Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Laietans

Índex Laietans

Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί) foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

115 les relacions: Anníbal Barca, Antiga Roma, Arada, Aristocràcia, Ausetans, Badalona, Baetulo, Baitolo, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Bàrcino, Besòs, Blanes, Blat, Bosc, Bou, Burriac, Caça, Cabrera de Mar, Camp de sitges, Cartago, Catalunya, Celtes, Ceràmica, Cereal, Cingles de Bertí, Civada, Claudi Ptolemeu, Cossetans, Cultura dels camps d'urnes, Dècada del 600 aC, Divinitat, Ebre, Empordà, Escriptura ibèrica nord-oriental, Estrabó, Fenicis, Focea, Fongs, França, Gals, Garraf, Grecs, Guerra del Peloponès, Hecateu, Ibèric, Ibers, Iluro, Indigets, ..., La Roca del Vallès, La Tordera, Lacetans, Laietània, Lígurs, Llengües cèltiques, Llenguadoc, Llerona, Lli, Llinars del Vallès, Llobregat, Mar Mediterrània, Maresme, Massís del Montseny, Mataró, Mill, Mogent, Montjuïc (Barcelona), Montserrat, Museu de Badalona, Olivera, Ordi, Penjabocs, Plini el Vell, Poblat ibèric del Far, Poblat ibèric del Puig Castellar, Porc, Pretori, Protoindoeuropeus, Ramaderia, Regadiu, Religió, República Romana, Riu Congost, Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, Sant Pol de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Segle II aC, Segle III aC, Segle IV aC, Segle V aC, Segle VI aC, Segle XIX, Segle XVI, Sicília, Stipa tenacissima, Sud, Terrassa, Tordera, Torrassa del Moro, Turó de Castellruf, Vallès, Vallès Oriental, Vasos Apol·linars, Vi, Via Augusta, Via romana, Vinya, Viticultura, 200 aC, 218 aC, 226 aC, 237 aC, 425 aC. Ampliar l'índex (65 més) »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Laietans і Anníbal Barca · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Laietans і Antiga Roma · Veure més »

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, o arreu, és una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs.

Nou!!: Laietans і Arada · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Laietans і Aristocràcia · Veure més »

Ausetans

Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Laietans і Ausetans · Veure més »

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Laietans і Badalona · Veure més »

Baetulo

Baetulo (prèviament la ibèrica Baitolo) és el nom de la ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: Laietans і Baetulo · Veure més »

Baitolo

Baitolo fou una ciutat del poble ibèric dels laietans en el territori de la qual els romans hi construïren després Baetulo, i que avui dia és l'actual Badalona.

Nou!!: Laietans і Baitolo · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Laietans і Baix Llobregat · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Laietans і Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Laietans і Barcelonès · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Laietans і Bàrcino · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Nou!!: Laietans і Besòs · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Laietans і Blanes · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Laietans і Blat · Veure més »

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte, un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Nou!!: Laietans і Bosc · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Laietans і Bou · Veure més »

Burriac

El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, de 387,5 m d'altitud.

Nou!!: Laietans і Burriac · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Laietans і Caça · Veure més »

Cabrera de Mar

Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Laietans і Cabrera de Mar · Veure més »

Camp de sitges

'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.

Nou!!: Laietans і Camp de sitges · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Laietans і Cartago · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Laietans і Catalunya · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Laietans і Celtes · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Laietans і Ceràmica · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Laietans і Cereal · Veure més »

Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.

Nou!!: Laietans і Cingles de Bertí · Veure més »

Civada

La civada o avena (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Nou!!: Laietans і Civada · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Laietans і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Cossetans

Els cossetans o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el coll de Balaguer fins al peu del massís del Garraf.

Nou!!: Laietans і Cossetans · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Laietans і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Laietans і Dècada del 600 aC · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Laietans і Divinitat · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Laietans і Ebre · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Laietans і Empordà · Veure més »

Escriptura ibèrica nord-oriental

Escriptures paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.

Nou!!: Laietans і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Laietans і Estrabó · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Laietans і Fenicis · Veure més »

Focea

Foto satèl·lit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna. Focea (llatí Phocaea, grec Φώκαια, Phôkaia) fou una ciutat de la Jònia a l'Àsia Menor, la situada més al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus.

Nou!!: Laietans і Focea · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet.

Nou!!: Laietans і Fongs · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Laietans і França · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Laietans і Gals · Veure més »

Garraf

El Garraf (també anomenada Penedès Marítim Així som: L'Alt Penedès o Marina del Penedès Què en fem, del Penedès? Ramon Arnabat (Historiador)) és una de les quatre comarques de Catalunya en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Laietans і Garraf · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Laietans і Grecs · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Laietans і Guerra del Peloponès · Veure més »

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Nou!!: Laietans і Hecateu · Veure més »

Ibèric

Llengües paleohispàniques Escriptures paleohispàniques. Ullastret: Text ibèric en signari nord-oriental. plom de la Serreta (Alcoi): Text ibèric en alfabet grecoibèric. Cara A del plom de La Bastida de les Alcusses (Moixent): text ibèric en signari sud-oriental. Bronze d'Ascoli: inscripció en llatí amb noms ibèrics. L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Laietans і Ibèric · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Laietans і Ibers · Veure més »

Iluro

Iluro (de l'iber Ilturo o Ilduro i del llatí Iluro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.

Nou!!: Laietans і Iluro · Veure més »

Indigets

Ullastret, mostra de l'escriptura ibèrica de significat encara desconegut Els indigets, indígets, indigetes o indiketes (llatí; indigetes o indigetae) foren un poble iber de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà, la Selva i potser el Gironès, on es trobaven amb els ausetans.

Nou!!: Laietans і Indigets · Veure més »

La Roca del Vallès

La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Laietans і La Roca del Vallès · Veure més »

La Tordera

Riu Tordera a la platja La Tordera és un riu de Catalunya.

Nou!!: Laietans і La Tordera · Veure més »

Lacetans

Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC.

Nou!!: Laietans і Lacetans · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Laietans і Laietània · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Laietans і Lígurs · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Laietans і Llengües cèltiques · Veure més »

Llenguadoc

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània, i que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Laietans і Llenguadoc · Veure més »

Llerona

Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.

Nou!!: Laietans і Llerona · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Laietans і Lli · Veure més »

Llinars del Vallès

Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Laietans і Llinars del Vallès · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Laietans і Llobregat · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Laietans і Mar Mediterrània · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Laietans і Maresme · Veure més »

Massís del Montseny

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.

Nou!!: Laietans і Massís del Montseny · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani.

Nou!!: Laietans і Mataró · Veure més »

Mill

El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família de les gramínies (Poaceae).

Nou!!: Laietans і Mill · Veure més »

Mogent

El Mogent és un curs d'aigua de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès per formar el Besòs.

Nou!!: Laietans і Mogent · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Laietans і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de manera positiva.

Nou!!: Laietans і Montserrat · Veure més »

Museu de Badalona

El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona inaugurat el 1954 i ubicat a la Plaça Assemblea de Catalunya de Badalona.

Nou!!: Laietans і Museu de Badalona · Veure més »

Olivera

L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli, i Europaeus, d'Europa, del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Laietans і Olivera · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Laietans і Ordi · Veure més »

Penjabocs

El Penjabocs és una muntanya de 614 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa.

Nou!!: Laietans і Penjabocs · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Laietans і Plini el Vell · Veure més »

Poblat ibèric del Far

El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent és un assentament iber de la tribu dels laietans, situat al Turó del Vent, a Llinars del Vallès.

Nou!!: Laietans і Poblat ibèric del Far · Veure més »

Poblat ibèric del Puig Castellar

'''Poblat ibèric de Puig Castellar''', detall de les excavacions El Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC.

Nou!!: Laietans і Poblat ibèric del Puig Castellar · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Laietans і Porc · Veure més »

Pretori

Pretori (Praetorium) fou inicialment el nom de la tenda dels generals romans en els campaments, i fou nomenada així perquè els generals romans antigament foren els pretors i no els cònsols.

Nou!!: Laietans і Pretori · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Nou!!: Laietans і Protoindoeuropeus · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Laietans і Ramaderia · Veure més »

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Nou!!: Laietans і Regadiu · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Laietans і Religió · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Laietans і República Romana · Veure més »

Riu Congost

El Congost és un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral.

Nou!!: Laietans і Riu Congost · Veure més »

Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.

Nou!!: Laietans і Sant Llorenç del Munt · Veure més »

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el segle XV a partir d'una església anterior.

Nou!!: Laietans і Sant Miquel del Fai · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Laietans і Sant Pol de Mar · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Laietans і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Laietans і Segle II aC · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Laietans і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Laietans і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Laietans і Segle V aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Laietans і Segle VI aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Laietans і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Laietans і Segle XVI · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Laietans і Sicília · Veure més »

Stipa tenacissima

L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.

Nou!!: Laietans і Stipa tenacissima · Veure més »

Sud

El sud, o migjorn, és el punt cardinal diametralment oposat al nord.

Nou!!: Laietans і Sud · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Laietans і Terrassa · Veure més »

Tordera

Tordera és un municipi i capital de la comarca de l'Alt Maresme.

Nou!!: Laietans і Tordera · Veure més »

Torrassa del Moro

La Torrassa del Moro és una torre de guaita romana de la serra del Corredor a Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

Nou!!: Laietans і Torrassa del Moro · Veure més »

Turó de Castellruf

El turó de Castellruf és un turó de 459 m que es troba al terme municipal de Santa Maria de Martorelles, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Laietans і Turó de Castellruf · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Laietans і Vallès · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Laietans і Vallès Oriental · Veure més »

Vasos Apol·linars

La stipe tributata alle divinità delle Acque Apollinari de Vicarello'' it Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano.

Nou!!: Laietans і Vasos Apol·linars · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Laietans і Vi · Veure més »

Via Augusta

Mapa de la Via Augusta a Hispània entre Gades (Cadis) i Narbo Martius (Narbona) La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Laietans і Via Augusta · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Laietans і Via romana · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Laietans і Vinya · Veure més »

Viticultura

raïm La viticultura (del llatí “vitis” vinya) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm.

Nou!!: Laietans і Viticultura · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Laietans і 200 aC · Veure més »

218 aC

L'any 218 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Laietans і 218 aC · Veure més »

226 aC

Sense descripció.

Nou!!: Laietans і 226 aC · Veure més »

237 aC

Sense descripció.

Nou!!: Laietans і 237 aC · Veure més »

425 aC

Sense descripció.

Nou!!: Laietans і 425 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Laietà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »