Obrir a Google MapsTaula de continguts
129 les relacions: Absis, Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Agregacions municipals de Barcelona, Agricultura, Agrupació Excursionista Muntanya, Ajuntament de Barcelona, Almansor, Antoni Gaudí i Cornet, Art romànic, Arthur Young, Avinguda Meridiana, Barcelona, Barri d'Horta, Barri de Navas, Batalla de Martorell (1114), Bàrcino, Besòs, Bullangues, Camagüey, Campanar, Carles Riu i Anglès, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Centre Cultural Els Catalanistes, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Cimbori, Claudi, Club Natació Sant Andreu, Coll de Finestrelles, Colla Castellera Jove de Barcelona, Collserola, Consell de Cent, Corpus de Sang, Cuba, Decrets de Nova Planta, Diables de Sant Andreu, Dinastia almoràvit, Districte de Sant Andreu, Districte de Sant Martí, Districtes i barris de Barcelona, Elies Rogent i Amat, Esbart Maragall, Esbart Mare Nostrum, Església de Sant Andreu de Palomar, Fabra i Coats, Felip V d'Espanya, Festa Major de Sant Andreu de Palomar, Francesc Baliarda i Ribó, Francesc de Tamarit, Francesc Joan de Vergós i de Sorribes, Francesc Porret i Gay, ... Ampliar l'índex (79 més) »
- Districte de Sant Andreu
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Andreu de Palomar і Absis
Agència Catalana de Patrimoni Cultural
LAgència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) és una agència de la Generalitat de Catalunya fundada el 2011 però posada en marxa el 2013, que té l'objectiu d'agilitzar la gestió i millorar la qualitat de les intervencions en el patrimoni cultural.
Veure Sant Andreu de Palomar і Agència Catalana de Patrimoni Cultural
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Veure Sant Andreu de Palomar і Agregacions municipals de Barcelona
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Sant Andreu de Palomar і Agricultura
Agrupació Excursionista Muntanya
L'Agrupació Excursionista Muntanya és una entitat excursionista fundada l'any 1930 a Sant Andreu de Palomar.
Veure Sant Andreu de Palomar і Agrupació Excursionista Muntanya
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Ajuntament de Barcelona
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Sant Andreu de Palomar і Almansor
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».
Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni Gaudí i Cornet
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Sant Andreu de Palomar і Art romànic
Arthur Young
Arthur Young (11 de setembre de 1741, Suffolk, Anglaterra - 12 d'abril de 1820) va ser un escriptor i assagista anglès, que tractà sobre agricultura, economia i estadística social.
Veure Sant Andreu de Palomar і Arthur Young
Avinguda Meridiana
L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Avinguda Meridiana
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Sant Andreu de Palomar і Barcelona
Barri d'Horta
Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Barri d'Horta
Barri de Navas
Navas és un dels set barris dels que es compon el districte barceloní de Sant Andreu.
Veure Sant Andreu de Palomar і Barri de Navas
Batalla de Martorell (1114)
La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.
Veure Sant Andreu de Palomar і Batalla de Martorell (1114)
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Bàrcino
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Veure Sant Andreu de Palomar і Besòs
Bullangues
Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.
Veure Sant Andreu de Palomar і Bullangues
Camagüey
Camagüey és una de les set primeres poblacions fundades pels espanyols a Cuba.
Veure Sant Andreu de Palomar і Camagüey
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Sant Andreu de Palomar і Campanar
Carles Riu i Anglès
Carles Riu i Anglès (Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona, 7 de gener de 1901 – Tampa, Florida, 28 de novembre de 1971) va ser un eclesiàstic i bisbe català de nacionalitat cubana.
Veure Sant Andreu de Palomar і Carles Riu i Anglès
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Sant Andreu de Palomar і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Centre Cultural Els Catalanistes
El Centre Cultural Els Catalanistes és una entitat cultural del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar.
Veure Sant Andreu de Palomar і Centre Cultural Els Catalanistes
Centre d'Estudis Ignasi Iglésias
El Centre d'Estudis Ignasi Iglésias és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu investigar i difondre el passat de l'antic poble, avui barri, de Sant Andreu de Palomar i per extensió de tot el Pla de Barcelona, i vetllar per la conservació del seu patrimoni històric i cultural.
Veure Sant Andreu de Palomar і Centre d'Estudis Ignasi Iglésias
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Veure Sant Andreu de Palomar і Cimbori
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Sant Andreu de Palomar і Claudi
Club Natació Sant Andreu
El Club Natació Sant Andreu és una entitat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, orientada a la pràctica i la difusió de la natació i el waterpolo, entre altres esports.
Veure Sant Andreu de Palomar і Club Natació Sant Andreu
Coll de Finestrelles
El coll de Finestrelles és un coll situat a 2.604,9 m que es troba a la frontera entre el Ripollès, a Catalunya, i l'Alta Cerdanya, des del 1659 annexada a França.
Veure Sant Andreu de Palomar і Coll de Finestrelles
Colla Castellera Jove de Barcelona
La Colla Castellera Jove de Barcelona és una colla castellera de Barcelona fundada a mitjan 2010.
Veure Sant Andreu de Palomar і Colla Castellera Jove de Barcelona
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Veure Sant Andreu de Palomar і Collserola
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Sant Andreu de Palomar і Consell de Cent
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Sant Andreu de Palomar і Corpus de Sang
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Sant Andreu de Palomar і Cuba
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Sant Andreu de Palomar і Decrets de Nova Planta
Diables de Sant Andreu
La colla de Diables de Sant Andreu és una colla de diables del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona creada l'any 1981.
Veure Sant Andreu de Palomar і Diables de Sant Andreu
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Sant Andreu de Palomar і Dinastia almoràvit
Districte de Sant Andreu
El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).
Veure Sant Andreu de Palomar і Districte de Sant Andreu
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Veure Sant Andreu de Palomar і Districte de Sant Martí
Districtes i barris de Barcelona
Plànol dels '''districtes de Barcelona''' vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Districtes i barris de Barcelona
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Veure Sant Andreu de Palomar і Elies Rogent i Amat
Esbart Maragall
L'Esbart Maragall va néixer a partir de l'escola de danses tradicionals del Casal Catòlic de Sant Andreu del Palomar, una escola que començà a funcionar a partir dels anys 1930.
Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart Maragall
Esbart Mare Nostrum
L'Esbart Mare Nostrum és una entitat de Sant Andreu del Palomar (Barcelonès) creada l'any 1956.
Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart Mare Nostrum
Església de Sant Andreu de Palomar
L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Església de Sant Andreu de Palomar
Fabra i Coats
Fàbrica Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu miniatura Borgonyà, fundada per Coats. La Fabra i Coats (pronúncia local:, i en anglès) és un antic complex industrial del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Sant Andreu de Palomar і Fabra i Coats
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Sant Andreu de Palomar і Felip V d'Espanya
Festa Major de Sant Andreu de Palomar
La Festa Major de Sant Andreu de Palomar se celebra entre final de novembre i principi de desembre al barri de Sant Andreu de Palomar, al districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Festa Major de Sant Andreu de Palomar
Francesc Baliarda i Ribó
Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.
Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Baliarda i Ribó
Francesc de Tamarit
Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc de Tamarit
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes va ser un polític català nascut a Barcelona l'any 1570.
Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francesc Porret i Gay
Francesc Porret i Gay (Sant Andreu de Palomar, 1929) és un dirigent veïnal català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Porret i Gay
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Sant Andreu de Palomar і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu
Gegants del districte entrant a la Plaça d'Orfila durant la cercavila de la Festa Major de Sant Andreu La Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu és una associació fundada el 1982 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), amb l'objectiu de participar i fer participar tothom en la festa major i altres esdeveniments culturals que s'organitzen tant a Sant Andreu com en altres indrets.
Veure Sant Andreu de Palomar і Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra del Francès
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra dels Segadors
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Sant Andreu de Palomar і Guerres Carlines
Hispano-Suiza
Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.
Veure Sant Andreu de Palomar і Hispano-Suiza
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Hodonímia de Barcelona
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Horta-Guinardó
Ignasi Iglésias i Pujadas
Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.
Veure Sant Andreu de Palomar і Ignasi Iglésias i Pujadas
Jaume Agustí i Milà
Jaume Agustí i Milà (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en teologia i jurisprudència i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint el càrrec de degà de la catedral de San Juan (Puerto Rico), d'on fou desterrat acusat de carlí, i en 1876 li fou aixecat el desterrament, i es jubilà en 1886.
Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Agustí i Milà
Jaume Morera Millaret
Jaume Morera Millaret (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1896 - 1974),besnet de l'heroi Josep Millaret Casals de la batalla del Bruc del 6 de juny del 1808 per part de mare, obrer fresador destacat d'Hispano Suïssa, militant fundador d'Unió Democràtica de Catalunya, vicepresident d'Acció Católica del districte IX després del 1940, després de la Guerra Civil espanyola, va ser president dels Hombres Grupo Parroquias de Acción Católica de San Andres de Palomar amb seu al Casal Catòlic de Sant Andreu al carrer Pons i Gallarza, vicepresident de la casa d'Asil Casal Salí de Sant Andreu, organitzador dels exercicis espirituals a Sant Andreu juntament amb el jesuïta Pare Francesc de Paula Vallet i Arnau com a Cooperador Parroquial de Crist Rei, col·laborador i organitzador del Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona el 1952.
Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Morera Millaret
Joan Clapés i Corbera
Joan Clapés i Corbera (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 18 de gener de 1872 - Barcelona, 7 de juliol de 1939) va ser sacerdot i escriptor.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Clapés i Corbera
Joan Gual i Torras
Joan Gual i Torras (Sant Andreu de Palomar, 29 d'agost de 1918 - Barcelona, 7 d'abril de 1975) va ésser un baríton molt famós, conegut a Amèrica com El canó català per la seva potent veu.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Gual i Torras
Joan Pallarès-Personat
Joan Pallarès i Personat, que signa com a Joan Pallarès-Personat o Joan Pallarès, (Caldes de Montbui, 1953) és un escriptor, historiador i periodista català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Pallarès-Personat
Joan Pich i Santasusana
Joan Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 23 d'octubre de 1911 - Badalona, Barcelonès, 9 de juliol de 1999) fou un músic català, germà d'Antònia Pich Santasusana.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Pich i Santasusana
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Prim i Prats
Joan Torras i Guardiola
Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 19 de gener de 1910) fou mestre d'obres, arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaudí i August Font.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Torras i Guardiola
Joaquim Malats i Miarons
Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística, i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de, que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.
Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim Malats i Miarons
Jordi Martínez de Foix i Llorenç
Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort en manipular un explosiu.
Veure Sant Andreu de Palomar і Jordi Martínez de Foix i Llorenç
Jordi Morera i Cortines
Jordi Morera i Cortines (Barcelona, 1947) és un enginyer, professor i polític català, que exerceix d'alcalde de Tagamanent des del 2007.
Veure Sant Andreu de Palomar і Jordi Morera i Cortines
Josep Lluís Pons i Gallarza
Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.
Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Lluís Pons i Gallarza
Josep Manso i Solà
fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Manso i Solà
Josep Moratalla i Martínez
Josep Moratalla i Martínez (Motilla del Palancar, la Manchuela, Conca, 2 de juliol de 1918 - Barcelona, 3 de novembre del 2017) fou un polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona, maçó i autodidacta.
Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Moratalla i Martínez
Josep Planas i Artés
Josep Planas i Artés (Barcelona, 14 d'abril de 1901 - Barcelona, 9 d'abril de 1977) fou un futbolista català dels anys 1920 i posteriorment entrenador.
Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Planas i Artés
Josep Verdaguer i Coma
Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008) fou un pintor català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Verdaguer i Coma
Juan María Medina Ayllón
va ser un escultor andalús que es va instal·lar a Catalunya.
Veure Sant Andreu de Palomar і Juan María Medina Ayllón
La Maquinista Terrestre i Marítima
Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.
Veure Sant Andreu de Palomar і La Maquinista Terrestre i Marítima
La Sagrera
La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і La Sagrera
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Les Corts
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Lloctinent de Catalunya
Lluís Bru i Salelles
Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista.
Veure Sant Andreu de Palomar і Lluís Bru i Salelles
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Veure Sant Andreu de Palomar і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
Marià Brossa i Arnó
Marià Brossa i Arnó va néixer el 1831 al poble de Sant Andreu de Palomar (avui Barcelona) i hi morí el 1881.
Veure Sant Andreu de Palomar і Marià Brossa i Arnó
Marià Cañardo i Lacasta
Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història.
Veure Sant Andreu de Palomar і Marià Cañardo i Lacasta
Marià Martín Alonso
Marià Martín Alonso (Dueñas, Castella i Lleó, 20 d'octubre del 1919 - Cabrils, 9 de setembre del 1998) va ser un destacat futbolista català dels anys 40 del.
Veure Sant Andreu de Palomar і Marià Martín Alonso
Martí Pous i Serra
Martí Pous i Serra (Barcelona, 1910-25 de gener de 1997) fou un historiador català de Sant Andreu de Palomar.
Veure Sant Andreu de Palomar і Martí Pous i Serra
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Veure Sant Andreu de Palomar і Miró I de Barcelona
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Veure Sant Andreu de Palomar і Montcada i Reixac
Nou Barris
Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.
Veure Sant Andreu de Palomar і Nou Barris
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Oleguer de Barcelona
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.
Veure Sant Andreu de Palomar і Oriol Junqueras i Vies
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Falqués i Urpí
Permuta
La permuta és un contracte pel qual cadascuna de les parts s'obliga a donar el dret de propietat (domini) d'una cosa per rebre el dret de domini sobre una altra.
Veure Sant Andreu de Palomar і Permuta
Ramon Cortinas Grau
Ramon Cortinas i Grau (Sant Andreu de Palomar, 24 de juliol de 1888 - Barcelona, 26 de setembre de 1960) fou un baríton català que va actuar al Gran Teatre del Liceu i a l'estranger.
Veure Sant Andreu de Palomar і Ramon Cortinas Grau
Rec Comtal
El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.
Veure Sant Andreu de Palomar і Rec Comtal
Revolta de les Quintes (1845)
La Revolta de les Quintes de 1845 fou un aixecament popular a Catalunya contra el sistema de lleva a l'exèrcit espanyol.
Veure Sant Andreu de Palomar і Revolta de les Quintes (1845)
Ricard Castells i Cots
Ricard Castells i Cots (Barcelona, 1955 – Barcelona, 2002) va ser un dibuixant, guionista d'historietes i il·lustrador.
Veure Sant Andreu de Palomar і Ricard Castells i Cots
Riera d'Horta
La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del Pla de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Riera d'Horta
Sant Andreu Teatre
El Sant Andreu Teatre, conegut també com a SAT!, és un teatre ubicat al carrer de Neopàtria número 54, al barri de Sant Andreu de Palomar.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Andreu Teatre
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Gervasi de Cassoles
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Martí de Provençals
Santcliment
Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Santcliment
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sants
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sarrià (Barcelona)
Satànica de Sant Andreu
La Satànica de Sant Andreu és una colla de diables del barri de Sant Andreu de Palomar.
Veure Sant Andreu de Palomar і Satànica de Sant Andreu
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sàpiens
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Sant Andreu de Palomar і Setge de Barcelona (1706)
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Sant Andreu de Palomar і Setmana Tràgica
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Veure Sant Andreu de Palomar і Sometent
Torre de Bell-lloc
La torre de Bell-lloc fou una torre senyorial del en territori proper al nucli de la ciutat de Barcelona, que possiblement s'ubicaria aproximadament sota unes instal·lacions d'Hidroelèctrica de Catalunya (ENDESA).
Veure Sant Andreu de Palomar і Torre de Bell-lloc
Tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu del Palomar
El tramvia de vapor de Barcelona a Sant Andreu del Palomar es va inaugurar a finals de l'any 1877.
Veure Sant Andreu de Palomar і Tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu del Palomar
Tres Tombs
Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals.
Veure Sant Andreu de Palomar і Tres Tombs
Unió Esportiva Sant Andreu
temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu. La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.
Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Sant Andreu de Palomar і Urbanisme de Barcelona
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Sant Andreu de Palomar і Via romana
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Veure Sant Andreu de Palomar і Vila de Gràcia
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1132
1640
;Països Catalans.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1640
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1850
1881
;Països Catalans.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1881
1909
;Països Catalans.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1909
1922
;Països Catalans.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1922
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1936
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1954
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1985
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Sant Andreu de Palomar і 1988
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Sant Andreu de Palomar і 8 de juny
Vegeu també
Districte de Sant Andreu
- Avinguda Meridiana
- Baró de Viver
- Barri de Navas
- Bon Pastor (Sant Andreu)
- Camp Municipal Narcís Sala
- Casa Bloc
- Districte de Sant Andreu
- El Congrés i els Indians
- La Sagrera
- Sant Andreu de Palomar
- Trinitat Vella
- Unió Esportiva Sant Andreu
També conegut com Barri de Sant Andreu de Barcelona, Barri de Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Sant Andreu del Palomar.