Comunicació

475 les relacions: Absolutisme, Advocat, Ajuntament de Barcelona, Albert García Espuche, Albert Rivera Díaz, Alejandro Lerroux García, Alexandre el Gran, Alexandre Soler i March, Amador Dalmau i Colom, Andrés González de Barcia, Anna de la Gran Bretanya, Antic Règim, Antoine La Preste, Antoni d'Alòs i de Rius, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Arxiu Nacional de Catalunya, Assemblea de Catalunya, Associació Catalanista La Falç, Austriacistes, Bandera de Santa Eulàlia, Barber, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Bernat Desclot, Biblioteca de Catalunya, Botifler, Braç Militar de Catalunya, Cabaler, Cadastre, Canal de la Mànega, Capital, Capità general de Catalunya, Carles II de Castella, Carles Puyol i Saforcada, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carrer dels Banys Nous, Carreratge, Cas dels catalans, Castell de Cardona, Castell de Montjuïc, Catalanisme, Catalunya, Catalunya i Avant, ..., Catedral de Barcelona, Cèsar (títol), Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Circa, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadà honrat, Codi Civil de Catalunya, Codi Civil espanyol, Comerç, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitució Espanyola de 1876, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corregiment, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Cadis, Déu, Déu en el cristianisme, De facto, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Desembarcament de Barcelona, Desembarcament de Mallorca, Desembre, Despertador de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya, Diari personal, Dictadura de Primo de Rivera, Dilluns, Dimarts, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diner (moneda), Diputació del General de Catalunya, Domènec d'Aguirre, Dot, Dret, Dret natural, Drets històrics, Eixample de Barcelona, Elegia, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ermengol Amill, Ernest Lluch i Martín, Escut de Barcelona, Espanyolisme, Estaments, Estat Català, Estudi General de Barcelona, Eucaristia, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exili austriacista, Expedició del diputat militar, Exposició universal, Feixisme, Felip V d'Espanya, Foment Catalanista, François Bidal d'Asfeld, Francesc Ametller i Perer, Francesc Anton Vidal, Francesc Busquets i Mitjans, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Sayol i Quarteroni, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francmaçoneria, Franquisme, Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, Furs d'Aragó, Furs de València, Futbol Club Barcelona, Gazeta de Barcelona, Gener, Generalitat de Catalunya, Germans Nebot, Governador civil, Gramalla, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra justa, Guifré el Pilós, Henry St John, Hereu, Heroi, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, Jacobitisme, James Fitz-James Stuart, James Francis Edward Stuart, Janus (mitologia), Jaume de Copons i de Falcó, Jean Orry, Jeroni Ferrer (conseller de Barcelona), Joan de Lanuza i d'Oms, Joan Francesc de Verneda, Joan Mercader i Riba, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Albareda i Salvadó, Jocs Florals, John Leake, Jordi I de la Gran Bretanya, Joris Prosper Van Verboom, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José Patiño Rosales, Josep Campllonch i Bosch, Josep Castellví i Ferran, Josep Coroleu i Inglada, Josep de Vilamala, Josep Ferran, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, Josep Guardiola i Sala, Josep Llaurador i de Çatorra, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Folch i Torres, Josep Maria Socías i Humbert, Josep Moragues i Mas, Josep Pella i Forgas, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Joseph Addison, Juan Francisco de Bette y Croix, Junta de Braços, Juny, La Haia, Llegítima, Llei de Jurisdiccions, Lliçà d'Amunt, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Lliura (moneda), Lluís Marsans i Solà, Lo Regionalista, Lo Renaixement, Lo Sometent, Lo Tràngul, Londres, Los Montanyenchs, Louis de Régnier de Guerchy, Maó, Madrid, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Flix i Ferreró, Manuel Folguera i Duran, Maria Magdalena, Mariner, Marquesat del Poal, Mart (mitologia), Martí Zuviria, Mataró, Mateu Bruguera i Lladó, Mateu Hereu, Melchor de Abarca, Memòria històrica, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquelet, Miracle, Missa, Moià, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Monopoli, Montblanc, Montjuïc (Barcelona), Monument a Rafael Casanova, Motí, Museu de Sant Boi de Llobregat, Nació espanyola, Noucentisme, Novembre, Numen, Octubre, Or, Països Baixos espanyols, París, Parlament de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Tory, Pater patriae, Pau de Thoar i Grec, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Penyal de Gibraltar, Pere Bricfeus i Terns, Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere Joan Barceló i Anguera, Pistola, Plaça del Pi, Polític, Potestas, Principat de Catalunya, Pubilla (folklore), Quatre Columnes, Rafael Casanovas (sastre), Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Sabater i Bris, Ramon Sans, Ramon Sunyer Clarà, Rastatt, Règim foral, Rebel·lió, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Reial Acadèmia de la Història, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Republicanisme federal, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Restauració borbònica, Reus, Roger de Llúria, Roger Grimau i Gragera, Rossend Nobas i Ballbé, Sacerdot, Salvador Feliu de la Penya, Salvador Sanpere i Miquel, Sandro Rosell i Feliu, Sant Baldiri de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Martí Sarroca, Santa Maria del Pi, Santiago Abascal Conde, Santiago Albertí i Gubern, Sastre, Sàpiens, Sebastià Dalmau i Oller, Seda, Segona República Espanyola, Setge, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Sobirania, Solidaritat Catalana, Sometent, Sou (moneda), Tirania, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1720), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Ultradreta, Unió Catalanista, Universitat Autònoma de Madrid, Utrecht, Víctor Balaguer i Cirera, Vic, Vicenç Bacallar i Sanna, Viena, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Dalt, Vox, 1 d'agost, 1 de setembre, 10 de setembre, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de juliol, 12 de març, 12 de novembre, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 14 d'agost, 14 de gener, 14 de juny, 15 d'agost, 15 de setembre, 16 de maig, 16 de setembre, 1650, 1652, 1659, 1660, 1696, 1697, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1718, 1719, 1725, 1726, 1728, 1730, 1733, 1734, 1735, 1736, 1737, 1738, 1741, 1742, 1743, 1744, 1812, 1813, 1824, 1833, 1860, 1863, 1865, 1871, 1878, 1884, 1886, 1888, 1889, 1891, 1894, 1896, 19 d'octubre, 19 de maig, 19 de març, 1901, 1905, 1908, 1912, 1913, 1914, 1916, 1922, 1923, 1925, 1930, 1931, 1936, 1939, 1964, 1973, 1975, 1976, 1977, 1993, 1996, 2 de febrer, 2 de maig, 2 de setembre, 20 d'agost, 20 de maig, 2010, 2012, 2014, 21 d'agost, 22 d'abril, 22 de juliol, 22 de maig, 22 de setembre, 23 d'abril, 23 de maig, 24 d'abril, 25 d'abril, 25 de juliol, 25 de maig, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 de febrer, 26 de juny, 27 de febrer, 27 de maig, 27 de març, 28 d'abril, 28 de febrer, 28 de març, 29 d'abril, 29 d'agost, 3 d'abril, 3 de desembre, 3 de juliol, 3 de maig, 3 de setembre, 30 de gener, 30 de juny, 30 de novembre, 31 d'agost, 31 d'octubre, 4 de juliol, 4 de maig, 4 de setembre, 5 de setembre, 6 de juliol, 6 de març, 6 de setembre, 7 d'abril, 7 de maig, 8 de desembre, 8 de setembre, 9 d'abril, 9 de juliol, 9 de maig. Ampliar l'índex (425 més) » « Shrink índex

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Absolutisme · Veure més »

Advocat

s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Advocat · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Albert García Espuche

Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) és un doctor en arquitectura i en història català, i ha estat impulsor i primer director del Born Centre Cultural.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Albert García Espuche · Veure més »

Albert Rivera Díaz

Albert Rivera Díaz, en castellà Alberto Carlos Rivera Díaz, (Barcelona, 15 de novembre de 1979) és un advocat i ex polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Albert Rivera Díaz · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Soler i March

El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Alexandre Soler i March · Veure més »

Amador Dalmau i Colom

Amador Dalmau i Colom fou un comerciant català que finançà part de l'Exèrcit de Catalunya en la fase final de la Guerra de Successió espanyola, avançant enormes quantitats de diners i aixecant a costa seva el juliol de 1713 el Regiment de cavalleria La Fe, del qual seria coronel el seu fill Sebastià de Dalmau i Oller i els 200 artillers que componien l'Artilleria de Catalunya, així com l'expedició del Braç Militar i dos vaixells per la marina de Catalunya el setembre.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Amador Dalmau i Colom · Veure més »

Andrés González de Barcia

Andrés González de Barcia Carballido y Zúñiga (Galícia, 1673 - Madrid, 4 de novembre de 1743) va ser un polític, bibliògraf, historiador i comediògraf espanyol i un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Andrés González de Barcia · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antic Règim · Veure més »

Antoine La Preste

Antoine La Preste dit Dupuy-Vauban (Dijon, Borgonya, 1659 - 1731) fou comte de Vauban i, militar francès, fill de Paul Le Prestre, cosí germà de Sébastien Le Prestre de Vauban.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoine La Preste · Veure més »

Antoni d'Alòs i de Rius

Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs, primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoni d'Alòs i de Rius · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Associació Catalanista La Falç

Associació Catalanista La Falç fou una entitat catalanista fundada el juliol del 1898 i dirigida per Daniel Roig i Pruna, Miquel Balmas, J. Juan Martínez i Alfons Maseras i Galtés.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Associació Catalanista La Falç · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Austriacistes · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Barber

Barber treballant El barber és un professional que afaita la barba dels homes i talla els cabells.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Barber · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Batalla de Denain · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Batalla de Malplaquet · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Batalla de Ramillies · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Bernat Desclot · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Botifler · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Cabaler

Cabaler (derivat de Cabal) o fadristern és un terme jurídic tradicional del dret català, que es comença a utilitzar durant el.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Cabaler · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Cadastre · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Canal de la Mànega · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Capital · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Capità general de Catalunya · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carles II de Castella · Veure més »

Carles Puyol i Saforcada

Carles Puyol i Saforcada (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 13 d'abril del 1978) és un exfutbolista professional català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carles Puyol i Saforcada · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carlisme · Veure més »

Carrer dels Banys Nous

El carrer dels Banys Nous és una via urbana que forma part del circuit exterior de la Muralla romana de Barcelona entre els d'Avinyó i de la Palla.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carrer dels Banys Nous · Veure més »

Carreratge

El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles  i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Carreratge · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Cas dels catalans · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Castell de Montjuïc · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Catalunya · Veure més »

Catalunya i Avant

Associació Democràtica Catalanista Catalunya i Avant fou creada el gener de 1899 per Lluís Marsans i Sola, que també pertanyia a l'Associació Popular Regionalista, amb la intenció de traduir políticament l'intent d'enquadrar els sectors obrers en la línia del catalanisme radical, com ja es feia en la Cooperativa Obrera Catalana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Catalunya i Avant · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Catedral de Barcelona · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Cèsar (títol) · Veure més »

Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria · Veure més »

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Circa · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ciutadà honrat · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Codi Civil espanyol

Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Codi Civil espanyol · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Comerç · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Consell de Cent · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corregiment · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Corts de Cadis · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Déu · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Déu en el cristianisme · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і De facto · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Democràcia · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desembre

Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Desembre · Veure més »

Despertador de Catalunya

El Despertador de Catalunya fou un imprès de propaganda, publicat per la Diputació del General de Catalunya el 1713, durant la Guerra de successió espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Despertador de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diari personal

Facsímil d'una pàgina del manuscrit primigeni d'''El quadern gris'' a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Diari personal · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dilluns

Dilluns al matí a l'àtic, és una pintura de Hans Baluschek. El dilluns és el primer dia de la setmana; en canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dilluns · Veure més »

Dimarts

El dimarts és el segon dia de la setmana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dimarts · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Diner (moneda) · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Domènec d'Aguirre

Domènec d'Aguirre (- XVIII) era un jurista partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Domènec d'Aguirre · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dot · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dret · Veure més »

Dret natural

Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Dret natural · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Drets històrics · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Eixample de Barcelona · Veure més »

Elegia

L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Elegia · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Ermengol Amill

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ermengol Amill · Veure més »

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ernest Lluch i Martín · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Escut de Barcelona · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Espanyolisme · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Estaments · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Estat Català · Veure més »

