Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

August

Índex August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

201 les relacions: Administració provincial romana, Adulteri, Agripina la Major, Agripina la Menor, Albània, Alexandria, Antiga Grècia, Antiga Roma, Any dels quatre emperadors, Api Juni Silà, Apol·lònia d'Il·líria, Aqüeducte, Ara (diari), Arc de triomf, Aristocràcia, Armadura, Art amatòria, Assassinat de Juli Cèsar, August (títol), August de Prima Porta, Aulus Hirci, Aulus Terenci Varró Murena, Àcia, Àfrica (província romana), Àfrica romana, Àugur, Batalla d'Àccium, Batalla de Filipos, Batalla del bosc de Teutoburg, Blat, Calígula, Calendari julià, Calendari romà, Cavaller romà, Cèsar (títol), Cònsol romà, Censor romà, Ciceró, Clàudia Livil·la, Clàudia Pulcra (esposa d'August), Cleòpatra, Comandant en cap, Comicis romans, Cop d'estat, Culte, Cursus honorum, Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Dècim Juni Brut Albí, Dèspota, ..., Dictador, Dictador romà, Dinastia julioclàudia, Dioclecià, Divi filius, Dret, Drus Cèsar, Drus el Jove, Drusil·la (germana de Calígula), Egipte (província romana), Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid), Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Emperador romà, Eneida, Epir (regió històrica), Eqües, Erari, Escribònia (esposa d'August), Estat coixí, Estat d'excepció, Estat sobirà, Exèrcit, Fòrum d'August, Fòrum Romà, Flota, Gai Agripa, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Mari, Gai Vel·lei Patèrcul, Gai Vibi Pansa, Gàl·lia, Gens (família), Gens Octàvia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC), Gneu Pompeu Magne, Golf d'Ambràcia, Guerra de Perusa, Hispània, Hispània Tarraconense, Imperator, Imperi Part, Imperi Romà, Institució, Itàlia, Janus (mitologia), Júlia (filla d'August), Júlia (neta d'August), Júlia Drusa, Júlia Livil·la, Júlia Major, Júlia Menor, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Lívia Drusil·la, Legat, Legat (antiga Roma), Legió romana, Legionari, Legislació, Limites romani, Llatí, Luci Agripa, Luci Cassi Longí (cònsol any 30), Luci Corneli Sul·la, Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Macedònia (província romana), Magistrat, Mar Negra, Marc Aci Balb, Marc Antoni, Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Emili Lèpid (executat 39 dC), Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Vipsani Agripa, Matrimoni, Mecenàs, Mestre de la cavalleria, Mitologia romana, Monarquia, Mos maiorum, Museu Nacional Romà, Naulocus, Nòrica, Neró, Neró Cèsar, Numeració astronòmica dels anys, Octàvia Major, Octàvia Menor, Ovidi, Pandatària, Pannònia, Parts, Pater familias, Pater patriae, Patrici (classe romana), Pax Romana, Pòstum Agripa, Península Ibèrica, Plebs, Pontífex Màxim, Pretor, Primer Triumvirat, Primus inter pares, Princeps, Principat, Propaganda, Província, Quint Salvidiè Rufus, Rècia, Ròmul i Rem, Religió a l'antiga Roma, Rellotge de sol d'August, República Romana, Res Gestae Divi Augusti, Roma, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Senat, Senat Romà, Sext Pompeu Pius, Sicília, Suetoni, Tàcit, Tàrraco, Teatre de Marcel, Temple romà, Terratinent, Tiberi, Toga viril, Tomis, Tractat de Brindisi, Tribunícia, Tribut, Triomf, Triumvir, Velitres, Vestal, Veterà, Virgili, 1 de juliol, 12 de gener, 13 de gener, 14, 16 de gener, 19 d'agost, 2 de setembre, 23 de setembre, 27 de novembre. Ampliar l'índex (151 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: August і Administració provincial romana · Veure més »

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Nou!!: August і Adulteri · Veure més »

Agripina la Major

Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Nou!!: August і Agripina la Major · Veure més »

Agripina la Menor

Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Nou!!: August і Agripina la Menor · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: August і Albània · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: August і Alexandria · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: August і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: August і Antiga Roma · Veure més »

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Nou!!: August і Any dels quatre emperadors · Veure més »

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Api Juni Silà · Veure més »

Apol·lònia d'Il·líria

Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).

Nou!!: August і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: August і Aqüeducte · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: August і Ara (diari) · Veure més »

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Nou!!: August і Arc de triomf · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: August і Aristocràcia · Veure més »

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Nou!!: August і Armadura · Veure més »

Art amatòria

LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.

Nou!!: August і Art amatòria · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: August і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: August і August (títol) · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: August і August de Prima Porta · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: August і Aulus Hirci · Veure més »

Aulus Terenci Varró Murena

Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: August і Aulus Terenci Varró Murena · Veure més »

Àcia

Àcia Balba o Àcia o Àtia (en llatí Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.

Nou!!: August і Àcia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: August і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àfrica romana

L'Àfrica romana sovint ha estat estudiada en detall pels historiadors i arqueòlegs, malgrat les grans diferències existents al llarg del seu territori i els seus vuit segles d'història.

Nou!!: August і Àfrica romana · Veure més »

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Nou!!: August і Àugur · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: August і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: August і Batalla de Filipos · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: August і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: August і Blat · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: August і Calígula · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: August і Calendari julià · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: August і Calendari romà · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: August і Cavaller romà · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Cèsar (títol) · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: August і Cònsol romà · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: August і Censor romà · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Ciceró · Veure més »

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Nou!!: August і Clàudia Livil·la · Veure més »

Clàudia Pulcra (esposa d'August)

Clàudia Pulcra (Claudia Pulchra) fou una filla de Publi Clodi Pulcre i Fúlvia casada l'any 43 aC amb Octavià (August) per reforçar la seva aliança amb Marc Antoni, que llavors era casat amb Fúlvia, la mare de Clàudia.

Nou!!: August і Clàudia Pulcra (esposa d'August) · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: August і Cleòpatra · Veure més »

Comandant en cap

XIX. El comandant en cap és la persona que exerceix l'autoritat de comandament suprema de les forces armades d'un estat o ho fa en elements significatius d'aquestes forces.

Nou!!: August і Comandant en cap · Veure més »

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Comicis romans · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: August і Cop d'estat · Veure més »

Culte

Un culte és un grup social que es defineix per les seves creences religioses, espirituals o filosòfiques inusuals o pel seu interès comú en una personalitat, objecte o objectiu particular.

Nou!!: August і Culte · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: August і Cursus honorum · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Dalmàcia · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: August і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: August і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dèspota

Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.

Nou!!: August і Dèspota · Veure més »

Dictador

duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.

Nou!!: August і Dictador · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: August і Dictador romà · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: August і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: August і Dioclecià · Veure més »

Divi filius

Divi filius és una locució llatina que significa 'fill del déu'.

Nou!!: August і Divi filius · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: August і Dret · Veure més »

Drus Cèsar

Drus Cèsar (7-33) era fill de Germànic i Agripina Major.

Nou!!: August і Drus Cèsar · Veure més »

Drus el Jove

Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).

Nou!!: August і Drus el Jove · Veure més »

Drusil·la (germana de Calígula)

Drusil·la (Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.

Nou!!: August і Drusil·la (germana de Calígula) · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: August і Egipte (província romana) · Veure més »

Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana del.

Nou!!: August і Emília Lèpida (filla de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Nou!!: August і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid) · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: August і Emperador romà · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: August і Eneida · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Nou!!: August і Epir (regió històrica) · Veure més »

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Nou!!: August і Eqües · Veure més »

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Erari · Veure més »

Escribònia (esposa d'August)

Escribònia (en Scribonia Libo) va ser una dama romana, casada amb Octavi, que després va ser l'emperador August.

Nou!!: August і Escribònia (esposa d'August) · Veure més »

Estat coixí

En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.

Nou!!: August і Estat coixí · Veure més »

Estat d'excepció

Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt similar a un estat d'emergència, però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic.

Nou!!: August і Estat d'excepció · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: August і Estat sobirà · Veure més »

Exèrcit

Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.

Nou!!: August і Exèrcit · Veure més »

Fòrum d'August

El Fòrum d'August és un dels fòrums imperials de Roma, construït per August.

Nou!!: August і Fòrum d'August · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: August і Fòrum Romà · Veure més »

Flota

Una flota formada per cinc països durant l'operació "Llibertat duradora" al Mar d'Oman Una flota naval és una gran formació militar de vaixells de guerra i la formació més gran en qualsevol exèrcit naval.

Nou!!: August і Flota · Veure més »

Gai Agripa

'''Gai Agripa''' Gai Agripa (en llatí Caius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Gai Agripa · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: August і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: August і Gai Mari · Veure més »

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: August і Gai Vel·lei Patèrcul · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: August і Gàl·lia · Veure més »

Gens (família)

La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.

Nou!!: August і Gens (família) · Veure més »

Gens Octàvia

La Gens Octàvia (en llatí Octavia gens) va ser un destacada família romana d'origen plebeu, famosa perquè l'emperador August en formava part.

Nou!!: August і Gens Octàvia · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: August і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: August і Germànic Cèsar · Veure més »

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: August і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf d'Ambràcia

El golf d'Ambràcia (en grec modern Amvrakikós Kólpos) també anomenat Golf d'Arta, és un golf de la costa occidental de Grècia entre la península de Préveza al nord, i la d'Àccium (modern Áktion) al sud.

Nou!!: August і Golf d'Ambràcia · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Nou!!: August і Guerra de Perusa · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: August і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: August і Hispània Tarraconense · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: August і Imperator · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: August і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: August і Imperi Romà · Veure més »

Institució

Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.

Nou!!: August і Institució · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: August і Itàlia · Veure més »

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Nou!!: August і Janus (mitologia) · Veure més »

Júlia (filla d'August)

Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.

Nou!!: August і Júlia (filla d'August) · Veure més »

Júlia (neta d'August)

Júlia fou filla de Júlia i neta d'August.

Nou!!: August і Júlia (neta d'August) · Veure més »

Júlia Drusa

Júlia Drusa (en llatí Julia Drusa) va ser filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.

Nou!!: August і Júlia Drusa · Veure més »

Júlia Livil·la

Júlia Livil·la o Júlia Lívia (en llatí Julia Livia o Julia Livilla) va ser filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.

Nou!!: August і Júlia Livil·la · Veure més »

Júlia Major

Júlia Major (en llatí Julia Maior) va ser la gran de les dues germanes del mateix nom de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Júlia Major · Veure més »

Júlia Menor

Júlia Menor (en llatí Julia Minor) va ser una dama romana.

Nou!!: August і Júlia Menor · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: August і Juli Cèsar · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: August і Lèpid el triumvir · Veure més »

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Nou!!: August і Lívia Drusil·la · Veure més »

Legat

Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.

Nou!!: August і Legat · Veure més »

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Legat (antiga Roma) · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: August і Legió romana · Veure més »

Legionari

III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: August і Legionari · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: August і Legislació · Veure més »

Limites romani

Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.

Nou!!: August і Limites romani · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: August і Llatí · Veure més »

Luci Agripa

Luci Agripa (en llatí Lucius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: August і Luci Agripa · Veure més »

Luci Cassi Longí (cònsol any 30)

Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència desconeguda.

Nou!!: August і Luci Cassi Longí (cònsol any 30) · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: August і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: August і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC) · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: August і Macedònia (província romana) · Veure més »

Magistrat

Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.

Nou!!: August і Magistrat · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: August і Mar Negra · Veure més »

Marc Aci Balb

Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà, membre d'una família plebea.

Nou!!: August і Marc Aci Balb · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: August і Marc Antoni · Veure més »

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Nou!!: August і Marc Emili Lèpid (conspirador) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)

Emili Lèpid (en llatí Aemilius Lepidus) va ser un polític romà, fill de Luci Emili Paul·le (Lucius Aemilius Paullus) i de Júlia, la neta d'August, del que per tant era besnet.

Nou!!: August і Marc Emili Lèpid (executat 39 dC) · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: August і Marc Juni Brut · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: August і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: August і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: August і Matrimoni · Veure més »

Mecenàs

''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.

Nou!!: August і Mecenàs · Veure més »

Mestre de la cavalleria

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.

Nou!!: August і Mestre de la cavalleria · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: August і Mitologia romana · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: August і Monarquia · Veure més »

Mos maiorum

Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.

Nou!!: August і Mos maiorum · Veure més »

Museu Nacional Romà

El Museu Nacional Romà (en italià:Museo Nazionale Romano) és un conjunt de museus a Roma (Itàlia), dividit en diversos llocs de la ciutat.

