Accés més ràpid que el navegador!
215 les relacions: Aleix de Sentmenat i de Requesens, Alexandre de Bournonville, Alferes, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Arcabús, Arenys de Mar, Artilleria, Austriacistes, Baioneta, Bandolerisme, Barcelona, Batalla de Llucmajor, Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montjuïc (1705), Batalla del Convent dels Caputxins, Batalló, Batalló de la Immaculada Concepció, Batalló de la Mare de Déu de la Mercè, Batalló de la Santa Madrona, Batalló de la Santíssima Trinitat, Batalló de Sant Sever, Batalló de Santa Eulàlia, Botó (roba), Botifler, Braç Militar de Catalunya, Canó, Capità, Cardona, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casaca, Castell de Montjuïc, Catedral de Barcelona, Comú, Combat del Congost, Companyia d'Osona, Companyia militar, Conferència de Cervera, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Convent, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Santa Clara de Barcelona, Convent de Santa Mònica, Corbata, ..., Coronel, Coronela, Corpus Christi, Corts de Barcelona (1368-1369), Corts de Barcelona (1493), Croada contra la Corona d'Aragó, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Edat mitjana, Edat moderna, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Espasa, Eulàlia de Barcelona, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exèrcit de Terra espanyol, Exèrcit Regular Austriacista, Expedició del diputat militar, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran el Catòlic, Fogatge, França, Francesc de Castellví i Obando, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Fusell (arma), Galó (indumentària), Generalitat de Catalunya, Girona, Gran Aliança, Granada de mà, Granader, Gremi, Gremi de Tenders Revenedors, Guerra Civil catalana, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Hala dels Draps, Host (edat mitjana), Independentisme català, Infanteria, Insaculació, Jaume el Conqueridor, Jean Baptiste du Casse, Jeroni Pujades, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Josep d'Àustria, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, La Barceloneta, Llautó, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís XIII de França, Madrid, Manuel Desvalls i de Vergós, Mataró, Menestral, Milícia, Miquelet, Mitja, Monarquia Catòlica, Montjuïc (Barcelona), Mosquet, Muralles de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Navarra, Oficial, Pacte dels Vigatans, Paramilitar, Pau Claris i Casademunt, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pólvora, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Princeps namque, Principat de Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Ramon Berenguer I, Regiment, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Mataró, Regne d'Anglaterra, Regne de França, René de Froulay de Tessé, República Catalana, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Sagramental, Sant Pere de les Puel·les, Santa Anna de Barcelona, Santa Maria del Mar, Sàpiens, Sebastià Dalmau i Oller, Sergent, Sergent major, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Perpinyà (1542), Sometent, Tambor, Tarragona, Teatre grotesc, Terç, Terç de Barcelona, Tinent, Tinent coronel, Toló, Tractat d'Utrecht, Tres Comuns de Catalunya, Tricorn, Uniforme, Usatges de Barcelona, 1068, 12 de maig, 13 de juny, 1542, 1601, 1636, 1640, 1641, 1652, 1675, 1684, 17 de maig, 1704, 1705, 1706, 1707, 1710, 1713, 1714, 2 d'agost, 20 de març, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de juny, 22 de març, 23 de gener, 23 de setembre, 25 d'agost, 27 d'abril, 27 de maig, 3 d'abril, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de maig, 5 d'octubre, 5 de juliol, 7 de novembre, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (165 més) »
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Aleix de Sentmenat i de Requesens (Barcelona, 1600 — 1674) fou un polític i militar barceloní, fill de Miquel de Sentmenat i d'Alentorn i d'Estàsia de Requesens.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Aleix de Sentmenat i de Requesens · Veure més »
Alexandre de Bournonville
Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Alexandre de Bournonville · Veure més »
Alferes
El grau d'alferes (de l'àrab al faris 'el cavaller que duu l'estendard', de la mateixa arrel que faras 'cavall o genet') és el grau inferior de l'oficialitat militar en diverses forces armades d'estats hispanòfons i lusòfons; pot equivaler al sotstinent o aspirant, etc., d'altres exèrcits.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Alferes · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »
Arcabús
Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Arcabús · Veure més »
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Arenys de Mar · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Artilleria · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Austriacistes · Veure més »
Baioneta
La baioneta (del francès baïonnette) és una arma blanca, ajustada a l'extrem del canó d'una arma de foc, com un fusell o un mosquet, per poder ésser emprada en la lluita cos a cos.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Baioneta · Veure més »
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Bandolerisme · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Barcelona · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalla de Martorell (1641) · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »
Batalla del Convent dels Caputxins
La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló · Veure més »
Batalló de la Immaculada Concepció
El batalló de la Immaculada Concepció fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de la Immaculada Concepció · Veure més »
Batalló de la Mare de Déu de la Mercè
El batalló de la Mare de Déu de la Mercè fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de la Mare de Déu de la Mercè · Veure més »
Batalló de la Santa Madrona
El batalló de la Santa Madrona fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de la Santa Madrona · Veure més »
Batalló de la Santíssima Trinitat
El batalló de la Santíssima Trinitat fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de la Santíssima Trinitat · Veure més »
Batalló de Sant Sever
El batalló de Sant Sever fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de Sant Sever · Veure més »
Batalló de Santa Eulàlia
El batalló de Santa Eulàlia Barcelonina fou una de les unitats militars de la Coronela de Barcelona durant la guerra a ultrança de la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Batalló de Santa Eulàlia · Veure més »
Botó (roba)
Botó de bronze usat per l'exèrcit de Xile. El botó és un disc, generalment pla, cosit a una peça de roba i que serveix per a tancar-la tot passant-lo per un trau o per una baga.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Botó (roba) · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Botifler · Veure més »
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Braç Militar de Catalunya · Veure més »
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Canó · Veure més »
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Capità · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Cardona · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casaca
La casaca és una jaqueta entallada i amb faldons llargs o molt llargs que es duen frunzits o inclinats enrere, tot deixant a la vista els calçons o pantalons; les mànigues acostumen de rematar en punys girats.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Casaca · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »
Comú
Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Comú · Veure més »
Combat del Congost
El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Combat del Congost · Veure més »
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Companyia d'Osona · Veure més »
Companyia militar
La companyia és una unitat militar tàctica, operativa i administrativa bàsica dins els exèrcits de terra que sol agrupar de 2 a 6 seccions amb un total d'entre 75 i 200 homes, normalment està comandada per un capità o comandant.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Companyia militar · Veure més »
Conferència de Cervera
La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Conferència de Cervera · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Constitucions catalanes · Veure més »
Conveni de l'Hospitalet
El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Convent · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Convent de Santa Clara de Barcelona
Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »
Convent de Santa Mònica
El Convent de Santa Mònica és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Convent de Santa Mònica · Veure més »
Corbata
'''Corbata''' La corbata és una peça de roba (seda, mussolina, etc.) que es col·loca entorn del coll de la camisa i es nua a la part frontal, de manera que resta un nus al coll, emmarcat pel coll de la camisa, i la resta de la peça en dos faldons que pengen sobre el pit, l'anterior --més ample-- tapant el posterior --més estret--; la funció és decorar coll i pit.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Corbata · Veure més »
Coronel
Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Coronel · Veure més »
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Coronela · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Corpus Christi · Veure més »
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »
Corts de Barcelona (1493)
Les Corts de Barcelona de 1493 foren convocades per Ferran el Catòlic, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Corts de Barcelona (1493) · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Desembarcament de Barcelona · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Dinastia borbònica · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Edat moderna · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Ermita de Sant Sebastià (Vic)
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Espasa · Veure més »
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »
Exèrcit de Terra espanyol
LExèrcit de Terra és la branca terrestre de les Forces Armades d'Espanya, un dels exèrcits en activitat més antics del món, estant en servei des del.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Exèrcit de Terra espanyol · Veure més »
Exèrcit Regular Austriacista
LExèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Exèrcit Regular Austriacista · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Expedició del diputat militar · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Fogatge · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Coronela de Barcelona і França · Veure més »
Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »
Fusell (arma)
El fusell és una arma de foc portàtil de canó llarg i amb ànima estriada.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Fusell (arma) · Veure més »
Galó (indumentària)
El galó és un passamà (un teixit en forma de cinta), fort i estret, de seda, llana o fil d'or o d'argent, que serveix principalment per a guarnir vestits i tapisseries.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Galó (indumentària) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Girona · Veure més »
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Gran Aliança · Veure més »
Granada de mà
La granada o granada de mà, també coneguda com a bomba de mà, és una arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Granada de mà · Veure més »
Granader
'''Granader''' rus (1732) El granader era un soldat d'un cos d'elit, els granaders, que formava part de la infanteria de línia; els granaders es triaven entre els soldats més robustos i coratjosos i de major estatura.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Granader · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Gremi · Veure més »
Gremi de Tenders Revenedors
Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors'', llibre amb les normes de funcionament del gremi (1842) El Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona, actualment coneguda com a Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, va ser creada per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim, l'any 1447.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Gremi de Tenders Revenedors · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Guerra Francoholandesa · Veure més »
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Hala dels Draps · Veure més »
Host (edat mitjana)
Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Host (edat mitjana) · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Independentisme català · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Infanteria · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Insaculació · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jean Baptiste du Casse
Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Jean Baptiste du Casse · Veure més »
Jeroni Pujades
Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Jeroni Pujades · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Josep Moragues i Mas · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Junta de Braços · Veure més »
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Nou!!: Coronela de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Llautó · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Lluís XIII de França · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Madrid · Veure més »
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Mataró · Veure més »
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Menestral · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Milícia · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Miquelet · Veure més »
Mitja
Mitges de niló La mitja (o calça a les Illes, a les Terres de l'Ebre, al sud de la Franja de Ponent i al País Valencià) és una peça de roba interior femenina que cobreix la cama des dels peus fins a mitjan panxell o fins a mitja cuixa.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Mitja · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Monarquia Catòlica · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Mosquet
XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Mosquet · Veure més »
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Muralles de Barcelona · Veure més »
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Navarra · Veure més »
Oficial
Un oficial és aquell membre d'una força armada que dirigeix les operacions militars i l'organització.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Oficial · Veure més »
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pacte dels Vigatans · Veure més »
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Paramilitar · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pólvora · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Princeps namque · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Regiment
El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regiment · Veure més »
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Regiment de Mataró
El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regiment de Mataró · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Regne de França · Veure més »
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і René de Froulay de Tessé · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Coronela de Barcelona і República Catalana · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Sagramental
El Sagramental era una organització paramilitar fonamentada en la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mínim.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sagramental · Veure més »
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »
Santa Anna de Barcelona
Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Santa Anna de Barcelona · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sàpiens · Veure més »
Sebastià Dalmau i Oller
Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »
Sergent
El Sergent Tommy Prince i el Soldat Morris Prince de l'exèrcit canadenc Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sergent · Veure més »
Sergent major
Sergent major és un rang en molts exèrcits arreu del món.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sergent major · Veure més »
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Perpinyà (1542)
El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Setge de Perpinyà (1542) · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Sometent · Veure més »
Tambor
Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tambor · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tarragona · Veure més »
Teatre grotesc
El teatre grotesc és un estil teatral naturalista que reflecteix una realitat entre còmica i tràgica, segons com el va definir el dramaturg italià Luigi Pirandello per a definir el seu propi estil teatral.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Teatre grotesc · Veure més »
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Terç · Veure més »
Terç de Barcelona
* Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Terç de Barcelona · Veure més »
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tinent · Veure més »
Tinent coronel
Un tinent coronel és un grau militar que en la majoria d'exèrcits designa el successor del comandant i antecessor del coronel.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tinent coronel · Veure més »
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Toló · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Tricorn
Pensionistes del Chelsea amb els '''tricorns''' emprats de la manera més típica amb una punta de front El tricorn (o capell de tres puntes) és un tipus de barret rígid, d'ús masculí (civil, militar i clerical), que té l'ala doblegada tot formant tres puntes.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Tricorn · Veure més »
Uniforme
Uniforme L'uniforme és la vestimenta específica i distintiva d'una entitat (institució pública, organització privada, empresa, etc.) i que els que en són membres han de vestir reglamentàriament quan en participen en les activitats.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Uniforme · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Coronela de Barcelona і Usatges de Barcelona · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1068 · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 12 de maig · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 13 de juny · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1542 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1601 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1640 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1641 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1652 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1675 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1684 · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 17 de maig · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1707 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1710 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 1714 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 2 d'agost · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 20 de març · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 22 d'agost · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 22 d'octubre · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 22 de juny · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 22 de març · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 23 de gener · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 23 de setembre · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 25 d'agost · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 27 d'abril · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 27 de maig · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 3 d'abril · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 30 de juny · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 30 de novembre · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 31 de maig · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 5 d'octubre · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 5 de juliol · Veure més »
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 7 de novembre · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 9 d'agost · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Coronela de Barcelona і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
La Coronela, Milícia de Barcelona.