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Estudi General de Barcelona · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Eucaristia · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Exili austriacista · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Expedició del diputat militar · Veure més »

Exposició universal

Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Exposició universal · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Feixisme · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Felip V d'Espanya · Veure més »

Foment Catalanista

Foment Catalanista fou una associació fundada el març de 1891 per Sebastià Farnés i Badó, Narcís Verdaguer i altres personalitats amb l'objectiu essencial de fer arribar el catalanisme als obrers barcelonins.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Foment Catalanista · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc Anton Vidal

Francesc Anton Vidal (s. XVII -). Mercader i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francesc Anton Vidal · Veure més »

Francesc Busquets i Mitjans

Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Bosquets, Valldoreix, novembre de 1672 - Viena, 18 d'agost de 1734) va ser un austriacista que en el darrer any de la Guerra de Successió va esdevenir coronel d'infanteria.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francesc Busquets i Mitjans · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Sayol i Quarteroni

Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francesc de Sayol i Quarteroni · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francisco Pío de Saboya y Moura · Veure més »

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Francmaçoneria · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Franquisme · Veure més »

Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola

La Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes, en castellà: Fundación para la Defensa de la Nación Española) és una organització vinculada amb el partit Vox, inscrita al Registre de Fundacions des de maig de 2006.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Furs de València · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gazeta de Barcelona

Gazeta (transformada o atribuïda més tard pel nom de Gazeta de Barcelona) és considerada la primera publicació periòdica catalana i de la península Ibèrica, impresa per Jaume Romeu a Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Gazeta de Barcelona · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Gener · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Germans Nebot · Veure més »

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Governador civil · Veure més »

Gramalla

XVIII amb, la típica gramalla de conseller de color granat La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Gramalla · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra justa

Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guerra justa · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Guifré el Pilós · Veure més »

Henry St John

Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Henry St John · Veure més »

Hereu

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Hereu · Veure més »

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Heroi · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jacobitisme

El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jacobitisme · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і James Fitz-James Stuart · Veure més »

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і James Francis Edward Stuart · Veure més »

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Janus (mitologia) · Veure més »

Jaume de Copons i de Falcó

Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jaume de Copons i de Falcó · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jean Orry · Veure més »

Jeroni Ferrer (conseller de Barcelona)

Jeroni Ferrer (s. XVII -). Guanter i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jeroni Ferrer (conseller de Barcelona) · Veure més »

Joan de Lanuza i d'Oms

Joan de Lanuza i Oms (c. 1636- 1725) fou un militar que participà en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joan de Lanuza i d'Oms · Veure més »

Joan Francesc de Verneda

Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joan Francesc de Verneda · Veure més »

Joan Mercader i Riba

Joan Mercader i Riba (Igualada, 14 de setembre de 1917 - Igualada, 24 de novembre de 1989) fou un historiador català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joan Mercader i Riba · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Joaquim Albareda i Salvadó

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joaquim Albareda i Salvadó · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jocs Florals · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і John Leake · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і José Patiño Rosales · Veure més »

Josep Campllonch i Bosch

Josep Campllonch i Bosch (-) Doctor en medicina fill de Josep Campllonch i Puig i de Maria Bosch i Barba.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Campllonch i Bosch · Veure més »

Josep Castellví i Ferran

Josep Castellví i Ferran (1696-?) fou fill d'Ignasi de Castellví i Pons i germanastre de Francesc de Castellví i Obando.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Castellví i Ferran · Veure més »

Josep Coroleu i Inglada

Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Coroleu i Inglada · Veure més »

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep de Vilamala · Veure més »

Josep Ferran

fou un ballarí i mestre de ballet català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Ferran · Veure més »

Josep Galceran de Pinós i Rocabertí

Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1665 - Burgos, 1718), marquès de Santa Maria de Barberà, va ser un aristòcrata català, germà de Miquel de Pinós i de Rocabertí (1667-1713).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Galceran de Pinós i Rocabertí · Veure més »

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Guardiola i Sala · Veure més »

Josep Llaurador i de Çatorra

fou un notari i conseller de Barcelona que el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, fou un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Llaurador i de Çatorra · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Maria Folch i Torres · Veure més »

Josep Maria Socías i Humbert

José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Maria Socías i Humbert · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Pella i Forgas

Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 – Barcelona, 9 d'octubre de 1918) fou un historiador, jurista i polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Pella i Forgas · Veure més »

Josep Rafael Carreras i Bulbena

Josep Rafael Carreras i Bulbena (Barcelona, 23 de març de 1860 - ibídem, 2 de gener de 1931) fou un musicòleg, historiador, filòleg i compositor català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Josep Rafael Carreras i Bulbena · Veure més »

Joseph Addison

Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Joseph Addison · Veure més »

Juan Francisco de Bette y Croix

Juan Francisco Nicolás de Bette y Croix, nom castellanitzat de Jean-François-Nicolas Bette (Castell de Lede, Països Baixos Espanyols, 1668 - Madrid, 11 de gener de 1725), també conegut com a marquès de Lede, va ser un noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Germà de Felipe Manuel de Bette, comanador de Biedma en l'Orde de Santiago, la qual abandonà en rebre l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Juan Francisco de Bette y Croix · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Junta de Braços · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Juny · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і La Haia · Veure més »

Llegítima

La llegítima, en dret de successions, és la proporció de l'herència de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Llegítima · Veure més »

Llei de Jurisdiccions

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Llei de Jurisdiccions · Veure més »

Lliçà d'Amunt

Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lliçà d'Amunt · Veure més »

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lliga de Catalunya · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lliga Regionalista · Veure més »

Lliura (moneda)

La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lliura (moneda) · Veure més »

Lluís Marsans i Solà

Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lluís Marsans i Solà · Veure més »

Lo Regionalista

Lo Regionalista és una revista que va néixer a Barcelona el 15 d'octubre de 1895 de mans de l'Associació Popular Regionalista, fundada el mateix 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lo Regionalista · Veure més »

Lo Renaixement

L'Associació Catalanista Lo Renaixement fou fundada l'abril del 1900 per Pau Bastida (president) i Jaume Aymà i Ayala, com a organització catalanista dins d'Unió Catalanista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lo Renaixement · Veure més »

Lo Sometent

L'Associació Democràtica Catalanista Lo Sometent fou una associació catalanista creada el maig del 1899 i inaugurada l'1 de juliol del mateix any per Lluís Riera com a president i com a secretari Jaume Arqué, animador d'escoles nocturnes catalanes per a obrers.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lo Sometent · Veure més »

Lo Tràngul

L'Associació Democràtica Catalanista Lo Tràngul fou creada el gener del 1900 i constituïda formalment a finals del 1901, una de les primeres associacions explícitament autonomista.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Lo Tràngul · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Londres · Veure més »

Los Montanyenchs

L'Agrupació Catalanista Los Montanyenchs fou creada el 15 de juny del 1898 per excursionistes esdevinguts activistes nacionalistes.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Los Montanyenchs · Veure més »

Louis de Régnier de Guerchy

Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mallorca · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel Flix i Ferreró

Manuel Flix i Ferreró, doctor en dret, va tenir un paper destacat en la política barcelonina del.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Manuel Flix i Ferreró · Veure més »

Manuel Folguera i Duran

Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Manuel Folguera i Duran · Veure més »

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Maria Magdalena · Veure més »

Mariner

''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mariner · Veure més »

Marquesat del Poal

El marquesat del Poal és un títol nobiliari català atorgat el 1706 per l'arxiduc Carles, rei Carles III a favor d'Antoni Desvalls i de Vergós.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Marquesat del Poal · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mart (mitologia) · Veure més »

Martí Zuviria

Martín de Zubiría y Olano (conegut popularment com a Martí Zuviria)En la documentació de l'època la grafia del seu nom i cognom presenta una gran variabilitat en funció de la font, essent escrit tant en català com en castellà: Martín de Zubiría y Olano, Martín de Zubería y Olano, Martín Suviria, Martín Zubiría, Martí Subiries, Martí Zuviria, Martín Subiria, etc.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Martí Zuviria · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mataró · Veure més »

Mateu Bruguera i Lladó

carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »

Mateu Hereu

Mateu Hereu (s. XVII -). Barber i conseller de Barcelona, partidari de la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Mateu Hereu · Veure més »

Melchor de Abarca

Melchor de Abarca y Velasco (c.1680 - Girona, 1760) Baró d'Abarca, fou militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i lluità en la batalla de l'11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Melchor de Abarca · Veure més »

Memòria històrica

Tomba de Napoleó, a els Invàlids, París. Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Memòria històrica · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Menorca · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Miquelet · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Miracle · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Missa · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Moià · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Monopoli · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Montblanc · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Monument a Rafael Casanova · Veure més »

Motí

El motí és una revolta o rebel·lió multitudinària contra l'ordre establert.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Motí · Veure més »

Museu de Sant Boi de Llobregat

El Museu de Sant Boi de Llobregat és un museu fundat el 1988 a Sant Boi de Llobregat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Museu de Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Nació espanyola · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Noucentisme · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Novembre · Veure més »

Numen

Numen és un grup de rock progressiu d'Alacant (Espanya) format en 1992 per Víctor Arques, Gaspar Martínez i Manuel Mas.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Numen · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Octubre · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Or · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Països Baixos espanyols · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і París · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Partit Tory · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pater patriae · Veure més »

Pau de Thoar i Grec

Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pau de Thoar i Grec · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Penyal de Gibraltar

El penyal de Gibraltar (en anglès Rock of Gibraltar; de vegades anomenat Columna d'Hèrcules) és un penyal de pedra fill de pedra calcaria al territori d'ultramar britànic de Gibraltar que s'eleva per sobre la planura de la comarca del Campo de Gibraltar a l'extrem sud-oest d'Europa, dins la península Ibèrica.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Penyal de Gibraltar · Veure més »

Pere Bricfeus i Terns

Pere Bricfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pere Bricfeus i Terns · Veure més »

Pere de Torrelles i Sentmenat

Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pistola

'''Pistola''' Sig-Sauer P220 La pistola és una arma de foc curta, dissenyada per a ser utilitzada amb una sola mà, i que dispara bales a curta distància.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pistola · Veure més »

Plaça del Pi

La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Plaça del Pi · Veure més »

Polític

El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Polític · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Potestas · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Principat de Catalunya · Veure més »

Pubilla (folklore)

Pubilles a Ulldecona. Proclamació d'una pubilla a Solsona Representants del pubillatge El pubillatge, o la Pubilla i l'Hereu, és una tradició folklòrica que es practica des de mitjans del segle XX en municipis de Catalunya i que consisteix en nomenar durant un any un/a o més joves representants de la vila a nivell cultural, normalment en el marc de les festes majors.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Pubilla (folklore) · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Quatre Columnes · Veure més »

Rafael Casanovas (sastre)

Hospital de la Santa Creu. Entre els ingressats hi figura un ''Rafel Casanovas'' i la data d'òbit —mort— el 18 de setembre de 1714. «''Rafel Casanovas, casat ab Esperança, fill de Rafel, i natural de Vilafranca de Panadés / Obit dia 18 de setembre 1714''» Rafael Casanovas (s. XVII, Vilafranca del Penedès -). Sastre barceloní natural de Vilafranca del Penedès que fou ferit a Barcelona l'11 de setembre de 1714 i el registre d'ingrés del qual a l'Hospital de la Santa de Creu fou atribuït —erròniament— al conseller en Cap Rafael Casanova l'any 1912 per l'historiador Josep Rafael Carreras i Bulbena.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Rafael Casanovas (sastre) · Veure més »

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »

Ramon Sabater i Bris

Ramón Sabater i Bris. Barcelona, 13 de juliol de 1663.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ramon Sabater i Bris · Veure més »

Ramon Sans

Ramon Sans (s. XVII -). Advocat i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ramon Sans · Veure més »

Ramon Sunyer Clarà

Ramon Sunyer i Clarà (Barcelona, 23 de gener de 1889 — Barcelona, 14 d'agost de 1963) fou un joier i argenter català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ramon Sunyer Clarà · Veure més »

Rastatt

Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Rastatt · Veure més »

Règim foral

Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Règim foral · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Rebel·lió · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Regne de França · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Republicanisme federal

El republicanisme federal és una ideologia del republicanisme espanyol que entén la República com a associacions locals de ciutadans i promou la democràcia participativa als afers públics.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Republicanisme federal · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Restauració borbònica · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Reus · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Roger de Llúria · Veure més »

Roger Grimau i Gragera

és l'entrenador del Futbol Club Barcelona de bàsquet des del juny del 2023.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Roger Grimau i Gragera · Veure més »

Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Rossend Nobas i Ballbé · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sacerdot · Veure més »

Salvador Feliu de la Penya

Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Salvador Feliu de la Penya · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Sandro Rosell i Feliu

Alexandre Rosell i Feliu, més conegut com a Sandro Rosell (Barcelona, 6 de març de 1964) és un dirigent esportiu i empresari barceloní.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sandro Rosell i Feliu · Veure més »

Sant Baldiri de Llobregat

Sant Baldiri és una església a la vila de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sant Baldiri de Llobregat · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santiago Abascal Conde

és un sociòleg, polític i assagista basc.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Santiago Abascal Conde · Veure més »

Santiago Albertí i Gubern

Santiago Albertí i Gubern (Barcelona, 1930 - 1997) fou un filòleg i editor català que dedicà la seva vida a la seva obra.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Santiago Albertí i Gubern · Veure més »

Sastre

Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sastre · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sàpiens · Veure més »

Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Seda · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Segona República Espanyola · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Setge · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sobirania · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Solidaritat Catalana · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sometent · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Sou (moneda) · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tirania · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tractat de la Haia (1720) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Ultradreta

Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Ultradreta · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Unió Catalanista · Veure més »

Universitat Autònoma de Madrid

La Universidad Autònoma de Madrid (UAM) és una universitat pública fundada l'any 1968.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Universitat Autònoma de Madrid · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Utrecht · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Vic · Veure més »

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Viena · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Vilassar de Dalt · Veure més »

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і Vox · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1 d'agost · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1 de setembre · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 10 de setembre · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 11 de setembre · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 12 d'agost · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 12 de juliol · Veure més »

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 12 de març · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 12 de novembre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 12 de setembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 13 d'agost · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 13 de juliol · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 13 de setembre · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 14 d'agost · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 14 de gener · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 14 de juny · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 15 d'agost · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 15 de setembre · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 16 de maig · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 16 de setembre · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1650 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1652 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1659 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1660 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1696 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1697 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1716 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1718 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1719 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1725 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1726 · Veure més »

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1728 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1730 · Veure més »

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1733 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1734 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1735 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1736 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1737 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1738 · Veure més »

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1741 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1742 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1743 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1744 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1813 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1824 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1833 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1860 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1863 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1865 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1871 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1878 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1884 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1886 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1888 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1889 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1891 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1894 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1896 · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 19 d'octubre · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 19 de maig · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 19 de març · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1901 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1905 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1908 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1916 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1925 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1931 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1936 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1939 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1964 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1973 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1977 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1993 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 1996 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2 de febrer · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2 de maig · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2 de setembre · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 20 d'agost · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 20 de maig · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2010 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2012 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 2014 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 21 d'agost · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 22 d'abril · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 22 de juliol · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 22 de maig · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 22 de setembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 23 d'abril · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 23 de maig · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 24 d'abril · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 25 de juliol · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 25 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 26 d'abril · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 26 d'agost · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 26 de febrer · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 26 de juny · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 27 de febrer · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 27 de maig · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 27 de març · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 28 d'abril · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 28 de febrer · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 28 de març · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 29 d'abril · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 29 d'agost · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 3 d'abril · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 3 de desembre · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 3 de juliol · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 3 de setembre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 30 de gener · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 30 de novembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 31 d'agost · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 31 d'octubre · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 4 de juliol · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 4 de maig · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 4 de setembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 5 de setembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 6 de juliol · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 6 de març · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 6 de setembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 7 d'abril · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 7 de maig · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 8 de desembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 8 de setembre · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 9 d'abril · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 9 de juliol · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Rafael Casanova i Comes і 9 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Rafael Casanova, Rafael Casanova Comes, Rafael de Casanova, Rafel Casanova i Comes, Rafel de Casanova.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant