Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tir

Índex Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

106 les relacions: Acab, Acerbes, Acre (Israel), Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Muqaddassí, Alexandre el Gran, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Antígon el Borni, Artaxerxes III de Pèrsia, Assarhaddon, Assurbanipal, Badr al-Jamalí, Balduí I de Jerusalem, Bàybars I, Beirut, Cartago, Castell de Beaufort, Cària, Celesíria, Conrad de Montferrat, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Damasc, Dècada del 1190 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 570 aC, Dècada del 660 aC, Dècada del 670 aC, Dècada del 770 aC, Dècada del 810 aC, Dècada del 820 aC, Dècada del 850 aC, Dècada del 880 aC, Dido, Dinar, Egipte, Enric II de Xampanya, Estat, Europa (filla d'Agenor), Ezequiel, Fakhr-ad-Din II, Fenícia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaza, Gènova, Governació del Líban-Sud, Imperi Aquemènida, Imperi Bizantí, Imperi Persa, Iran, ..., Isabel de Jerusalem, Ismaïlisme, Israel, Jaffa, Jordània, Líban, Leontes, Mandat del Gran Líban, Nabucodonosor II, Necròpolis de Tir, Nigèria, Nizarisme, Organització de les Nacions Unides, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Camp David, Pigmalió, Primera Guerra Mundial, Província romana de Síria, Qalàwun, Ramla, Ramsès II, República Àrab Siriana, Ricard Cor de Lleó, Saladí, Senegal, Setge d'Acre, Setge de Jerusalem (1187), Sidó, Toron, Tractat de Sèvres, Trípoli (Líban), Tuthmosis I, Uganda, UNESCO, Ushu, Venècia, Zahir al-Din Tughtegin, 1111, 1124, 1192, 1291, 198 aC, 1982, 1984, 1986, 1988, 22 d'octubre, 29 d'abril, 332 aC, 333 aC, 345 aC, 395, 4 de gener, 6 de juny, 638, 64 aC. Ampliar l'índex (56 més) »

Acab

Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) fou el setè rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Omrí.

Nou!!: Tir і Acab · Veure més »

Acerbes

Acerbes (conegut també com a Acerbas, Servius, Sicarbas i Siqueu) (en grec antic Συγχαιος o Συχαιος), va ser un sacerdot d'Hèrcules a Tir.

Nou!!: Tir і Acerbes · Veure més »

Acre (Israel)

Acre —en hebreu עכו, Akko; en àrab عكّا, ʿAkka—, també coneguda al món cristià amb el nom de Sant Joan d'Acre, és una ciutat de Palestina, actualment pertany administrativament a l'estat d'Israel, després de l'ocupació i neteja ètnica de 1948.

Nou!!: Tir і Acre (Israel) · Veure més »

Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí

Abu-l-Qàssim Xahanxah al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.

Nou!!: Tir і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com Al-Kàmil ibn al-Àdil o Al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: Tir і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Al-Muqaddassí

Muhàmmad ibn Àhmad Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí (àrab: محمد بن امحد شمس الدين المقدسي, o simplement المقدسي) fou un viatger i geògraf àrab nascut a Jerusalem el 945 o 946.

Nou!!: Tir і Al-Muqaddassí · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Tir і Alexandre el Gran · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad (en àrab الملك الناصر محمد بن قلاوون, al-Malik an-Nāṣir Muḥammad ibn Qalāwūn), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Tir і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Tir і Antígon el Borni · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Tir і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.

Nou!!: Tir і Assarhaddon · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Tir і Assurbanipal · Veure més »

Badr al-Jamalí

Badr al-Jamalí (vers 1012-1094) fou un general i visir fatimita.

Nou!!: Tir і Badr al-Jamalí · Veure més »

Balduí I de Jerusalem

Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).

Nou!!: Tir і Balduí I de Jerusalem · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I —en àrab الملك الظاهر ركن الدين بيبرس البندقداري الصالحي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Rukn ad-Dīn Baybars al-Bunduqdārī aṣ-Ṣāliḥī— (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Tir і Bàybars I · Veure més »

Beirut

Beirut és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Tir і Beirut · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Tir і Cartago · Veure més »

Castell de Beaufort

Situació El castell de Beaufort —en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf, literalment «castell de la Roca»— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.

Nou!!: Tir і Castell de Beaufort · Veure més »

Cària

Situació de Cària Cària fou un país del sud-oest de l'Àsia Menor, habitat pels caris.

Nou!!: Tir і Cària · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Tir і Celesíria · Veure més »

Conrad de Montferrat

Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.

Nou!!: Tir і Conrad de Montferrat · Veure més »

Consell de Seguretat de les Nacions Unides

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides.

Nou!!: Tir і Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Tir і Damasc · Veure més »

Dècada del 1190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 1190 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 570 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 570 aC · Veure més »

Dècada del 660 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 660 aC · Veure més »

Dècada del 670 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 670 aC · Veure més »

Dècada del 770 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 770 aC · Veure més »

Dècada del 810 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 810 aC · Veure més »

Dècada del 820 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 820 aC · Veure més »

Dècada del 850 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 850 aC · Veure més »

Dècada del 880 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і Dècada del 880 aC · Veure més »

Dido

Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici EElaISSA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

Nou!!: Tir і Dido · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Tir і Dinar · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Tir і Egipte · Veure més »

Enric II de Xampanya

Anvers del segell d'Enric II de Xampanya. Podria ser el primer a portar la barra heràldica dels comtes de Xampanya Revers del segell d'Enric II de Xampanya Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.

Nou!!: Tir і Enric II de Xampanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Tir і Estat · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

El rapte d'Europa, segons l'artista holandès Frank Waaldijk Europa (grec antic: Εὐρώπη Europe), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Tir і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Ezequiel

Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu: יְחֶזְקֵאל; en hebreu modern. Significat: "Déu enfortirà"; en àrab حزقيال, Ḥizqiyāl; llatí: Ezechiel -elis; grec: ᾿Ιεζεκιή&#955) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.

Nou!!: Tir і Ezequiel · Veure més »

Fakhr-ad-Din II

Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).

Nou!!: Tir і Fakhr-ad-Din II · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Tir і Fenícia · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Tir і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gaza

Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Tir і Gaza · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Tir і Gènova · Veure més »

Governació del Líban-Sud

La governació o muhàfadha del Sud —en àrab محافظة الجنوب, muḥāfaẓat al-Janūb— és una de les governacions del Líban.

Nou!!: Tir і Governació del Líban-Sud · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Tir і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Tir і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Tir і Imperi Persa · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Tir і Iran · Veure més »

Isabel de Jerusalem

Isabel I de Jerusalem (1172 -1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.

Nou!!: Tir і Isabel de Jerusalem · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Tir і Ismaïlisme · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Tir і Israel · Veure més »

Jaffa

Jaffa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —en àrab يافا, Yāfā; en hebreu יפו, Yāfō— és una ciutat a Palestina.

Nou!!: Tir і Jaffa · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Tir і Jordània · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Tir і Líban · Veure més »

Leontes

Leontes (Λέοντος ποτάμου ἐκβολαί), que correspon al modern riu Litani, fou l'antic nom d'un riu de Fenícia que Claudi Ptolemeu situa entre Beirut i Sidó.

Nou!!: Tir і Leontes · Veure més »

Mandat del Gran Líban

El mandat del Gran Líban o estat del Gran Líban fou un mandat francès dels aliats sota autoritat de la OETA/ATEO o Administració dels Territoris Enemics Ocupats (1920-1923) i després de la Societat de Nacions (1923-1926) que es va formar per decisió francesa l'1 de setembre de 1920 amb el mutasarrifat de Mont Líban, la vall de la Bekaa i altres tres districtes de Síria (Baalbek, Rashaya i Hasbaya), Beirut (abans una ciutat sota administració directa otomana), els territoris del actual sud del Líban (sandjaks de Sidó i Tir) amb Nabatieh al interior i Sidó i Tir a la costa com a ciutats principals i el sandjak de Trípoli del Líban (abans Trípoli de Síria).

Nou!!: Tir і Mandat del Gran Líban · Veure més »

Nabucodonosor II

Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

Nou!!: Tir і Nabucodonosor II · Veure més »

Necròpolis de Tir

La necròpolis de Tir està situada en una àrea anomenada Al-Bass, un barri de l'est de l'antiga ciutat de Tir, al Líban.

Nou!!: Tir і Necròpolis de Tir · Veure més »

Nigèria

La República Federal de Nigèria (oficialment i en anglès: Federal Republic of Nigeria) és un país de l'Àfrica occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic).

Nou!!: Tir і Nigèria · Veure més »

Nizarisme

La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab النزارية, an-nizāriyya) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.

Nou!!: Tir і Nizarisme · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Tir і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Tir і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau de Camp David

La Pau de Camp David o els Acords de Camp David de 1978 van ser signats per l'aleshores president d'Egipte (Anwar El Sadat), i el Primer ministre d'Israel (Menachem Begin) el 17 de setembre de 1978, després de 12 dies de negociacions secretes a Camp David.

Nou!!: Tir і Pau de Camp David · Veure més »

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Nou!!: Tir і Pigmalió · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Tir і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Tir і Província romana de Síria · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun —en àrab الملك المنصور سيف الدين قلاوون الألفي الصالحي النجمي العلائي, al-Malik al-Manṣūr Sayf ad-Dīn Qalāwūn al-Alfī aṣ-Ṣāliḥī an-Najmī al-ʿAlāʾī— (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Tir і Qalàwun · Veure més »

Ramla

267x267px Ramla —en hebreu רמלה, Ramlāh; en àrab الرملة, ar-Ramla, també transcrita Ramlah o al-Ramlah, Ramle, Remle i fins i tot Rama— és una ciutat del Districte Central d'Israel, avui de predomini jueu, però amb una important minoria àrab.

Nou!!: Tir і Ramla · Veure més »

Ramsès II

Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Nou!!: Tir і Ramsès II · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Tir і República Àrab Siriana · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Tir і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Tir і Saladí · Veure més »

Senegal

La República del Senegal (en wòlof, Senegaal, en francès, République du Sénégal) és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Nou!!: Tir і Senegal · Veure més »

Setge d'Acre

El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.

Nou!!: Tir і Setge d'Acre · Veure més »

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Nou!!: Tir і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון, Ṣīḏōn; turc: Sayda) és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Tir і Sidó · Veure més »

Toron

Toron (en francès Thouron) és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Tir і Toron · Veure més »

Tractat de Sèvres

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Tir і Tractat de Sèvres · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (en àrab طربلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada طرابلس الشام, Ṭarābulus ax-Xām, literalment "Trípoli de Síria" per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Tir і Trípoli (Líban) · Veure més »

Tuthmosis I

Tuthmosis I fou el tercer faraó de la dinastia XVIII.

Nou!!: Tir і Tuthmosis I · Veure més »

Uganda

La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica.

Nou!!: Tir і Uganda · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Tir і UNESCO · Veure més »

Ushu

Ushu de vegades Usu fou una ciutat de Fenícia prop de Tir (que era una illa) juts a la costa enfront; Ushu abastia a Tir d'aigua i li facilitava llocs d'enterrament.

Nou!!: Tir і Ushu · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Tir і Venècia · Veure més »

Zahir al-Din Tughtegin

Zahir al-Din Abu Mansur Tughtegin, Tughtigin o Tuktekin i altres variants) fou atabeg de Dukak ibn Tutush, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida. Era un esclau alliberat de Tutush I. Aquest el va nomenar governador del Diyarbakır i atabeg del fill Dukak; després el va casar amb la mare de Dukak, Safwat al-Mulk. El 1095 va esdevenir regent de Dukak a Damasc i ja va tenir el poder. En els següents anys es va viure un conflicte entre Ridwan d'Alep i Dukak de Damasc; altres conflictes però van sorgir en altres llocs i així per exemple el cadi de Djabala es va revoltar contra Fakhr al-Mulk ibn-Ammar, cadi de Trípoli, que va cridar en ajut a Dukak, el qual va enviar a Tughtekin, que no va aconseguir prendre la ciutat. El 1097 l'exèrcit croat va penetrar a Síria i va assetjar Antakya (21 d'octubre de 1097) on era governador Yaghi Siyan, enemistat amb Ridwan, que va demanar ajut a Dukak; aquest amb un exèrcit, junt amb Tughtekin va marxar a Antakya i a al-Bara van trobar un contingent croat important dirigit per Bohemond de Tàrent i Robert Courteheuse que anava a avituallar als croats assetjants; es va lliurar una batalla (31 de desembre de 1097) i els damascens foren derrotats i es van haver de retirar. Yaghi Siyan va cridar llavors a Ridwan i al sultà seljúcida Barkiyaruk, que va encarregar a Kerbogha, emir de Mossul, d'organitzar un exèrcit de socors; Dukak i Tughtekin amb les seves tropes es van unir a aquest exèrcit el juny de 1098 però les ambicions de Kerbogha i la desconfiança entre els emirs sirians, van fer poc efectiu aquest exèrcit que fou derrotat el 28 de juny de 1098. El croats després de conquerir Antakya van seguir cap al sud i el cadi de Jabala, inquiet, va vendre la ciutat i fortalesa a Dukak, que va instal·lar com a governador a Buri Tadj al-Muluk, el fill de Tughtekin; aquest es va comportar com un tirà i els habitants es van revoltar i van cridar el cadi de Trípoli expulsant a Tadj al-Muluk (agost de 1101). El 1103, Janah al-Dawla, emir d'Homs, fou assassinat per Ridwan i els habitants de la ciutat van cridar a Dukak que va enviar a Tughtekin a prendre possessió de la ciutat. Dukak va morir el juny de 1104 i Tughtegin va proclamar emir al germà del difunt, Ertash (Muhi al-Din Baktash), però després s'ho va repensar; Ertash va fugir i Tughtegin va posar al tron al fill de Dukak, de nom Tutush II (Tutuş II) i assolí la regència que li donava el poder efectiu en condició d'atabeg. Ja s'havia casat amb la mare de Dukak i vídua de Tutush I el que li donava una posició sòlida. Ertash es va refugiar a Baalbek i després a Raheba i va intentar recuperar Damasc amb suport d'Aitegin o Aitekin, senyor de Bosra, però fou refusat i es va haver de refugiar amb Balduí I de Jerusalem que li va prometre suport que mai es va concretar. Tutush II va morir al cap de poc, encara el 1104 i Tughtegin llavors va acceptar reconèixer la sobirania de Ridwan, el nom del qual es llegiria a la khutba, però va conservar el poder, cosa que només va passar quan les relacions foren bones. Tughtegin va saber imposar la seva autoritat entre l'Hauran al sud i Hamat al nord quedant com el sobirà principal de Síria. Al contrari que Ridwan que no s'interessava per la lluita contra els francs, va fer diverses expedicions contra els croats. Vers 1106 va atacar als francs que assetjaven Trípoli i va fer un acord amb els croats sobre el repartiment de les collites de la Bekaa però no va poder impedir la conquesta de la ciutat el 1109 (així com altres fortaleses del Líban). Llavors va acollir a Fakhr al-Mulk i li va donar un feu. Tughtegin va fer una emboscada a Galilea i va fer presoner a Gervasi de Bazoches, senyor de Tiberíades, vers l'11 de maig de 1108. L'emir va proposar la llibertat a Gervasi a canvi de les ciutats de Tiberíades, Acre i Caïffa (Jaffa?), però Gervasi va refusar i fou executat. L'abril de 1110 va assetjar i conquerir Baalbek on va nomenar governador al seu fill Buri Tadj al-Mulk. A final de novembre de 1111, la ciutat de Tir, assetjada per Balduí I, es va posar sota protecció de Tughtekin que va intervenir, ajudat pels fatimites, i va obligar als francs a aixecar el setge el 10 d'abril de 1112. Però va refusar unir-se a la contra-croada de Mawdud ibn Altuntash, emir de Mossul, per temor que aquest no ho aprofités per dominar Síria; el 1113 però es va aliar a Mawdud després de diverses ràtzies organitzades per Balduí I i Tancred de Galilea; l'exèrcit aliat va assetjar Tiberíades però no va poder prendre la ciutat i es va haver de retirar a Damasc en arribar reforços cristians. Mawdud va anar llavors uns dies a Damasc on fou assassinat a la mesquita per dos ismaïlites nizarites (2 d'octubre de 1113); l'opinió pública va acusar a Tughtegin d'haver instigat el crim; el 1114 es va aliar a Alp Arslan al-Akhras, el nou emir d'Alep, en contra dels francs, però l'emir alepí fou aviat assassinat (1114). El 1115 Ak Sunkur al-Bursuki, governador de Hamadan, fou enviat pel sultà gran seljúcida per combatre als francs però Tughtekin, altre cop per temor a segones intencions sobre Síria, va preferir aliar-se al regne de Jerusalem con l'emir, a petició de diversos emirs de Síria; però el 1116, jutjant als francs massa forts, va anar a Bagdad per rebre el perdó del sultà i va jugar hàbilment entre les dues forces per mantenir-se independent. Aliat a Ilghazi, atabeg d'Alep, va atacar i assetjar Athareb al principat d'Antioquia però foren vençuts a Danith el 14 d'agost de 1119. El juny de 1120, va anar en ajut d'Ilghazi que estava amenaçat pels francs a Danith. El 1122 el fatimites d'Egipte, que no podien defensar Tir, la van cedir a Tughtekin qui hi va instal·lar una guarnició, però no va poder impedir la conquesta de la ciutat pels croats el 7 de juliol de 1124. El 1125, Bursuki, l'emir de Mossul i ara d'Alep, va retornar al front d'un exèrcit al que es va unir Tughtekin, però la coalició musulmana fou aplanada a Azaz el 13 de juny. El 25 de gener de 1126 va rebutjar una invasió del rei Balduí II de Jerusalem. A final d'any va envair amb Bursuki el principat d'Antioquia però sense èxit. El 1126, per obscures raons, va cedir la fortalesa de Baniyas als ismaïlites. Es va posar malalt el 1127 i va morir el 12 de febrer de 1128.

Nou!!: Tir і Zahir al-Din Tughtegin · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 1111 · Veure més »

1124

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 1124 · Veure més »

1192

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 1192 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 1291 · Veure més »

198 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 198 aC · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Tir і 1982 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Tir і 1984 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Tir і 1986 · Veure més »

1988

;Països Catalans.

Nou!!: Tir і 1988 · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tir і 22 d'octubre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tir і 29 d'abril · Veure més »

332 aC

L'any 332 aC fou un any conegut com a 422 ab urbe condita al calendari romà.

Nou!!: Tir і 332 aC · Veure més »

333 aC

L'any 333 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Tir і 333 aC · Veure més »

345 aC

L'any 345 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Tir і 345 aC · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 395 · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tir і 4 de gener · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tir і 6 de juny · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 638 · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tir і 64 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Sūr (Líban), Tir (Líban).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »