Taula de continguts
52 les relacions: Alexandre VI, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Ausiàs March, Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada, Butlla, Carles Borja, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Comtat d'Oliva, Ferran el Catòlic, Francesc Carles de Borja, Francesc Dídac Pasqual de Borja, Francesc de Borja, Francesc Tomàs de Borja, Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel, Gandia, Guerra Civil navarresa, Itàlia, Joan Borja i Catanei, Joan el Sense Fe, Joan II Borja, Joan Roís de Corella, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joanot Martorell, Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, María Enríquez y de Luna, María Josefa Pimentel y Téllez-Girón, Mariano Téllez-Girón, Martí l'Humà, Palau Ducal de Gandia, Papa, Pasqual de Borja, Pere Lluís de Borja, Renaixement, Revolta de les Germanies, Roma, Sant Jeroni de Cotalba, Segona Germania, Senyoriu de Gandia, Sixt IV, València, 1425, 1439, 1451, 1461, 1470, 1481, 1485, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Ducats d'Espanya
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Ducat de Gandia і Alexandre VI
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Veure Ducat de Gandia і Alfons IV de Ribagorça
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Veure Ducat de Gandia і Alfons V de Ribagorça
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Ducat de Gandia і Ausiàs March
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada (Màlaga, 7 de febrer del 1925 - Sevilla, 2015) va ser una aristòcrata espanyola que ostentà el títol de duquessa d'Osuna i un seguit de títols més que la convertí en una de les aristòcrates espanyoles més importants del.
Veure Ducat de Gandia і Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Ducat de Gandia і Butlla
Carles Borja
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).
Veure Ducat de Gandia і Carles Borja
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Ducat de Gandia і Carles de Viana
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Ducat de Gandia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Col·legiata de Santa Maria de Gandia
La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.
Veure Ducat de Gandia і Col·legiata de Santa Maria de Gandia
Comtat d'Oliva
El Comtat d'Oliva fou un antic comtat del sud de la Safor que comprenia el senyoriu de Rebollet i la vila d'Oliva.
Veure Ducat de Gandia і Comtat d'Oliva
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Ducat de Gandia і Ferran el Catòlic
Francesc Carles de Borja
Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (8 de desembre 1573 — 7 de febrer 1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).
Veure Ducat de Gandia і Francesc Carles de Borja
Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc Dídac Pasqual de Borja-Centelles i Dòria, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1632-1665).
Veure Ducat de Gandia і Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Veure Ducat de Gandia і Francesc de Borja
Francesc Tomàs de Borja
Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).
Veure Ducat de Gandia і Francesc Tomàs de Borja
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel
Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel (Madrid, 6 d'octubre 1786 - Pozuelo de Alarcon, 21 de maig, 1820), catorze comte d'Ureña, desè primer marquès de Peñafiel, senyor de la vila de Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, Olvera, Ortejicar, Cazalla de la Serra, Tiedra, Gumiel d'Izán a l'Inza, i Briones, comte de Fontanar, cambrer major del Rei, Notari major dels Regnes de Castella, comte-duc de Benavente, Béjar, Gandia, els Arcs, comte de Mayorga, Belacázar, marquès de Lombay, de Zahara, duca di Montacuto a Sardenya, primer tinent del Regiment de Reials Guàrdies d'Infanteria espanyola, tinent coronel del Regiment de Voluntaris de la Corona, cavaller de Calatrava (1796), Gran Creu de l'Ordre de Carles III, gentilhome de cambra amb exercici i servitud de Carles IV i Ferran VII), fou un noble espanyol.
Veure Ducat de Gandia і Francisco de Borja Téllez-Girón y Pimentel
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Ducat de Gandia і Gandia
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Veure Ducat de Gandia і Guerra Civil navarresa
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Ducat de Gandia і Itàlia
Joan Borja i Catanei
Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).
Veure Ducat de Gandia і Joan Borja i Catanei
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Ducat de Gandia і Joan el Sense Fe
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Veure Ducat de Gandia і Joan II Borja
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Veure Ducat de Gandia і Joan Roís de Corella
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Veure Ducat de Gandia і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Veure Ducat de Gandia і Joanot Martorell
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1529 - 3 de maig del 1596), cinquena comtessa d'Oliva, fou una noble del Regne de València.
Veure Ducat de Gandia і Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
María Enríquez y de Luna
Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).
Veure Ducat de Gandia і María Enríquez y de Luna
María Josefa Pimentel y Téllez-Girón
María Josefa de la Soledad Alfonso-Pimentel y Téllez-Girón, XII duquessa de Benavent (Madrid, 26 de novembre de 1750 – Madrid, 5 d'octubre de 1834), fou una aristòcrata espanyola, duquessa de Osuna consort i mecenes del pintor Goya i altres artistes, escriptors i científics.
Veure Ducat de Gandia і María Josefa Pimentel y Téllez-Girón
Mariano Téllez-Girón
Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882).
Veure Ducat de Gandia і Mariano Téllez-Girón
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Ducat de Gandia і Martí l'Humà
Palau Ducal de Gandia
El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.
Veure Ducat de Gandia і Palau Ducal de Gandia
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Ducat de Gandia і Papa
Pasqual de Borja
Pasqual de Borja-Centelles i Ponce de León, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i Comte d'Oliva (18 de març 1653—8 de desembre 1716).
Veure Ducat de Gandia і Pasqual de Borja
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Veure Ducat de Gandia і Pere Lluís de Borja
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Ducat de Gandia і Renaixement
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Ducat de Gandia і Revolta de les Germanies
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ducat de Gandia і Roma
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Veure Ducat de Gandia і Sant Jeroni de Cotalba
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Veure Ducat de Gandia і Segona Germania
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Veure Ducat de Gandia і Senyoriu de Gandia
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Ducat de Gandia і Sixt IV
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Ducat de Gandia і València
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Ducat de Gandia і 1425
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ducat de Gandia і 1439
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ducat de Gandia і 1451
1461
;Països Catalans.
Veure Ducat de Gandia і 1461
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Ducat de Gandia і 1470
1481
; Països Catalans.
Veure Ducat de Gandia і 1481
1485
;Països Catalans.
Veure Ducat de Gandia і 1485
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Ducat de Gandia і 1497
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ducat de Gandia і 1748
Vegeu també
Ducats d'Espanya
- Duc de Cardona
- Ducat d'Abrantes
- Ducat d'Alba de Tormes
- Ducat d'Alburquerque
- Ducat d'Alcalá de los Gazules
- Ducat d'Aliaga i Castellot
- Ducat d'Almodóvar del Río
- Ducat d'Arcos
- Ducat d'Escalona
- Ducat d'Híxar
- Ducat d'Osuna
- Ducat de Badajoz
- Ducat de Baena
- Ducat de Benavent
- Ducat de Berwick
- Ducat de Cadis
- Ducat de Camiña
- Ducat de Cantàbria
- Ducat de Fernandina
- Ducat de Frías
- Ducat de Franco
- Ducat de Gandia
- Ducat de Lécera
- Ducat de Lerma
- Ducat de Lugo
- Ducat de Mandas y Villanueva
- Ducat de Maqueda
- Ducat de Maura
- Ducat de Medina-Sidonia
- Ducat de Medinaceli
- Ducat de Montblanc
- Ducat de Primo de Rivera
- Ducat de Rubí
- Ducat de Santisteban del Puerto
- Ducat de Sessa
- Ducat de Sogorb
- Ducat de Somma
- Ducat de Suárez
- Ducat de Veragua
- Ducat de Vilafermosa
- Ducat de la Torre
- Senyoriu de Villena
- Xèrica
També conegut com Duc de Gandía, Ducs de Gandia.