Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Acadèmia General Militar, Afer Galinsoga, Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs, Barcelona, Catalunya, Consell de guerra, Diòcesi, Edicions de la Magrana, Eduardo Baeza y Alegría, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Fèlix Escalas i Chamení, Fets del Palau de la Música, Governador civil, Governador Civil de Barcelona, Guerra Civil espanyola, José Sanjurjo Sacanell, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Maria Huertas Claveria, Julián Besteiro Fernández, La Sanjurjada, Laureà López Rodó, Lliga Regionalista, Lluís Marsillach i Burbano, Madrid, Mallorca, Matías Vega Guerra, Metal·lúrgia, Olvera, Palma, Partit Socialista Obrer Espanyol, Passeig Marítim de la Barceloneta, Pere Gual i Villalbí, Província de Barcelona, Província de Cadis, Revolució d'Astúries de 1934, Tèxtil, Telefónica, Vaga de tramvies, Vaga de tramvies (1957), Verdun (Nou Barris), 1896, 1928, 1932, 1934, 1936, 1951, 1956, 1957, 1958, 1959, ..., 1960, 1965, 25 de setembre, 6 de setembre. Ampliar l'índex (4 més) »
Acadèmia General Militar
La Acadèmia General Militar és el centre de formació superior de l'Exèrcit de Terra espanyol.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Acadèmia General Militar · Veure més »
Afer Galinsoga
L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que es produïren a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, pel fet de proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Afer Galinsoga · Veure més »
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006) fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Catalunya · Veure més »
Consell de guerra
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Consell de guerra · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Diòcesi · Veure més »
Edicions de la Magrana
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Edicions de la Magrana · Veure més »
Eduardo Baeza y Alegría
Eduardo Baeza y Alegría (Saragossa, 1901 - 1981) fou un metge i polític aragonès, governador civil de Barcelona cap al final de la dècada de 1940.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Eduardo Baeza y Alegría · Veure més »
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »
Fèlix Escalas i Chamení
Fèlix Escalas i Chamení (Palma, Mallorca, 1880 — Barcelona, 1972) fou un financer i polític mallorquí.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Fèlix Escalas i Chamení · Veure més »
Fets del Palau de la Música
projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya proposat per la Mancomunitat de Catalunya. Els fets del Palau de la Música es van produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall organitzat per l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Fets del Palau de la Música · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Governador civil · Veure més »
Governador Civil de Barcelona
El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Governador Civil de Barcelona · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Guerra Civil espanyola · Veure més »
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »
Josep Maria Huertas Claveria
fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Josep Maria Huertas Claveria · Veure més »
Julián Besteiro Fernández
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Julián Besteiro Fernández · Veure més »
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і La Sanjurjada · Veure més »
Laureà López Rodó
Laureà López Rodó (Barcelona, 18 de novembre de 1920 - Madrid, 11 de març de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Laureà López Rodó · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Marsillach i Burbano
Lluís Marsillach i Burbano (Barcelona 15 de novembre de 1901 — 25 de juliol de 1970) fou un periodista i assagista català, fill d'Adolf Marsillach i Costa i de Lluïsa Burbano Llobet.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Lluís Marsillach i Burbano · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Madrid · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Mallorca · Veure més »
Matías Vega Guerra
Matías Vega Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 25 de juliol 1905 -10 de juliol de 1989) fou un advocat i polític canari, governador civil de Barcelona.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Matías Vega Guerra · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Metal·lúrgia · Veure més »
Olvera
Olvera és una localitat de la província de Cadis, Andalusia (Espanya).
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Olvera · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Palma · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Passeig Marítim de la Barceloneta
El Passeig Marítim de la Barceloneta és una via pública al costat del mar de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Passeig Marítim de la Barceloneta · Veure més »
Pere Gual i Villalbí
Pere Gual i Villalbí (Tarragona, 20 de setembre de 1885 - Barcelona, 12 de gener de 1968) fou un economista català.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Pere Gual i Villalbí · Veure més »
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Província de Barcelona · Veure més »
Província de Cadis
La província de Cadis (en castellà Provincia de Cádiz) és una província d'Andalusia, en la part de lAndalucía Occidental.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Província de Cadis · Veure més »
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Revolució d'Astúries de 1934 · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Tèxtil · Veure més »
Telefónica
Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Telefónica · Veure més »
Vaga de tramvies
La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Vaga de tramvies · Veure més »
Vaga de tramvies (1957)
La Vaga de tramvies de 1957 fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies del 14 al 25 de gener del 1957, de forma similar a la vaga del 1951 encara que amb menys virulència.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Vaga de tramvies (1957) · Veure més »
Verdun (Nou Barris)
Verdum, o Verdun, és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і Verdun (Nou Barris) · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1896 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1928 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1932 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1936 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1951 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1956 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1957 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1958 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1959 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1960 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 1965 · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 25 de setembre · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felipe Acedo Colunga і 6 de setembre · Veure més »