Nou!!: August і Museu Nacional Romà · Veure més »

Naulocus

Nauloc o Naulocus (Naulochus o Naulocha Ναύλοχα) va ser una petita ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles (Mylae) i el cap Peloros, segons la situa Apià.

Nou!!: August і Naulocus · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: August і Nòrica · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: August і Neró · Veure més »

Neró Cèsar

Neró Cèsar (en llatí Nero Caesar Germanicus) va ser el fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major.

Nou!!: August і Neró Cèsar · Veure més »

Numeració astronòmica dels anys

La Numeració astronòmica es basa en la clàssica del calendari Gregorià, però adaptada al sistema de numeració d'enters.

Nou!!: August і Numeració astronòmica dels anys · Veure més »

Octàvia Major

Octàvia (en llatí Octavia) coneguda com a Octàvia Major, va ser la filla gran de Gai Octavi, pretor l'any 61 aC, i de la seva primera dona Ancària.

Nou!!: August і Octàvia Major · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.

Nou!!: August і Octàvia Menor · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: August і Ovidi · Veure més »

Pandatària

Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: August і Pandatària · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: August і Pannònia · Veure més »

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: August і Parts · Veure més »

Pater familias

Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.

Nou!!: August і Pater familias · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: August і Pater patriae · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: August і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: August і Pax Romana · Veure més »

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Nou!!: August і Pòstum Agripa · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: August і Península Ibèrica · Veure més »

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Nou!!: August і Plebs · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: August і Pontífex Màxim · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: August і Pretor · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: August і Primer Triumvirat · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: August і Primus inter pares · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: August і Princeps · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: August і Principat · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Nou!!: August і Propaganda · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: August і Província · Veure més »

Quint Salvidiè Rufus

Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.

Nou!!: August і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: August і Rècia · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: August і Ròmul i Rem · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: August і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Rellotge de sol d'August

El rellotge de sol d'August o Horologium Augusti fou el primer rellotge de sol construït a Roma, construït al Camp de Mart a pocs metres de l'Ara Pacis per ordre d'August l'any 10 aC.

Nou!!: August і Rellotge de sol d'August · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: August і República Romana · Veure més »

Res Gestae Divi Augusti

Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on, en una mena de testament polític, explica en primera persona els fets i les accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a aconseguir tot el poder que va arribar a tenir.

Nou!!: August і Res Gestae Divi Augusti · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: August і Roma · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: August і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: August і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: August і Senat · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: August і Senat Romà · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: August і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: August і Sicília · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: August і Suetoni · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: August і Tàcit · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: August і Tàrraco · Veure més »

Teatre de Marcel

El Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment.

Nou!!: August і Teatre de Marcel · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: August і Temple romà · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: August і Terratinent · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: August і Tiberi · Veure més »

Toga viril

La toga viril fou la toga romana que substituïa a la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys.

Nou!!: August і Toga viril · Veure més »

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Nou!!: August і Tomis · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: August і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tribunícia

Tribunícia era el nom genèric de les lleis romanes que es referien als poders, facultats i altres circumstàncies dels tribuns militars, amb poder consolar o als tribuns de la plebs.

Nou!!: August і Tribunícia · Veure més »

Tribut

Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.

Nou!!: August і Tribut · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: August і Triomf · Veure més »

Triumvir

Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: August і Triumvir · Veure més »

Velitres

Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.

Nou!!: August і Velitres · Veure més »

Vestal

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: August і Vestal · Veure més »

Veterà

Veterans de guerra reunits en un aniversari Escut de la Reial Germandat de Veterans de les Forces Armades d'Espanya. El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte.

Nou!!: August і Veterà · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: August і Virgili · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 1 de juliol · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 12 de gener · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 13 de gener · Veure més »

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: August і 14 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: August і 16 de gener · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 19 d'agost · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 2 de setembre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 23 de setembre · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: August і 27 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Augustus, Caepias, Caesar Augustus, Cai Juli Cèsar Octavi, Cèpies, Cèsar August, Cèsar Octavi August, Cèsar august, Gai Juli Cèsar Octavià, Gaius Iulius Caesar Octavianus, Imperator Caesar Augustus, Octavi, Octavi August, Octavià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »