Accés més ràpid que el navegador!
281 les relacions: Ada Colau i Ballano, Adolf Florensa i Ferrer, Agència Catalana de Notícies, Agustí Duran i Sanpere, Agustí Pujol, Ajuntament de Barcelona, Alabastre (mineral), Albert Ràfols-Casamada, Alfa i omega, Alfons XIII d'Espanya, Andrònic II Paleòleg, Anonimat, Antoni de Falguera i Sivilla, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Llena i Font, Antoni Rigalt i Blanch, Antoni Vila i Arrufat, Arc apuntat, Arc de mig punt, Aristòtil, Arnau Bargués, Arnau Bassa, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Art abstracte, Art gòtic, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ausiàs March, Avui, Baldomero Espartero, Balustre, Bandera de Santa Eulàlia, Barroc, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montjuïc (1705), Bòsfor, Bernat Desclot, Bombardeig de Barcelona (1842), Canigó (poema), Capitell, Carles III d'Espanya, Carles Pi i Sunyer, Casa de la Ciutat (Barcelona), Catalunya, Celdoni Guixà i Alsina, Claraboia, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Columna, Consell de Cent, ..., Conseller en cap de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Corinti, Corts Catalanes, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Cristòfor Colom, Cristòfor de Lícia, Decrets de Nova Planta, Diario de Barcelona, Dovella, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Edirne, Eixample de Barcelona, El Punt Avui, El Quixot, Enric Monjo i Garriga, Enric Monserdà i Vidal, Escultura, Escut (arma), Eulàlia de Barcelona, Eusebi Arnau i Mascort, Evarist Móra i Rosselló, Exposició Universal de Barcelona, Extradós, Façana, Federació de Cors de Clavé, Felip V d'Espanya, Femme, Ferrer Bassa, Finestra, Flandes, Foment de les Arts i el Disseny, Francesc d'Assís Galí i Fabra, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc Eiximenis, Francesc Masriera i Manovens, Francesc Xavier Nogués i Casas, Frederic Marès i Deulovol, Fris, Gal·la Placídia, Gal·lípoli, Gàrgola, Geometria, Giovanni Giocondo, Gran Companyia Catalana, Gremi, Guerra dels Segadors, Hemicicle, Herman Melville, Illes Medes, Imposta, Indústria, Inquisició, Institució Patxot, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Balmes i Urpià, Jaume el Conqueridor, Jònic, Jeroni Ferran Granell i Manresa, Joan Carles I d'Espanya, Joan Fiveller, Joan Flotats i Llucià, Joan Miró i Ferrà, Joan Rebull Torroja, Joaquim Vilaseca i Rivera, Jocs Florals, Jordi de Déu, Josep Bover i Mas, Josep Clarà i Ayats, Josep Guinovart i Bertran, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Mas i Vila, Josep Obiols i Palau, Josep Oriol, Josep Pey i Farriol, Josep Torras i Bages, Josep Viladomat i Massanas, Juan María Medina Ayllón, La deessa, Llinda, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa, Lluís Dalmau, Lluís Domènech i Montaner, Madrona de Tessalònica, Manolo Martínez Hugué, Manuel Brullet i Tenas, Manuel Fuxà i Leal, Manuscrit, María Luisa Aguado Martínez, Marbre, Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu dels Consellers, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria de Cervelló, Marqueteria, Martí l'Humà, Miguel de Cervantes Saavedra, Miniatura, Miquel Garriga i Roca, Miquel Viladrich i Vila, Montjuïc (Barcelona), Montserrat, Museu d'Història de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Neoclassicisme, Oleguer de Barcelona, Orde dels Predicadors, Palau Reial Major, París, Pau Gargallo i Catalán, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Falqués i Urpí, Pere Joan (escultor), Pere Llobet, Pere Nolasc, Pere Sanglada, Pilastra, Pinacle, Pintor, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Rafael (arcàngel), Rafael Casanova i Comes, Ramon de Penyafort, Ramon Muntaner, Ramon Rogent i Perés, Recognoverunt Proceres, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixement, Renaixença, Ricard Canals i Llambí, Roger de Flor, Rosassa, Roure, Sant Jordi, Sant Sebastià, Sardana, Símbol, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Sever de Barcelona, Sufragi universal, Teatre Principal (València), The Guardian, Til·ler, Timpà (arquitectura), Urà (Pau Gargallo), València, Víctor Balaguer i Cirera, Vidre, Vitrall, Volta, Vori, 11 de gener, 11 de setembre, 1249, 1257, 1265, 1274, 1284, 13 d'octubre, 1346, 1369, 1372, 1373, 1379, 1388, 1391, 1399, 1400, 1401, 1408, 1443, 1498, 1559, 1560, 1577, 1580, 1601, 1628, 1640, 1641, 1647, 17 d'agost, 1706, 1714, 1716, 1718, 1830, 1844, 1847, 1852, 1854, 1855, 1860, 1876, 1883, 1887, 1888, 1891, 1894, 1914, 1924, 1928, 1929, 1932, 1956, 1958, 1961, 1966, 1981, 1982, 1990, 1993, 1998, 26 de gener, 28 d'agost, 4 de setembre, 6 de juny. Ampliar l'índex (231 més) »
Ada Colau i Ballano
és una política catalana, batllessa de Barcelona entre juny de 2015 i juny de 2023.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ada Colau i Ballano · Veure més »
Adolf Florensa i Ferrer
fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Adolf Florensa i Ferrer · Veure més »
Agència Catalana de Notícies
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) és una agència de notícies catalana de caràcter públic i multimèdia, que es va fundar l'any 1999.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Agència Catalana de Notícies · Veure més »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Agustí Pujol
Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Agustí Pujol · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Alabastre (mineral) · Veure més »
Albert Ràfols-Casamada
fou un poeta i pintor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Albert Ràfols-Casamada · Veure més »
Alfa i omega
Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Alfa i omega · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Anonimat
El Beatus de la Seu d'Urgell és anònim El llibret de l'òpera ''Ariodante'' és anònim L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Anonimat · Veure més »
Antoni de Falguera i Sivilla
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Antoni de Falguera i Sivilla · Veure més »
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »
Antoni Llena i Font
és un artista plàstic català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Antoni Llena i Font · Veure més »
Antoni Rigalt i Blanch
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Vitrall del primer pis de la Casa Lleó Morera on Antoni Rigalt va col·laborar amb Domènech i Montaner Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona, 11 de febrer de 1850 - Barcelona, 12 de desembre de 1914) fou un pintor, vitraller i dibuixant modernista.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Antoni Rigalt i Blanch · Veure més »
Antoni Vila i Arrufat
Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) fill del pintor Joan Vila i Cinca fou un pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Antoni Vila i Arrufat · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arc apuntat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arc de mig punt · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Aristòtil · Veure més »
Arnau Bargués
Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arnau Bargués · Veure més »
Arnau Bassa
Retaule de Sant Marc, 1346, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa Arnau Bassa, també anomenat mestre de Sant Marc, (c. 1320La data de naixement es dedueix de la signatura d'uns contractes i poders amb el seu pare l'any 1345. La majoria d'edat, obligatòria per signar documents, era 25 anys, la qual cosa situa entorn de 1320 el seu naixement. (- Barcelona, 1348).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arnau Bassa · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arquitectura del Renaixement · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Art abstracte · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Art gòtic · Veure més »
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ausiàs March · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Avui · Veure més »
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Baldomero Espartero · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Balustre · Veure més »
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Barroc · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Bòsfor · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Bernat Desclot · Veure més »
Bombardeig de Barcelona (1842)
El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Bombardeig de Barcelona (1842) · Veure més »
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Canigó (poema) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Capitell · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Carles Pi i Sunyer · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Catalunya · Veure més »
Celdoni Guixà i Alsina
Celdoni Guixà i Alsina (Igualada, 12 d'agost de 1787 - 5 de juliol de 1848) va ser un escultor català que combinà l'estil barroc amb el nou estil neoclàssic creant múltiples obres de caràcter civil i religiós.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Celdoni Guixà i Alsina · Veure més »
Claraboia
Una claraboia Una claraboia, lluerna o lluernera és una finestra situada al sostre o a la part superior d'una paret i que s'utilitza per a donar llum natural a una estança.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Claraboia · Veure més »
Claudi Lorenzale i Sugrañes
Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Columna · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Consell de Cent · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Corinti · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Corts Catalanes · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Cristòfor Colom · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Diario de Barcelona · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Dovella · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Edirne · Veure més »
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Eixample de Barcelona · Veure més »
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і El Punt Avui · Veure més »
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і El Quixot · Veure més »
Enric Monjo i Garriga
Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Enric Monjo i Garriga · Veure més »
Enric Monserdà i Vidal
Decoració del Saló de Cent. Projecte d'Enric Monserdà. Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 24 de maig de 1850 – 13 d'abril de 1926), fou pintor, projectista i director artístic.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Enric Monserdà i Vidal · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Escultura · Veure més »
Escut (arma)
Un escut de bronze Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall, per soldats de peu, cavallers i cavalleria, que es subjectava mitjançant una empunyadura central o portava al braç subjectada amb corretges.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Escut (arma) · Veure més »
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Eulàlia de Barcelona · Veure més »
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »
Evarist Móra i Rosselló
Detall de la marqueteria. Sala Consolat de Mara la Casa de la Ciutat de Barcelona. Evarist Móra i Rosselló (Barcelona, 1904 - 1987) fou un pintor, dibuixant i decorador català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Evarist Móra i Rosselló · Veure més »
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »
Extradós
obertura 8. Contrafort. Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Extradós · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Façana · Veure més »
Federació de Cors de Clavé
Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Federació de Cors de Clavé · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Felip V d'Espanya · Veure més »
Femme
Femme (en francès, 'dona'), també coneguda com a Dona, és una escultura de Joan Miró creada el 1981.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Femme · Veure més »
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ferrer Bassa · Veure més »
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Finestra · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Flandes · Veure més »
Foment de les Arts i el Disseny
El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Foment de les Arts i el Disseny · Veure més »
Francesc d'Assís Galí i Fabra
Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 23 de setembre de 1965) fou un pintor i pedagog català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Francesc d'Assís Galí i Fabra · Veure més »
Francesc Daniel Molina i Casamajó
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Francesc Daniel Molina i Casamajó · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Francesc Eiximenis · Veure més »
Francesc Masriera i Manovens
fou pintor, escriptor i orfebre.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Francesc Masriera i Manovens · Veure més »
Francesc Xavier Nogués i Casas
Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), més conegut com a Xavier Nogués, fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Francesc Xavier Nogués i Casas · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Fris · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Gal·la Placídia · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Gal·lípoli · Veure més »
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Gàrgola · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Geometria · Veure més »
Giovanni Giocondo
Fra Giovanni Giocondo (Verona, c. 1433 – 1515) va ser un arquitecte, arqueòleg i estudiós de l'antiguitat clàssica italià.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Giovanni Giocondo · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Gremi · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Guerra dels Segadors · Veure més »
Hemicicle
Hemicicle és una sala, graderia o altra construcció de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, cèrcol).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Hemicicle · Veure més »
Herman Melville
Herman Melville (1 d'agost de 1819 - 28 de setembre de 1891) va ser un escriptor estatunidenc conegut sobretot per la seva novel·la Moby Dick (1851), que ha estat considerada una de les millors novel·les de la literatura estatunidenca i també universal.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Herman Melville · Veure més »
Illes Medes
Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Illes Medes · Veure més »
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Imposta · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Indústria · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Inquisició · Veure més »
Institució Patxot
La Institució Patxot és una institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Institució Patxot · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jònic · Veure més »
Jeroni Ferran Granell i Manresa
Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - 9 de març de 1931) fou un arquitecte modernista català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jeroni Ferran Granell i Manresa · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joan Fiveller · Veure més »
Joan Flotats i Llucià
''Dànae'' (1884) a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella Joan Flotats i Llucià (Manresa, Bages, 11 de març de 1847 - Barcelona, 11 de desembre de 1917) fou un escultor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joan Flotats i Llucià · Veure més »
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joan Miró i Ferrà · Veure més »
Joan Rebull Torroja
Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981) fou un escultor català, considerat un dels més importants del a Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joan Rebull Torroja · Veure més »
Joaquim Vilaseca i Rivera
Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - ibídem, juny de 1963) va ser un arquitecte català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Joaquim Vilaseca i Rivera · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jocs Florals · Veure més »
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jordi de Déu · Veure més »
Josep Bover i Mas
Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Bover i Mas · Veure més »
Josep Clarà i Ayats
Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Clarà i Ayats · Veure més »
Josep Guinovart i Bertran
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927 - 12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Guinovart i Bertran · Veure més »
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »
Josep Mas i Vila
Casa de la Ciutat, obra de Josep Mas i Vila fou un arquitecte català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Mas i Vila · Veure més »
Josep Obiols i Palau
Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Obiols i Palau · Veure més »
Josep Oriol
Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Oriol · Veure més »
Josep Pey i Farriol
Oratori de la casa Cendoya, de Joan Busquets i Jané i Josep Pey, conservat al MNAC. Josep Pey i Farriol (Barcelona, 1875 - 1956) va ésser un decorador, pintor i dibuixant, il·lustrador, dissenyador d'esgrafiats, vitralls, mosaics, marqueteries i porcellanes i també restaurador d'obres antigues.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Pey i Farriol · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Torras i Bages · Veure més »
Josep Viladomat i Massanas
Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 2 de juny de 1989) va ser un escultor català, germà petit del músic Joan Viladomat.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Josep Viladomat i Massanas · Veure més »
Juan María Medina Ayllón
va ser un escultor andalús que es va instal·lar a Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Juan María Medina Ayllón · Veure més »
La deessa
Detall de ''La deessa'' de l'escultor Josep Clarà. La deessa, o L'enigma, és una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clarà i Ayats, que es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una còpia a la plaça Catalunya de la mateixa ciutat.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і La deessa · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Llinda · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa
Ajuntament de Barcelona, obra d'Enric Giralt i Ortet i '''Llorenç García-Barbón''' fou un arquitecte català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa · Veure més »
Lluís Dalmau
va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Lluís Dalmau · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Madrona de Tessalònica
Madrona (Salònica, Grècia, final del - ca. 300) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Madrona de Tessalònica · Veure més »
Manolo Martínez Hugué
Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Manolo Martínez Hugué · Veure més »
Manuel Brullet i Tenas
Edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Manuel Brullet i Tenas (Mataró, 1941) és un arquitecte català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Manuel Brullet i Tenas · Veure més »
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Manuscrit · Veure més »
María Luisa Aguado Martínez
María Luisa Aguado Martínez (Tetuan, 18-07-1952) és una arquitecta.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і María Luisa Aguado Martínez · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Marbre · Veure més »
Mare de Déu de Montserrat
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »
Mare de Déu dels Consellers
Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Maria Aurèlia Capmany i Farnés · Veure més »
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »
Maria de Cervelló
Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1 de desembre de 1230 - 19 de setembre de 1290).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Maria de Cervelló · Veure més »
Marqueteria
Treball de '''marqueteria''' en un escriptori La marqueteria és l'antic art de l'aplicació de petites peces de diferents materials, principalment fusta, en una estructura més gran amb la intenció de formar motius ornamentals.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Marqueteria · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Martí l'Humà · Veure més »
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Miniatura · Veure més »
Miquel Garriga i Roca
Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Miquel Garriga i Roca · Veure més »
Miquel Viladrich i Vila
Miquel Viladrich Vila (Torrelameu, Lleida, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1956) fou un pintor català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Miquel Viladrich i Vila · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Montserrat · Veure més »
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Neoclassicisme · Veure més »
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Oleguer de Barcelona · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Orde dels Predicadors · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Palau Reial Major · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і París · Veure més »
Pau Gargallo i Catalán
fou un escultor aragonès d'origen maellà.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pau Gargallo i Catalán · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Gran · Veure més »
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere Falqués i Urpí · Veure més »
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere Joan (escultor) · Veure més »
Pere Llobet
Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet (Barcelona,? - Segle XIV) mestre d'obres català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere Llobet · Veure més »
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere Nolasc · Veure més »
Pere Sanglada
Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere Sanglada · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pilastra · Veure més »
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pinacle · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pintor · Veure més »
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »
Rafael (arcàngel)
Larcàngel Rafael és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Rafael (arcàngel) · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ramon de Penyafort · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ramon Muntaner · Veure més »
Ramon Rogent i Perés
Ramon Rogent i Perés (Barcelona, 1920 - Pla-d'Orgon, França, 1958) fou un pintor i dibuixant català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ramon Rogent i Perés · Veure més »
Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Recognoverunt Proceres · Veure més »
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Renaixement · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Renaixença · Veure més »
Ricard Canals i Llambí
Ricard Canals i Llambí (Barcelona, 13 de desembre de 1876 - 1931) va ésser un pintor, dibuixant i gravador català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ricard Canals i Llambí · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Roger de Flor · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Rosassa · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Roure · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Sant Jordi · Veure més »
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Sant Sebastià · Veure més »
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Sardana · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Símbol · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Segona República Espanyola · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Sever de Barcelona
Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Sever de Barcelona · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Sufragi universal · Veure més »
Teatre Principal (València)
El Teatre Principal de València és un dels més importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Teatre Principal (València) · Veure més »
The Guardian
The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і The Guardian · Veure més »
Til·ler
Els til·lers, tells o tillols (Tilia spp.) són un gènere d'arbres de la família de les malvàcies.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Til·ler · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Urà (Pau Gargallo)
Urà és una escultura de 1933 de l'artista Pau Gargallo.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Urà (Pau Gargallo) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і València · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Vidre · Veure més »
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Vitrall · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Volta · Veure més »
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і Vori · Veure més »
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 11 de gener · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 11 de setembre · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1249 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1257 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1265 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1274 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1284 · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 13 d'octubre · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1346 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1369 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1372 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1373 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1379 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1388 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1391 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1399 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1400 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1401 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1408 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1443 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1498 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1559 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1560 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1577 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1580 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1601 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1628 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1640 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1641 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1647 · Veure més »
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 17 d'agost · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1706 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1714 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1718 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1830 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1844 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1847 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1852 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1854 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1855 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1860 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1876 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1883 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1888 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1891 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1894 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1914 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1924 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1929 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1932 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1956 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1958 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1961 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1966 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1981 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1982 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1990 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1993 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 1998 · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 26 de gener · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 28 d'agost · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 4 de setembre · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Casa de la Ciutat (Barcelona) і 6 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa de la Ciutat de Barcelona, Casa de la Ciutat, Barcelona, Casa de la ciutat (Barcelona), Casa de la ciutat de Barcelona, Saló de Cent.
