Accés més ràpid que el navegador!
164 les relacions: Acadèmia de la Llengua Catalana, Acció Catalana Republicana, Afer Galinsoga, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Simon i Tarrés, Antonio de la Torre y del Cerro, Arnold Toynbee, Baeza, Baixa edat mitjana, Barcelona, Biblioteca de la Universitat de Girona, Carles Ferrer i Salat, Carles Pi i Sunyer, Catalanisme, Catalunya, Catedràtic d'universitat, Càncer de pulmó, Cementiri Municipal de Roses, Censura, Centre d'Estudis Històrics Internacionals, Cercle d'Economia, Compromís de Casp, Concordat del 1953, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Corona d'Aragó, Creu de Sant Jordi (distinció), Dècada del 1950, Democràcia, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Descobriment d'Amèrica, Destino (revista), Diario de Barcelona, Distincions Jaume Vicens Vives, Eclecticisme, Edat contemporània, Edició, Ediciones Destino, Edicions 62, Editorial Teide, Edmon Vallès i Perdrix, Eliseu Climent i Corberà, Emili Giralt i Raventós, Enric Bagué i Garriga, Enric Lluch i Martín, Ernest Lluch i Martín, Escola dels Annales, Escriptor, Federació, Fernand Braudel, ..., Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Fets del Paranimf, Figueres, Florentino Pérez Embid, Fons Jaume Vicens Vives, França, Francesc Ribas i Soberano, Franquisme, Frederic Rahola i d'Espona, Frederic Udina i Martorell, Fundació Josep Pla, Geografia, Geopolítica, Girona, Guerra Civil espanyola, Historiador, Historiografia, Institut d'Estudis Catalans, Institut escola, Institut Jaume Vicens Vives, Institut Ramon Muntaner, Joan Baptista Solervicens i Pollina, Joan Carles I d'Espanya, Joan de Borbó i Battenberg, Joan Fuster i Ortells, Joan Mas i Cantí, Joan Mercader i Riba, Joan Reglà i Campistol, Joan Reventós i Carner, Joaquim Nadal i Farreras, Joaquim Xirau i Palau, John Elliott, Jordi Nadal i Oller, Jordi Pujol i Soley, Josep Benet i Morell, Josep Fontana i Lázaro, Josep Irla i Bosch, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Muñoz i Lloret, Josep Pla i Casadevall, Josep Tarradellas i Joan, Josep Trueta i Raspall, Josep Vergés i Fàbregas, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, La Humanitat, La Vanguardia, Lió, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lliga Regionalista, Lluís Pericot i Garcia, Lucien Febvre, Manuel Riu i Riu, Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Maurici Serrahima i Bofill, Miquel Àngel Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Batllori i Munné, Miquel Roca i Junyent, Monestir de La Rábida, Monestir de Montserrat, Nazisme, Notícia de Catalunya, Oposició (examen), Opus Dei, País Valencià, París, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere Bosch i Gimpera, Pere Grases i Gonzàlez, Pere Rahola i Molinas, Pierre Vilar, President de la Generalitat de Catalunya, Professor, Província de Badajoz, Província de Jaén, Rafael Calvo Serer, Rafael Tasis i Marca, Ramon Trias Fargas, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Renaixença, Roser Rahola d'Espona, Roses, Salvador Millet i Bel, Santa Seu, Santiago Nadal i Gaya, Santiago Pi i Sunyer, Santiago Sobrequés i Vidal, Segona República Espanyola, Serra d'Or, Societat Salesiana, Transició democràtica espanyola, TV3CAT, UNESCO, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Barcelona, Universitat de Saragossa, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Vaga de tramvies (1957), Zafra (municipi d'Extremadura), 1 de juliol, 14 de novembre, 1910, 1933, 1937, 1943, 1956, 1959, 1960, 20 d'agost, 28 de juny, 6 de juny. Ampliar l'índex (114 més) »
Acadèmia de la Llengua Catalana
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Afer Galinsoga
L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Afer Galinsoga · Veure més »
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »
Antoni Simon i Tarrés
Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »
Antonio de la Torre y del Cerro
Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, Andalusia, 22 de desembre de 1878 - Madrid, 8 de novembre de 1966) fou un historiador espanyol.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Antonio de la Torre y del Cerro · Veure més »
Arnold Toynbee
va ser un historiador de l'economia anglès molt compromès amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Arnold Toynbee · Veure més »
Baeza
Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Baeza · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Baixa edat mitjana · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Barcelona · Veure més »
Biblioteca de la Universitat de Girona
La Biblioteca de la Universitat de Girona integra les biblioteques dels 3 campus de la Universitat de Girona (Barri Vell, Centre i Montilivi) i dona suport a l'aprenentatge, docència i recerca de tota la comunitat universitària.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Biblioteca de la Universitat de Girona · Veure més »
Carles Ferrer i Salat
Carles Ferrer i Salat (Barcelona, 1931 - 18 d'octubre de 1998) fou un economista, esportista, empresari i dirigent esportiu català, un dels més destacats del.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Carles Ferrer i Salat · Veure més »
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Carles Pi i Sunyer · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Catalanisme · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Catalunya · Veure més »
Catedràtic d'universitat
Un catedràtic d'universitat (CU), dins el sistema universitari espanyol, és un professor i investigador que ha d'haver passat una sèrie de requisits per haver assolit aquesta plaça del cos de funcionaris.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Catedràtic d'universitat · Veure més »
Càncer de pulmó
El càncer de pulmó és un conjunt de malalties resultants del creixement maligne de cèl·lules del tracte respiratori, en particular el teixit pulmonar, i un dels tipus de càncer més freqüents a nivell mundial.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Càncer de pulmó · Veure més »
Cementiri Municipal de Roses
Cementiri municipal de Roses és una obra de Roses (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Cementiri Municipal de Roses · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Censura · Veure més »
Centre d'Estudis Històrics Internacionals
El Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) és un organisme universitari, que funciona com a centre de recerca de la Universitat de Barcelona, promogut el 1949 per Jaume Vicens Vives amb el propòsit de renovar i estructurar la investigació històrica, amb una atenció preferent als Països Catalans.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Centre d'Estudis Històrics Internacionals · Veure més »
Cercle d'Economia
El Cercle d'Economia és una entitat fundada a Barcelona el 1958 pels empresaris Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat, Carles Güell de Sentmenat, Artur Suqué i Puig i altres sota el patrocini de l'historiador Jaume Vicens i Vives, amb qui mantenien reunions des del 1952.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Cercle d'Economia · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Compromís de Casp · Veure més »
Concordat del 1953
El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Concordat del 1953 · Veure més »
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Corona d'Aragó · Veure més »
Creu de Sant Jordi (distinció)
La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Creu de Sant Jordi (distinció) · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Dècada del 1950 · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Democràcia · Veure més »
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya és la màxima representant del Departament de Justícia, Drets i Memòria.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Descobriment d'Amèrica · Veure més »
Destino (revista)
Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Destino (revista) · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Diario de Barcelona · Veure més »
Distincions Jaume Vicens Vives
La distinció Jaume Vicens i Vives a la qualitat docent universitària la va crear la Generalitat de Catalunya l'any 1996, amb la finalitat de premiar l'excel·lència en la docència universitària.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Distincions Jaume Vicens Vives · Veure més »
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Eclecticisme · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Edat contemporània · Veure més »
Edició
Ledició és el procés de producció i publicació d'obres; sovint és sinònim dindústria editorial.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Edició · Veure més »
Ediciones Destino
Ediciones Destino és una editorial del Grup Planeta que publica llibres en català i castellà, especialment centrada en els clàssics del.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Ediciones Destino · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Edicions 62 · Veure més »
Editorial Teide
Editorial Teide és una empresa editora fundada a Barcelona el 1942 per Frederic Rahola i d'Espona, deixeble d'Alexandre Galí i Coll i de la Mútua Escolar Blanquerna, i Jaume Vicens i Vives, historiador que havia col·laborat a l'Institut-Escola.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Editorial Teide · Veure més »
Edmon Vallès i Perdrix
Edmon Vallès i Perdrix (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 - Barcelona, 1980) fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Edmon Vallès i Perdrix · Veure més »
Eliseu Climent i Corberà
Eliseu Climent i Corberà (Llombai, Ribera Alta, 12 de novembre de 1940) és un promotor cultural i empresari de l'àmbit editorial del País Valencià, principalment amb Tres i Quatre, una de les editorials més importants del mercat editorial valencià, conegut pel seu compromís amb la cultura catalana.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Eliseu Climent i Corberà · Veure més »
Emili Giralt i Raventós
Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Emili Giralt i Raventós · Veure més »
Enric Bagué i Garriga
Enric Bagué i Garriga (Barcelona 1900 – 1987) fou un historiador medievalista i editor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Enric Bagué i Garriga · Veure més »
Enric Lluch i Martín
Enric Lluch i Martín (Barcelona, 19 de febrer de 1928 – 4 de desembre de 2012) fou un geògraf català, conegut per ser un dels principals impulsors de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Enric Lluch i Martín · Veure més »
Ernest Lluch i Martín
Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Ernest Lluch i Martín · Veure més »
Escola dels Annales
L'escola dels Annales (en francès: École des Annales) és un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la història social.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Escola dels Annales · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Escriptor · Veure més »
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Federació · Veure més »
Fernand Braudel
Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Fernand Braudel · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »
Fets del Paranimf
Es coneix com els Fets del Paranimf els actes de protesta estudiantil ocorreguts a la Universitat de Barcelona el 18 i 19 de febrer de 1957.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Fets del Paranimf · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Figueres · Veure més »
Florentino Pérez Embid
Florentino Pérez Embid (12 de juny de 1918, Aracena, Huelva - 23 de desembre de 1974, Madrid), va ser un historiador, professor i escriptor espanyol.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Florentino Pérez Embid · Veure més »
Fons Jaume Vicens Vives
consulta.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Fons Jaume Vicens Vives · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і França · Veure més »
Francesc Ribas i Soberano
Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) va ser un metge i polític català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Francesc Ribas i Soberano · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Franquisme · Veure més »
Frederic Rahola i d'Espona
Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Frederic Rahola i d'Espona · Veure més »
Frederic Udina i Martorell
Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 29 de setembre de 1914 - 30 de desembre de 2011) fou un historiador, arxiver i catedràtic català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Frederic Udina i Martorell · Veure més »
Fundació Josep Pla
La Fundació Josep Pla és un centre de patrimoni literari que s'ocupa de promoure i incentivar la lectura i l'estudi de l'obra literària i periodística de Josep Pla.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Fundació Josep Pla · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Geografia · Veure més »
Geopolítica
Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes. La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ"terra" i πολιτική / politikḗ "política") és un mètode d'estudi que fa servir la geografia per a abordar els conflictes polítics de caràcter territorial.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Geopolítica · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Girona · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Historiador · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Historiografia · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut escola
Un institut escola (IE) segons la llei 12/2009 del 2010, és un centre d'ensenyament on es realitzen estudis infantils, de primària i secundària.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Institut escola · Veure més »
Institut Jaume Vicens Vives
L'Institut Jaume Vicens Vives és un Institut d'Educació Secundària de la ciutat de Girona fundat l'any 1846.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Institut Jaume Vicens Vives · Veure més »
Institut Ramon Muntaner
LInstitut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut públic i laic més antic d'Espanya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Institut Ramon Muntaner · Veure més »
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Joan Baptista Solervicens i Pollina (Barcelona, 28 de febrer de 1904 - 25 de desembre de 1961) va ser un escriptor, poeta i assagista català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Baptista Solervicens i Pollina · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
Joan Mas i Cantí
Joan Mas i Cantí (Barcelona, 1929) és un economista i empresari català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Mas i Cantí · Veure més »
Joan Mercader i Riba
Joan Mercader i Riba (Igualada, 14 de setembre de 1917 - Igualada, 24 de novembre de 1989) fou un historiador català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Mercader i Riba · Veure més »
Joan Reglà i Campistol
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973) fou un historiador català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Reglà i Campistol · Veure més »
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joan Reventós i Carner · Veure més »
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joaquim Nadal i Farreras · Veure més »
Joaquim Xirau i Palau
Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1895 - Mèxic 1946) fou un filòsof català, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germà del polític Antoni Xirau i Palau, del químic Joan Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Joaquim Xirau i Palau · Veure més »
John Elliott
Sir fou un historiador anglès i un dels hispanistes més reconeguts internacionalment.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і John Elliott · Veure més »
Jordi Nadal i Oller
fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Jordi Nadal i Oller · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Benet i Morell · Veure més »
Josep Fontana i Lázaro
Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Irla i Bosch · Veure més »
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »
Josep Maria Muñoz i Lloret
Josep Maria Muñoz i Lloret (Barcelona, 1959) és un historiador, traductor i editor català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Maria Muñoz i Lloret · Veure més »
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Pla i Casadevall · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
Josep Trueta i Raspall
fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Trueta i Raspall · Veure més »
Josep Vergés i Fàbregas
Josep Vergés i Fàbregas (Barcelona, 31 de gener de 1903 - Palma 1984) fou un filòleg, traductor i pedagog català, pare d'Oriol Vergés i Mundó.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Josep Vergés i Fàbregas · Veure més »
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria · Veure més »
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і La Humanitat · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і La Vanguardia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Lió · Veure més »
Llei de Responsabilitats Polítiques
La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Llei de Responsabilitats Polítiques · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Pericot i Garcia
Lluís Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador català, vicepresident del CSIC i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Lluís Pericot i Garcia · Veure més »
Lucien Febvre
Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956) va ser un dels més importants historiadors francesos, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Lucien Febvre · Veure més »
Manuel Riu i Riu
fou un historiador medievalista i arqueòleg català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Manuel Riu i Riu · Veure més »
Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers
fou un periodista i editor català, fill de l'arquitecte Manuel Sayrach i Carreras.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers · Veure més »
Maurici Serrahima i Bofill
Maurici Serrahima i Bofill (Barcelona, 14 de juny de 1902 – Barcelona, 8 d'abril de 1979) fou un polític i escriptor català, un dels nou fills de l'advocat Lluís Serrahima i Camín i Isabel Bofill i de Compte, germà de l'atleta Joan Serrahima i Bofill i del joier Alfons Serrahima i Bofill i net de Maurici Serrahima i Palà.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Maurici Serrahima i Bofill · Veure més »
Miquel Àngel Sayrach i Fatjó dels Xiprers
va ser un periodista, pintor i dibuixant català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Miquel Àngel Sayrach i Fatjó dels Xiprers · Veure més »
Miquel Batllori i Munné
Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Miquel Batllori i Munné · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Monestir de La Rábida
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Monestir de La Rábida · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Monestir de Montserrat · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Nazisme · Veure més »
Notícia de Catalunya
Notícia de Catalunya és un llibre d'assaig publicat l'any 1954 per l'historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960), considerat una de les obres cabdals de la historiografia catalana del.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Notícia de Catalunya · Veure més »
Oposició (examen)
L'oposició és un examen o seguit de proves per accedir a un càrrec o feina específica.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Oposició (examen) · Veure més »
Opus Dei
LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Opus Dei · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і País Valencià · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і París · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »
Pere Grases i Gonzàlez
Pere Grases i González (Vilafranca del Penedès 1909 - Caracas 2004) fou un escriptor i filòsof català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Pere Grases i Gonzàlez · Veure més »
Pere Rahola i Molinas
Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Pere Rahola i Molinas · Veure més »
Pierre Vilar
Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Pierre Vilar · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Professor
Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Professor · Veure més »
Província de Badajoz
Badajoz és una de les dues províncies que conformen la comunitat autònoma d'Extremadura, sent la més meridional.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Província de Badajoz · Veure més »
Província de Jaén
Serra de Cazorla i la Serra de Segura. Jaén és una província d'Andalusia, en la part d'Andalusia Oriental.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Província de Jaén · Veure més »
Rafael Calvo Serer
Rafael Calvo Serer (València, 6 d'octubre de 1916 - Pamplona, 19 d'abril de 1988) va ser un intel·lectual i escriptor espanyol, primer catedràtic d'Història de la Filosofia Espanyola i Filosofia de la Història en Espanya, i membre destacat de l'Opus Dei en l'oposició al franquisme.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Rafael Calvo Serer · Veure més »
Rafael Tasis i Marca
Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d'una impremta familiar.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Rafael Tasis i Marca · Veure més »
Ramon Trias Fargas
Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Ramon Trias Fargas · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Renaixença · Veure més »
Roser Rahola d'Espona
Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914Muñoz i Lloret, Josep Maria. Edicions 62. Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, 1997. - ibídem, 22 de gener de 2020), I baronessa de Perpinyà, fou una editora catalana, presidenta de l'editorial Vicens Vives.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Roser Rahola d'Espona · Veure més »
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Roses · Veure més »
Salvador Millet i Bel
Salvador Millet i Bel (Viladrau, 1 de gener de 1912 - Barcelona, 29 d'abril de 1998) fou un economista català.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Salvador Millet i Bel · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Santa Seu · Veure més »
Santiago Nadal i Gaya
Santiago Nadal i Gaya (Lleida 1909 - Barcelona 1974) fou un advocat i periodista català, germà d'Eugeni, Carles i Joan Manuel Nadal i Gaya.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Santiago Nadal i Gaya · Veure més »
Santiago Pi i Sunyer
Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Santiago Pi i Sunyer · Veure més »
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Segona República Espanyola · Veure més »
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Serra d'Or · Veure més »
Societat Salesiana
La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Societat Salesiana · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Transició democràtica espanyola · Veure més »
TV3CAT
TV3Cat, que fins al dia 28 de maig del 2009 s'anomenà Televisió de Catalunya Internacional (TVCi), és el canal internacional de la Televisió de Catalunya, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і TV3CAT · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і UNESCO · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Saragossa
La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat de Saragossa · Veure més »
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »
Universitat Internacional de Catalunya
La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat Internacional de Catalunya · Veure més »
Universitat Pompeu Fabra
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »
Vaga de tramvies (1957)
La Vaga de tramvies de 1957 fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies del 14 al 25 de gener del 1957, de forma similar a la vaga del 1951 encara que amb menys virulència.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Vaga de tramvies (1957) · Veure més »
Zafra (municipi d'Extremadura)
Zafra és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і Zafra (municipi d'Extremadura) · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1 de juliol · Veure més »
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 14 de novembre · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1910 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1933 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1937 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1943 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 1960 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 20 d'agost · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 28 de juny · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Vicens i Vives і 6 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume Vicens, Jaume Vicens Vives, Vicens Vives, Vicens i Vives.
