Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Antoni Abat, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Maria Alcover i Sureda, Barcelona, Cabrera, Cala Murta, Cala Petita (Manacor), Campos, Colònia de Gatamoix, Colònia de Sant Jordi, Colònia de Sant Pere, Colònia de Son Mendívil, Colònia dels Fusterets, Coves del Drac, Coves dels Hams, Desembarcament de Mallorca, Destil·lació, Duana, Estiueig, Etanol, Felanitx, Fil·loxera de la vinya, França, Gènova, Guerra Civil espanyola, Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Llevant (Mallorca), Mallorca, Manacor, Mare de Déu del Carme, Marsella, Mossàrab de les Illes Balears, Neoromànic, Port de Sóller, Portocolom, Portopí, Portopetro, Possessió, Sa Pobla, Santa Catalina, Seta, Son Carrió, Son Servera, Toponímia, Torre de sentinella, Torre del Serral dels Falcons, Vaixell de vapor, Vicenç Mut i Armengol, Vinya, 16 d'agost, ..., 16 de juliol, 17 de gener, 1860, 1910, 1936, 4 de setembre. Ampliar l'índex (6 més) »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: Portocristo і Antoni Abat · Veure més »
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.
Nou!!: Portocristo і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Portocristo і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Portocristo і Barcelona · Veure més »
Cabrera
Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Cabrera · Veure més »
Cala Murta
Cala Murta és una cala de petites dimensions situada a l'est de Mallorca, a Porto Cristo, just a la vora de les Coves del Drac i de la Torre des Serrals dels Falcons al carrer Joan Servera Camps.
Nou!!: Portocristo і Cala Murta · Veure més »
Cala Petita (Manacor)
La Cala Petita és una petita platja verge que està ubicada dins el municipi de Manacor, a prop de la localitat de Portocristo.
Nou!!: Portocristo і Cala Petita (Manacor) · Veure més »
Campos
Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.
Nou!!: Portocristo і Campos · Veure més »
Colònia de Gatamoix
La Colònia de Gatamoix fou una colònia agrícola creada a la possessió de Gatamoix, al municipi d'Alcúdia (Mallorca).
Nou!!: Portocristo і Colònia de Gatamoix · Veure més »
Colònia de Sant Jordi
La Colònia de Sant Jordi és un nucli de població costaner del municipi de Ses Salines, a Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Colònia de Sant Jordi · Veure més »
Colònia de Sant Pere
Panoràmica de la Colònia de Sant Pere La Colònia de Sant Pere és un petit poble costaner de l'illa de Mallorca, que pertany al terme municipal d'Artà.
Nou!!: Portocristo і Colònia de Sant Pere · Veure més »
Colònia de Son Mendívil
La Colònia de Son Mendívil fou una colònia agrícola creada a la possessió de Son Mendívil (Llucmajor, Mallorca) el 26 d'agost de 1876 per part propietari de la possessió, Antoni Mendívil Borreguero, militar d'alta graduació, basant-se en la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals del 3 de juny de 1868.
Nou!!: Portocristo і Colònia de Son Mendívil · Veure més »
Colònia dels Fusterets
La Colònia dels Fusterets (col·loquialment des Fusterets) fou una colònia agrícola establerta dins el terme de la Pobla d'Huialfàs (Mallorca).
Nou!!: Portocristo і Colònia dels Fusterets · Veure més »
Coves del Drac
Les coves del Drac (en ortografia tradicional, coves del Drach) són quatre grans coves que es troben a l'illa de Mallorca, dins el municipi de Manacor, prop de la localitat de Portocristo.
Nou!!: Portocristo і Coves del Drac · Veure més »
Coves dels Hams
Coves dels Hams Les coves dels Àns o Hams són unes coves d'origen càrstic que es troben a Portocristo, Manacor, Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Coves dels Hams · Veure més »
Desembarcament de Mallorca
El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.
Nou!!: Portocristo і Desembarcament de Mallorca · Veure més »
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Nou!!: Portocristo і Destil·lació · Veure més »
Duana
Duana (de l'àrab dīwān, "registre", "escriptori") és una oficina governamental oficial que tenen els estats per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies i bens cap a l'exterior o provinents de l'exterior.
Nou!!: Portocristo і Duana · Veure més »
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Nou!!: Portocristo і Estiueig · Veure més »
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Nou!!: Portocristo і Etanol · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Portocristo і Felanitx · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Portocristo і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Portocristo і França · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Portocristo і Gènova · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Portocristo і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla
La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).
Nou!!: Portocristo і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla · Veure més »
Llevant (Mallorca)
Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Llevant (Mallorca) · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Portocristo і Mallorca · Veure més »
Manacor
Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.
Nou!!: Portocristo і Manacor · Veure més »
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Nou!!: Portocristo і Mare de Déu del Carme · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Portocristo і Marsella · Veure més »
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Nou!!: Portocristo і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »
Neoromànic
Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.
Nou!!: Portocristo і Neoromànic · Veure més »
Port de Sóller
Port de Sóller El tramvia a l'estació del Port El Port de Sóller és un port natural de la Serra de Tramuntana i un nucli de població turístic que pertany al municipi de Sóller, a Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Port de Sóller · Veure més »
Portocolom
Portocolom és un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx.
Nou!!: Portocristo і Portocolom · Veure més »
Portopí
Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.
Nou!!: Portocristo і Portopí · Veure més »
Portopetro
Portopetro és un nucli costaner del terme de Santanyí a Mallorca, al fons d'un port natural, enmig de cala Llonga i cala Mondragó.
Nou!!: Portocristo і Portopetro · Veure més »
Possessió
Barcelona Son Brondo Son Fortuny Les possessions són les grans finques rurals a Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Possessió · Veure més »
Sa Pobla
Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: Portocristo і Sa Pobla · Veure més »
Santa Catalina
La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.
Nou!!: Portocristo і Santa Catalina · Veure més »
Seta
Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Portocristo і Seta · Veure més »
Son Carrió
Son Carrió, des de la carretera que duu a Portocristo Son Carrió és un poble de Mallorca d'un miler d'habitants que pertany al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar.
Nou!!: Portocristo і Son Carrió · Veure més »
Son Servera
Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.
Nou!!: Portocristo і Son Servera · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Portocristo і Toponímia · Veure més »
Torre de sentinella
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.
Nou!!: Portocristo і Torre de sentinella · Veure més »
Torre del Serral dels Falcons
La torre del Serral dels Falcons o Torre del Port de Manacor, coneguda localment a Portocristo com a Sa Torre, és una torre de sentinella situada al final del carrer Joan Servera Camps, al municipi de Manacor (Mallorca).
Nou!!: Portocristo і Torre del Serral dels Falcons · Veure més »
Vaixell de vapor
El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.
Nou!!: Portocristo і Vaixell de vapor · Veure més »
Vicenç Mut i Armengol
Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.
Nou!!: Portocristo і Vicenç Mut i Armengol · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Portocristo і Vinya · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Portocristo і 16 d'agost · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Portocristo і 16 de juliol · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Portocristo і 17 de gener · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Portocristo і 1860 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Portocristo і 1910 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Portocristo і 1936 · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Portocristo і 4 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cala Manacor, Port de Manacor, Porto Cristo, Porto Cristo CF, Porto cristo cf, Porto-Cristo.
