Obrir a Google MapsTaula de continguts
182 les relacions: Aeroport de l'Alguer, Agricultura, Alexandre Cirici i Pellicer, Alfons el Benigne, Alguerès, Amazics, Antiga Roma, Antioco Casula, Antonello Satta, Antoni Simon i Mossa, Antonio Gramsci, Antonio Lepori, Antoniu Cossu, Arzachena, Asinara, Assemini, Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Autobús, Automòbil, Òlbia (Sardenya), Àustria, Barcelona, Batalla de Sanluri, Batalla de Tricamarum, Belisari, Bonifaci VIII, Boroneddu, Bunifaziu, Cantu a chiterra, Capoterra, Carbònia, Català, Càller, Còrsega, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Ciutat metropolitana de Càller, Civitavecchia, Clima mediterrani, Colònia romana, Conte, Corona d'Aragó, Costa, Dinastia Savoia, Dret, Economia, Edat del bronze, Edat mitjana, Edicions de la Magrana, Elionor d'Arborea, Emilio Lussu, ... Ampliar l'índex (132 més) »
- Illes d'Itàlia
Aeroport de l'Alguer
L'Aeroport de l'Alguer-Fertília, també anomenat Aeroport de l'Alguer (codi IATA: AHO, codi OACI: LIEA) està situat a uns 4 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de l'Alguer, al nord de Sardenya.
Veure Sardenya і Aeroport de l'Alguer
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Sardenya і Agricultura
Alexandre Cirici i Pellicer
Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.
Veure Sardenya і Alexandre Cirici i Pellicer
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Sardenya і Alfons el Benigne
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Veure Sardenya і Alguerès
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Sardenya і Amazics
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Sardenya і Antiga Roma
Antioco Casula
Antioco Casula, més conegut com a Montanaru (Desulo, 1878-1957) fou un poeta sard.
Veure Sardenya і Antioco Casula
Antonello Satta
Antonello Satta (Gavoi, Província de Nuoro 1929 – Càller, 2003) és un escriptor sard, una de les figures eminents de la cultura sarda de la segona meitat del.
Veure Sardenya і Antonello Satta
Antoni Simon i Mossa
fou un arquitecte, polític, filòleg i escriptor italià d'origen sard.
Veure Sardenya і Antoni Simon i Mossa
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.
Veure Sardenya і Antonio Gramsci
Antonio Lepori
Antonio Lepori és un lingüista sard, gran estudiós del dialecte campidanès i de les seves relacions amb l'italià i el sard escrits.
Veure Sardenya і Antonio Lepori
Antoniu Cossu
Antoniu Cossu (Santu Lussurgiu, Província d'Oristany 1927 - 2003) és un escriptor en sard.
Veure Sardenya і Antoniu Cossu
Arzachena
Arzachena (en gal·lurès Alzachèna i en sard Alzachena) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Arzachena
Asinara
Asinara és una illa de la Mediterrània, situada entre el mar de Sardenya a l'oest, el mar de Còrsega al nord i el golf d'Asinara a l'est; pel sud està separada de l'illa de Sardenya per un estret canal navegable on es troba l'illa Piana.
Veure Sardenya і Asinara
Assemini
Assemini (sard Assèmini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Assemini
Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.
Veure Sardenya і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
Autobús
Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.
Veure Sardenya і Autobús
Automòbil
Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.
Veure Sardenya і Automòbil
Òlbia (Sardenya)
Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Òlbia (Sardenya)
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Sardenya і Àustria
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Sardenya і Barcelona
Batalla de Sanluri
La Batalla de Sanluri tingué lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exèrcit de la Corona d'Aragó i l'exèrcit sard del jutjat d'Arborea.
Veure Sardenya і Batalla de Sanluri
Batalla de Tricamarum
La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.
Veure Sardenya і Batalla de Tricamarum
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Sardenya і Belisari
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Sardenya і Bonifaci VIII
Boroneddu
Boroneddu (en sard, Boroneddu) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.
Veure Sardenya і Boroneddu
Bunifaziu
Bunifaziu (en francès Bonifacio) és una ciutat de Còrsega.
Veure Sardenya і Bunifaziu
Cantu a chiterra
Chiterra sarda, en un concert al Museu de la Música de Barcelona El cantu a chiterra o cantu a ghitarra en sard és una forma típica de cant monòdic en llengua sarda i gal·luresa.
Veure Sardenya і Cantu a chiterra
Capoterra
Capoterra (antigament en català: Caboterra i en sard, Cabuderra) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Capoterra
Carbònia
Carbònia o Carbonia en sard és un municipi italià a la província de Sardenya del Sud (subregió de Sulcis-Iglesiente, regió de Sardenya).
Veure Sardenya і Carbònia
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Sardenya і Català
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Càller
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Sardenya і Còrsega
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Veure Sardenya і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Ciutat metropolitana de Càller
La Ciutat metropolitana de Càller (en italià Città metropolitana di Cagliari) és una ciutat metropolitana de la regió autònoma de Sardenya a Itàlia.
Veure Sardenya і Ciutat metropolitana de Càller
Civitavecchia
Civitavecchia és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Sardenya і Civitavecchia
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Sardenya і Clima mediterrani
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Sardenya і Colònia romana
Conte
Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.
Veure Sardenya і Conte
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Sardenya і Corona d'Aragó
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Veure Sardenya і Costa
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Sardenya і Dinastia Savoia
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Sardenya і Dret
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Sardenya і Economia
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Sardenya і Edat del bronze
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Sardenya і Edat mitjana
Edicions de la Magrana
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.
Veure Sardenya і Edicions de la Magrana
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Veure Sardenya і Elionor d'Arborea
Emilio Lussu
Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.
Veure Sardenya і Emilio Lussu
Enclavament lingüístic
Un enclavament lingüístic o illa lingüística és un territori petit on, de manera aïllada, es parla una llengua diferent de la que l'envolta.
Veure Sardenya і Enclavament lingüístic
Enrico Berlinguer
Enrico Berlinguer (IPA) (25 de maig de 1922 – 11 de juny de 1984) va ser un polític italià, secretari general del Partit Comunista Italià (PCI) des de 1972 fins a la seva mort.
Veure Sardenya і Enrico Berlinguer
Esglésies
Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Esglésies
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Sardenya і Espanya
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Sardenya і Estats Pontificis
Estret de Bonifacio
L'estret de Bonifacio (en cors Bocche di Bunifaziu, en francès Bouches de Bonifacio, en gal·lurès Bocchi di Bunifaziu, en italià Bocche di Bonifacio) és el canal marítim que separa l'illa de Còrsega (França) de l'illa de Sardenya (Itàlia) i que comunica la mar Tirrena amb la part occidental de la mar Mediterrània (els italians anomenen aquest sector «mar de Sardenya»).
Veure Sardenya і Estret de Bonifacio
Evapotranspiració
Diagrama de zones ecològiques considerant les magnituds de precipitació i evapotranspiració. L'evapotranspiració (ET) és la suma de l'evaporació i la transpiració vegetal des de la superfície del sòl cap a l'atmosfera terrestre.
Veure Sardenya і Evapotranspiració
Fabrizio De André
Fabrizio Cristiano De André, conegut simplement com a Fabrizio De André (Gènova, 18 de febrer de 1940 – Milà, 11 de gener de 1999), va ser un cantautor, escriptor i poeta italià.
Veure Sardenya і Fabrizio De André
Felipe Fernández-Armesto
Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història.
Veure Sardenya і Felipe Fernández-Armesto
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Sardenya і Fenicis
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Sardenya і França
Francesco Cossiga
Francesco Cossiga (Sàsser, 26 de juliol de 1928 - Roma, 17 d'agost de 2010) fou un polític, jurista i professor sard pertanyent a la democràcia cristiana italiana que ocupà el càrrec de vuitè President de la República Italiana entre 1985 i 1992.
Veure Sardenya і Francesco Cossiga
Fulgenci de Ruspe
Fulgenci de Ruspe (Telepta, actualment Tunísia, ca. 468 - Ruspe, actualment Tunísia, 1 de gener de 533) fou un bisbe romà nord-africà i autor eclesiàstic.
Veure Sardenya і Fulgenci de Ruspe
Gal·lurès
En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès o gal·lurés (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.
Veure Sardenya і Gal·lurès
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Sardenya і Gènova
Gennargentu
Gennargentu és un massís muntanyós de gran extensió, situat a la zona centreoriental de Sardenya, a la província de Nuoro, amb els cims més alts de l'illa.
Veure Sardenya і Gennargentu
Giovanni Lilliu
Giovanni Lilliu (Barumini, 13 de març de 1914 - Càller, 19 de febrer de 2012) fou un arqueòleg i historiador sard.
Veure Sardenya і Giovanni Lilliu
Giovanni Maria Angioy
Giovanni Maria Angioy (Bono, Goceano, 21 d'octubre de 1751 - París, 23 de febrer de 1808) fou un polític i patriota sard.
Veure Sardenya і Giovanni Maria Angioy
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Sardenya і Girona
Golfo Aranci
Golfo Aranci (gal·lurès Figari) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.
Veure Sardenya і Golfo Aranci
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Sardenya і Gots
Grazia Deledda
Grazia Deledda (Nuoro, Sardenya, 27 de setembre de 1871 - Roma, 15 d'agost de 1936) fou una novel·lista i poeta italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926, i figura clau de la literatura sarda en italià del.
Veure Sardenya і Grazia Deledda
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Sardenya і Guerres Púniques
Guspini
Guspini (en sard, Gùspini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Guspini
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Sardenya і Illa
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Sardenya і Imperi Romà d'Orient
Incendi
Un incendi en Massueville, Quebec, Canadà. Un incendi és un foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscos, etc.
Veure Sardenya і Incendi
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Sardenya і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Sardenya і Itàlia
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Sardenya і Jaume el Just
Juanni Spano
Juanni Spano (en sard, però més sovint en italià: Giovanni Spano o Spanu) (Ploaghe, Sardenya 1803- Càller, 1882) fou un capellà i lingüísta sard, considerat un dels fundadors de la recerca arqueològica a Sardenya.
Veure Sardenya і Juanni Spano
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Sardenya і Justinià I
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Sardenya і Jutjat d'Arborea
Jutjat de Càller
El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.
Veure Sardenya і Jutjat de Càller
Jutjat de Gallura
Mapa dels jutjats de Sardenya. Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Sardenya і Jutjat de Gallura
Jutjat de Torres
Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Sardenya і Jutjat de Torres
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Sardenya і L'Alguer
La Maddalena
La Maddalena (en gal·lurès A Madalena) és un municipi insular italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Sardenya і La Maddalena
Lanusei
Lanusei (en sard Lanusè) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.
Veure Sardenya і Lanusei
Launeddas
Els launeddas, el Clarinet triple és un dels instruments musicals de vent de fusta més antics de la mediterrània (900 aC) i que en l'actualitat només es troba a Sardenya, consisteix en tres tubs amb llengüeta simple, que formen part del mateix cos de canya.
Veure Sardenya і Launeddas
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Veure Sardenya і Liorna
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Veure Sardenya і Llegenda
Lliga Sarda
La Lliga Sarda (Lega Sarda) fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Bastià Pirisi.
Veure Sardenya і Lliga Sarda
Llista de peixos de Sardenya
Localització de l'illa de Sardenya a Itàlia Tallahams (''Pomatomus saltatrix'') Músic (''Serranus hepatus'') Peix guilla (''Alopias vulpinus'') Anfós jueu (''Mycteroperca rubra'') Llenguado nassut (''Pegusa lascaris'') Pagell (''Pagellus erythrinus'') Círvia (''Seriola dumerili'') Sardina (''Sardina pilchardus'') Gallineta (''Trigloporus lastoviza'') Dot (''Polyprion americanus'') Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') Merlà (''Merlangius merlangus'') Ratolí italià (''Nezumia sclerorhynchus'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') Ase mossegaire (''Blennius ocellaris'') Palaí xic (''Buglossidium luteum'') Morena (''Muraena helena'') Rèmol de riu (''Platichthys flesus'') Fadrí (''Thalassoma pavo'') ''Fistularia commersonii'' Mòllera fosca (''Trisopterus luscus'') ''Lampris guttatus'' Serranet (''Serranus cabrilla'') Bavosa de banda negra (''Parablennius rouxi'') Xanguet (''Aphia minuta'') ''Notacanthus bonaparte'' (il·lustració del 1896) ''Alosa fallax'' ''Scorpaena elongata'' Milana (''Myliobatis aquila'') Llavió (''Symphodus tinca'') ''Rhinobatos cemiculus'' Llampresa de mar (''Petromyzon marinus'') Luvar (''Luvarus imperialis'') Palomida (''Lichia amia'') Gall de Sant Pere (''Zeus faber'') Banyut (''Parablennius tentacularis'') Rei dels peixos (''Regalecus glesne'') ''Stromateus fiatola'' Serpentí (''Syngnathus typhle'') Tintorera (''Prionace glauca'') Llobarro (''Dicentrarchus labrax'') Clavellada (''Raja clavata'') Lluerna verda (''Eutrigla gurnardus'') Raor (''Xyrichtys novacula'') ''Salaria basilisca'' Dragó lira (''Callionymus lyra'') Moll de roca (''Mullus surmuletus'') Rap (''Lophius piscatorius'') Caputxó (''Dipturus oxyrinchus'') Tonyina blanca (''Thunnus alalunga'') ''Schedophilus medusophagus'' (il·lustració del 1885) Llissa vera (''Chelon labrosus'') Aquesta llista de peixos de Sardenya inclou 473 espècies de peixos que es poden trobar actualment a l'illa de Sardenya ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Sardenya і Llista de peixos de Sardenya
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Sardenya і Llista de reis de Sardenya
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Sardenya і Londres
Macomer
Macomer (en sard Macumère) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.
Veure Sardenya і Macomer
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Sardenya і Mar Mediterrània
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Veure Sardenya і Marià IV d'Arborea
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Sardenya і Marsella
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Sardenya і Martí el Jove
Megalitisme
Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
Veure Sardenya і Megalitisme
Mestral
L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.
Veure Sardenya і Mestral
Michela Murgia
Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 3 de juny de 1972 - Roma, 10 d'agost de 2023) va ser una escriptora, dramaturga, crítica literària i tertuliana televisiva sarda, autora de la novel·la L'accabadora i guanyadora dels premis Campiello, Dessì i SuperMondello.
Veure Sardenya і Michela Murgia
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Sardenya і Milà
Monserrato
Monserrato (en llengua sarda, Pauli) és un municipi italià, a la regió Campidano di Cagliari de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Monserrato
Moros (grup humà)
''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Veure Sardenya і Moros (grup humà)
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Sardenya і Nàpols
Nora (Sardenya)
Al cap de Pula, a 32 km de Càller, la capital de Sardenya, hi ha les restes d'una de les ciutats històriques més importants de l'illa, Nora.
Veure Sardenya і Nora (Sardenya)
Nuoro
Nùgoro (en italià i oficialment, Nuoro) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.
Veure Sardenya і Nuoro
Nurag
Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.
Veure Sardenya і Nurag
Ocier
Ocier (en sard Othieri, en italià Ozieri) o és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Ocier
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Veure Sardenya і Oristany
Orogènesi varisca
doi.
Veure Sardenya і Orogènesi varisca
Papa Símmac
Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.
Veure Sardenya і Papa Símmac
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Sardenya і París
Partit Sard d'Acció
El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.
Veure Sardenya і Partit Sard d'Acció
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Sardenya і Púnics
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Sardenya і Pisa
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Veure Sardenya і Població
Port de Torres
Port de Torres (en català antic lo Port, en sasserès Posthudorra i en italià Porto Torres) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Port de Torres
Posada (Sardenya)
Posada (en sard, Pasada) és un municipi italià, dins de la província de Nuoro.
Veure Sardenya і Posada (Sardenya)
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Sardenya і Prehistòria
Província d'Òlbia-Tempio
La província d'Òlbia-Tempio (en italià, provincia di Olbia-Tempio; en sard, provìntzia de Terranòa-Tèmpiu i, en gal·lurès, pruvìncia di Tarranóa-Tèmpiu) és una antiga província de la regió de Sardenya a Itàlia.
Veure Sardenya і Província d'Òlbia-Tempio
Província d'Ogliastra
La província d'Ullastre (en sard, Provìntzia de s'Ogiastra i en italià i oficilament d'Ogliastra) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya dins d'Itàlia.
Veure Sardenya і Província d'Ogliastra
Província d'Oristany
La Província d'Oristany, (Provìntzia de Aristanis en sard, Provincia di Oristano en italià) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.
Veure Sardenya і Província d'Oristany
Província de Carbònia-Esglésies
La província de Carbònia-Esglésies (en sard, Provìntzia de Carbònia-Igrèsias) és una antiga província de la regió de Sardenya dins d'Itàlia.
Veure Sardenya і Província de Carbònia-Esglésies
Província de Càller
La Província de Càller (en italià Provincia di Cagliari i en llengua sarda Provìncia de Casteddu) és una antiga província de la regió autònoma de Sardenya, a Itàlia.
Veure Sardenya і Província de Càller
Província de Nuoro
La província de Nùgoro és una província que forma part de la regió de Sardenya dins Itàlia.
Veure Sardenya і Província de Nuoro
Província de Sardenya del Sud
La província de Sardenya del Sud és una província que forma part de la regió autònoma de Sardenya a Itàlia.
Veure Sardenya і Província de Sardenya del Sud
Província de Sàsser
La província de Sàsser (en italià provincia di Sassari i en sard provìntzia de Tàtari) és una província que forma part de la regió de Sardenya, a Itàlia.
Veure Sardenya і Província de Sàsser
Província del Campidano Mitjà
La província del Campidano Mitjà (Provìntzia de su Campidanu de Mesu en sard, Medio Campidano en italià) és una antiga província de la regió de Sardenya dins d'Itàlia.
Veure Sardenya і Província del Campidano Mitjà
Quartu Sant'Elena
Quart (en sard, Cuartu Sant'Aleni, en italià Quartu Sant'Elena) és un municipi italià, situat a Sardenya i a la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Quartu Sant'Elena
Quartucciu
Quartucciu (en sard, Cuartuciu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Quartucciu
Rafael Caria
Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.
Veure Sardenya і Rafael Caria
Regió amb Estatut Especial
Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.
Veure Sardenya і Regió amb Estatut Especial
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Sardenya і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Veure Sardenya і Revista de Catalunya
Roccia dell'Elefante
La Roccia dell'Elefante (roca de l'Elefant) és un roca massissa de traquita i andesita, d'un fort color roig, notablement erosionada pels agents atmosfèrics que li han conferit la singular forma d'un paquiderm assegut.
Veure Sardenya і Roccia dell'Elefante
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Sardenya і Roma
Salvador d'Horta
Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.
Veure Sardenya і Salvador d'Horta
Sanluri
Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Sanluri
Sant'Antioco
Sant'Antioco (en sard, Santu Antiogu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Sant'Antioco
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Sardenya і Sard
Sardinia
Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.
Veure Sardenya і Sardinia
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Sardenya і Sarraïns
Sasserès
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.
Veure Sardenya і Sasserès
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Veure Sardenya і Sàsser
Sebastiano Satta
Sebastiano Satta, o Bustianu Satta en sard, (Nùgoro, 21 de maig de 1867 - Nùgoro, 29 de novembre de 1914) fou un poeta, advocat i periodista sard.
Veure Sardenya і Sebastiano Satta
Segimon Arquer
Segimon Arquer (Càller, Sardenya 1523 - Toledo 1571) fou un humanista i teòleg sard.
Veure Sardenya і Segimon Arquer
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Sardenya і Segona Guerra Mundial
Selargius
Selargius (en sard, Ceraxus) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Selargius
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Veure Sardenya і Serra d'Or
Sestu
Sestu (en sard, Sestu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Veure Sardenya і Sestu
Siniscola
Siniscola (en sard Thiniscòle) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro, a la regió de la Baronia.
Veure Sardenya і Siniscola
Sorso
Sorso (en sasserès Sòssu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Sorso
Su Nuraxi
Su Nuraxi di Barumini (pronunciat Su Nuragi) és la denominació oficial donada per la Unesco a un jaciment arqueològic de la cultura dels nurags a l'illa de Sardenya (Itàlia), declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat.
Veure Sardenya і Su Nuraxi
Tabarquí
El tabarquí (en lígur, tabarchin) és una variant de la llengua lígur que es parla a les illes de l'arxipèlag del Sulcis, en concret als nuclis de Carloforte (U Pàize) ―a l'illa de San Pietro―, i de Calasetta (Câdesédda) ―a l'illa de Sant'Antioco―, a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Tabarquí
Tempio Pausania
Tempio Pausania és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.
Veure Sardenya і Tempio Pausania
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Veure Sardenya і Terracota
Terralba
Terralba (en sard Terrarba) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província d'Oristany.
Veure Sardenya і Terralba
Tharros
Columnes restaurades de la ciutat de Tharros Tharros (Tharrae; Θάρρας) és un jaciment arqueològic de la província d'Oristany, situat al municipi de Cabras, a Sardenya.
Veure Sardenya і Tharros
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Veure Sardenya і Toló
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Sardenya і Torí
Tortolì
Tortolí (català) o Tortolì (italià) (en sard, Tòrtuelie o Tòrtuele) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.
Veure Sardenya і Tortolì
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Sardenya і Tractat d'Utrecht
Universitat de Càller
La Universitat de Càller és una universitat estatal italiana fundada l'any 1607 que inicià oficialment el seu funcionament el 1626.
Veure Sardenya і Universitat de Càller
Universitat de Sàsser
La Universitat de Sàsser (en italià, Università degli Studi di Sassari) és una universitat pública situada a la ciutat de Sàsser (Sardenya, Itàlia).
Veure Sardenya і Universitat de Sàsser
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Sardenya і València
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Sardenya і Vàndals
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Sardenya і Vèneto
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Sardenya і Via romana
Villacidro
Villacidro (en sard Biddacidru, a vegades escrit Biddexidru o Biddexirdu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Veure Sardenya і Villacidro
Xaloc
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.
Veure Sardenya і Xaloc
Xarxa de ferrocarril sarda
Mapa de la xarxa ferroviària sarda. La xarxa ferroviària de Sardenya és el conjunt de línies ferroviàries de l'illa de Sardenya.
Veure Sardenya і Xarxa de ferrocarril sarda
Xosé Manoel Núñez Seixas
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.
Veure Sardenya і Xosé Manoel Núñez Seixas
1713
;Països Catalans.
Veure Sardenya і 1713
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Sardenya і 1718
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Sardenya і 1861
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Sardenya і 1988
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Sardenya і 2001
Vegeu també
Illes d'Itàlia
També conegut com Sardegna, Sardigna, Sardinna, Sardinnia.