Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Alexandre VI, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Ausiàs March, Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada, Butlla, Carles Borja, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Comtat d'Oliva, Ferran el Catòlic, Francesc Carles de Borja, Francesc Dídac Pasqual de Borja, Francesc de Borja, Francesc Tomàs de Borja, Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel, Gandia, Guerra Civil navarresa, Itàlia, Joan Borja i Catanei, Joan el Sense Fe, Joan II Borja, Joan Roís de Corella, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joanot Martorell, Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, María Enríquez y de Luna, María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, Mariano Téllez-Girón, Martí l'Humà, Palau Ducal de Gandia, Papa, Pasqual de Borja, Pere Lluís de Borja, Renaixement, Revolta de les Germanies, Roma, Sant Jeroni de Cotalba, Segona Germania, Senyoriu de Gandia, Sixt IV, València, 1399, 1425, 1439, 1451, 1461, 1470, 1481, ..., 1485, 1497, 1520, 1550, 1693, 1748. Ampliar l'índex (6 més) »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Ducat de Gandia і Alexandre VI · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Ducat de Gandia і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Nou!!: Ducat de Gandia і Alfons V de Ribagorça · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Ducat de Gandia і Ausiàs March · Veure més »
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada (Màlaga, 7 de febrer del 1925 - Sevilla, 2015) va ser una aristòcrata espanyola que ostentà el títol de duquessa d'Osuna i un seguit de títols més que la convertí en una de les aristòcrates espanyoles més importants del.
Nou!!: Ducat de Gandia і Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Ducat de Gandia і Butlla · Veure més »
Carles Borja
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).
Nou!!: Ducat de Gandia і Carles Borja · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Ducat de Gandia і Carles de Viana · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ducat de Gandia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Col·legiata de Santa Maria de Gandia
La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.
Nou!!: Ducat de Gandia і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »
Comtat d'Oliva
El Comtat d'Oliva fou un antic comtat del sud de la Safor que comprenia el senyoriu de Rebollet i la vila d'Oliva.
Nou!!: Ducat de Gandia і Comtat d'Oliva · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Ducat de Gandia і Ferran el Catòlic · Veure més »
Francesc Carles de Borja
Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (8 de desembre 1573 — 7 de febrer 1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).
Nou!!: Ducat de Gandia і Francesc Carles de Borja · Veure més »
Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc Dídac Pasqual de Borja-Centelles i Dòria, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1632-1665).
Nou!!: Ducat de Gandia і Francesc Dídac Pasqual de Borja · Veure més »
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Nou!!: Ducat de Gandia і Francesc de Borja · Veure més »
Francesc Tomàs de Borja
Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).
Nou!!: Ducat de Gandia і Francesc Tomàs de Borja · Veure més »
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel (Madrid, 6 d'octubre 1786 - Pozuelo de Alarcon, 21 de maig, 1820), catorze comte d'Ureña, desè primer marquès de Peñafiel, senyor de la vila de Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, Olvera, Ortejicar, Cazalla de la Serra, Tiedra, Gumiel d'Izán a l'Inza, i Briones, comte de Fontanar, cambrer major del Rei, Notari major dels Regnes de Castella, comte-duc de Benavente, Béjar, Gandia, els Arcs, comte de Mayorga, Belacázar, marquès de Lombay, de Zahara, duca di Montacuto a Sardenya, primer tinent del Regiment de Reials Guàrdies d'Infanteria espanyola, tinent coronel del Regiment de Voluntaris de la Corona, cavaller de Calatrava (1796), Gran Creu de l'Ordre de Carles III, gentilhome de cambra amb exercici i servitud de Carles IV i Ferran VII), fou un noble espanyol. Francisco Téllez-Girón era el setè fill de Pedro Téllez-Girón (1756–1807) i va ser el 10è duc d'Osuna des de 1807. Es va casar el 1802 amb la comtessa Marie Françoise Philippine Beaufort-Spontin (1785–1830), filla de Frederic August Alexandre, duc de Beaufort-Spontin i de la seva esposa Leopoldina Álvarez de Toledo (1760–1792), que al seu torn era filla de Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Silva, 12è duc de l'Infantado. El seu fill, l'XI duc, Pedro de Álcantara va néixer el 1810, però va morir el 1844 sense descendència.
Nou!!: Ducat de Gandia і Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Ducat de Gandia і Gandia · Veure més »
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Nou!!: Ducat de Gandia і Guerra Civil navarresa · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ducat de Gandia і Itàlia · Veure més »
Joan Borja i Catanei
Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).
Nou!!: Ducat de Gandia і Joan Borja i Catanei · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Ducat de Gandia і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Nou!!: Ducat de Gandia і Joan II Borja · Veure més »
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Nou!!: Ducat de Gandia і Joan Roís de Corella · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Ducat de Gandia і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: Ducat de Gandia і Joanot Martorell · Veure més »
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1529 - 3 de maig del 1596), cinquena comtessa d'Oliva, fou una noble del Regne de València.
Nou!!: Ducat de Gandia і Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona · Veure més »
María Enríquez y de Luna
Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).
Nou!!: Ducat de Gandia і María Enríquez y de Luna · Veure més »
María Josefa Pimentel y Téllez-Girón
María Josefa de la Soledad Alfonso-Pimentel y Téllez-Girón, XII duquessa de Benavent (Madrid, 26 de novembre de 1750 – Madrid, 5 d'octubre de 1834), fou una aristòcrata espanyola, duquessa de Osuna consort i mecenes del pintor Goya i altres artistes, escriptors i científics.
Nou!!: Ducat de Gandia і María Josefa Pimentel y Téllez-Girón · Veure més »
Mariano Téllez-Girón
Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882).
Nou!!: Ducat de Gandia і Mariano Téllez-Girón · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Ducat de Gandia і Martí l'Humà · Veure més »
Palau Ducal de Gandia
El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.
Nou!!: Ducat de Gandia і Palau Ducal de Gandia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ducat de Gandia і Papa · Veure més »
Pasqual de Borja
Pasqual de Borja-Centelles i Ponce de León, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i Comte d'Oliva (18 de març 1653—8 de desembre 1716).
Nou!!: Ducat de Gandia і Pasqual de Borja · Veure més »
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Nou!!: Ducat de Gandia і Pere Lluís de Borja · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Ducat de Gandia і Renaixement · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Ducat de Gandia і Revolta de les Germanies · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ducat de Gandia і Roma · Veure més »
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Nou!!: Ducat de Gandia і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Nou!!: Ducat de Gandia і Segona Germania · Veure més »
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Nou!!: Ducat de Gandia і Senyoriu de Gandia · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: Ducat de Gandia і Sixt IV · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Ducat de Gandia і València · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1399 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1425 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1439 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1451 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1461 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1470 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1481 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1485 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1497 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1520 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1550 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1693 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gandia і 1748 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Gandia, Duc de Gandía, Ducs de Gandia.
