Obrir a Google MapsTaula de continguts
92 les relacions: Acab, Acerbes, Acre (Israel), Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Muqaddassí, Alexandre el Gran, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Antígon Monoftalm, Artaxerxes III de Pèrsia, Assarhaddon, Assurbanipal, Badr al-Jamalí, Balduí I de Jerusalem, Bàybars I, Beirut, Cartago, Castell de Beaufort, Cària, Celesíria, Conrad de Montferrat, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Damasc, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dido, Dinar, Egipte, Enric II de Xampanya, Estat del Gran Líban, Etbaal I, Europa (filla d'Agenor), Ezequiel, Fakhr-ad-Din II, Fenícia, Fenicis, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaza, Gènova, Governació del Líban-Sud, Gran Enciclopèdia Catalana, Hiram I, Hixam I, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Iran, Isabel de Jerusalem, Ismaïlisme, Israel, Jafa, ... Ampliar l'índex (42 més) »
- Ciutats de Fenícia
- Jaciments arqueològics del Líban
- Llocs esmentats en les cartes d'Amarna
- Patrimoni de la Humanitat al Líban
Acab
Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) va ser el setè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, succeint el seu pare Omrí.
Veure Tir і Acab
Acerbes
Acerbes (conegut també com a Acerbas, Servius, Sicarbas i Siqueu) (en grec antic Συγχαιος o Συχαιος), va ser un sacerdot d'Hèrcules a Tir.
Veure Tir і Acerbes
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Veure Tir і Acre (Israel)
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Veure Tir і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).
Veure Tir і Al-Kàmil ibn al-Àdil
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Veure Tir і Al-Muqaddassí
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Tir і Alexandre el Gran
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Veure Tir і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Tir і Antígon Monoftalm
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Veure Tir і Artaxerxes III de Pèrsia
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Tir і Assarhaddon
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Tir і Assurbanipal
Badr al-Jamalí
Badr al-Jamalí (vers 1012-1094) fou un general i visir fatimita.
Veure Tir і Badr al-Jamalí
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Veure Tir і Balduí I de Jerusalem
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure Tir і Bàybars I
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Tir і Beirut
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Tir і Cartago
Castell de Beaufort
Situació El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.
Veure Tir і Castell de Beaufort
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Veure Tir і Cària
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Veure Tir і Celesíria
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Veure Tir і Conrad de Montferrat
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides, està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.
Veure Tir і Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Tir і Damasc
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Veure Tir і Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Dido
Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
Veure Tir і Dido
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Veure Tir і Dinar
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Tir і Egipte
Enric II de Xampanya
Anvers del segell d'Enric II de Xampanya. Podria ser el primer a portar la barra heràldica dels comtes de Xampanya Revers del segell d'Enric II de Xampanya Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.
Veure Tir і Enric II de Xampanya
Estat del Gran Líban
L'Estat del Gran Líban es va formar per decisió francesa l'1 de setembre de 1920 amb el mutasarrifat de Mont Líban, la vall de la Bekaa i altres tres districtes de Síria (Baalbek, Rashaya i Hasbaya), Beirut (abans una ciutat sota administració directa otomana), els territoris del actual sud del Líban (sanjaqs de Sidó i Tir) amb Nabatieh a l'interior i Sidó i Tir a la costa com a ciutats principals i el sanjaq de Trípoli del Líban (abans Trípoli de Síria).
Veure Tir і Estat del Gran Líban
Etbaal I
Etbaal I (en hebreu אֶתְבַּ֙עַל֙ ʾEṯbaʿal) o també Ithobaal va ser rei de Tir de l'any 878 aC al 847 aC.
Veure Tir і Etbaal I
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Veure Tir і Europa (filla d'Agenor)
Ezequiel
Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu modern, ‘Déu enfortirà’) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.
Veure Tir і Ezequiel
Fakhr-ad-Din II
Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).
Veure Tir і Fakhr-ad-Din II
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Tir і Fenícia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Tir і Fenicis
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Tir і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Tir і Gaza
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Tir і Gènova
Governació del Líban-Sud
La governació o muhàfadha del Sud —en àrab محافظة الجنوب, muḥāfaẓat al-Janūb— és una de les governacions del Líban.
Veure Tir і Governació del Líban-Sud
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Tir і Gran Enciclopèdia Catalana
Hiram I
UHiram I (en fenici 𐤇𐤓𐤌 'Ḥirōm' "el meu germà és excels"; en hebreu: חִירָם 'Ḥīrām', en àrab: حيرام) també anomenat Hirom i Huram, va ser rei de Tir, segons la Bíblia.
Veure Tir і Hiram I
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Veure Tir і Hixam I
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Tir і Imperi Aquemènida
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Tir і Imperi Persa
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Tir і Imperi Romà d'Orient
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Tir і Iran
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Veure Tir і Isabel de Jerusalem
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Tir і Ismaïlisme
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Tir і Israel
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Veure Tir і Jafa
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Tir і Jordània
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Tir і Líban
Leontes
Leontes (Λέοντος ποτάμουἐκβολαί), que correspon al modern riu Litani, fou l'antic nom d'un riu de Fenícia que Claudi Ptolemeu situa entre Beirut i Sidó.
Veure Tir і Leontes
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Veure Tir і Nabucodonosor II
Necròpolis de Tir
La necròpolis de Tir està situada en una àrea anomenada Al-Bass, un barri de l'est de l'antiga ciutat de Tir, al Líban.
Veure Tir і Necròpolis de Tir
Nigèria
Nigèria, oficialment la República Federal de Nigèria, és un país de l'Àfrica occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic).
Veure Tir і Nigèria
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Veure Tir і Nizarisme
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Tir і Organització de les Nacions Unides
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Tir і Patrimoni de la Humanitat
Pau de Camp David
La Pau de Camp David o els Acords de Camp David de 1978 van ser signats per l'aleshores president d'Egipte (Anwar El Sadat), i el Primer ministre d'Israel (Menachem Begin) el 17 de setembre de 1978, després de 12 dies de negociacions secretes a Camp David.
Veure Tir і Pau de Camp David
Pigmalió
Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.
Veure Tir і Pigmalió
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Tir і Primera Guerra Mundial
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Tir і Província romana de Síria
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Veure Tir і Qalàwun
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Veure Tir і Ramla
Ramsès II
conegut per R (en grec antic era conegut com a, Ὀσυμανδύας Osymandýas), fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte.
Veure Tir і Ramsès II
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Tir і Ricard Cor de Lleó
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Tir і Saladí
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Tir і Síria
Segle XVI aC
El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.
Veure Tir і Segle XVI aC
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Veure Tir і Senegal
Setge d'Acre
El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.
Veure Tir і Setge d'Acre
Setge de Jerusalem (1187)
El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.
Veure Tir і Setge de Jerusalem (1187)
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Veure Tir і Sidó
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Veure Tir і Tútuix I
Toron dels Cavallers
Toron dels Cavallers és el nom d'una fortalesa que pertanyé als croats.
Veure Tir і Toron dels Cavallers
Tractat de Sèvres
Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.
Veure Tir і Tractat de Sèvres
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Tir і Trípoli (Líban)
Tuthmosis I
Tuthmosis I fou el tercer faraó de la dinastia XVIII.
Veure Tir і Tuthmosis I
Uganda
La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica.
Veure Tir і Uganda
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Tir і UNESCO
Ushu
Ushu de vegades Usu fou una ciutat de Fenícia prop de Tir (que era una illa) juts a la costa enfront; Ushu abastia a Tir d'aigua i li facilitava llocs d'enterrament.
Veure Tir і Ushu
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Tir і Venècia
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Tir і 1124
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Tir і 1192
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Tir і 1984
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Tir і 1986
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Tir і 1988
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Tir і 22 d'octubre
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Tir і 29 d'abril
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tir і 4 de gener
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tir і 6 de juny
Vegeu també
Ciutats de Fenícia
- Acre (Israel)
- Arsuf
- Arwad
- Baalbek
- Balanea
- Batrun
- Beirut
- Biblos
- Cartagena
- Cartago
- Cesarea de Palestina
- Dor
- El Kef
- Enfeh
- Guèzer
- Haifa
- Imperi Cartaginès
- Irqata
- Jafa
- Latakia
- Maratos
- Mariamme
- Ortòsia
- Ptolemaida de Fenícia
- Safita
- Sarepta
- Sidó
- Sumur
- Tartous
- Tir
- Trípoli (Líban)
- Ushu
- Zimirra
Jaciments arqueològics del Líban
- Anjar (Líban)
- Baalbek
- Biblos
- Gruta de Jeita
- Irqata
- Karak Nuh
- Neba'a Faour
- Necròpolis de Tir
- Necròpolis reial de Biblos
- Qaa
- Sarepta
- Sidó
- Temple d'Eshmun
- Tir
- Toron dels Cavallers
Llocs esmentats en les cartes d'Amarna
- Acxaf
- Aixtarot (ciutat)
- Alaixiya
- Apa
- Arzawa
- Biblos
- Burqin
- Cadeix (Síria)
- Canaan
- Damasc
- Enfeh
- Gat (Israel)
- Guèzer
- Hassor
- Irqata
- Jerusalem
- Karduniaix
- Kashka
- Meguidó
- Nuhase
- Nuribta
- Qatna
- Queilà
- Regne d'Amurru
- Regne de Niya
- Sile
- Subartu
- Tel Laquix
- Tir
- Tunip
- Ugarit
- Ushu
- Yurtsa
- Zimirra
Patrimoni de la Humanitat al Líban
També conegut com Sūr (Líban), Tir (Líban), Tir (ciutat).