Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfons X de Castella

Índex Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

88 les relacions: Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Alfons de la Cerda, Alfons III de Portugal, Algarve, Algesires, Andalusia, Beatriu de Castella i de Guzmán, Cadis, Cantigas de Santa María, Castellà, Catedral de Valladolid, Concejo de la Mesta, Crónica general e grand estoria, Cristià, Elisabet Beatriu de Suàbia, Escola de traductors de Toledo, Estret de Gibraltar, Ferran de la Cerda, Ferran III de Castella, Gallec, Guerra de l'Estret, Guillem V de Montferrat, Jaume el Conqueridor, Josep Alcoverro i Amorós, Jueus, Llatí, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Llista de reis de Lleó, Lluís IX de França, Maria Guillén de Guzmán, Monestir de Santa María de Las Huelgas, Mudèjar, Musulmà, Navarra, NO-DO, Orde de Santa Maria d'Espanya, Pere el Gran, Rabat, Reforma ortogràfica, Regne de Castella, Regne de Múrcia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç IV de Castella, Senyoria de Biscaia, Setge de Sevilla (1247-1248), Sevilla, Tarifa, Taules de Toledo, Toledo, ..., Tractat d'Ágreda (1281), Valladolid, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, 1221, 1240, 1242, 1247, 1248, 1249, 1252, 1253, 1254, 1255, 1257, 1258, 1260, 1262, 1264, 1265, 1266, 1272, 1273, 1275, 1280, 1282, 1283, 1284, 1295, 1296, 1300, 1303, 1319, 1892, 23 de novembre, 26 de novembre, 4 d'abril, 8 de novembre. Ampliar l'índex (38 més) »

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).

Nou!!: Alfons X de Castella і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq · Veure més »

Alfons de la Cerda

Alfons de la Cerda (1270 - 1333), fou el fill gran de  Ferran de la Cerda i de la seva esposa Blanca de França.

Nou!!: Alfons X de Castella і Alfons de la Cerda · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal el de Boulogne (Coïmbra 1210 - íd. 1279), rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: Alfons X de Castella і Alfons III de Portugal · Veure més »

Algarve

L'Algarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.

Nou!!: Alfons X de Castella і Algarve · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras, de l'àrab الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ, literalment "l'Illa Verda") és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Algesires · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Alfons X de Castella і Andalusia · Veure més »

Beatriu de Castella i de Guzmán

Beatriu de Castella Beatriu de Castella (1242 - 1303), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1253-1279).

Nou!!: Alfons X de Castella і Beatriu de Castella i de Guzmán · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Cadis · Veure més »

Cantigas de Santa María

Alfons X el savi amb la seva cort poètic-musical Les Cantigas de Santa María d'Alfons X el Savi és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).

Nou!!: Alfons X de Castella і Cantigas de Santa María · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Alfons X de Castella і Castellà · Veure més »

Catedral de Valladolid

La Catedral de Valladolid és un temple catòlic situat a la ciutat de Valladolid amb categoria de catedral, seu l'Arxidiòcesi de Valladolid.

Nou!!: Alfons X de Castella і Catedral de Valladolid · Veure més »

Concejo de la Mesta

L'Honrado Concejo de la Mesta de pastores era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna.

Nou!!: Alfons X de Castella і Concejo de la Mesta · Veure més »

Crónica general e grand estoria

Manuscrit de la ''Crònica general e grand estoria'' (còdex de l'Escorial) d'Alfons X el Savi.La Crónica general e grand estoria és una obra inacabada d'Alfons X el Savi on explica la història del món des dels seus inicis fins al regnat del monarca.

Nou!!: Alfons X de Castella і Crónica general e grand estoria · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Alfons X de Castella і Cristià · Veure més »

Elisabet Beatriu de Suàbia

Elisabet Beatriu de Suàbia Beatriu de Suàbia (Ducat de Suàbia, ~1202 - Toro, 1235) fou reina consort de Castella i Lleó (1220-1235).

Nou!!: Alfons X de Castella і Elisabet Beatriu de Suàbia · Veure més »

Escola de traductors de Toledo

Catedral de Toledo La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles XII i XIII, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica.

Nou!!: Alfons X de Castella і Escola de traductors de Toledo · Veure més »

Estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar (en àrab مضيق جبل طارق, Madiq Jabal Tàriq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Alfons X de Castella і Estret de Gibraltar · Veure més »

Ferran de la Cerda

Ferran de la Cerda (1255 - Ciudad Real 1275), infant de Castella.

Nou!!: Alfons X de Castella і Ferran de la Cerda · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Alfons X de Castella і Ferran III de Castella · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Gallec · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Alfons X de Castella і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guillem V de Montferrat

Guillem V de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1136 al 1191.

Nou!!: Alfons X de Castella і Guillem V de Montferrat · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons X de Castella і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Josep Alcoverro i Amorós

Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys (Baix Ebre), 1835 - Madrid, desembre de 1908) va ser un escultor català establert a Madrid, on va realitzar la major part de la seva obra.

Nou!!: Alfons X de Castella і Josep Alcoverro i Amorós · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Alfons X de Castella і Jueus · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Alfons X de Castella і Llatí · Veure més »

Llista de reis de Castella

Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV. Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Alfons X de Castella і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Lleó

Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.

Nou!!: Alfons X de Castella і Llista de reis de Lleó · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Alfons X de Castella і Lluís IX de França · Veure més »

Maria Guillén de Guzmán

Maria Guillén de Guzmán (v 1205 - 1262). Fou la primera esposa de l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi, fill de Ferran III de Castella i d'Elisabet Beatriu de Suàbia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Maria Guillén de Guzmán · Veure més »

Monestir de Santa María de Las Huelgas

El claustre romànic anomenat ''Las claustrillas'' El Reial monestir de Las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.

Nou!!: Alfons X de Castella і Monestir de Santa María de Las Huelgas · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons X de Castella і Mudèjar · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Alfons X de Castella і Musulmà · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Alfons X de Castella і Navarra · Veure més »

NO-DO

El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales), No-Do o nodo, era un noticiari setmanal del règim dictatorial franquista que precedia obligatòriament a les pel·lícules projectades als cinemes espanyols entre 1942 i 1976, i de forma voluntària fins al 1981.

Nou!!: Alfons X de Castella і NO-DO · Veure més »

Orde de Santa Maria d'Espanya

LOrde de Santa Maria d'Espanya o Orde de l'Estrella fou un orde militar naval creada pel rei Alfons X de Castella en 1272.

Nou!!: Alfons X de Castella і Orde de Santa Maria d'Espanya · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Alfons X de Castella і Pere el Gran · Veure més »

Rabat

Rabat (en àrab, الرباط, ar-Rabāṭ o ar-Ribāṭ, berber ⴻⵔⵔⴱⴰⵟ) és la capital del Regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.

Nou!!: Alfons X de Castella і Rabat · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Alfons X de Castella і Reforma ortogràfica · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Alfons X de Castella і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: Alfons X de Castella і Regne de Múrcia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Alfons X de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: Alfons X de Castella і Sanç IV de Castella · Veure més »

Senyoria de Biscaia

Armes primitives de la casa d'Haro,http://www.grandesp.org.uk grandesp.org.uk titulars de la senyoria de Biscaia entre el segle XI i segle XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: Alfons X de Castella і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de la reconquesta.

Nou!!: Alfons X de Castella і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Alfons X de Castella і Sevilla · Veure més »

Tarifa

Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.

Nou!!: Alfons X de Castella і Tarifa · Veure més »

Taules de Toledo

Les Taules de Toledo és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques elaborades abans de 1069 per l'astrònom Azarquiel.

Nou!!: Alfons X de Castella і Taules de Toledo · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Alfons X de Castella і Toledo · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1281)

El Tractat d'Ágreda de 1281 fou signat els dies 27 i 28 de març entre el comte-rei Pere el Gran i el castellà Alfons X al Campillo i Ágreda.

Nou!!: Alfons X de Castella і Tractat d'Ágreda (1281) · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Alfons X de Castella і Valladolid · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (Saragossa, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1300) fou infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: Alfons X de Castella і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Alfons X de Castella і Violant d'Hongria · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1221 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1240 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1242 · Veure més »

1247

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1247 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1248 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1249 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1252 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1253 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1254 · Veure més »

1255

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1255 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1257 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1258 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1260 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1262 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1264 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1265 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1266 · Veure més »

1272

L'any 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1272 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1273 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1275 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1280 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1283 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1284 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1295 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1296 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1300 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1303 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1319 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Alfons X de Castella і 1892 · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons X de Castella і 23 de novembre · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons X de Castella і 26 de novembre · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons X de Castella і 4 d'abril · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons X de Castella і 8 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfons X, Alfons X el Savi, Alfons el Savi, Alfonso X, Infant Alfons de Castella.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »