Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Antiga Roma, Arada, Aristocràcia, Ausetans, Badalona, Baetulo, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Barkeno, Besòs, Blanes, Blat, Bosc, Bou, Burriac, Caça, Cabrera de Mar, Camp de sitges, Catalunya, Celtes, Ceràmica, Cereal, Cessetans, Cingles de Bertí, Civada, Claudi Ptolemeu, Cultura de La Tène, Cultura dels camps d'urnes, Divinitat, Ebre, Empordà, Escriptura ibèrica nord-oriental, Estrabó, Fenicis, Focea, Fongs, França, Gals, Garraf, Grecs, Guerra del Peloponnès, Hanníbal Barca (247 aC), Hecateu, Ibèric, Ibers, Iluro, Imperi Cartaginès, Indicets, La Roca del Vallès, ..., La Tordera, Lacetans, Laietània, Lauro, Lígurs, Llengües cèltiques, Llenguadoc, Llerona, Lli, Llinars del Vallès, Llobregat, Mar Mediterrània, Maresme, Massís del Montseny, Mataró, Mill, Mogent, Montjuïc (Barcelona), Montserrat, Museu de Badalona, Olivera, Ordi, Púnics, Penjabocs, Plini el Vell, Poblat ibèric de Burriac, Poblat ibèric de les Maleses, Poblat ibèric de Puig del Castell, Poblat ibèric del Far, Poblat ibèric del Puig Castellar, Poblat ibèric del Turó d'en Boscà, Porc, Pretori, Protoindoeuropeus, Ramaderia, Regadiu, Religió, República Romana, Riu Congost, Sant Fost de Campsentelles, Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, Sant Pol de Mar, Santa Coloma de Gramenet, Sicília, Stipa tenacissima, Sud, Terrassa, Tordera, Torrassa del Moro, Turó de la Rovira (Barcelona), Vallès, Vallès Oriental, Vasos Apol·linars, Vi, Via Augusta, Via romana, Vinya, Viticultura. Ampliar l'índex (59 més) »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Laietans і Antiga Roma · Veure més »
Arada
Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.
Nou!!: Laietans і Arada · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Laietans і Aristocràcia · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: Laietans і Ausetans · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Laietans і Badalona · Veure més »
Baetulo
Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.
Nou!!: Laietans і Baetulo · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Laietans і Baix Llobregat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Laietans і Barcelona · Veure més »
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Nou!!: Laietans і Barcelonès · Veure més »
Barkeno
Barkeno (34px) és la inscripció que duien les monedes ibèriques d'un taller localitzat a l'assentament ibèric previ a Bàrcino.
Nou!!: Laietans і Barkeno · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Laietans і Besòs · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Laietans і Blanes · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Laietans і Blat · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Laietans і Bosc · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Laietans і Bou · Veure més »
Burriac
El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, d'uns 392 metres d'altitud.
Nou!!: Laietans і Burriac · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Laietans і Caça · Veure més »
Cabrera de Mar
Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Laietans і Cabrera de Mar · Veure més »
Camp de sitges
'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.
Nou!!: Laietans і Camp de sitges · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Laietans і Catalunya · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Laietans і Celtes · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Laietans і Ceràmica · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Laietans і Cereal · Veure més »
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Laietans і Cessetans · Veure més »
Cingles de Bertí
Els Cingles de Bertí són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.
Nou!!: Laietans і Cingles de Bertí · Veure més »
Civada
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.
Nou!!: Laietans і Civada · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Laietans і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cultura de La Tène
La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.
Nou!!: Laietans і Cultura de La Tène · Veure més »
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Nou!!: Laietans і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Nou!!: Laietans і Divinitat · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Laietans і Ebre · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Laietans і Empordà · Veure més »
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Nou!!: Laietans і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Laietans і Estrabó · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Laietans і Fenicis · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Laietans і Focea · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Laietans і Fongs · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Laietans і França · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Laietans і Gals · Veure més »
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Laietans і Garraf · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Laietans і Grecs · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Laietans і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Laietans і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Nou!!: Laietans і Hecateu · Veure més »
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Nou!!: Laietans і Ibèric · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Laietans і Ibers · Veure més »
Iluro
Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.
Nou!!: Laietans і Iluro · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Laietans і Imperi Cartaginès · Veure més »
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Nou!!: Laietans і Indicets · Veure més »
La Roca del Vallès
La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Laietans і La Roca del Vallès · Veure més »
La Tordera
Riu Tordera a la platja La Tordera és un riu de Catalunya.
Nou!!: Laietans і La Tordera · Veure més »
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Nou!!: Laietans і Lacetans · Veure més »
Laietània
Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.
Nou!!: Laietans і Laietània · Veure més »
Lauro
Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.
Nou!!: Laietans і Lauro · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Laietans і Lígurs · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Laietans і Llengües cèltiques · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Laietans і Llenguadoc · Veure més »
Llerona
Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.
Nou!!: Laietans і Llerona · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Laietans і Lli · Veure més »
Llinars del Vallès
Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Laietans і Llinars del Vallès · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Laietans і Llobregat · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Laietans і Mar Mediterrània · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Laietans і Maresme · Veure més »
Massís del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.
Nou!!: Laietans і Massís del Montseny · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Laietans і Mataró · Veure més »
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Nou!!: Laietans і Mill · Veure més »
Mogent
El Mogent és un curs d'aigua de 24,5 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental al vessant septentrional del Corredor de l'aiguabarreig del Torrent de L'Illa i de Ca l'Arenes, i que s'uneix amb el Congost entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès per formar el Besòs.
Nou!!: Laietans і Mogent · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Laietans і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Laietans і Montserrat · Veure més »
Museu de Badalona
El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona.
Nou!!: Laietans і Museu de Badalona · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Laietans і Olivera · Veure més »
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Nou!!: Laietans і Ordi · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Laietans і Púnics · Veure més »
Penjabocs
El Penjabocs és una muntanya de 614 metres que es troba entre els municipis de les Planes d'Hostoles i de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Nou!!: Laietans і Penjabocs · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Laietans і Plini el Vell · Veure més »
Poblat ibèric de Burriac
El Poblat Ibèric de Burriac es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Cabrera de Mar (el Maresme).
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric de Burriac · Veure més »
Poblat ibèric de les Maleses
Plànol del poblat ibèric de les Maleses El poblat ibèric de les Maleses es troba al cim del turó que rep el mateix nom o el de les Corones.
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric de les Maleses · Veure més »
Poblat ibèric de Puig del Castell
El poblat ibèric del Puig del castell, establert al puig del mateix nom a una alçada de 631 metres sobre el nivell del mar, és un poblat Iber de la tribu dels laietans localitzat dins del terme municipal de Samalús.
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric de Puig del Castell · Veure més »
Poblat ibèric del Far
El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent és un assentament iber de la tribu dels laietans, situat al Turó de la Majordoma, a Llinars del Vallès, dominant la plana del Vallès.
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric del Far · Veure més »
Poblat ibèric del Puig Castellar
El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al i fou abandonat entre els segles III i II aC.
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric del Puig Castellar · Veure més »
Poblat ibèric del Turó d'en Boscà
El poblat ibèric del Turó d'en Boscà és un poblat laietà del situat en el cim del turó d'en Boscà, a Badalona (Barcelonès), que es correspon amb la seca ibèrica de Baitolo, la qual va batre moneda de bronze entre el i començament del.
Nou!!: Laietans і Poblat ibèric del Turó d'en Boscà · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Laietans і Porc · Veure més »
Pretori
Pretori (Praetorium) va ser al començament el nom de la tenda dels generals romans als campaments.
Nou!!: Laietans і Pretori · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Laietans і Protoindoeuropeus · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Laietans і Ramaderia · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Laietans і Regadiu · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Laietans і Religió · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Laietans і República Romana · Veure més »
Riu Congost
El Congost és un riu de la conca del Besòs que deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral.
Nou!!: Laietans і Riu Congost · Veure més »
Sant Fost de Campsentelles
Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.
Nou!!: Laietans і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: Laietans і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.
Nou!!: Laietans і Sant Miquel del Fai · Veure més »
Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.
Nou!!: Laietans і Sant Pol de Mar · Veure més »
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Nou!!: Laietans і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Laietans і Sicília · Veure més »
Stipa tenacissima
L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra.
Nou!!: Laietans і Stipa tenacissima · Veure més »
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Nou!!: Laietans і Sud · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Laietans і Terrassa · Veure més »
Tordera
Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.
Nou!!: Laietans і Tordera · Veure més »
Torrassa del Moro
La Torre del Moro o Torrassa és una torre de guaita romana de la serra del Corredor a Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
Nou!!: Laietans і Torrassa del Moro · Veure més »
Turó de la Rovira (Barcelona)
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.
Nou!!: Laietans і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Laietans і Vallès · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Laietans і Vallès Oriental · Veure més »
Vasos Apol·linars
La stipe tributata alle divinità delle Acque Apollinari de Vicarello'' it Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano.
Nou!!: Laietans і Vasos Apol·linars · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Laietans і Vi · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Laietans і Via Augusta · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Laietans і Via romana · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Laietans і Vinya · Veure més »
Viticultura
raïm La viticultura (del llatí “vitis” vinya) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm.
Nou!!: Laietans і Viticultura · Veure més »
