel · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: August і Temple romà · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: August і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: August і Terratinent · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: August і Tiberi · Veure més »

Toga viril

La toga viril fou la toga romana que substituïa a la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys.

Nou!!: August і Toga viril · Veure més »

Tomis

Tomis fou una ciutat de la Baixa Mèsia (Mèsia Inferior) a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor (Scythia Minor).

Nou!!: August і Tomis · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: August і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tribut

Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.

Nou!!: August і Tribut · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'Antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: August і Triomf · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: August і Triumvir · Veure més »

Velitres

Velitres (llatí Velitrae) fou una ciutat del Laci, a la part sud de les colines albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Nou!!: August і Velitres · Veure més »

Vestal

Baix-relleu d'una vestal A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: August і Vestal · Veure més »

Veterà

Veterans de guerra reunits en un aniversari Escut de la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades d'Espanya. El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte.

Nou!!: August і Veterà · Veure més »

Virgili

Publius Vergilius Maro, conegut en català com a Virgili o Publi Virgili Maró (Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: August і Virgili · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 1 de juliol · Veure més »

12 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 12 aC · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 12 de gener · Veure més »

13 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 13 aC · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 13 de gener · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: August і 14 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 16 de gener · Veure més »

19 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 19 aC · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 19 d'agost · Veure més »

2 aC

L'any 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: August і 2 aC · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 2 de setembre · Veure més »

22 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 22 aC · Veure més »

23 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 23 aC · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 23 de setembre · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: August і 27 aC · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 27 de novembre · Veure més »

28 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 28 aC · Veure més »

29 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 29 aC · Veure més »

31 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 31 aC · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 31 de desembre · Veure més »

32 aC

L'any 32 aC fou un any de l'edat antiga que es coneixia a la seva època com l'any 722 ab urbe condita.

Nou!!: August і 32 aC · Veure més »

33 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 33 aC · Veure més »

34 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 34 aC · Veure més »

35 aC

; Imperi romà.

Nou!!: August і 35 aC · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 36 aC · Veure més »

40 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 40 aC · Veure més »

42 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 42 aC · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 43 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 44 aC · Veure més »

46 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 46 aC · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 49 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 51 aC · Veure més »

58 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 58 aC · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 60 aC · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: August і 63 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Augustus, Caesar Augustus, Cai Juli Cèsar Octavi, Cèsar August, Cèsar Octavi August, Cèsar august, Gai Juli Cèsar Octavià, Gaius Iulius Caesar Octavianus, Imperator Caesar Augustus, Octavi, Octavi August, Octavià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »