Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cartagena

Índex Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

146 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Al-Azraq, Alfons X de Castella, Alumbres, Anníbal Barca, Antonio Gálvez Arce, Argent (element), Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez, Úrsula Micaela Morata, Assemblea Regional de Múrcia, Audiència Provincial de Girona, Àfrica, Àsdrubal, Barcelona, Batalla de Cartago Nova, Caiguda de l'Imperi Romà, Califat de Còrdova, Camp de Cartagena, Cantó de Cartagena, Carlemany, Carles III d'Espanya, Cartagena, Cartagena Casco, Cartagenerisme, Cartago, Càntabres, Càstulo, Colònia romana, Comarques de la Regió de Múrcia, Conquesta de València, Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Conquesta omeia d'Hispània, Cora de Todmir, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Diputacions de Cartagena, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, Eixample (urbanisme), El Algar, El Chipé, Emir, Escombreras, Far de Cap de Palos, Ferran II de la Cerda, Ferran IV de Castella, Florentina de Cartagena, ..., Francisco Soto Nieto, Fuente Álamo, Fulgenci de Cartagena, Generalitat Valenciana, Guerra Civil espanyola, Guerres Púniques, Hispània Citerior, Ibèria, Ibn Hud, Illes Balears, Imperi Romà, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isaac Peral, Isidor de Sevilla, José Ortiz Moya, La Unión, Leandre de Sevilla, Los Alcázares, Mar Mediterrània, Mar Menor, Múrcia, Muhàmmad ibn Mardanix, Palau consistorial de Cartagena, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Perín, Primera República Espanyola, Província marítima, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quatre Sants de Cartagena, Rafael Moneo, Regió de Múrcia, Regne de Múrcia, Regne de València, Rincón de San Ginés, Roma, San Antonio Abad (Cartagena), San Javier, San Pedro del Pinatar, Sebastián Raval, Segle III aC, Segle XIX, Segle XX, Segona Guerra Púnica, Sentència Arbitral de Torrellas, Serra de Carrascoy, Setge d'Aledo, Sistema de coordenades, Spania, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tàrraco, Teatre romà de Cartagena, Teodomir (visigot), Torre Ciega, Torre Pacheco, Torrellas, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Tractat d'Oriola, Tractat de Cazorla, Tunísia, Valí, Víctor Beltri i Roqueta, Visigots, Yússuf ibn Taixfín, Zayyan ibn Mardanix, 1089, 1238, 1243, 1244, 1245, 1246, 1274, 1296, 1304, 1305, 1857, 1873, 1877, 1887, 1900, 1910, 1920, 1930, 1939, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981, 1991, 1996, 2000, 2007, 206 aC, 209 aC. Ampliar l'índex (96 més) »

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr —en àrab عبد العزيز بن موسى بن نصير, ʿAbd al-Azīz b. Mūsà b. Nuṣayr— (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Nou!!: Cartagena і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Cartagena і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850–1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir (la Vall d'Alcalà, Marina Alta, 1208 - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq («el d'ulls blaus»), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Cartagena і Al-Azraq · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Cartagena і Alfons X de Castella · Veure més »

Alumbres

Alumbres és una diputació pertanyent al terme municipal de Cartagena, al sud-oest de la Comunitat Murciana.

Nou!!: Cartagena і Alumbres · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Cartagena і Anníbal Barca · Veure més »

Antonio Gálvez Arce

Antonio Gálvez Arce, més conegut com a Antonete Gálvez fou un polític murcià, fundador del Partido Federal Murciano.

Nou!!: Cartagena і Antonio Gálvez Arce · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Cartagena і Argent (element) · Veure més »

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola.

Nou!!: Cartagena і Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez · Veure més »

Úrsula Micaela Morata

Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.

Nou!!: Cartagena і Úrsula Micaela Morata · Veure més »

Assemblea Regional de Múrcia

L'Assemblea Regional de Múrcia és el Parlament Autonòmic de la Regió de Múrcia, amb seu a Cartagena.

Nou!!: Cartagena і Assemblea Regional de Múrcia · Veure més »

Audiència Provincial de Girona

L'Audiència provincial de Girona és un tribunal de justícia que opera dins l'àmbit territorial de la província de Girona i té la seu al número 1 de la plaça de Josep Maria Lidón Corbí de la ciutat de Girona.

Nou!!: Cartagena і Audiència Provincial de Girona · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Cartagena і Àfrica · Veure més »

Àsdrubal

*Àsdrubal fou un nom corrent a Cartago probablement escrit correctament com Asdrbhal (Hasdrubal (segle V aC)), referit al deu fenici Baal.

Nou!!: Cartagena і Àsdrubal · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Cartagena і Barcelona · Veure més »

Batalla de Cartago Nova

La Batalla de Cartago Nova, coneguda també com a Batalla de Cartagena, tingué lloc el 209 aC i fou un assalt romà a la capital cartaginesa de la península Ibèrica, Cartago Nova, durant la segona guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.

Nou!!: Cartagena і Batalla de Cartago Nova · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Cartagena і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Cartagena і Califat de Còrdova · Veure més »

Camp de Cartagena

El Camp de Cartagena (en castellà Campo de Cartagena) és una comarca natural del Regne de Múrcia corresponent exactament amb el sud-est peninsular (cap de Palos) i amb capital a la ciutat de Cartagena.

Nou!!: Cartagena і Camp de Cartagena · Veure més »

Cantó de Cartagena

El Cantó de Cartagena fou un estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873.

Nou!!: Cartagena і Cantó de Cartagena · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Cartagena і Carlemany · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Cartagena і Carles III d'Espanya · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Cartagena і Cartagena · Veure més »

Cartagena Casco

Districte (anomenat diputació) de Cartagena Casco. Cartagena Casco és una diputació del municipi espanyol Cartagena i també és la seva capital.

Nou!!: Cartagena і Cartagena Casco · Veure més »

Cartagenerisme

Extensió d'una hipotètica província de Cartagena dins de l'actual Regió de Múrcia. encunyada pel Cantó de Cartagena (1873). El cartagenerisme és un moviment popular de Cartagena que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seva comarca (el Camp de Cartagena), incloent el Mar Menor.

Nou!!: Cartagena і Cartagenerisme · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Cartagena і Cartago · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (llatí Cantabri) foren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Cartagena і Càntabres · Veure més »

Càstulo

Càstulo (en llatí Castulo) fou la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica.

Nou!!: Cartagena і Càstulo · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Cartagena і Colònia romana · Veure més »

Comarques de la Regió de Múrcia

Encara que la Regió de Múrcia és una terra bastant definida naturalment quant a la seva comarcalització, aquesta mai ha estat duta a la pràctica de manera continuada.

Nou!!: Cartagena і Comarques de la Regió de Múrcia · Veure més »

Conquesta de València

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Cartagena і Conquesta de València · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: Cartagena і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Cartagena і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713. La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Nou!!: Cartagena і Cora de Todmir · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Cartagena і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Cartagena і Dècada del 1990 · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Cartagena і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Cartagena і Dinastia almoràvit · Veure més »

Diputacions de Cartagena

Les diputacions. Les diputacions de Cartagena són entitats en les que es divideix el municipi de Cartagena (Espanya).

Nou!!: Cartagena і Diputacions de Cartagena · Veure més »

Eduardo Zaplana Hernández-Soro

Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític murcià que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.

Nou!!: Cartagena і Eduardo Zaplana Hernández-Soro · Veure més »

Eixample (urbanisme)

Un eixample (calc de l'espanyol 'ensanche' que hauria de ser 'eixamplada' o 'eixamplament' en català, conformement a les regles de derivació de la nostra llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni) és l'expandiment de la zona edificada o construïda d'una població, és a dir la concentració d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una població.

Nou!!: Cartagena і Eixample (urbanisme) · Veure més »

El Algar

El Algar és una localitat i també un districte del municipi Cartagena.

Nou!!: Cartagena і El Algar · Veure més »

El Chipé

Juan Vicente Fernández (Alhama de Murcia, 1901 - Cartagena, 19 de juliol de 1936), més conegut com El Chipé, va ser un delinqüent espanyol, famós a Cartagena per les circumstàncies que van envoltar la seva mort.

Nou!!: Cartagena і El Chipé · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Cartagena і Emir · Veure més »

Escombreras

Escombreras és una antiga pedania i un actual polígon industrial situat a dos quilòmetres a l'est de la ciutat de Cartagena i pertanyent a aquest municipi murcià.

Nou!!: Cartagena і Escombreras · Veure més »

Far de Cap de Palos

El Faro de Cap de Palos és al municipi de Cartagena (Regió de Múrcia), Espanya, sobre un promontori rocós, als últims contraforts de la serra litoral de Cartagena, que en aquest punt s'enfonsa sota el mar per tornar a sorgir en la Reserva Marina de Cap de Palos i illes Hormigas.

Nou!!: Cartagena і Far de Cap de Palos · Veure més »

Ferran II de la Cerda

Ferran II de la Cerda, (1275 - 1322), fou el segon fill de Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.

Nou!!: Cartagena і Ferran II de la Cerda · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: Cartagena і Ferran IV de Castella · Veure més »

Florentina de Cartagena

Santa Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.

Nou!!: Cartagena і Florentina de Cartagena · Veure més »

Francisco Soto Nieto

Francisco Soto Nieto (Cartagena (Múrcia), 18 abril 1926).

Nou!!: Cartagena і Francisco Soto Nieto · Veure més »

Fuente Álamo

Fuente Álamo és una vila i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena, amb una extensió de 272,70 km², una població de 16.338 habitants (2014) i una densitat de població de 43,77 hab/km².

Nou!!: Cartagena і Fuente Álamo · Veure més »

Fulgenci de Cartagena

Sant Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.

Nou!!: Cartagena і Fulgenci de Cartagena · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: Cartagena і Generalitat Valenciana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Cartagena і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Cartagena і Guerres Púniques · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Cartagena і Hispània Citerior · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots el que avui anomenem península Ibèrica.

Nou!!: Cartagena і Ibèria · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah —en àrab أبو عبد اللة محمد بن يوسف بن هود الجذامي المتوكل على الله, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Yūsuf ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mutawakkil alà-Llāh—, més conegut simplement com a Ibn Hud —en àrab ابن هود, Ibn Hūd— o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment «Qui confia (en Déu)») fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Cartagena і Ibn Hud · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Cartagena і Illes Balears · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Cartagena і Imperi Romà · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Cartagena і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Isaac Peral

El submarí de Peral a l'any 1888. Isaac Peral fou un científic i marí nascut a Cartagena l'1 de juny de 1851 i mort a Berlín el 22 de maig de 1895, inventor del submarí Peral (1885), primer submarí de la història amb un sistema modern de llançament de torpedes.

Nou!!: Cartagena і Isaac Peral · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ~560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Cartagena і Isidor de Sevilla · Veure més »

José Ortiz Moya

José Ortiz Moya, que firmava com a José Ortiz (Cartagena, 1 de novembre de 1932 - València, 23 de desembre de 2013)Levante-EMV (24/12/2013).

Nou!!: Cartagena і José Ortiz Moya · Veure més »

La Unión

La Unión és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena.

Nou!!: Cartagena і La Unión · Veure més »

Leandre de Sevilla

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós hispanovisigot, bisbe metropolità de Sevilla entre ca.

Nou!!: Cartagena і Leandre de Sevilla · Veure més »

Los Alcázares

Los Alcázares és un municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Cartagena і Los Alcázares · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Cartagena і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Menor

El Mar Menor és una albufera o llacuna d'aigua salada al costat del mar Mediterrani situada a la Regió de Múrcia.

Nou!!: Cartagena і Mar Menor · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Cartagena і Múrcia · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí (en àrab أبو عبد الله محمد بن سعد بن محمد بن أحمد بن مردنيش الجذامي o التجيبي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Saʿd ibn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Mardanīx al-Juḏāmī o at-Tujībī), conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Cartagena і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Palau consistorial de Cartagena

El Palau Consistorial de Cartagena, també conegut com a Ajuntament de Cartagena, és un dels principals edificis modernistes de la ciutat de Cartagena, obra de l'arquitecte val·lisoletà, Tomás Rico Valarino.

Nou!!: Cartagena і Palau consistorial de Cartagena · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Cartagena і Península Ibèrica · Veure més »

Península Ibèrica cartaginesa

El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de península Ibèrica cartaginesa es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.

Nou!!: Cartagena і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »

Perín

Perín és una diputació situada a 15 quilòmetres a l'oest de Cartagena, entre Las Lomas, Las Carrascas i la Serra de la Muela, sent una de les més extenses dels 505 km² del terme municipal cartagener.

Nou!!: Cartagena і Perín · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Cartagena і Primera República Espanyola · Veure més »

Província marítima

Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.

Nou!!: Cartagena і Província marítima · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió - Publius Cornelius Scipio -, conegut més tard com a Africà (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica i un home d'estat de la República romana.

Nou!!: Cartagena і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Quatre Sants de Cartagena

Els Quatre Sants de Cartagena és el nom que reben els quatre germans (per ordre de naixement): Leandre, Fulgenci, Florentina i Isidor, nascuts a Cartagena i venerats com a sants per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Cartagena і Quatre Sants de Cartagena · Veure més »

Rafael Moneo

Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.

Nou!!: Cartagena і Rafael Moneo · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà Región de Murcia), és una comunitat autònoma de l'Estat espanyol que es correspon amb la major part del territori històric del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del segle XIX se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol).

Nou!!: Cartagena і Regió de Múrcia · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: Cartagena і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Cartagena і Regne de València · Veure més »

Rincón de San Ginés

Rincón de San Ginés és un districte del municipi espanyol Cartagena.

Nou!!: Cartagena і Rincón de San Ginés · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Cartagena і Roma · Veure més »

San Antonio Abad (Cartagena)

San Antonio Abad és un districte del municipi espanyol Cartagena.

Nou!!: Cartagena і San Antonio Abad (Cartagena) · Veure més »

San Javier

San Javier és un municipi de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia (Espanya), a la comarca del Camp de Cartagena.

Nou!!: Cartagena і San Javier · Veure més »

San Pedro del Pinatar

San Pedro del Pinatar és un municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Cartagena і San Pedro del Pinatar · Veure més »

Sebastián Raval

Sebastián Raval (Cartagena, Múrcia, 1550 - Palerm, Sicília, 1604) fou un eclesiàstic i músic murcià.

Nou!!: Cartagena і Sebastián Raval · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Cartagena і Segle III aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Cartagena і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Cartagena і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Cartagena і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: Cartagena і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Serra de Carrascoy

Situació de la serra de Carrascoy dins la Regió de Múrcia. La Serra de Carrascoy, Sierra de Carrascoy, és una serralada de muntanyes situada a la comunitat autònoma espanyola de la Regió de Múrcia i concretament als municipis Múrcia, Fuente Álamo de Murcia i Alhama de Murcia, té una superfície aproximada de 10.500 hectàrees.

Nou!!: Cartagena і Serra de Carrascoy · Veure més »

Setge d'Aledo

El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Cartagena і Setge d'Aledo · Veure més »

Sistema de coordenades

Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.

Nou!!: Cartagena і Sistema de coordenades · Veure més »

Spania

Spania fou el nom grec de la província bizantina d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: Cartagena і Spania · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí (en àrab سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي, Sulaymān ibn Yaqẓān al-Kalbī al-ʿArābī), més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan o Sulayman al-Arabí (m. 780), valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Cartagena і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Cartagena і Tàrraco · Veure més »

Teatre romà de Cartagena

El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.

Nou!!: Cartagena і Teatre romà de Cartagena · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: Cartagena і Teodomir (visigot) · Veure més »

Torre Ciega

La Torre Ciega és un monument sepulcral romà del segle I aC als afores del casc històric de Cartagena (Espanya).

Nou!!: Cartagena і Torre Ciega · Veure més »

Torre Pacheco

Torre Pacheco és un municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Cartagena і Torre Pacheco · Veure més »

Torrellas

Torrellas és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Cartagena і Torrellas · Veure més »

Tractat d'Almizra

El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Cartagena і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Elx

El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.

Nou!!: Cartagena і Tractat d'Elx · Veure més »

Tractat d'Oriola

El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.

Nou!!: Cartagena і Tractat d'Oriola · Veure més »

Tractat de Cazorla

El tractat de Cazorla, signat l'any 1178 entre Alfons II d'Aragó i Alfons VIII de Castella assignava la conquesta dels reis aragonesos Xàtiva, Dàniyya i la Vall de Biar, el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes.

Nou!!: Cartagena і Tractat de Cazorla · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Cartagena і Tunísia · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Cartagena і Valí · Veure més »

Víctor Beltri i Roqueta

Víctor Beltrí i Roqueta (Tortosa, 16 d'abril de 1862 - Cartagena, 4 de febrer de 1935) fou un arquitecte català.

Nou!!: Cartagena і Víctor Beltri i Roqueta · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Cartagena і Visigots · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) —en àrab يوسف بن تاشفين o يوسف بن تشفين, Yūsuf ibn Tāxfīn (o Tāxufīn o Tāxafīn) o Yūsuf ibn Taxfīn (o Taxufīn o Taxafīn)— va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Cartagena і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis,1270) fou el darrer emir de Balansiya.

Nou!!: Cartagena і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

1089

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1089 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1238 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1245 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1246 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cartagena і 1274 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1296 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cartagena і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1305 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1857 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1873 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1877 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1887 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1900 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1910 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Cartagena і 1920 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Cartagena і 1930 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Cartagena і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1940 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Cartagena і 1950 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1960 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 1970 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1981 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1991 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Cartagena і 1996 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Cartagena і 2000 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Cartagena і 2007 · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 206 aC · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Cartagena і 209 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carcedònia, Cartagena (Espanya), Cartagener, Cartagenera, Cartago Nova, Cartagènia, Carthago Nova, Carthago-Nova, Kartadjanna, Mastia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »