Comunicació

1106 les relacions: Abaixador, Acer inoxidable, Ada Colau i Ballano, Adrià Gual i Queralt, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Agramunt, Agregacions municipals de Barcelona, Agustí Duran i Sanpere, Agustín Argüelles Álvarez, Aigües de Barcelona, Aixecament del dos de maig, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Albarrasí, Albània, Albert Einstein, Alcamo, Alcàsser de Toledo, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Alexandria, Alfons X de Castella, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Almogàver, Amadeu Colldeforns i Margalló, Amadeu Oller i Berenguer, Amadeu Vives i Roig, Amèrica, Amnistia Internacional, Amsterdam, Ana María Matute Ausejo, Andratx, Andrea Doria, Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Andreu Nin i Pérez, Anella Olímpica de Montjuïc, Anne Frank, Anselm Turmeda, Antics municipis del pla de Barcelona, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Bori i Fontestà, Antoni Borrell i Soler, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gutiérrez Díaz, Antoni López i López, ..., Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Maura i Montaner, Antoni Santiburcio i Moreno, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Viladomat i Manalt, Antonio de Ríos Rosas, Antonio Machado Ruiz, Antroponímia, Anvers, Apartheid, Apel·les Mestres i Oñós, Aragó, Arc de Triomf de Barcelona, Argenter, Argentina, Argentona, Aristides Maillol, Arnau de Vilanova, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura, Arquitectura barroca, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Art urbà de Barcelona, Arthur Wellesley, Artur Masriera i Colomer, Asociación Madres de Plaza de Mayo, Assaonador, Assemblea de Catalunya, Astúries, Ataülf, Atenes, Atlanta, August, Aulus Persi Flac, Ausiàs March, Aviè, Avinguda de la Reina Maria Cristina, Avinguda de Sarrià, Avinguda del Paral·lel, Avinguda del Portal de l'Àngel, Avinguda del Tibidabo, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Ángel Ganivet García, Ángel García Hernández, Ángel Pestaña Núñez, Ítaca, Òtranto, Élisée Reclus, Émile Zola, Àlaba, Àngel Baixeras i Roig, Àvila, Bac de Roda, Badajoz, Baix relleu, Baldomero Espartero, Banc Hispano Colonial, Baró de Viver, Barcelona, Barcelona en Comú, Barcelona Traction, Light and Power, Barcelonès, Bartolomé Mitre, Bartomeu Robert i Yarzábal, Batalla de Bailèn, Batalla de Belchite, Batalla de Castillejos, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Luchana, Batalla de Sant Quintí (1557), Batalla de Trafalgar, Batalla de Verdun, Batalla de Wad-Ras, Batalla del Bruc, Batalla del pont d'Alcolea, Bàndol nacional, Bàrcino, Béjar, Bella Dorita, Benevent, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer Mallol, Berlín, Bernat de Rocafort, Bernat Desclot, Bernat II de Vilamarí, Bernat Metge, Besòs, Besiers, Betània, Bienni Progressista, Bilbao, Biscaia, Blanquer, Bohemios, Bolívia, Bombardeig de Barcelona (1842), Bombardeig de Guernica, Bon Pastor (Sant Andreu), Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Borrell II, Boter, Brasil, Buenaventura Durruti, Buenaventura Muñoz y Rodríguez, Buenos Aires, Bunyola, Calaf, Calàbria, Caldes de Montbui, Call de Barcelona, Cambrils, Canaan, Canal de Suez, Cançó, Cantàbria, Canyelles (Nou Barris), Cap de Formentor, Capeller, Capità general de Catalunya, Cara al sol, Carcassona, Cardat, Cardedeu, Cardo, Carles Buïgas i Sans, Carles III d'Espanya, Carles Pi i Sunyer, Carles Soldevila i Zubiburu, Carlota Joaquima de Borbó, Carmelites, Carmen Amaya, Carnisser, Carrer de Ferran, Carrer de Montcada, Carrer de Muntaner, Carrer del Doctor Pi i Molist, Carreratge, Cartagena, Cartago, Cas genitiu, Cas nominatiu, Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona), Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7, Casablanca, Castell d'Escornalbou, Castella, Castrum, Catalanisme, Catalunya, Catalunya del Nord, Catània, Catedral de Barcelona, Càller, Cèsar August Torras i Ferreri, Cònsol (diplomàcia), Còrsega, Celdoni Guixà i Alsina, Cementiri de Montjuïc, Cementiri del Poblenou, Ceràmica, Cerdanyola del Vallès, Cerignola, Charles Robert Darwin, Charlie Rivel, Cifuentes (Guadalajara), Ciment d'aluminat de calci, Ciutat jardí, Ciutat Meridiana, Ciutat Vella de Barcelona, Claudi Ptolemeu, Club Natació Barcelona, Collserola, Comerç al detall, Compromís de Casp, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Concepción Arenal, Confederació Nacional del Treball, Congrés de Cultura Catalana, Conrad Llança, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1869, Conveni de Bergara, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corder (professió), Cornellà de Llobregat, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corretger, Corts Catalanes, Cotoner (ofici), Cristòfor Colom, Daguer, Damas Calvet i de Budallès, Dansa, Dardanels, Darius Rumeu i Freixa, Dídac de Cadis, Decumanus, Deià, Dia Internacional dels Treballadors, Diada Nacional de Catalunya, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Dictablanda del general Berenguer, Dictadura de Primo de Rivera, Diego Laínez, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia julioclàudia, Diputació de Barcelona, Districte 22@, Districte de Gràcia, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districtes i barris de Barcelona, Divisió Azul, Domènec Badia i Leblich, Domènec Joan Sanllehy i Alrich, Domingo Dulce y Garay, Dracma, Drassanes Reials de Barcelona, Drets humans, Ducat de Gandia, Edom, Eduard Maristany i Gibert, Eduard Toldrà i Soler, Eduard Vidal i de Valenciano, Eivissa, Eixample de Barcelona, El alcalde de Zalamea, El Baix Guinardó, El Besòs i el Maresme, El Camp de l'Arpa del Clot, El Camp de la Bota, El Carmel, El Clot, El Congrés i els Indians, El Gòtic, El Guinardó, El Molino, El Periódico, El Poble-sec, El Quixot, El Raval, El Voló, Eleccions municipals espanyoles de 1979, Elisenda de Montcada, Elisenda de Pinós, Els Setze Jutges, Emili Pi i Molist, Emili Vendrell i Ibars, Emilio Barrera Luyando, Emilio Castelar y Ripoll, Emilio Mola Vidal, Emma de Barcelona, Enna, Enric Clarasó i Daudí, Enric Granados i Campiña, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Epir (perifèria), Ernest Lluch i Martín, Errico Malatesta, Escudeller, Escultura, Església de Sant Felip Neri de Barcelona, Església dels Josepets de Gràcia, Església dels Sants Just i Pastor, Espanya, Esparter, Espaser, Espàrtac, Espinosa de los Monteros, Esplugues de Llobregat, Estació de Llucmajor - República, Estació de Sagrera-TAV, Estació del Nord (Barcelona), Estadi Olímpic Lluís Companys, Estanislau Figueras i Moragas, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estocolm, Estret d'Ormuz, Estret de Malacca, Estudi General de Barcelona, Eucaristia, Europa, Eusebi Güell i Bacigalupi, Evangeli segons Mateu, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Extremadura, Faenza, Falangisme, Família reial espanyola, Félix Rodríguez de la Fuente, Fòrum, Fòrum Universal de les Cultures, Federació Anarquista Ibèrica, Federico García Lorca, Federico Tedeschini, Felanitx, Felip II de Castella, Felipe Acedo Colunga, Ferdinand de Lesseps, Fermín Galán, Fermín Salvochea Álvarez, Fernando Álvarez de la Campa, Fernando de los Ríos Urruti, Fernando Tarrida del Mármol, Ferran Casablancas i Planell, Ferran el Catòlic, Ferran Fabra i Puig, Ferran VII d'Espanya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fiódor Dostoievski, Flassader, Fogars de la Selva, Foix (Occitània), Font màgica de Montjuïc, Fonts de Barcelona, Formatgeria, Fort Pienc, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de les Moreres, França, Francesc Boix i Campo, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Carbonell i Bravo, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc de Paula Rius i Taulet, Francesc de Tamarit, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Folguera i Grassi, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Layret i Foix, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francesc Sunyer i Capdevila, Francisco Ascaso Abadía, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, Francisco de Zurbarán, Francisco Franco Bahamonde, Francisco González de Bassecourt, Francisco Jiménez de Cisneros, Francisco Largo Caballero, Francisco Maldonado, Francisco Pizarro González, Francisco Sepúlveda Ramos, Francisco Serrano Domínguez, Franquisme, Frederic Mistral, Frederic Mompou i Dencausse, Frederic Soler i Hubert, Frederick Stark Pearson, Frener, Frida Kahlo, Friedrich Engels, Fuster, Gabriel García Márquez, Gaetano Cicognani, Gal·la Placídia, Garcilaso de la Vega, Gaspar Núñez de Arce, Gènova, Gòlgota, Generalitat de Catalunya, Germans Pinzón, Germinal Vidal, Getsemaní, Gibraltar, Girona, Gitanos, Giuseppe Verdi, Govern de Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Granada, Granollers, Grècia, Gregorio Modrego Casaus, Guàrdia Urbana de Barcelona, Guernica, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guillem August Tell i Lafont, Guipúscoa, Haifa, Hala dels Draps, Hamílcar Barca, Hèlsinki, Hèrcules, Hebron, Hermenegildo Giner de los Ríos, Hipòlit Lázaro i Higueras, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Hodònim, Horta-Guinardó, Hostafrancs, Hotel Arts, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ibers, Icarians, Idrissa Diallo, Ignacio Zuloaga Zabaleta, Ignasi Agustí i Peypoch, Ignasi Iglésias i Pujadas, Igualada, Ildefons Cerdà i Sunyer, Illa de Rodes, Illes Balears, Illes Canàries, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Indústria tèxtil, Indià, Inquisició, Isaac Albéniz i Pascual, Isaac Newton, Isabel de Villena, Isabel II d'Espanya, Isadora Duncan, Isidor de Sevilla, Itàlia, Iu de Kermartin, Ivan Pàvlov, Jacint Alegre i Pujals, Jacint Verdaguer i Santaló, Jadraque, Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, Jane Addams, Jardinets de Gràcia, Jardins de Jaume Vicens i Vives, Jardins de Joan Brossa, Jardins de Joan Maragall, Jardins de Laribal, Jardins de Miramar, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, Jardins de Mossèn Costa i Llobera, Jardins del Baix Guinardó, Jardins del Mirador de l'Alcalde, Jardins del Turó del Putxet, Jaume Agustí i Milà, Jaume Aiguader i Miró, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Català i Albosa, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume Pahissa i Laporta, Jaume Vicens i Vives, Jean Claude Nicolas Forestier, Jericó, Jeroni Pujades, Joan Baptista de La Salle, Joan Brossa i Cuervo, Joan Carles I d'Espanya, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Borbó i Battenberg, Joan de Coloma, Joan de Coloma i Cardona, Joan Evangelista, Joan Fiveller, Joan Gamper, Joan Llongueras i Badia, Joan Maragall i Gorina, Joan Martorell i Montells, Joan Miró i Ferrà, Joan Oliver i Sallarès, Joan Pich i Pon, Joan Prim i Prats, Joan Reventós i Carner, Joan Roig i Solé, Joan Salvat-Papasseit, Joan XXIII, Joanot Martorell, Joaquín García-Morato, Joaquim Blume i Carreras, Joaquim Mir i Trinxet, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Sorolla i Bastida, Joaquim Vayreda i Vila, Joaquim Viola i Sauret, Joaquima de Vedruna i Vidal, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Johann Wolfgang von Goethe, John Fitzgerald Kennedy, John Lennon, John Maynard Keynes, Jordà (riu), José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, José de Espronceda, José María de Torrijos y Uriarte, José María de Urquinaona Bidot, José Moñino y Redondo, José Rizal, José Sanjurjo Sacanell, José Zorrilla y Moral, Josep Balari i Jovany, Josep Bertran i Musitu, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Clarà i Ayats, Josep Irla i Bosch, Josep Joffre i Plas, Josep Llimona i Bruguera, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Lluís Sert i López, Josep Manso i Solà, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Socías i Humbert, Josep Moragues i Mas, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, Josep Roca i Roca, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torras i Bages, Josep Torres i Clavé, Josep Trueta i Raspall, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Vilaseca i Casanovas, Juan Álvarez Mendizábal, Juan Bautista Topete, Juan de Padilla, Juan Donoso Cortés, Juan Gris, Juan Ramón Jiménez, Juan Vázquez de Mella, Judea, Jueus, Jules Verne, Juliana Morell, Julián Besteiro Fernández, Karl Marx, Komsomol, Krujë, L'Ametlla del Vallès, L'Arboç, L'Espanya Industrial, L'Havana, La Barceloneta, La Bordeta (Sants-Montjuïc), La Corunya, La Font de la Guatlla, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Maternitat i Sant Ramon, La Prosperitat, La Rambla, La República (Homenatge a Pi i Margall), La Salut, La Selva de Mar, La traviata, La Vall d'Hebron, La Verneda i la Pau, La Vila Olímpica del Poblenou, Lagos, Laietans, Latitud, Laureà Figuerola i Ballester, Lázaro Cárdenas del Río, Lírica, Leonardo da Vinci, Les Corts, Llatí, Llauna, Lliçà d'Amunt, Llibre, Lliga Regionalista, Llista de comtes de Barcelona, Llobregat, Llotja de Mar, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Millet i Pagès, Llucmajor, Lohengrin, Londres, Longitud (geografia), Lope de Vega, Los Angeles, Louis Pasteur, Louise de Marillac, Luci Minici Natal Quadroni, Luis Buñuel Portolés, Luis de la Cerda y de la Vega, Madame Butterfly, Madrid, Maestrat, Maians (illa), Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Manuel Bretón de los Herreros, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel d'Amat i de Junyent, Manuel Goded Llopis, Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, Manuel Irurita Almandoz, Mar d'Aral, Mar Groga, Mar Mediterrània, Mar Roja, Marbre, Mare de Déu de Montserrat, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria Isabel de Borbó i de Borbó, Mariana de Pineda Muñoz, Mariano Álvarez de Castro, Mariano de Foronda, Marià Aguiló i Fuster, Marià Benlliure i Gil, Marie Curie, Marroc, Marsala, Martín Zurbano, Martin Luther King, Martinica, Martorell, Masia, Mataró, Mauthausen, Múnic, Múrcia, Música, MBM arquitectes, Meguidó, Melbourne, Menestral, Mercabarna, Mercat de la Boqueria, Mercat de Santa Caterina, Meridià, Meridià de Greenwich, Messina, Metres sobre el nivell del mar, Miami, Miguel Arlegui y Bayonés, Miguel de Cervantes Saavedra, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Hernández Gilabert, Miguel Hidalgo y Costilla, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mikhaïl Bakunin, Mim, Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya, Miquel Badia i Capell, Miquel Costa i Llobera, Miquel Pedrola i Alegre, Mobiliari urbà de Barcelona, Mohandas Gandhi, Moià, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Monarquia d'Espanya, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Mont Tabor, Mont Tàber, Montbau, Montjuïc (Barcelona), Montmeló, Moscou, Movimiento Nacional, Muret, Muses, Museu d'Història de Barcelona, Nain (Israel), Narbona, Narcís Serra i Serra, Narcís Verdaguer i Callís, Natura, Natzaret, Nàpols, Nèstor Makhnò, Nínive, Nemesi Ponsati i Solà, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Nicolás Salmerón y Alonso, Nil Maria Fabra i Deas, Niló, Ningbo, Nou Barris, Numància (Hispània), Occitània, Oceà Antàrtic, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Oceà Àrtic, Olesa de Montserrat, Olf de Pròixida, Onésimo Redondo Ortega, Oppidum, Orde dels Frares Menors Caputxins, Oristany, Ortogonal, Osca, Otília Castellví i Fontanet, Ourense, Països Catalans, Pablo Iglesias Posse, Pablo Neruda, Pablo Picasso, Palamós, Palau de la Música Catalana, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial Major, Palau Sant Jordi, Palència, Palerm, Palestina, Palma, Pamplona, Pancho Villa, Pantomim, Paraguai, Paral·lel, París, Parc Central de Nou Barris, Parc de Carles I, Parc de Cervantes, Parc de Joan Miró, Parc de Joan Reventós, Parc de l'Espanya Industrial, Parc de l'Estació del Nord, Parc de la Ciutadella, Parc de la Creueta del Coll, Parc de la Guineueta, Parc de la Nova Icària, Parc de la Pegaso, Parc de les Cascades, Parc de les Rieres d'Horta, Parc de Sant Martí, Parc de Xavier Montsalvatge, Parc del Centre del Poblenou, Parc del Clot, Parc del Fòrum, Parc del Mirador del Migdia, Parc del Poblenou, Parc del Port Olímpic, Parc Diagonal Mar, Parc Güell, Parcs i jardins de Barcelona, Parlament de Catalunya, Parsifal, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Republicà Català, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pascual Cervera y Topete, Passeig de Colom, Passeig de Fabra i Puig, Passeig de Gràcia, Passeig de la Bonanova, Passeig de la Vall d'Hebron, Passeig de Lluís Companys, Passeig de Maragall, Passeig de Sant Gervasi, Passeig de Sant Joan, Passeig Marítim de la Barceloneta, Pastrana (municipi), Pau (Occitània), Pau Alsina i Rius, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pau Piferrer i Fàbregas, Pau Sabater i Llirós, Pedralbes, Pedro Martín Cermeño, Pegaso, Peixateria, Pelai d'Astúries, Penedès, Pepe Rubianes, Perú, Pere Almató, Pere Bosch i Gimpera, Pere Duran i Farell, Pere el Cerimoniós, Pere Falqués i Urpí, Pere Garcia Fària, Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, Pere Joan Sala, Perpinyà, Pesta, Peter Paul Rubens, Pi blanc, Pierre de Coubertin, Pintura, Piotr Kropotkin, Pirineus, Pitàgores, Pius XII, Pla Cerdà, Pla de Barcelona, Pla de Palau (Barcelona), Plaça d'Alfonso Comín, Plaça d'Eivissa (Barcelona), Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça d'Urquinaona, Plaça de Catalunya (Barcelona), Plaça de Francesc Macià, Plaça de la República, Plaça de la Universitat, Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, Plaça de Sant Felip Neri, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça de Tetuan, Plaça del Doctor Letamendi, Plaça del Pi, Plaça del Rei, Plaça Reial, Plaça Roja, Platja de la Barceloneta, Platja de la Mar Bella, Platja de la Nova Icària, Platja de la Nova Mar Bella, Platja de Sant Sebastià (Barcelona), Platja del Bogatell, Plom, Plus Ultra (hidroavió), Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Poesia, Pogrom de Barcelona, Pollença, Pomponi Mela, Port de Barcelona, Porta (Nou Barris), Portal del Bisbe, Portocristo, Prada, Prats de Molló, Príncep d'Astúries, Príncep de Girona, Príncep de Viana, Premi Nobel de la Pau, Premià de Mar, Primera Guerra Mundial, Primera Internacional, Primera República Espanyola, Priorat, Procés de Montjuïc, Protestes de Soweto, Província de Barcelona, Província de Guadalajara, Provença, Rabí, Rafael Aixada, Rafael Casanova i Comes, Rafael del Riego, Rafael Farga i Pellicer, Ramón de Campoamor y Campoosorio, Ramón Franco y Bahamonde, Rambla de Badal, Rambla de Catalunya, Rambla de Guipúscoa, Rambla de Mar, Rambla de Prim, Rambla de Volart, Rambla del Carmel, Rambla del Poblenou, Rambla del Raval, Ramiro de Maeztu, Ramiro Ledesma Ramos, Ramon Albó i Martí, Ramon Berenguer de Fluvià, Ramon Berenguer III, Ramon Casas i Carbó, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Nonat Comas i Pitxot, Ramon Reventós i Farrarons, Ramon Trias Fargas, Ramon Turró i Darder, Ròmul Bosch i Alsina, Reis Catòlics, Renaixença, Resina fenòlica, Restauració borbònica, Revolta de Haymarket, Revolució de 1868, Revolució Industrial, Ricardo Mella Cea, Richard Wagner, Riera de Cassoles, Rio de Janeiro, Ripoll, Ritme, Robert Bassas Figa, Robert Robert i Casacuberta, Roc Boronat i Font, Roger de Flor, Roger de Llúria, Roma, Romanticisme, Ronda de Dalt, Ronda de la Universitat, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, Ronda de Sant Pere, Ronda del Litoral, Ronda del Mig, Rosa Luxemburg, Rosa Sensat i Vilà, Rosselló, Rossend Arús i Arderiu, Rotterdam, Rubén Darío, Sabin Arana, Sacedón, Saint Louis (Missouri), Salern, Salomó ben Adret, Salvador Allende Gossens, Salvador Andreu i Grau, Salvador Anglada i Llongueras, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Salvador Puig i Antich, Salvador Seguí i Rubinat, Samaria, Sandro Botticelli, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Codines, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Joan d'Horta, Sant Martí de Provençals, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere de Vilamajor, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Anna de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Eulàlia de Vilapicina, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Perpètua de Mogoda, Santiago Ramón y Cajal, Santiago Rusiñol i Prats, Santiago Salvador Franch, Santiago Valentí i Camp, Sants, Sants-Montjuïc, Santuari de Lluc, Sarah Bernhardt, Sardenya, Sarrià (Barcelona), Sarrià i Sant Gervasi, Sàsser, Sèmola, Sòcrates, Sóller, Seül, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Selva, Setge de Barcelona (1713-1714), Severiano Martínez Anido, Sexenni Democràtic, Shanghai, Sicília, Sidó, Sigüenza, Simone de Beauvoir, Siracusa, Solidaridad Obrera, Somorrostro, Soweto, Sud-àfrica, Tamboret (nàutica), Tapiner, Tarba, Tarragona, Tàrent, Tecnologies de la informació i la comunicació, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, Teresa de Calcuta, Tessàlia, Tianjin, Tibidabo, Ticià, Tir, Tirant lo Blanc, Tolosa de Llenguadoc, Topografia, Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia, Torre Mapfre, Traginer, Transició democràtica espanyola, Trapani, Travessera de Gràcia, Trienni Liberal, Trillo, Turó de Monterols, Turó del Carmel, Turó Parc, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió Liberal, Urbanisme de Barcelona, València, Vallcarca i els Penitents, Valldemossa, Vallespir, Vallvidrera, Vasco Núñez de Balboa, Víctor Balaguer i Cirera, Víctor Jara, Víctor Pradera Larumbe, Veneçuela, Vern, Via Augusta (Barcelona), Via Laietana, Vicent Blasco Ibáñez, Victòria Eugènia de Battenberg, Victor Hugo, Vidre, Vila de Gràcia, Vilanova i la Geltrú, Vilapicina i la Torre Llobeta, Vilassar de Dalt, Virginia Woolf, Visigots, Voltaire, William Shakespeare, Willy Brandt, Winston Churchill, Xavier Montsalvatge i Bassols, Xipre, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Zamora, Zona Franca de Barcelona. Ampliar l'índex (1056 més) » « Shrink índex

Abaixador

L'abaixador era un menestral que tenia com a ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores d'abaixar, caracteritzades per funcionar amb una molla i no tenir punta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Abaixador · Veure més »

Acer inoxidable

Lavabos d'acer inoxidable Lacer inoxidable és un producte metal·lúrgic que resulta d'afegir a l'acer una proporció bastant elevada de crom i níquel.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Acer inoxidable · Veure més »

Ada Colau i Ballano

és una política catalana, batllessa de Barcelona entre juny de 2015 i juny de 2023.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ada Colau i Ballano · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat · Veure més »

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Agramunt · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Agustín Argüelles Álvarez

Monument a Agustín Argüelles a Madrid per Josep Alcoverro i Amorós Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Agustín Argüelles Álvarez · Veure més »

Aigües de Barcelona

Aigües de Barcelona és una empresa mixta encarregada de gestionar els serveis relacionats amb el cicle integral de l'aigua (subministrament d'aigua potable i clavegueram) als 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una població d'uns 3 milions d'habitants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aigües de Barcelona · Veure més »

Aixecament del dos de maig

LAixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aixecament del dos de maig · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Al-Àndalus · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Albarrasí · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Albània · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Albert Einstein · Veure més »

Alcamo

Alcamo (sicilià Àrcamu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alcamo · Veure més »

Alcàsser de Toledo

L'Alcàsser de Toledo el 2006. L'Alcàsser de Toledo és una fortificació sobre roques, situada en la part més alta de la ciutat de Toledo (Castella-La Manxa, Espanya), i que domina tota la ciutat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alcàsser de Toledo · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alcúdia · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alemanya · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alexandria · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alfons X de Castella · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Almogàver · Veure més »

Amadeu Colldeforns i Margalló

Amadeu Colldeforns i Margalló (Gràcia, 28 de gener de 1892 - Barcelona, 19 de juliol de 1936) va ser un polític català mort durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amadeu Colldeforns i Margalló · Veure més »

Amadeu Oller i Berenguer

Amadeu Oller i Berenguer (Moià 13 de setembre de 1901 - Barcelona 15 de novembre de 1957), conegut com a Mossen Amadeu Oller va ser un sacerdot i músic català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amadeu Oller i Berenguer · Veure més »

Amadeu Vives i Roig

MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amadeu Vives i Roig · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amèrica · Veure més »

Amnistia Internacional

Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International) és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amnistia Internacional · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Amsterdam · Veure més »

Ana María Matute Ausejo

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014), El País, 16.11.2010.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ana María Matute Ausejo · Veure més »

Andratx

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Andratx · Veure més »

Andrea Doria

Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Andrea Doria · Veure més »

Andreu Avel·lí Pi i Arimon

Andreu Avel·lí Pi i Arimon (Barcelona, 1 de març de 1793 - ibídem, 26 de desembre de 1851) és conegut per ser un historiador i epigrafista centrat sobretot en la història de Barcelona, i sobretot per la seva obra Barcelona Antigua y Moderna.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Andreu Avel·lí Pi i Arimon · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Anella Olímpica de Montjuïc

L'Anella Olímpica de Montjuïc és l'espai i el conjunt d'instal·lacions esportives situades a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, que van ser remodelades i inaugurades amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, la seu dels quals va ser la ciutat l'any 1992.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Anella Olímpica de Montjuïc · Veure més »

Anne Frank

Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Anne Frank · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Anselm Turmeda · Veure més »

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Barceló i Pont de la Terra · Veure més »

Antoni Bori i Fontestà

Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 24 de maig de 1861- 16 de gener de 1912) va ser un mestre, pedagog i escriptor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Bori i Fontestà · Veure més »

Antoni Borrell i Soler

Antoni Borrell i Soler (Barcelona, 1864 — Barcelona, 1956) fou un advocat i jurista català, pare del també jurista Antoni Borrell i Macià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Borrell i Soler · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Gutiérrez Díaz

Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929 - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Gutiérrez Díaz · Veure més »

Antoni López i López

va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni López i López · Veure més »

Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Santiburcio i Moreno

Antoni Santiburcio i Moreno (Jaén, 22 de novembre de 1954 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un sindicalista i polític català El 1972 es va afiliar a la UGT de Jaén, de la mà de Cándido Méndez, i al PSOE, de la d'Alfonso Guerra, i participà en les lluites estudiantils de la Universitat Laboral de Còrdova (1973-1974), on estudiava física i economia i en les quals fou detingut.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Santiburcio i Moreno · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »

Antonio de Ríos Rosas

Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812 — Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antonio de Ríos Rosas · Veure més »

Antonio Machado Ruiz

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) va ser un poeta, escriptor i intel·lectual andalús.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antonio Machado Ruiz · Veure més »

Antroponímia

Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Antroponímia · Veure més »

Anvers

Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Anvers · Veure més »

Apartheid

Cartell a una platja de Durban, Sud-àfrica l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de platges de Durban aquesta àrea de bany està reservada per a l'ús exclusiu dels membres del grup racial blanc". Lapartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Apartheid · Veure més »

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aragó · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Argenter

Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Argenter · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Argentina · Veure més »

Argentona

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Argentona · Veure més »

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aristides Maillol · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art urbà de Barcelona

Espai reservat per a grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Lart urbà de Barcelona s'ha desenvolupat de forma més o menys continuada a la ciutat des de pràcticament la seva fundació, ja que l'expressivitat artística és una qualitat inherent a l'ésser humà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Art urbà de Barcelona · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Arthur Wellesley · Veure més »

Artur Masriera i Colomer

Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 16 de juliol de 1860 — Barcelona, 25 de novembre de 1929) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Artur Masriera i Colomer · Veure més »

Asociación Madres de Plaza de Mayo

LAsociación Madres de Plaza de Mayo és una associació formada durant l'última dictadura de la República Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i després establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Asociación Madres de Plaza de Mayo · Veure més »

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Assaonador · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Astúries · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ataülf · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Atenes · Veure més »

Atlanta

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Atlanta · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і August · Veure més »

Aulus Persi Flac

Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aulus Persi Flac · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ausiàs March · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Aviè · Veure més »

Avinguda de la Reina Maria Cristina

al fons. L'Avinguda de la Reina Maria Cristina és una avinguda del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, que enllaça Plaça d'Espanya amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el turó de Montjuïc. Rep el seu nom de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, segona muller d'Alfons XII i mare d'Alfons XIII.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda de la Reina Maria Cristina · Veure més »

Avinguda de Sarrià

Lavinguda de Sarrià, hereva de l'antiga carretera de Sarrià, és una avinguda de Barcelona que connecta el carrer de París amb la plaça Prat de la Riba.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda de Sarrià · Veure més »

Avinguda del Paral·lel

L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda del Paral·lel · Veure més »

Avinguda del Portal de l'Àngel

LAvinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel, és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda del Portal de l'Àngel · Veure més »

Avinguda del Tibidabo

Avinguda del Tibidabo és un carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona de 1.500 metres de llargada que comença a la plaça John F. Kennedy fins a arribar la plaça Dr.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda del Tibidabo · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda Diagonal · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Avinguda Meridiana · Veure més »

Ángel Ganivet García

Ángel Ganivet García (Granada, 13 de desembre de 1865 - Riga, 29 de novembre de 1898), escriptor i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ángel Ganivet García · Veure més »

Ángel García Hernández

Miguel Ángel García Hernández (Vitòria, 1900 - Osca, 14 de desembre de 1930) va ser un militar basc que va encapçalar l'intent insurreccional republicà conegut com a insurrecció de Jaca, juntament amb Fermín Galán.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ángel García Hernández · Veure més »

Ángel Pestaña Núñez

Ángel Pestaña Núñez (Santo Tomás de las Ollas, Ponferrada, Castella i Lleó, 14 de febrer de 1886 - Begues, el Baix Llobregat 11 de desembre de 1937) fou una de les figures més destacades de l'anarcosindicalisme espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ángel Pestaña Núñez · Veure més »

Ítaca

Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ítaca · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Òtranto · Veure més »

Élisée Reclus

Élisée Reclus (Senta Fe, Gironda, Aquitània, 15 de març de 1830 - Torhout, Flandes occidental, 14 de juliol de 1905) fou un geògraf i anarquista francès, membre de la Primera Internacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Élisée Reclus · Veure més »

Émile Zola

Zola segons Manet Émile Zola (París, 2 d'abril de 1840 - 29 de setembre de 1902), amb el nom de naixement Émile Édouard Charles Antoine Zola, fou un escriptor francès, considerat el màxim exponent del naturalisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Émile Zola · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Àlaba · Veure més »

Àngel Baixeras i Roig

Àngel Josep Baixeras i Roig (Barcelona, 6 d'abril 1834 - ibídem, 6 de novembre de 1892) va ser un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Àngel Baixeras i Roig · Veure més »

Àvila

Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Àvila · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bac de Roda · Veure més »

Badajoz

Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Badajoz · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Baix relleu · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Baldomero Espartero · Veure més »

Banc Hispano Colonial

El Banc Hispano Colonial (BHC) va ser una entitat de crèdit nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar el costós domini de les possessions colonials espanyoles.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Banc Hispano Colonial · Veure més »

Baró de Viver

Edifici de la plaça del Baró de Viver El barri de Baró de Viver és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Baró de Viver · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Barcelona · Veure més »

Barcelona en Comú

Conferència de premsa de Barcelona en Comú el dia de les eleccions locals de 2015 Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Barcelona en Comú · Veure més »

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Barcelonès · Veure més »

Bartolomé Mitre

Bartolomé Mitre (Buenos Aires, 26 de juny de 1821 - 19 de gener de 1906) va ser un polític, militar, historiador, home de lletres i periodista argentí; Governador de la Província de Buenos Aires i President de la Nació Argentina el període comprès entre 1862 i 1868.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bartolomé Mitre · Veure més »

Bartomeu Robert i Yarzábal

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bartomeu Robert i Yarzábal · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Bailèn · Veure més »

Batalla de Belchite

La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Belchite · Veure més »

Batalla de Castillejos

La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Castillejos · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Luchana

La batalla de Luchana fou una cèlebre batalla entre les tropes liberals o cristines i carlines el 24 de desembre de 1836 en el pont situat sobre la desembocadura del riu Asúa a la Ria de Bilbao, afluent del Nervión, a la vora oposada on s'alçava l'antic fort que construí Fernán Pérez d'Ayala el 1402.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Luchana · Veure més »

Batalla de Sant Quintí (1557)

La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Sant Quintí (1557) · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Verdun

La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Verdun · Veure més »

Batalla de Wad-Ras

La batalla de Wad Ras, Wad-Ras, Ouad Ras o, en transcripció catalana, Uad Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'Àfrica, entre el Marroc i Espanya, els anys 1859 i 1860.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla de Wad-Ras · Veure més »

Batalla del Bruc

La primera batalla del Bruc fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla del Bruc · Veure més »

Batalla del pont d'Alcolea

Batalla del pont d'Alcolea fou una important batalla duta a terme durant la Revolució de 1868.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Batalla del pont d'Alcolea · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bàndol nacional · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bàrcino · Veure més »

Béjar

Béjar (o Bexa) és un municipi de la província de Salamanca, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Béjar · Veure més »

Bella Dorita

María Yáñez García, coneguda amb el nom artístic de Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, 23 de febrer 1901 - Barcelona, 27 de juny 2001) va ser una vedet catalana d'origen andalús que començà a treballar en el món de l'espectacle a 17 anys.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bella Dorita · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Benevent · Veure més »

Berenguer d'Entença i de Montcada

Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »

Berenguer Mallol

Berenguer Mallol (segle XIII) fou un mercader, armador i militar català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Berenguer Mallol · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Berlín · Veure més »

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bernat de Rocafort · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat II de Vilamarí

Montserrat Bernat II de Vilamarí († 1512/1516), noble i militar català del llinatge de Vilamarí, fou almirall de l'Armada Reial del rei d'Aragó i l'Armada del Regne de Nàpols.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bernat II de Vilamarí · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bernat Metge · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Besòs · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Besiers · Veure més »

Betània

Betania (grec B'thanía (transliteració de l'hebreu Bêth-ânî "casa del pobre ") és una vila a la falda oriental del Mont de les Oliveres, a uns 2,5 km a l'est de Jerusalem, al camí cap a Jericó, on vivien Llàtzer, Marta i Maria, a qui Jesús visità en diverses ocasions i Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús. L'ascensió de Jesús va passar no gaire lluny d'aquesta vila. El lloc s'anomena ara el-Azarîyeh en honor de Llàtzer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Betània · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bienni Progressista · Veure més »

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bilbao · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Biscaia · Veure més »

Blanquer

Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Blanquer · Veure més »

Bohemios

Bohemios és una sarsuela en un acte dividit en tres quadres, amb música d'Amadeu Vives i lletra de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 24 de març de 1904 i presentada un mes més tard al Teatre Granvia de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bohemios · Veure més »

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bolívia · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (1842)

El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bombardeig de Barcelona (1842) · Veure més »

Bombardeig de Guernica

El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bombardeig de Guernica · Veure més »

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bon Pastor (Sant Andreu) · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Borrell II · Veure més »

Boter

Eines de boter al Museu del Traginer (Igualada). Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Boter · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Brasil · Veure més »

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Buenaventura Durruti · Veure més »

Buenaventura Muñoz y Rodríguez

Buenaventura Muñoz Rodríguez (Escalona, Toledo, 14 de juliol de 1853 - Madrid, 19 d'octubre de 1925) va ser un jurista espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Buenaventura Muñoz y Rodríguez · Veure més »

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Buenos Aires · Veure més »

Bunyola

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Bunyola · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Calaf · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Calàbria · Veure més »

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Caldes de Montbui · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Call de Barcelona · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cambrils · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Canaan · Veure més »

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Canal de Suez · Veure més »

Cançó

Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, a vegades, una part amb veu o melodia vocal, és a dir, amb text, cantada, però també pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistemàticament, formant un ritme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cançó · Veure més »

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cantàbria · Veure més »

Canyelles (Nou Barris)

Canyelles és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Canyelles (Nou Barris) · Veure més »

Cap de Formentor

El cap de Formentor és un cap situat a l'extrem septentrional de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cap de Formentor · Veure més »

Capeller

Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Capeller · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Capità general de Catalunya · Veure més »

Cara al sol

El Cara al sol és l'himne de la Falange Española de las JONS.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cara al sol · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carcassona · Veure més »

Cardat

Cardador de llana treballant El cardat és una operació mecànica que produeix una xarxa contínua de teixit a partir del material cru, històricament duta a terme pels paraires.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cardat · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cardedeu · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cardo · Veure més »

Carles Buïgas i Sans

Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carles Buïgas i Sans · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carles Soldevila i Zubiburu

va ser un dramaturg, poeta, periodista i novel·lista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carles Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Carlota Joaquima de Borbó

Carlota Joaquima de Borbó i Borbó-Parma (Palau d'Aranjuez, 25 d'abril de 1775 - Palau de Queluz, 7 de gener de 1830) fou infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816 - 1826).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carlota Joaquima de Borbó · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carmelites · Veure més »

Carmen Amaya

Carmen Amaya Amaya (Barcelona, 2 de novembre de 1918. Begur, Baix Empordà, 19 de novembre de 1963) fou una ballarina i cantant de flamenc catalana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carmen Amaya · Veure més »

Carnisser

XIV fent el seu ofici de la manera tradicional. Un carnisser o carner és una persona que té com a ofici sacrificar (no tots els carnissers sacrifiquen el bestiar)i vendre la carn de bestiar.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carnisser · Veure més »

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carrer de Ferran · Veure més »

Carrer de Montcada

Placa del carrer El carrer de Montcada és un carrer de Barcelona que va ser obert a mitjan per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i la Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carrer de Montcada · Veure més »

Carrer de Muntaner

El carrer de Muntaner és un dels carrers de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carrer de Muntaner · Veure més »

Carrer del Doctor Pi i Molist

El carrer del Doctor Pi i Molist és un carrer barceloní del districtes de Nou Barris.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carrer del Doctor Pi i Molist · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Carreratge · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cartagena · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cartago · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cas genitiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cas nominatiu · Veure més »

Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona)

La Casa de Correus i Telègrafs és un edifici situat a la plaça de Correus (fins al 2021 anomenada d'Antoni López), els carrers de la Fusteria, Hostal d'en Sol, Àngel Baixeras i la Via Laietana de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Casa de Correus i Telègrafs (Barcelona) · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7

Situació del Call superposat als carrers actuals La Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 és un edifici situat al carrer d'aquest nom (anteriorment Sant Domènec del Call) cantonada al de Marlet de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 · Veure més »

Casablanca

Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Casablanca · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Castella · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Castrum · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Catalunya del Nord · Veure més »

Catània

Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Catània · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Càller · Veure més »

Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l'excursionisme català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cèsar August Torras i Ferreri · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Còrsega · Veure més »

Celdoni Guixà i Alsina

Celdoni Guixà i Alsina (Igualada, 12 d'agost de 1787 - 5 de juliol de 1848) va ser un escultor català que combinà l'estil barroc amb el nou estil neoclàssic creant múltiples obres de caràcter civil i religiós.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Celdoni Guixà i Alsina · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Cementiri del Poblenou

El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cementiri del Poblenou · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ceràmica · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Cerignola

Cerignola és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cerignola · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Charles Robert Darwin · Veure més »

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Charlie Rivel · Veure més »

Cifuentes (Guadalajara)

Cifuentes és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cifuentes (Guadalajara) · Veure més »

Ciment d'aluminat de calci

Diagrama de fase dels aluminats de calci presents en el ciment aluminós abans de la hidratació. Els Ciments d'aluminat de calci o Ciment aluminós (en anglès: "Calcium aluminates, "alumina cements" o "high alumina cements") són ciments que contenen predominantment aluminats de calci hidràulic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ciment d'aluminat de calci · Veure més »

Ciutat jardí

Diagrama d'Ebenezer Howard, fundador del moviment de Ciutat Jardí. El moviment urbanístic de les ciutats jardí és un model de panificació urbanística basat en nuclis urbans amb franges enjardinades i de mida moderada.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ciutat jardí · Veure més »

Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana és un barri al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ciutat Meridiana · Veure més »

Ciutat Vella de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Club Natació Barcelona

El Club Natació Barcelona és un club poliesportiu privat de la ciutat de Barcelona, fundat el 1907 destacant principalment en la natació i el waterpolo, amb dinou títols de lliga, una copa d'Europa (1982), dues Copes Len (1995, 2004), vuit copes del rei, tres lligues catalanes). Amb les instal·lacions al barri de la Barceloneta, a tocar de la platja de Sant Sebastià, té seccions de natació (1907), waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi (1922), petanca, triatló i karate. Atletes destacats associats amb el Nata han sigut Josep Marín, Valentí Massana o Maria Vasco. El 2007 fou una de les organitzacions guardonades amb la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Club Natació Barcelona · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Collserola · Veure més »

Comerç al detall

Mercat tradicional en els Països Baixos El comerç al detall, també conegut com a comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda, comerç menudista o petit comerç, és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Comerç al detall · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Comtats catalans · Veure més »

Concepción Arenal

Concepción Arenal de Ponte (Ferrol, 31 de gener de 1820-Vigo, 4 de febrer de 1893) va ser una escriptora gallega, precursora del moviment feminista a Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Concepción Arenal · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Congrés de Cultura Catalana · Veure més »

Conrad Llança

Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Conrad Llança · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Consolat de Mar · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Constantinoble · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1869

La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »

Conveni de Bergara

El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Conveni de Bergara · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Corder (professió)

Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Corder (professió) · Veure més »

Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cornellà de Llobregat · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corretger

Un corretger és un menestral que tenia com a ofici fer o vendre corretges o que preparava les pells per poder-ne fer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Corretger · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Corts Catalanes · Veure més »

Cotoner (ofici)

Un cotoner és un menestral que tenia com a ofici vendre, batre i filar el cotó, el qual hom teixia, sovint, juntament amb el lli, per obtindre el fustany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cotoner (ofici) · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Cristòfor Colom · Veure més »

Daguer

El daguer era un menestral que tenia l'ofici de fer dagues i de vendre-les.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Daguer · Veure més »

Damas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dansa · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dardanels · Veure més »

Darius Rumeu i Freixa

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Darius Rumeu i Freixa · Veure més »

Dídac de Cadis

Fray Diego José de Cádiz (Cadis, 30 de març de 1743 - Ronda, Màlaga, 24 de març de 1801) va ésser un frare de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, asceta i predicador andalús.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dídac de Cadis · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Decumanus · Veure més »

Deià

Deià és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Deià · Veure més »

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dia Internacional dels Treballadors · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · Veure més »

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dictablanda del general Berenguer · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Diego Laínez

Diego Laínez Gómez de León (1512, Almazán - † 19 de gener de 1565, Roma) fou el segon General de la Companyia de Jesús, company de Sant Ignasi de Loiola, successor i biògraf seu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Diego Laínez · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Districte 22@

El Districte 22@, o simplement 22@, és un centre direccional de prop de 200 hectàrees al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Districte 22@ · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Districte de Gràcia · Veure més »

Districte de Sant Andreu

El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Districte de Sant Andreu · Veure més »

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Districte de Sant Martí · Veure més »

Districtes i barris de Barcelona

Plànol dels '''districtes de Barcelona''' vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Districtes i barris de Barcelona · Veure més »

Divisió Azul

Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Divisió Azul · Veure més »

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Domènec Badia i Leblich · Veure més »

Domènec Joan Sanllehy i Alrich

fou un polític català, fill del metge homeòpata Joan Sanllehy i Metges (1821-1900) i de Gertrudis Alrich.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Domènec Joan Sanllehy i Alrich · Veure més »

Domingo Dulce y Garay

Escut de Domingo Dulce i Garay al claustre de la Capitania General de Barcelona Església de Sotés, poble on va néixer Domingo Dulce i Garay Domingo Dulce i Garay (Sotés, La Rioja, 7 de maig de 1808 - Els Banys i Palaldà, França, 23 de novembre de 1869) fou un militar espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Domingo Dulce y Garay · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Dracma · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Drets humans · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ducat de Gandia · Veure més »

Edom

Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Edom · Veure més »

Eduard Maristany i Gibert

Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 26 de desembre de 1855 - 1941) va ser enginyer de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i posteriorment de la Madrid-Saragossa-Alacant (les dues companyies es fusionaren) on ascendí fins a arribar a ser-ne el director.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eduard Maristany i Gibert · Veure més »

Eduard Toldrà i Soler

Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eduard Toldrà i Soler · Veure més »

Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eduard Vidal i de Valenciano · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eivissa · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eixample de Barcelona · Veure més »

El alcalde de Zalamea

''El alcalde de Zalamea''. Relleu en bronze, detall del monument a Pedro Calderón de la Barca a Madrid, obra de Juan Figueras y Vila, 1878 El alcalde de Zalamea és una obra dramàtica de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), escrita probablement el 1636.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El alcalde de Zalamea · Veure més »

El Baix Guinardó

Passatge de Sant Pere, un dels primers nuclis de poblament del barri. El Baix Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Baix Guinardó · Veure més »

El Besòs i el Maresme

El Besòs i el Maresme és un barri del districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Besòs i el Maresme · Veure més »

El Camp de l'Arpa del Clot

Escola Zafra, antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis, situada al Camp de l'Arpa del Clot El barri del Camp de l'Arpa del Clot (nom designat el 2006) és un dels deu barris de Barcelona de què es compon el Districte de Sant Martí, d'ençà que l'any 1897 va ser annexionat a Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Camp de l'Arpa del Clot · Veure més »

El Camp de la Bota

Parc del Camp de la Bota, al costat del Parc del Fòrum, a Barcelona. Placa amb el poema de Màrius Torres que commemora tots els afusellats El Camp de la Bota, també anomenat Parapet o Camp de la Bóta, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí, situat a prop de la caserna militar castell del Camp de la Bota i al costat del barri de Pequín.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Camp de la Bota · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Carmel · Veure més »

El Clot

El barri del Clot, dins del districte de Sant Martí El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Clot · Veure més »

El Congrés i els Indians

El Congrés i els Indians és un dels barris del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Congrés i els Indians · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Gòtic · Veure més »

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Guinardó · Veure més »

El Molino

El Molino és un cafè-concert de Barcelona, dels més reconeguts d'Europa durant bona part del i del, i sempre ha estat considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Molino · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Periódico · Veure més »

El Poble-sec

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Poble-sec · Veure més »

El Quixot

Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Quixot · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Raval · Veure més »

El Voló

El Voló (estàndard, en francès: Le Boulou) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 5.547 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і El Voló · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 1979

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 1979 · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Elisenda de Montcada · Veure més »

Elisenda de Pinós

Elisenda de Pinós i de Canet (de vegades anomenada també Elionor de Pinós) va ser una noble catalana, filla de Galceran IV, senyor de Pinós, i d'Esclarmunda de Canet.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Elisenda de Pinós · Veure més »

Els Setze Jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Els Setze Jutges · Veure més »

Emili Pi i Molist

Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892) fou doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la que fou president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i soci corresponent de la Societat Medico-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emili Pi i Molist · Veure més »

Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emili Vendrell i Ibars · Veure més »

Emilio Barrera Luyando

va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emilio Barrera Luyando · Veure més »

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emilio Castelar y Ripoll · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emilio Mola Vidal · Veure més »

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Emma de Barcelona · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Enna · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Epir (perifèria)

La Perifèria de l'Epir constitueix una de les 13 regions administratives de Grècia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Epir (perifèria) · Veure més »

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ernest Lluch i Martín · Veure més »

Errico Malatesta

Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 4 de desembre del 1853 - Roma, 22 de juliol del 1932), teòric i activista anarquista italià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Errico Malatesta · Veure més »

Escudeller

Escudeller al soler del Museu Casa Rull de Sispony L'escudeller és un bufet plater que té com a predecessor l'armari del costat de la llar on es posava la terrissa i les escudelles d'ús diari.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Escudeller · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Escultura · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Barcelona

Sant Felip Neri és una església construïda entre els anys 1721 i 1752, d'estil barroc, situada a la plaça del mateix nom al barri Gòtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregació de l'Oratori de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Església de Sant Felip Neri de Barcelona · Veure més »

Església dels Josepets de Gràcia

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Església dels Josepets de Gràcia · Veure més »

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Espanya · Veure més »

Esparter

Un esparter és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre objectes d'espart.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Esparter · Veure més »

Espaser

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008). Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Espaser · Veure més »

Espàrtac

Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Espàrtac · Veure més »

Espinosa de los Monteros

Espinosa de los Monteros és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Espinosa de los Monteros · Veure més »

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Esplugues de Llobregat · Veure més »

Estació de Llucmajor - República

Llucmajor | República, anteriorment Llucmajor, és una estació de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el Passeig del Verdum al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 1982.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estació de Llucmajor - República · Veure més »

Estació de Sagrera-TAV

L'estació de Barcelona-La Sagrera (Rodalies i TAV) o Sagrera TAV (Metro) serà un intercanviador de ferrocarril a la ciutat de Barcelona, situat al barri de la Sagrera (districte de Sant Andreu).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estació de Sagrera-TAV · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estanislau Figueras i Moragas

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estocolm · Veure més »

Estret d'Ormuz

L'estret d'Ormuz, o d'Hormuz (en persa تنگه هرمز, Tangeh-ye Hormoz; en àrab مضيق هرمز, Madiq Hurmuz), és un braç de mar entre el golf d'Oman, situat al sud-est, i el golf Pèrsic, al sud-oest.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estret d'Ormuz · Veure més »

Estret de Malacca

Lestret de Malacca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka, en tailandèsช่องแคบ มะละกา, en tàmil மலாக்கா நீரிணை, Malākkā nīriṇai, en xinès: 馬六甲 海峽 / 马六甲 海峡)) és un braç de mar que separa la península de Malacca de l'illa indonèsia de Sumatra. D'una longitud d'uns 930 km, una amplada mínima de 38 km i una fondària mínima de 25 m, és la via de comunicació principal entre l'oceà Índic i el Pacífic, i més concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional. Rep el nom del sultanat de Malaca que va governar l’arxipèlag entre els anys 1400 i 1511, el centre d’administració del qual es trobava a l'estat actual de Malaca, Malàisia. Des de la perspectiva econòmica i estratègica, l'estret de Malaca és una de les vies marítimes més importants del món. De mitjana, 250 vaixells passen cada dia a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oceà Índic i Europa a través del canal de Suez. A la part central és on es troba la seva mínima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat màxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estret de Malacca · Veure més »

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Estudi General de Barcelona · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eucaristia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Europa · Veure més »

Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918), fou un industrial, polític i mecenes català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Eusebi Güell i Bacigalupi · Veure més »

Evangeli segons Mateu

L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Evangeli segons Mateu · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Extremadura · Veure més »

Faenza

Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Faenza · Veure més »

Falangisme

Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Falangisme · Veure més »

Família reial espanyola

La família reial o Casa Reial espanyola està integrada pel rei o reina d'Espanya, titular de la Corona d'Espanya, per la seva o el seu consort, els seus pares i els seus descendents inclòs el príncep o princesa hereva de la Corona: els familiars del rei inscrits al Registre Civil de la Família Reial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Família reial espanyola · Veure més »

Félix Rodríguez de la Fuente

va ser un etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol popular per la sèrie de televisió El hombre y la tierra (L'home i la terra).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Félix Rodríguez de la Fuente · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fòrum · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Federico García Lorca · Veure més »

Federico Tedeschini

Federico Tedeschini (Antrodoco, Laci, 12 d'octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959) va ser un arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Federico Tedeschini · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Felanitx · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Felip II de Castella · Veure més »

Felipe Acedo Colunga

Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 6 de setembre de 1896, - Madrid, 25 de setembre de 1965) fou un advocat i militar espanyol que fou governador civil de la província de Barcelona, entre altres.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Felipe Acedo Colunga · Veure més »

Ferdinand de Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferdinand de Lesseps · Veure més »

Fermín Galán

Fermín Galán Rodríguez (San Fernando, Cadis, 1899 - Osca, 1930) va ser un militar espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fermín Galán · Veure més »

Fermín Salvochea Álvarez

Fermín Salvochea Álvarez Fermín Salvochea y Álvarez (Cadis, 1 de març de 1842 - 27 de setembre de 1907) fou un polític i pensador andalús.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fermín Salvochea Álvarez · Veure més »

Fernando Álvarez de la Campa

Fernando Álvarez de la Campa Arumí (Avilés, 14 de juny de 1869 - Barcelona, 17 d'abril de 1939) fou un militar espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fernando Álvarez de la Campa · Veure més »

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fernando de los Ríos Urruti · Veure més »

Fernando Tarrida del Mármol

Fernando Tarrida del Mármol (Santiago de Cuba, 18 d'agost de 1861 - Londres 15 de març de 1915) fou un pensador, activista i escriptor anarquista cubano-català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fernando Tarrida del Mármol · Veure més »

Ferran Casablancas i Planell

Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 28 d'octubre de 1874 - Barcelona, 21 d'octubre de 1960) fou un empresari català, conegut per revolucionar la indústria cotonera al primer quart del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferran Casablancas i Planell · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Fabra i Puig

Ferran Fabra i Puig (Barcelona, 6 de març de 1866 - 12 de juliol de 1944) fou el segon marquès d'Alella, enginyer industrial i polític.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferran Fabra i Puig · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Fiódor Dostoievski

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fiódor Dostoievski · Veure més »

Flassader

El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Flassader · Veure més »

Fogars de la Selva

Fogars de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fogars de la Selva · Veure més »

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Foix (Occitània) · Veure més »

Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Font màgica de Montjuïc · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fonts de Barcelona · Veure més »

Formatgeria

Formatgeria a França, botigueta especialitzada en la venda de formatge Fabricació de formatge en una formatgeria de Gruyères, a Suïssa Una formatgeria és una botiga especialitzada en la venda de formatges.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Formatgeria · Veure més »

Fort Pienc

El Fort Pienc és un barri de la ciutat de Barcelona inclòs al districte de l'Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fort Pienc · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Fossar de les Moreres

Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fossar de les Moreres · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і França · Veure més »

Francesc Boix i Campo

fou un fotògraf català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Boix i Campo · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Carbonell i Bravo

Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 5 d'octubre de 1768 - 15 de novembre de 1836), farmacèutic català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Carbonell i Bravo · Veure més »

Francesc Daniel Molina i Casamajó

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »

Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc de Paula Rius i Taulet · Veure més »

Francesc de Tamarit

Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc de Tamarit · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Ferrer i Guàrdia · Veure més »

Francesc Folguera i Grassi

L'església de Sant Sadurní d'Anoia, reformada exteriorment el 1924 per Francesc Folguera, que renovà la façana i hi afegí el pòrtic Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Folguera i Grassi · Veure més »

Francesc Gimeno i Arasa

Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Gimeno i Arasa · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Sunyer i Capdevila

Francesc Sunyer i Capdevila (Roses, l'Alt Empordà, 4 de març 1826 - 14 d'agost de 1898) fou un metge i polític català, avi de Josep Maria Pi i Sunyer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francesc Sunyer i Capdevila · Veure més »

Francisco Ascaso Abadía

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un dirigent anarquista aragonès militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Ascaso Abadía · Veure més »

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

, VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera · Veure més »

Francisco de Zurbarán

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco de Zurbarán · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco González de Bassecourt

Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel, Madrid, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco González de Bassecourt · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Largo Caballero · Veure més »

Francisco Maldonado

Francisco Maldonado (Salamanca, 1480 - Villalar, 24 d'abril de 1521) fou un capità castellà, dirigent de la Revolta de les Comunitats de Castella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Maldonado · Veure més »

Francisco Pizarro González

Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Pizarro González · Veure més »

Francisco Sepúlveda Ramos

Francisco Sepúlveda Ramos (Salamanca, 2 d'abril de 1819 -Pozuelo de Alarcón, 29 de juliol de 1895) fou un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Sepúlveda Ramos · Veure més »

Francisco Serrano Domínguez

Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Franquisme · Veure més »

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frederic Mistral · Veure més »

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frederic Mompou i Dencausse · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 3 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 7 de maig de 1915).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frederick Stark Pearson · Veure més »

Frener

Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frener · Veure més »

Frida Kahlo

Frida Kahlo Calderón, o Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, o segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 6 de juliol de 1907 - Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 13 de juliol de 1954) va ser una pintora mexicana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Frida Kahlo · Veure més »

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Friedrich Engels · Veure més »

Fuster

Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Fuster · Veure més »

Gabriel García Márquez

Gabriel José de la Concordia García Márquez, més conegut com a Gabriel García Márquez, (Aracataca, 6 de març del 1927 - Ciutat de Mèxic, 17 d'abril del 2014) va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gabriel García Márquez · Veure més »

Gaetano Cicognani

Gaetano Cicognani (Brisighella, 26 de novembre de 1881 – Roma, 5 de febrer de 1962) va ser un religiós i diplomàtic italià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gaetano Cicognani · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gal·la Placídia · Veure més »

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Garcilaso de la Vega · Veure més »

Gaspar Núñez de Arce

Gaspar Núñez de Arce (Valladolid, 4 d'agost de 1834 – Madrid, 9 de juny de 1903) fou un poeta i polític espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gaspar Núñez de Arce · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gènova · Veure més »

Gòlgota

Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gòlgota · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germans Pinzón

Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera. Els germans Pinzón van ser els tres membres de la família Pinzón de Palos de la Frontera (Huelva),Existeix un document, a l'Arxiu de Simancas en el Registro general del Sello de març de 1505, on es recullen els termes de l'herència de la mare dels Pinzón.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Germans Pinzón · Veure més »

Germinal Vidal

Germinal Vidal (Barcelona, 6 de gener de 1915 - 19 de juliol de 1936) fou un dirigent comunista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Germinal Vidal · Veure més »

Getsemaní

El jardí de Getsemaní El jardí de Getsemaní (grec Γεθσημανι, Gethsēmani hebreu:גת שמנים, de l'arameu גת שמנא, Gaṯ Šmānê, "molí d'oli"), fou on, segons el Nou Testament i la tradició cristiana, Jesús i els seus deixebles van anar després de la Santa Cena la nit abans de la crucifixió.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Getsemaní · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Girona · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gitanos · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Giuseppe Verdi · Veure més »

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Govern de Catalunya · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Granada · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Granollers · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Grècia · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Guàrdia Urbana de Barcelona

La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) és el cos de policia local de la ciutat de Barcelona, que depèn de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guàrdia Urbana de Barcelona · Veure més »

Guernica

Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guernica · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 16 de desembre de 1861 - 6 d'agost de 1929) va ser un advocat, notari i poeta català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guillem August Tell i Lafont · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Guipúscoa · Veure més »

Haifa

Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Haifa · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hala dels Draps · Veure més »

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hamílcar Barca · Veure més »

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hèlsinki · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hèrcules · Veure més »

Hebron

Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hebron · Veure més »

Hermenegildo Giner de los Ríos

Hermenegildo Giner de los Ríos (Cadis 1847 - Granada, 1923) va ser un pedagog, publicista i polític espanyol vinculat a la Institución Libre de Enseñanza fundada pel seu germà Francisco, diputat per Barcelona a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hermenegildo Giner de los Ríos · Veure més »

Hipòlit Lázaro i Higueras

Hipòlit Lázaro i Higueras (Vila de Gràcia, actualment Barcelona, 13 de setembre de 1887 - Barcelona, 14 de maig, 1974) fou un tenor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hipòlit Lázaro i Higueras · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Història de Catalunya · Veure més »

Hodònim

plaça de Catalunya, Barcelona Un hodònim —també escrit sense "h", odònim— és un terme que fa referència al nom d'una via pública (carrer, plaça, avinguda, passeig, rambla, camí, carretera, etc.). La seva etimologia prové del grec ὁδός (hodós, 'camí') i ὄνομα (ónoma, 'nom'), és a dir, 'nom de camí'.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hodònim · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hostafrancs

Hostafrancs és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona delimitat per la Gran Via de les Corts Catalanes i el barri de Sants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hostafrancs · Veure més »

Hotel Arts

LHotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hotel Arts · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ibers · Veure més »

Icarians

Placa commemorativa de la instal·lació de la colònia utòpica Icària-Speranza al comtat de Sonoma, Califòrnia, l'últim del seu gènere. Els icarians van conformar un moviment d'utòpics francesos, liderats per Étienne Cabet, que van establir un grup de comunes igualitàries a Amèrica del Nord entre 1848 i 1898.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Icarians · Veure més »

Idrissa Diallo

Idrissa Diallo (Guinea-Conakry, 1991 - Barcelona, 5 de gener de 2012) va ser un migrant que va morir en el CIE de la Zona Franca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Idrissa Diallo · Veure més »

Ignacio Zuloaga Zabaleta

Ignacio Zuloaga i Zabaleta (Eibar, 26 de juliol del 1870 – Madrid, 31 d'octubre del 1945) va ser un pintor basc, un dels més importants de finals del i principis del XX.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ignacio Zuloaga Zabaleta · Veure més »

Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ignasi Agustí i Peypoch · Veure més »

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Igualada · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Illa de Rodes · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Illes Balears · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Illes Canàries · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Imperi Romà · Veure més »

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Indústria tèxtil · Veure més »

Indià

Can Sora (Begur), construït el 1870 per la família Cama Marti, que va fer fortuna a Cuba Un indià, sovint citat amb els noms populars dindiano, americano o americà, foren aquelles persones que, després d'emigrar a Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna (havent “fet les Amèriques”).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Indià · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Inquisició · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isaac Newton · Veure més »

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isabel de Villena · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isadora Duncan

Isadora Duncan Dora Angela Duncanon (San Francisco, 26 o 27 de maig de 1877-Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada per molts com la creadora de la dansa moderna.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isadora Duncan · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Isidor de Sevilla · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Itàlia · Veure més »

Iu de Kermartin

Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Iu de Kermartin · Veure més »

Ivan Pàvlov

Ivan Petróvitx Pàvlov (en rus: Иван Петрович Павлов) (Riazan, Rússia 1849 - Leningrad, URSS 1936) fou un fisiòleg i psicòleg rus, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1904 i el primer a descriure el fenomen ara conegut com a condicionament clàssic en experiments amb gossos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ivan Pàvlov · Veure més »

Jacint Alegre i Pujals

Jacint Alegre i Pujals (Terrassa, 24 de desembre de 1874 - Barcelona, 10 de desembre de 1930) va ésser un sacerdot jesuïta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jacint Alegre i Pujals · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jadraque

Castell del Cid (s.XV) Jadraque és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jadraque · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

Jane Addams

Jane Addams (Cedarville, Illinois, 6 de setembre de 1860 – Chicago, Illinois, 21 de maig de 1935) fou una sociòloga i fundadora del treball social als Estats Units.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jane Addams · Veure més »

Jardinets de Gràcia

Els Jardinets de Gràcia, amb el nom oficial de Jardins de Salvador Espriu, es troben al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona, al final del Passeig de Gràcia, just abans de començar el carrer Gran de Gràcia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardinets de Gràcia · Veure més »

Jardins de Jaume Vicens i Vives

Els jardins de Jaume Vicens i Vives es troben en el Districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Jardins de Joan Brossa

Els Jardins de Joan Brossa estan situats a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, a la part inferior de l'espai on anteriorment hi havia el Parc d'atraccions de Montjuïc, inaugurat el 1966 i tancat l'octubre de 1998.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Joan Brossa · Veure més »

Jardins de Joan Maragall

Els Jardins de Joan Maragall envolten l'edifici del Palauet Albéniz i estan situats la muntanya de Montjuïc de Barcelona, entre l'Estadi de Montjuïc i el Palau Nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Joan Maragall · Veure més »

Jardins de Laribal

Font de ceràmica Glorieta de xiprers Pèrgola Els jardins de Laribal es troben a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Laribal · Veure més »

Jardins de Miramar

Els jardins de Miramar són a la muntanya de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Miramar · Veure més »

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer estan situats a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, a la zona compresa entre el funicular de Montjuïc i els Jardins de Joan Brossa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer · Veure més »

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins de Mossèn Costa i Llobera · Veure més »

Jardins del Baix Guinardó

Els jardins del Baix Guinardó anteriorment coneguts com a jardins del Príncep de Girona són una zona verda que està situada al barri del Baix Guinardó, entre els carrers Taxdirt, Marina, Lepant i Travessera de Gràcia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins del Baix Guinardó · Veure més »

Jardins del Mirador de l'Alcalde

Carles Buïgas Els Jardins del Mirador de l'Alcalde estan situats a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, aprofitant el fort pendent de la muntanya prop del castell de Montjuïc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins del Mirador de l'Alcalde · Veure més »

Jardins del Turó del Putxet

Els Jardins del Turó del Putxet es troben al turó del mateix nom, al barri del Putxet i Farró de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Veure més »

Jaume Agustí i Milà

Jaume Agustí i Milà (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en teologia i jurisprudència i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint el càrrec de degà de la catedral de San Juan (Puerto Rico), d'on fou desterrat acusat de carlí, i en 1876 li fou aixecat el desterrament, i es jubilà en 1886.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Agustí i Milà · Veure més »

Jaume Aiguader i Miró

Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus, 24 de juliol de 1882 - Mèxic 30 de maig de 1943) fou un metge i polític català d'ERC.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Aiguader i Miró · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Català i Albosa

Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) fou un eclesiàstic català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Català i Albosa · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume Pahissa i Laporta

Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona, 23 d'abril de 1846 - 21 de gener de 1928) fou un dibuixant barceloní que sovint signava com a Thomas Pijoliu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Pahissa i Laporta · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Jean Claude Nicolas Forestier

Jean Claude Nicolas Forestier (Èx-los-Bens, Savoia, 9 de gener de 1861 - París, 26 d'octubre de 1930) va ser un arquitecte paisatgista francès que ha realitzat una gran part de la seva carrera al servei de la ciutat de París al començament del deixeble de Georges Eugène Haussmann i Jean-Charles Alphand.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jean Claude Nicolas Forestier · Veure més »

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jericó · Veure més »

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jeroni Pujades · Veure més »

Joan Baptista de La Salle

El guai Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen) va ser un important sacerdot i pedagog francès, que va consagrar la seva vida a l'educació dels més pobres i necessitats.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Baptista de La Salle · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »

Joan de Coloma

Joan de Coloma o Mossèn Johan de Coloma (Borja, Regne d'Aragó, 1442 - Saragossa, 1517), de pare empordanès, fou des del 1462, secretari de Joan II d'Aragó,.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan de Coloma · Veure més »

Joan de Coloma i Cardona

Joan Coloma i Cardona o Juan Coloma Pérez Calvillo (Elda ?, 1522 - Elda, 9 d'octubre de 1586) va ser un noble, escriptor i militar valencià, III Senyor d'Elda (1539-1586) i I Comte d'Elda (1577-1586).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan de Coloma i Cardona · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Evangelista · Veure més »

Joan Fiveller

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Fiveller · Veure més »

Joan Gamper

Hans Gamper (Winterthur, Suïssa, 22 de novembre de 1877 - Barcelona, 30 de juliol de 1930), conegut a Catalunya com a Joan Gamper, fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador del Futbol Club Barcelona, equip del qual va ser la primera figura (120 gols en 51 partits, comptant-ne també d'amistosos) i president en cinc ocasions.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Gamper · Veure més »

Joan Llongueras i Badia

Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953) fou un músic, educador musical i poeta català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Llongueras i Badia · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Reventós i Carner

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Reventós i Carner · Veure més »

Joan Roig i Solé

''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Roig i Solé · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joan XXIII · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquín García-Morato

Joaquín García-Morato y Castaño (Melilla, 4 de maig de 1904 - Griñón, 4 d'abril de 1939) va ser un militar i aviador espanyol que va participar en la Guerra Civil en el bàndol nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquín García-Morato · Veure més »

Joaquim Blume i Carreras

Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Valdemeca, Conca, 29 d'abril de 1959) va ser gimnasta català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Blume i Carreras · Veure més »

Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Mir i Trinxet · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Sorolla i Bastida · Veure més »

Joaquim Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Vayreda i Vila · Veure més »

Joaquim Viola i Sauret

Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, 26 de juny de 1913 - Barcelona, 25 de gener de 1978) fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquim Viola i Sauret · Veure més »

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jocs Olímpics · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

John Fitzgerald Kennedy

, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і John Fitzgerald Kennedy · Veure més »

John Lennon

John Winston Ono Lennon MBE (nascut com a John Winston Lennon, Liverpool, 9 d'octubre de 1940 — Nova York, EUA, 8 de desembre de 1980) fou un cantant, compositor i activista per la pau anglès que va assolir la fama per ser el fundador, co-vocalista i guitarrista rítmic de The Beatles.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і John Lennon · Veure més »

John Maynard Keynes

John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і John Maynard Keynes · Veure més »

Jordà (riu)

El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jordà (riu) · Veure més »

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Calvo Sotelo · Veure més »

José de Espronceda

José de Espronceda i Delgado (Almendralejo, 25 de març de 1808 – Madrid, 23 de maig de 1842) va ser un escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José de Espronceda · Veure més »

José María de Torrijos y Uriarte

José María de Torrijos y Uriarte (Madrid, 20 de març de 1791 - Màlaga, 11 de desembre de 1831) fou un militar espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José María de Torrijos y Uriarte · Veure més »

José María de Urquinaona Bidot

José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José María de Urquinaona Bidot · Veure més »

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Moñino y Redondo · Veure més »

José Rizal

José Protasio Rizal Mercado y Alonso Realonda (Calamba 19 de juny de 1861- Bagumbayan (actualment Rizal Park), 30 de desembre de 1896), va ser un patriota filipí, amb part del seu origen xinès (de cinquena generació) que va ser executat per les autoritats espanyoles durant l'època colonial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Rizal · Veure més »

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »

José Zorrilla y Moral

José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893), fou un poeta i dramaturg castellà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і José Zorrilla y Moral · Veure més »

Josep Balari i Jovany

Josep Balari i Jovany (Barcelona, 11 de novembre de 1844 - 1 de juliol de 1904) fou un filòleg, hel·lenista, historiador i taquígraf català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Balari i Jovany · Veure més »

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Bertran i Musitu · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Clarà i Ayats

Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Clarà i Ayats · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Joffre i Plas

miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Joffre i Plas · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Lluís Pons i Gallarza · Veure més »

Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Veure més »

Josep Manso i Solà

fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Manso i Solà · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Sert i Badia

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »

Josep Maria Socías i Humbert

José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Maria Socías i Humbert · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Roca i Roca

Retrat de '''Josep Roca i Roca''' a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa Josep Roca i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1848 - Barcelona, 1924) fou un periodista, escriptor i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Roca i Roca · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Torres i Clavé

Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca (Sarral - Conca de Barberà), 12 de gener de 1939) fou un arquitecte i dissenyador català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Torres i Clavé · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »

Juan Álvarez Mendizábal

Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Álvarez Mendizábal · Veure més »

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Bautista Topete · Veure més »

Juan de Padilla

Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castellà, conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan de Padilla · Veure més »

Juan Donoso Cortés

Juan Francisco María de la Salud Donoso Cortés y Fernández Canedo, I marquès de Valdegamas (Valle de la Serena, Badajoz, 6 de maig de 1809 - París, França, 3 de maig de 1853) va ser un filòsof, parlamentari, polític i diplomàtic espanyol, funcionari de la monarquia espanyola sota el règim liberal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Donoso Cortés · Veure més »

Juan Gris

José Victoriano González-Pérez conegut com a Juan Gris (Madrid, 23 de març de 1887 - Boulogne-Sur-Seine, 11 de maig de 1927) fou un pintor espanyol que va desenvolupar la seva activitat principalment en París, i és considerat com un dels mestres del cubisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Gris · Veure més »

Juan Ramón Jiménez

Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956 pel conjunt de la seva obra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Ramón Jiménez · Veure més »

Juan Vázquez de Mella

Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangues d'Onís, Astúries, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928) fou un polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol, ideòleg del carlisme durant la restauració.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juan Vázquez de Mella · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Judea · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jueus · Veure més »

Jules Verne

, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Jules Verne · Veure més »

Juliana Morell

fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Juliana Morell · Veure més »

Julián Besteiro Fernández

Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Julián Besteiro Fernández · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Karl Marx · Veure més »

Komsomol

El Komsomol (en rus Комсомол) era l'organització juvenil del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Komsomol · Veure més »

Krujë

Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Krujë · Veure més »

L'Ametlla del Vallès

L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і L'Ametlla del Vallès · Veure més »

L'Arboç

L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і L'Arboç · Veure més »

L'Espanya Industrial

L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і L'Espanya Industrial · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і L'Havana · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Bordeta (Sants-Montjuïc)

La Bordeta és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Bordeta (Sants-Montjuïc) · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Corunya · Veure més »

La Font de la Guatlla

La Font de la Guatlla és un barri petit del districte de Sants-Montjuïc, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Font de la Guatlla · Veure més »

La Maquinista Terrestre i Marítima

Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Maquinista Terrestre i Marítima · Veure més »

La Maternitat i Sant Ramon

La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Maternitat i Sant Ramon · Veure més »

La Prosperitat

La Prosperitat és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Prosperitat · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Rambla · Veure més »

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La República (Homenatge a Pi i Margall) · Veure més »

La Salut

La Salut és un dels sis barris de què es compon el districte barceloní de Gràcia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Salut · Veure més »

La Selva de Mar

El municipi de la Selva de Mar és a la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona, i està situat a l'interior de la península formada pel cap de Creus.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Selva de Mar · Veure més »

La traviata

A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La traviata · Veure més »

La Vall d'Hebron

Jocs Olímpics La Vall d'Hebron és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Vall d'Hebron · Veure més »

La Verneda i la Pau

La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Verneda i la Pau · Veure més »

La Vila Olímpica del Poblenou

Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou · Veure més »

Lagos

Lagos és la ciutat principal de Nigèria i, amb una població vora de 15 milions d'habitants, una de les més grans de l'Àfrica (la segona després del Caire, a Egipte).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lagos · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Laietans · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Latitud · Veure més »

Laureà Figuerola i Ballester

Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola. Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)ABC, 5 de març de 1903, fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Laureà Figuerola i Ballester · Veure més »

Lázaro Cárdenas del Río

Lázaro Cárdenas del Río (Jiquilpan, Michoacán, 21 de maig de 1895 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 1970) fou president constitucional de Mèxic entre l'1 de desembre de 1934 i el 30 de novembre de 1940.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lázaro Cárdenas del Río · Veure més »

Lírica

La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lírica · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Leonardo da Vinci · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Les Corts · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llatí · Veure més »

Llauna

Capa d'estany a l'interior d'una llauna de llauna. La llauna o llanda és un producte laminat pla, constituït per acer (amb un contingut en carboni entre 0,03% i 0,13%), recobert per una capa d'estany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llauna · Veure més »

Lliçà d'Amunt

Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lliçà d'Amunt · Veure més »

Llibre

Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llibre · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llobregat · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Llucmajor · Veure més »

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lohengrin · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Londres · Veure més »

Longitud (geografia)

La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Longitud (geografia) · Veure més »

Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Lope de Vega · Veure més »

Los Angeles

Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic. La ciutat és la seu del comtat del mateix nom. Segons una estimació, la ciutat tenia el 2016 una població de 3.976.322 habitants, mentre que l'any 1887 només en tenia 11.500. El juliol de 2004 el comtat tenia 10.179.716 habitants, mentre que l'àrea metropolitana de Los Angeles té una població de prop de 18,5 milions d'habitants, que la converteixen en la segona aglomeració més gran dels Estats Units després de Nova York. Però la ciutat de Los Angeles és relativament petita en comparació amb la seva aglomeració, tot i que aquesta última és més gran que les de Nova York i Chicago.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Los Angeles · Veure més »

Louis Pasteur

Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Louis Pasteur · Veure més »

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Louise de Marillac · Veure més »

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Luci Minici Natal Quadroni · Veure més »

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Luis Buñuel Portolés · Veure més »

Luis de la Cerda y de la Vega

Luis de la Cerda y de la Vega (ca.1442-Écija, 25 de novembre de 1501), V Comte de Medinaceli, I Duc de Medinaceli i I Comte de El Puerto de Santa Maria, noble castellà de la Casa de Medinaceli.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Luis de la Cerda y de la Vega · Veure més »

Madame Butterfly

Madame Butterfly (títol original: M. Butterfly) és una pel·lícula estatunidenca del director canadenc David Cronenberg, estrenada el 1993.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Madame Butterfly · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Maestrat · Veure més »

Maians (illa)

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Maians (illa) · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mallorca · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Bretón de los Herreros

Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Bretón de los Herreros · Veure més »

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen conegut pel seu títol nobiliari de marquès del Duero (Còrdova del Tucumán, Virregnat del Riu de la Plata, actual Argentina, 3 d'abril de 1808-Monte Muro, Navarra, 27 de juny de 1874) va ser un militar i polític espanyol de tendència liberal-moderada, notable pel seu combat contra les insurreccions carlistes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mar d'Aral · Veure més »

Mar Groga

La mar Groga, o el mar Groc (en xinès 黄海, Huang Hai; en coreà 황해, Hwang Hae), també anomenada mar de l'Oest a Corea (en coreà 서해, Seo Hae), és la part septentrional de la mar de la Xina Oriental, que al seu torn és una part de l'oceà Pacífic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mar Groga · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mar Roja · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marbre · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Isabel de Borbó i de Borbó

Maria Isabel de Borbó i de Borbó (Madrid 1851 - París 1931).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Maria Isabel de Borbó i de Borbó · Veure més »

Mariana de Pineda Muñoz

Mariana de Pineda Muñoz, més coneguda com a Mariana Pineda, (Granada, 1 de setembre de 1804 - Granada, 26 de maig de 1831) fou una heroïna espanyola de la causa liberal al xix.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mariana de Pineda Muñoz · Veure més »

Mariano Álvarez de Castro

Mariano Álvarez de Castro, de nom complet Mariano José Manuel Bernardo Álvarez Bermúdez de Castro y López Aparicio (Granada, 1749 - Figueres, 1810),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mariano Álvarez de Castro · Veure més »

Mariano de Foronda

Mariano de Foronda y González Bravo, segon marquès de Foronda (El Escorial, 14 de setembre de 1873 - Foronda, Àlaba, 17 de juliol de 1961) fou un empresari espanyol, II marquès de Foronda, I comte de Torre Nova de Foronda, II comte de Larrea.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mariano de Foronda · Veure més »

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marià Benlliure i Gil · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marie Curie · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marroc · Veure més »

Marsala

Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Marsala · Veure més »

Martín Zurbano

Martín Zurbano (Varea, Logronyo, 29 de febrer de 1788 - 21 de gener de 1845) fou un militar liberal progressista espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Martín Zurbano · Veure més »

Martin Luther King

Martin Luther King (Atlanta, Geòrgia, 15 de gener de 1929 - Memphis, Tennessee, 4 d'abril de 1968) va ser un clergue i un conegut activista a favor dels drets dels negres estatunidencs.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Martin Luther King · Veure més »

Martinica

Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Martinica · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Martorell · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Masia · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mataró · Veure més »

Mauthausen

Mauthausen és una petita ciutat a l'Alta Àustria, Àustria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mauthausen · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Múnic · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Múrcia · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Música · Veure més »

MBM arquitectes

MBM Arquitectes és un estudi d'arquitectura i urbanisme fundat el 1951 per Josep Martorell i Oriol Bohigas.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і MBM arquitectes · Veure més »

Meguidó

Meguidó (‘pujol, turó’;, potseriorment) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Meguidó · Veure més »

Melbourne

Mapa de l'àrea metropolitana de Melbourne Melbourne és una ciutat d'Austràlia, la segona ciutat del país en població, després de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Melbourne · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Menestral · Veure més »

Mercabarna

Mercabarna, Mercat Central d'Abasts de Barcelona SA, constituïda el 1967 que gestiona la distribució majorista del sector alimentari de Barcelona i també d'altres mercats.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mercabarna · Veure més »

Mercat de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mercat de la Boqueria · Veure més »

Mercat de Santa Caterina

El Mercat de Santa Caterina és un edifici aïllat que ocupa l'illa de cases entre l'avinguda Francesc Cambó i els carrers de les Freixures, d'en Giralt el Pellisser i de Colomines.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mercat de Santa Caterina · Veure més »

Meridià

Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Meridià · Veure més »

Meridià de Greenwich

El meridià de Greenwich és la línia imaginària sobre la superfície de la Terra que uneix els pols i passa per la localitat Greenwich, suburbi de Londres al Sud del riu Tàmesi, al Regne Unit.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Meridià de Greenwich · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Messina · Veure més »

Metres sobre el nivell del mar

El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »

Miami

Miami és una ciutat dels Estats Units localitzada al sud-est de l'estat de Florida, al comtat de Miami-Dade, vora els marges del riu Miami.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miami · Veure més »

Miguel Arlegui y Bayonés

Miguel Arlegui y Bayonés (Madrid, 1858 - Madrid, 29 de gener de 1924) fou un militar que durant la dècada de 1920 era el cap de la policia espanyola de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel Arlegui y Bayonés · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »

Miguel Hernández Gilabert

fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel Hernández Gilabert · Veure més »

Miguel Hidalgo y Costilla

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel Hidalgo y Costilla · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mikhaïl Bakunin

va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mikhaïl Bakunin · Veure més »

Mim

Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mim · Veure més »

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miquel Costa i Llobera · Veure més »

Miquel Pedrola i Alegre

Pintada amb el nom de Miquel Pedrola rehabilitada al c/ Sant Miquel 45 Miquel Pedrola i Alegre (Barcelona, 22 de juny de 1917 - Front d'Aragó, 8 de setembre de 1936) va ser un activista polític i milicià antifeixista català, militant del Bloc Obrer i Camperol i després del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Miquel Pedrola i Alegre · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Mohandas Gandhi

va ser un pensador i polític indi.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mohandas Gandhi · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Moià · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Molins de Rei · Veure més »

Mollet del Vallès

Mollet del Vallès és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mollet del Vallès · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Mont Tabor

El mont Tabor (en hebreu הַר תָּבוֹר; en àrab جبل الطور, Jabal aṭ-Ṭawr; en grec Όρος Θαβώρ) és un turó de Galilea a l'extrem nord-est de la plana d'Esdreló.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mont Tabor · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Montbau

Edifici de Migdia: Facultat de Pedagogia i Facultat de Formació del Professorat Un dels primers blocs de pisos construïts al barri Montbau és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Montbau · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montmeló

Montmeló és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del riu Congost, a la seva confluència amb el riu Mogent.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Montmeló · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Moscou · Veure més »

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Movimiento Nacional · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Muret · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Muses · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Nain (Israel)

Nain o Naim fou una població de Galilea esmentada a la Bíblia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nain (Israel) · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Narbona · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Natura · Veure més »

Natzaret

Vista del centre Natzaret segons la tradició cristiana fou una ciutat de Galilea avui a Israel, al sud-oest del llac Tiberíades.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Natzaret · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nàpols · Veure més »

Nèstor Makhnò

, nom complet amb patronímic Nèstor Ivànovitx Makhnò, fou un revolucionari anarquista o anarcocomunista i líder guerriller ucraïnès que es va negar a unir-se als bolxevics després de la Revolució d'Octubre.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nèstor Makhnò · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nínive · Veure més »

Nemesi Ponsati i Solà

Nemesi Ponsati i Solà (Barcelona, 26 de juny de 1887 - 18 d'abril de 1980) fou un pedagog i dirigent esportiu català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nemesi Ponsati i Solà · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nicolau Maria Rubió i Tudurí · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Nil Maria Fabra i Deas

Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843 – Madrid, 24 d'abril de 1903) fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nil Maria Fabra i Deas · Veure més »

Niló

El niló (de la marca comercial registrada: nylon®) és un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Niló · Veure més »

Ningbo

Ningbo (xinès simplificat: 宁波, xinès tradicional: 寧波, pinyin: Níngbō) és la segona ciutat més important de la província de Zhejiang de la República Popular Xina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ningbo · Veure més »

Nou Barris

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Nou Barris · Veure més »

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Numància (Hispània) · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Occitània · Veure més »

Oceà Antàrtic

L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oceà Antàrtic · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oceà Índic · Veure més »

Oceà Àrtic

Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oceà Àrtic · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olf de Pròixida

Olf de Pròixida (mort el 1381) va ser un noble i alt funcionari reial valencià del segle XIV provinent dels Pròixida sicilians. Va ser el més il·lustre de la família, destacant com a (almirall) militar i marí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Olf de Pròixida · Veure més »

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oppidum · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Oristany · Veure més »

Ortogonal

En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ortogonal · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Osca · Veure més »

Otília Castellví i Fontanet

fou una modista, militant del POUM i compromesa amb la República.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Otília Castellví i Fontanet · Veure més »

Ourense

Ourense és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ourense · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Països Catalans · Veure més »

Pablo Iglesias Posse

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pablo Iglesias Posse · Veure més »

Pablo Neruda

, pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pablo Neruda · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pablo Picasso · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palamós · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

Palència

Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palència · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palerm · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palestina · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Palma · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pamplona · Veure més »

Pancho Villa

Pancho Villa (a l'esquerra, amb uniforme fosc) i Emiliano Zapata (a la dreta) en el Palau Nacional de la Ciutat de Mèxic). Villa seu al silló presidencial. Cotxe en el qual fou metrallat i assassinat el general Francisco Villa. Avui al museu de la ciutat de Chihuahua, nom de guerra de José Doroteo Arango Arámbula, fou un dels líders més importants de la Revolució Mexicana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pancho Villa · Veure més »

Pantomim

El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pantomim · Veure més »

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Paraguai · Veure més »

Paral·lel

Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Paral·lel · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і París · Veure més »

Parc Central de Nou Barris

El Parc Central de Nou Barris està situat al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc Central de Nou Barris · Veure més »

Parc de Carles I

El Parc de Carles I està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Carles I · Veure més »

Parc de Cervantes

El Parc de Cervantes està situat al barri de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Cervantes · Veure més »

Parc de Joan Miró

El Parc de Joan Miró, conegut també popularment pel seu antic nom, Parc de l'Escorxador, és un parc situat al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Joan Miró · Veure més »

Parc de Joan Reventós

El parc de Joan Reventós és un parc públic situat al barri de Sarrià, districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona (Catalunya), entre els carrers de Ràfols, la riera de les Monges i la Ronda de Dalt.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Joan Reventós · Veure més »

Parc de l'Espanya Industrial

El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de l'Espanya Industrial · Veure més »

Parc de l'Estació del Nord

El Parc de l'Estació del Nord està situat als terrenys al voltant de l'estació d'autobusos del mateix nom al Districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de l'Estació del Nord · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de la Creueta del Coll · Veure més »

Parc de la Guineueta

El parc de la Guineueta es troba al barri de la Guineueta, al Districte de Nou Barris de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de la Guineueta · Veure més »

Parc de la Nova Icària

El Parc de la Nova Icària és al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de la Nova Icària · Veure més »

Parc de la Pegaso

El Parc de la Pegaso està situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de la Pegaso · Veure més »

Parc de les Cascades

El Parc de les Cascades està situat al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de les Cascades · Veure més »

Parc de les Rieres d'Horta

El parc de les Rieres d'Horta es troba en el districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de les Rieres d'Horta · Veure més »

Parc de Sant Martí

El parc de Sant Martí es troba al districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Sant Martí · Veure més »

Parc de Xavier Montsalvatge

El Parc de Xavier Montsalvatge es troba en el districte de Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc de Xavier Montsalvatge · Veure més »

Parc del Centre del Poblenou

Diagonal El Parc del Centre del Poblenou és un parc situat a Provençals del Poblenou, un barri de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Centre del Poblenou · Veure més »

Parc del Clot

El parc del Clot és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Clot · Veure més »

Parc del Fòrum

Logo del Parc del Fòrum El Parc del Fòrum és un recinte de la ciutat de Barcelona que fou construït per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 i on actualment es fan diferents actes i espectacles al llarg de l'any.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Fòrum · Veure més »

Parc del Mirador del Migdia

El Parc del Mirador del Migdia està situat a la muntanya de Montjuïc al Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Mirador del Migdia · Veure més »

Parc del Poblenou

El Parc del Poblenou de Barcelona es troba entre les edificacions del barri de Poblenou de Barcelona i el mar.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Poblenou · Veure més »

Parc del Port Olímpic

El Parc del Port Olímpic està situat al Districte de Sant Martí de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc del Port Olímpic · Veure més »

Parc Diagonal Mar

El Parc Diagonal Mar és un parc de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc Diagonal Mar · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parsifal

Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Parsifal · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Partit Republicà Català

El Partit Republicà Català (RC) és un partit polític independentista català, fundat el 2006 per un grup d'independentistes decebuts del tarannà dels partits existents.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Partit Republicà Català · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pascual Cervera y Topete

Pascual Cervera y Topete (Medina Sidonia, 18 de febrer de 1839 – Puerto Real, 3 d'abril de 1909) va ser un destacat almirall de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pascual Cervera y Topete · Veure més »

Passeig de Colom

El Passeig de Colom és un carrer al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Colom · Veure més »

Passeig de Fabra i Puig

El Passeig de Fabra i Puig és un carrer de Barcelona, antigament Rambla de Santa Eulàlia, que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Fabra i Puig · Veure més »

Passeig de Gràcia

XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Gràcia · Veure més »

Passeig de la Bonanova

El passeig de la Bonanova uneix els antics nuclis de Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de la Bonanova · Veure més »

Passeig de la Vall d'Hebron

El Passeig de la Vall d'Hebron és un carrer de Barcelona, a la vora de Collserola, als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de la Vall d'Hebron · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Passeig de Maragall

El Passeig de Maragall, anomenat anteriorment General Martínez Anido (s'hi uneix) i Carretera Nueva de Horta, és un carrer de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Maragall · Veure més »

Passeig de Sant Gervasi

El passeig de Sant Gervasi és un carrer de la ciutat de Barcelona, situat als barris de Sant Gervasi - la Bonanova i el Putxet i Farró, del districte Sarrià - Sant Gervasi.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Sant Gervasi · Veure més »

Passeig de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig de Sant Joan · Veure més »

Passeig Marítim de la Barceloneta

El Passeig Marítim de la Barceloneta és una via pública al costat del mar de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Passeig Marítim de la Barceloneta · Veure més »

Pastrana (municipi)

Pastrana és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pastrana (municipi) · Veure més »

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau (Occitània) · Veure més »

Pau Alsina i Rius

Pau Alsina i Rius (Barcelona 16 de desembre 1830 - íd. 26 de gener de 1901) fou un polític republicà i dirigent obrerista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau Alsina i Rius · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Piferrer i Fàbregas

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »

Pau Sabater i Llirós

Pau Sabater Lliró (o, depenent de la referència, Llirós) (Algerri, Noguera, 5 de març de 1884 - Barcelona, 17 de juliol de 1919) fou un sindicalista català, conegut com "el Tero".

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pau Sabater i Llirós · Veure més »

Pedralbes

Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pedralbes · Veure més »

Pedro Martín Cermeño

Pedro Martín Cermeño (Melilla, 26 de març de 1722 - la Corunya, 15 de desembre de 1790) fou un arquitecte i enginyer militar espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pedro Martín Cermeño · Veure més »

Pegaso

Pegaso fou la marca amb què comercialitzà els seus vehicles l'empresa estatal amb seu a Catalunya ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S. A.). Fundada a Barcelona el 1946, l'empresa mantingué la seu central a les antigues instal·lacions de la Hispano-Suiza a La Sagrera, fins que el 1980 es traslladà a la Zona Franca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pegaso · Veure més »

Peixateria

''Le Poissonnier'', Frans Snyders (1579-1653)). Una peixateria o pescateria és un comerç que es dedica a vendre peix i marisc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Peixateria · Veure més »

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pelai d'Astúries · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Penedès · Veure més »

Pepe Rubianes

José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes, fou un actor de teatre gallec establert a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pepe Rubianes · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Perú · Veure més »

Pere Almató

Pere Almató i Ribera (Sant Feliu Sasserra, Lluçanès, 1 de novembre de 1830 - Hải Dương, Tonquín, Vietnam, 1 de novembre de 1861) fou un frare dominic, mort màrtir.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Almató · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Duran i Farell

Pere Duran i Farell (Caldes de Montbui, 27 de febrer de 1921 - Barcelona, 11 de juliol de 1999) fou un enginyer i empresari català, modernitzador de la indústria catalana a través de la introducció a Catalunya i a l'estat Espanyol del gas natural, també fou impulsor i desenvolupador del Gasoducte Pere Duran Farell que uneix els jaciments de gas natural de Hassi R'Mel (Algèria) a Còrdova a través del Marroc i l'estret de Gibraltar, que es gestava ja el 1960 i que es va començar a fer realitat el 1962.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Duran i Farell · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »

Pere Garcia Fària

Pere Garcia Fària (Barcelona, 3 d'abril de 1858 - ibídem, 19 de setembre de 1927) fou un arquitecte i enginyer català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Garcia Fària · Veure més »

Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca

Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca (1267 - 1300), baró d'Aitona, Serós i Soses, i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca · Veure més »

Pere Joan Sala

Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pere Joan Sala · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Perpinyà · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pesta · Veure més »

Peter Paul Rubens

Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Peter Paul Rubens · Veure més »

Pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pi blanc · Veure més »

Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin (París, 1 de gener de 1863 – Ginebra, 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, fou un pedagog i historiador francès, conegut per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pierre de Coubertin · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pintura · Veure més »

Piotr Kropotkin

El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Piotr Kropotkin · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pirineus · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pitàgores · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pius XII · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pla Cerdà · Veure més »

Pla de Barcelona

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pla de Barcelona · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Alfonso Comín

La plaça d'Alfonso Comín és una plaça de Barcelona situada al barri de Vallcarca i els Penitents.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça d'Alfonso Comín · Veure més »

Plaça d'Eivissa (Barcelona)

La Plaça d'Eivissa és al barri d'Horta de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça d'Eivissa (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Urquinaona

La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça d'Urquinaona · Veure més »

Plaça de Catalunya (Barcelona)

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Francesc Macià

La plaça de Francesc Macià es troba a la confluència de l'Avinguda Diagonal, el carrer del Comte d'Urgell, i les avingudes de Josep Tarradellas i Pau Casals de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Francesc Macià · Veure més »

Plaça de la República

La plaça de la República, anteriorment anomenada plaça de Llucmajor és una plaça de Barcelona, considerada popularment com el centre del districte de Nou Barris.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de la República · Veure més »

Plaça de la Universitat

La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de la Universitat · Veure més »

Plaça de les Glòries Catalanes

L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes · Veure més »

Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer

La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer · Veure més »

Plaça de Sant Felip Neri

La plaça de Sant Felip Neri del barri Gòtic de Barcelona rep el nom de l'església del mateix nom d'estil barroc que la presideix, i que té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Sant Felip Neri · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Tetuan

La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça de Tetuan · Veure més »

Plaça del Doctor Letamendi

La plaça del Doctor Letamendi es troba al districte de l'Eixample, Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça del Doctor Letamendi · Veure més »

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça del Pi · Veure més »

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça del Rei · Veure més »

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça Reial · Veure més »

Plaça Roja

La Plaça Roja (en rus Кра́сная пло́щадь, Kràsnaia plósxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plaça Roja · Veure més »

Platja de la Barceloneta

La platja de la Barceloneta és una platja de Barcelona del barri de la Barceloneta a Ciutat Vella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja de la Barceloneta · Veure més »

Platja de la Mar Bella

La platja de la Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja de la Mar Bella · Veure més »

Platja de la Nova Icària

La platja de la Nova Icària és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja de la Nova Icària · Veure més »

Platja de la Nova Mar Bella

La platja de la Nova Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja de la Nova Mar Bella · Veure més »

Platja de Sant Sebastià (Barcelona)

La Platja de Sant Sebastià és una platja del barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja de Sant Sebastià (Barcelona) · Veure més »

Platja del Bogatell

La platja del Bogatell és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Platja del Bogatell · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plom · Veure més »

Plus Ultra (hidroavió)

Trajecte del viatge del ''Plus Ultra'' Tripulació del Plus Ultra Plus Ultra va ser un hidroavió de l'aeronàutica militar espanyola que va realitzar, per primera vegada a la història, un vol entre Europa i Amèrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Plus Ultra (hidroavió) · Veure més »

Poble Espanyol de Barcelona

El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Poble Espanyol de Barcelona · Veure més »

Poblenou

El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Poblenou · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Poesia · Veure més »

Pogrom de Barcelona

Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pogrom de Barcelona · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pollença · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Pomponi Mela · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Port de Barcelona · Veure més »

Porta (Nou Barris)

Heron City, a l'esquerra, i El Corte Inglés de Can Dragó, a la dreta. Porta és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona que limita amb el districte de Sant Andreu per l'avinguda Meridiana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Porta (Nou Barris) · Veure més »

Portal del Bisbe

El Portal del Bisbe és l'únic que s'ha conservat dels quatre que s'obrien a la muralla romana de Bàrcino.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Portal del Bisbe · Veure més »

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Portocristo · Veure més »

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Prada · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Prats de Molló · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Príncep d'Astúries · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Príncep de Girona · Veure més »

Príncep de Viana

Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Príncep de Viana · Veure més »

Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Premi Nobel de la Pau · Veure més »

Premià de Mar

Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Premià de Mar · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Primera República Espanyola · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Priorat · Veure més »

Procés de Montjuïc

Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Procés de Montjuïc · Veure més »

Protestes de Soweto

Les Protestes de Soweto, episodi conegut també com a Massacre d'estudiants de Soweto varen ser unes manifestacions d'adolescents negres a Sud-àfrica el 16 de juny de 1976, protestant contra la imposició de l'ensenyament exclusiu en afrikaans i que va degenerar quan la policia va obrir foc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Protestes de Soweto · Veure més »

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Província de Barcelona · Veure més »

Província de Guadalajara

La província de Guadalajara és una província de Castella-la Manxa, amb capital a la ciutat homònima.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Província de Guadalajara · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Provença · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rabí · Veure més »

Rafael Aixada

Rafael Aixada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) fou tinent general de les galeres de l'emperador Carles I. Fou notable la seva actuació a Alger, salvant el rei de greu perill en el moment de la derrota de les tropes espanyoles que assaltaren la plaça el 13 d'octubre de 1541, amb dues-centes naus i vint mil homes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rafael Aixada · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Farga i Pellicer

Mikhaïl Bakunin parla a la Primera Internacional, retratat per Rafael Farga. Rafael Farga i Pellicer (Barcelona, 12 d'agost de 1844 - 14 d'agost de 1890) també conegut pel pseudònim Justo Pastor de Pellico, fou un sindicalista català, tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraire.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rafael Farga i Pellicer · Veure més »

Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramón de Campoamor y Campoosorio · Veure més »

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramón Franco y Bahamonde · Veure més »

Rambla de Badal

El Rambla de Badal és un carrer del barri de Sants de Barcelona obert l'any 1885 pels germans Badal segons un pla d'urbanització de la zona compresa entre la via del tren i la carretera de la Bordeta (al barri de La Bordeta).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Badal · Veure més »

Rambla de Catalunya

''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Catalunya · Veure més »

Rambla de Guipúscoa

La Rambla de Guipúscoa és una rambla de Barcelona que es troba al districte de Sant Martí, als barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Guipúscoa · Veure més »

Rambla de Mar

La Rambla de Mar és una rambla de Barcelona al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Mar · Veure més »

Rambla de Prim

La Rambla de Prim és una rambla de Barcelona que es troba al districte de Sant Martí, als barris de la Verneda i El Besòs i el Maresme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Prim · Veure més »

Rambla de Volart

La Rambla de Volart és una rambla de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó i Sant Martí.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla de Volart · Veure més »

Rambla del Carmel

La rambla del Carmel és una rambla de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla del Carmel · Veure més »

Rambla del Poblenou

La rambla del Poblenou és un carrer del Poblenou, que va de la Gran Via de les Corts Catalanes fins al passeig de Calvell, molt a prop de la platja del Bogatell.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla del Poblenou · Veure més »

Rambla del Raval

La Rambla del Raval és un boulevard d'uns 300 metres de llarg i 60 d'amplada entre els carrers de l'Hospital i de Sant Pau del Raval de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rambla del Raval · Veure més »

Ramiro de Maeztu

MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramiro de Maeztu · Veure més »

Ramiro Ledesma Ramos

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramiro Ledesma Ramos · Veure més »

Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 - 22 d'octubre de 1955) fou un polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris, de tarannà conservador i catòlic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Albó i Martí · Veure més »

Ramon Berenguer de Fluvià

Ramon Berenguer de Fluvià (Catalunya, - ducat de Savoia) fou un cavaller català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Berenguer de Fluvià · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Nonat Comas i Pitxot

Ramon Nonat Comas i Pitxot (Barcelona, 17 de juny de 1852Careta - 1919, pàg. 200. – Barcelona, 28 de juliol de 1918),Careta - 1919, pàg.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Nonat Comas i Pitxot · Veure més »

Ramon Reventós i Farrarons

Les cases Josep Masana, al carrer Lleida de Barcelona, actualment protegides com a BCIN http://hdl.handle.net/11703/70287 Les cases Josep Masana al web BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona fou un arquitecte català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Reventós i Farrarons · Veure més »

Ramon Trias Fargas

Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Trias Fargas · Veure més »

Ramon Turró i Darder

Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ramon Turró i Darder · Veure més »

Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1846 – Barcelona, Febrer de 1923) fou un metge, polític i navilier català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ròmul Bosch i Alsina · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Renaixença · Veure més »

Resina fenòlica

Estructura química de la baquelita. Les resines fenòliques, també anomenades fenoplàstics o resines fenol-formaldehid, són polímers sintètics obtinguts per la reacció del formaldehid amb el fenol o amb fenols substituïts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Resina fenòlica · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Restauració borbònica · Veure més »

Revolta de Haymarket

La Revolta de Haymarket o Incident de Haymarket va ser un fet històric que va tenir lloc a Haymarket Square (Chicago, Illinois, Estats Units) el 4 de maig de 1886 i que va ser el punt culminant d'una sèrie de protestes obreres que, des del 1r de maig, s'havien estat produint per la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Revolta de Haymarket · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Revolució Industrial · Veure més »

Ricardo Mella Cea

Ricardo Mella Cea (Vigo, 1861 - Vigo, 1925) fou un teòric anarquista gallec.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ricardo Mella Cea · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Richard Wagner · Veure més »

Riera de Cassoles

La riera de Cassoles, coneguda a l'edat mitjana com a riera de l'Arija, constituïa el límit termener entre els municipis de Gràcia, i Sant Gervasi de Cassoles.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Riera de Cassoles · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rio de Janeiro · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ripoll · Veure més »

Ritme

El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),Liddell, Henry George & Scott, Robert:.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ritme · Veure més »

Robert Bassas Figa

Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Robert Bassas Figa · Veure més »

Robert Robert i Casacuberta

Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873) fou un polític, periodista i poeta català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Robert Robert i Casacuberta · Veure més »

Roc Boronat i Font

Roc Boronat i Font (Barcelona, 6 de desembre de 1897 - Ciutat de Mèxic, 28 d'octubre de 1965) fou un polític i escriptor català, originari del Poblenou.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Roc Boronat i Font · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Roger de Flor · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Roger de Llúria · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Roma · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Romanticisme · Veure més »

Ronda de Dalt

La Ronda de Dalt al seu pas per La Vall d'Hebron (Carrer Granja Vella). Barcelona La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda de Dalt · Veure més »

Ronda de la Universitat

Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda de la Universitat · Veure més »

Ronda de Sant Antoni

La Ronda de Sant Antoni és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda de Sant Antoni · Veure més »

Ronda de Sant Pau

La Ronda de Sant Pau és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda de Sant Pau · Veure més »

Ronda de Sant Pere

La Ronda de Sant Pere és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda de Sant Pere · Veure més »

Ronda del Litoral

Vista de la ronda litoral al seu pas per Diagonal Mar La Ronda del Litoral a la Verneda La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada també Ronda Litoral) és una via ràpida de circumval·lació de 20 km que recorre el cor de l'àrea metropolitana de Barcelona passant pel sud de Barcelona, tot seguint el curs dels rius Llobregat i Besòs, i la mar Mediterrània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda del Litoral · Veure més »

Ronda del Mig

S'anomena Ronda del Mig a la via ràpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferència de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifèria.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ronda del Mig · Veure més »

Rosa Luxemburg

fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rosa Luxemburg · Veure més »

Rosa Sensat i Vilà

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Maresme, 16 de juny de 1873 - Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rosa Sensat i Vilà · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rosselló · Veure més »

Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 16 de juliol de 1844 - Barcelona 22 d'agost de 1891) fou un periodista, dramaturg i maçó català, de tendència republicana federal catalanista.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rossend Arús i Arderiu · Veure més »

Rotterdam

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rotterdam · Veure més »

Rubén Darío

Félix Rubén García Sarmiento, més conegut com a Rubén Darío (Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, (Nicaragua) 18 de gener de 1867 - León (Nicaragua), 6 de febrer de 1916), fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Rubén Darío · Veure més »

Sabin Arana

Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sabin Arana · Veure més »

Sacedón

Sacedón és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sacedón · Veure més »

Saint Louis (Missouri)

Saint Louis (Missouri). Saint Louis és l'àrea metropolitana més gran de l'estat de Missouri als Estats Units, amb un total de 2.603.607 habitants l'any 2000.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Saint Louis (Missouri) · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salern · Veure més »

Salomó ben Adret

, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salomó ben Adret · Veure més »

Salvador Allende Gossens

fou un metge i polític xilè.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Allende Gossens · Veure més »

Salvador Andreu i Grau

Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928) fou un empresari de la indústria farmacèutica, promotor immobiliari i filantrop català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Andreu i Grau · Veure més »

Salvador Anglada i Llongueras

Salvador Anglada Llongueras (Barcelona, 1878 – Can Tunis, 19 d'agost de 1936) fou un empresari i polític carlí català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Anglada i Llongueras · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Salvador Puig i Antich

Salvador Puig i Antich, àlies el Metge, (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, lluitador en pro de l'alliberament de la classe obrera i actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Puig i Antich · Veure més »

Salvador Seguí i Rubinat

Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Salvador Seguí i Rubinat · Veure més »

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Samaria · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sandro Botticelli · Veure més »

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Feliu de Codines · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron · Veure més »

Sant Joan d'Horta

L'església de Sant Joan d'Horta és un temple catòlic situat al carrer de Campoamor nº 2, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Joan d'Horta · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Veure més »

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un santuari del, actualment pertanyent al barri del Turó de la Peira, districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, a tocar del límit amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Eulàlia de Vilapicina · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santa Perpètua de Mogoda · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Santiago Salvador Franch

Santiago Salvador Franch (Castellseràs, Baix Aragó, 1862 - Barcelona, 21 de novembre de 1894) va ser un anarquista aragonès que va guanyar notorietat quan, el 7 de novembre 1893, va llançar dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santiago Salvador Franch · Veure més »

Santiago Valentí i Camp

Santiago Valentí i Camp (Barcelona, 18 de desembre de 1875 - Barcelona, 4 de març de 1934) fou un periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santiago Valentí i Camp · Veure més »

Sants

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sants · Veure més »

Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sants-Montjuïc · Veure més »

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Santuari de Lluc · Veure més »

Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt (París, 23 d'octubre del 1844 - París, 26 de març del 1923), Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sarah Bernhardt · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sardenya · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Sarrià i Sant Gervasi

Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sàsser · Veure més »

Sèmola

La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sèmola · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sòcrates · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sóller · Veure més »

Seül

Seül (hangul: 서울, Seoul, oficialment Ciutat Especial Seül) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Seül · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Segona República Espanyola · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Selva · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Severiano Martínez Anido · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sexenni Democràtic · Veure més »

Shanghai

Shanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi), també coneguda en català com a Xangai o fins i tot com a Xanghai, Xangkhai o Xang-Hai (en desús), és la ciutat més poblada del món i la seva metròpoli és la segona més habitada de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Shanghai · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sicília · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sidó · Veure més »

Sigüenza

Sigüenza és un municipi espanyol de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sigüenza · Veure més »

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Simone de Beauvoir · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Siracusa · Veure més »

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Solidaridad Obrera · Veure més »

Somorrostro

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Somorrostro · Veure més »

Soweto

Barris de barraques del Township de Soweto Situació espacial de Soweto als afores de Johannesburg Carrer de Soweto Museu Mandela a Soweto Soweto (South Western Township) és un barri perifèric negre (anomenats township) a Sud-àfrica, situada a 15 km al sud-oest de Johannesburg, a la província del Gauteng (Transvaal).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Soweto · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Sud-àfrica · Veure més »

Tamboret (nàutica)

Detall d'un tamboret El tamboret és, en una embarcació de vela, la peça que juntament amb la cofa o creu, serveix per unir un pal mascle i un o dos mastelers entre si.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tamboret (nàutica) · Veure més »

Tapiner

Un tapiner és un menestral que tenia com a ofici la fabricació i venda de tapins, una mena de sandàlies amb sola de suro.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tapiner · Veure més »

Tarba

Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tarba · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tarragona · Veure més »

Tàrent

Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tàrent · Veure més »

Tecnologies de la informació i la comunicació

miniatura Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tecnologies de la informació i la comunicació · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va ser una unitat militar de xoc integrat a l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola, d'inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciat), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Teresa de Calcuta · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tessàlia · Veure més »

Tianjin

Tianjin o Tientsin és una important ciutat de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tianjin · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ticià · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tir · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Topografia · Veure més »

Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia

La Torre i jardins de Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia és un conjunt de Sarrià (Barcelona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia · Veure més »

Torre Mapfre

La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Torre Mapfre · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Traginer · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Trapani · Veure més »

Travessera de Gràcia

La Travessera de Gràcia és un carrer de Barcelona que s'estén per tres districtes de la ciutat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Travessera de Gràcia · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Trienni Liberal · Veure més »

Trillo

Vista de Trillo Trillo és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Trillo · Veure més »

Turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Turó de Monterols · Veure més »

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Turó del Carmel · Veure més »

Turó Parc

El Turó Parc està situat en el districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Turó Parc · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Unió Europea · Veure més »

Unió Liberal

Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Unió Liberal · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і València · Veure més »

Vallcarca i els Penitents

Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Veure més »

Valldemossa

Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Valldemossa · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vallespir · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vallvidrera · Veure més »

Vasco Núñez de Balboa

Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vasco Núñez de Balboa · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Víctor Jara

Víctor Lidio Jara Martínez (28 de setembre de 1932 - 16 de setembre de 1973) més conegut amb el nom artístic de Víctor Jara, fou un director teatral, poeta, cantant i compositor xilè.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Víctor Jara · Veure més »

Víctor Pradera Larumbe

Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Víctor Pradera Larumbe · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Veneçuela · Veure més »

Vern

El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vern · Veure més »

Via Augusta (Barcelona)

La Via Augusta és un carrer de Barcelona situat als districtes de Sarrià - Sant Gervasi i Gràcia.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Via Augusta (Barcelona) · Veure més »

Via Laietana

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Via Laietana · Veure més »

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vicent Blasco Ibáñez · Veure més »

Victòria Eugènia de Battenberg

Victòria Eugènia de Battenberg (Balmoral, Escòcia, 24 d'octubre de 1887 - Lausana, 15 d'abril de 1969) va ser una princesa britànica, filla d'Enric de Battenberg i Beatriu d'Anglaterra, i reina consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XIII.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Victòria Eugènia de Battenberg · Veure més »

Victor Hugo

Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Victor Hugo · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vidre · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vila de Gràcia · Veure més »

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Vilapicina i la Torre Llobeta

Imatge de la Torre Llobeta, edifici de finals del segle XV Vilapicina i Torre Llobeta és un barri, el més meridional, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vilapicina i la Torre Llobeta · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Vilassar de Dalt · Veure més »

Virginia Woolf

Adeline Virginia Stephen, més coneguda com a Virginia Woolf (Londres, 25 de gener de 1882 – Lewes, 28 de març de 1941) fou una escriptora i editora anglesa.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Virginia Woolf · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Visigots · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Voltaire · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і William Shakespeare · Veure més »

Willy Brandt

Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lübeck, 18 de desembre de 1913 - Unkel, 8 d'octubre de 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins al 1974.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Willy Brandt · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Winston Churchill · Veure més »

Xavier Montsalvatge i Bassols

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Xipre · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Zamora

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Zamora · Veure més »

Zona Franca de Barcelona

La Zona Franca de Barcelona és un polígon industrial i logístic al delta del Llobregat, entre la muntanya de Montjuïc, la Ronda del Litoral (B-10), el Far del Llobregat i el Port de Barcelona, a prop de la Marina de Sants, el Prat de Llobregat i de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Hodonímia de Barcelona і Zona Franca de Barcelona · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carrers de Barcelona, Nomenclàtor de Barcelona, Odonímia de Barcelona.