Taula de continguts
113 les relacions: Aforisme, Agatodèmon (geògraf), Alexandria, Almagest, Almanac, Analema, Antiguitat tardana, Apol·loni de Perge, Aràbia, Aristòtil, Aristotelisme, Aristoxen de Tarant, Astrònom, Astrolabi, Astrologia, Astronomia, Astronomia babilònica, Àfrica, Àrab, Biblioteca d'Alexandria, Calendari, Canop, Carl Benjamin Boyer, Catàleg d'estels, Cercle polar, Color, Constel·lació, Coordenades geogràfiques, Cosmologia, Deferent, Eclipsi, Ecumene, Edat mitjana, Egipte, Epicicle, Epistemologia, Eratòstenes, Escala pitagòrica, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Fortunatae insulae, Geografia, Geographia, Gerard de Cremona, Grau sexagesimal, Grec antic, Harmonia de les esferes, Harmonices Mundi, Helictita, Heró d'Alexandria, Hiparc de Nicea, ... Ampliar l'índex (63 més) »
- Astrònoms de l'antiga Grècia
- Geògrafs de l'antiga Grècia
- Geògrafs romans
- Matemàtics egipcis
Aforisme
Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.
Veure Claudi Ptolemeu і Aforisme
Agatodèmon (geògraf)
Agatodèmon (en Agathodaemon) fou un geògraf grec natiu d'Alexandria.
Veure Claudi Ptolemeu і Agatodèmon (geògraf)
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Claudi Ptolemeu і Alexandria
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Claudi Ptolemeu і Almagest
Almanac
Primer número del Calendari dels Pagesos (1861), exemple d'almanac. Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d'alguns temes determinats, ordenats en un calendari.
Veure Claudi Ptolemeu і Almanac
Analema
Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de «vuit» tombat, per a un observador en l'hemisferi nord. L'analema (del grec ἀνάλημμα «pedestal d'un rellotge de sol»), és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.
Veure Claudi Ptolemeu і Analema
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Claudi Ptolemeu і Antiguitat tardana
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Veure Claudi Ptolemeu і Apol·loni de Perge
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Claudi Ptolemeu і Aràbia
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Claudi Ptolemeu і Aristòtil
Aristotelisme
Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.
Veure Claudi Ptolemeu і Aristotelisme
Aristoxen de Tarant
Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.
Veure Claudi Ptolemeu і Aristoxen de Tarant
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Claudi Ptolemeu і Astrònom
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Claudi Ptolemeu і Astrolabi
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Claudi Ptolemeu і Astrologia
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Claudi Ptolemeu і Astronomia
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Veure Claudi Ptolemeu і Astronomia babilònica
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Claudi Ptolemeu і Àfrica
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Claudi Ptolemeu і Àrab
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Claudi Ptolemeu і Biblioteca d'Alexandria
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Veure Claudi Ptolemeu і Calendari
Canop
Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.
Veure Claudi Ptolemeu і Canop
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Claudi Ptolemeu і Carl Benjamin Boyer
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Veure Claudi Ptolemeu і Catàleg d'estels
Cercle polar
A la Terra, els cercles polars són els paral·lels que es troben a les latituds 66º 33' 39" N (cercle polar àrtic) i 66º 33' 39" S (cercle polar antàrtic).
Veure Claudi Ptolemeu і Cercle polar
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Claudi Ptolemeu і Color
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Claudi Ptolemeu і Constel·lació
Coordenades geogràfiques
date.
Veure Claudi Ptolemeu і Coordenades geogràfiques
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Claudi Ptolemeu і Cosmologia
Deferent
Ptolemeu per a explicar el moviment aparent dels planetes des de la Terra. El planeta es mou sobre l'epicicle (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el '''deferent''' (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l''''equant'''.
Veure Claudi Ptolemeu і Deferent
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Claudi Ptolemeu і Eclipsi
Ecumene
Reconstrucció del mapa de l'ecumene d'Heròdot, circa 450 aC Lecumene és el conjunt del món conegut per una cultura.
Veure Claudi Ptolemeu і Ecumene
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Claudi Ptolemeu і Edat mitjana
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Claudi Ptolemeu і Egipte
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Veure Claudi Ptolemeu і Epicicle
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Claudi Ptolemeu і Epistemologia
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Claudi Ptolemeu і Eratòstenes
Escala pitagòrica
L'escala pitagòrica va ser construïda pels pitagòrics quan van descobrir la consonància i la relació matemàtica senzilla entre la quinta i l'octava.
Veure Claudi Ptolemeu і Escala pitagòrica
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Veure Claudi Ptolemeu і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Fortunatae insulae
Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.
Veure Claudi Ptolemeu і Fortunatae insulae
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Claudi Ptolemeu і Geografia
Geographia
Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del.
Veure Claudi Ptolemeu і Geographia
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Veure Claudi Ptolemeu і Gerard de Cremona
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Claudi Ptolemeu і Grau sexagesimal
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Claudi Ptolemeu і Grec antic
Harmonia de les esferes
Gravat italià del 1495 amb Apol·lo, les Muses, les esferes planetàries i elements musicals. L'harmonia de les esferes o musica universalis és una antiga teoria d'origen pitagòric basada en la idea que l'univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes es regeix segons proporcions musicals; les distàncies entre planetes correspondrien, segons aquesta teoria, als intervals musicals.
Veure Claudi Ptolemeu і Harmonia de les esferes
Harmonices Mundi
Harmonices mundi (L'harmonia dels mons, 1619) és un llibre escrit per l'astònom Johannes Kepler (1571–1630) a la ciutat de Linz.
Veure Claudi Ptolemeu і Harmonices Mundi
Helictita
Helictites, amb macarrons i estalactites, a la cova Vallina, Astúries Una helictita és un tipus d'espeleotema que es forma als sostres de les coves amb un creixement erràtic i, aparentment, a l'atzar.
Veure Claudi Ptolemeu і Helictita
Heró d'Alexandria
Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.
Veure Claudi Ptolemeu і Heró d'Alexandria
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Veure Claudi Ptolemeu і Hiparc de Nicea
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Claudi Ptolemeu і Hispània
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Claudi Ptolemeu і Història de l'Iran
Història del nombre π
El nombre π (pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemàtica.
Veure Claudi Ptolemeu і Història del nombre π
Horòscop
EUA). Horòscop és un mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Veure Claudi Ptolemeu і Horòscop
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Claudi Ptolemeu і Ibn al-Hàytham
Il·lusió lunar
S'anomena il·lusió lunar al fenomen pel qual la Lluna (i també el Sol), depenent de si la seva posició està propera al zenit o de l'horitzó, sembla de diferent grandària encara que no hi ha causes físiques, astronòmiques o òptiques que expliquin aquesta diferència amb exactitud, per la qual cosa avui en dia les seves possibles explicacions segueixen en discussió.
Veure Claudi Ptolemeu і Il·lusió lunar
Illes Shetland
Les Illes Shetland són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades entre les Illes Fèroe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya.
Veure Claudi Ptolemeu і Illes Shetland
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Claudi Ptolemeu і Imperi Romà
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Claudi Ptolemeu і Johannes Kepler
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Claudi Ptolemeu і La Meca
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Claudi Ptolemeu і Latitud
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Claudi Ptolemeu і Línia equatorial
Llibre d'òptica
Portada del text en llatí ''Opticae Thesaurus'', que inclou el ''Llibre d'òptica'' dIbn al-Tàrafa, mostrant l'arc de Sant Martí, l'ús d'espills parabòlics per incendiar vaixells, la distorsió de les imatges causada per la refracció en l'aigua, i altres efectes òptics El Llibre d'òptica (o) és un tractat en set volums sobre òptica i sobre altres camps del saber, escrit per l'estudiós medieval Ibn al-Tàrafa (965– c.1040).
Veure Claudi Ptolemeu і Llibre d'òptica
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Claudi Ptolemeu і Llum
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Claudi Ptolemeu і Magnitud aparent
Mapa
Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.
Veure Claudi Ptolemeu і Mapa
Mapa topogràfic
corbes de nivell. Topografia del Mont Logan, Quebec, Canadà Un mapa topogràfic és un mapa amb informació bàsica d’un territori que també serveix de base per a elaborar la cartografia temàtica.
Veure Claudi Ptolemeu і Mapa topogràfic
Mapamundi de Ptolemeu
XV, on es pot observar '' Sina '' (Xina) a l'extrem dret, més enllà de l'illa de '' Taprobane '' (Sri Lanka, de mida descomunal) i la '' Aurea Chersonesus '' (la península del sud-est asiàtic). est i Sud-est Asiàtic pertanyent al mapamundi de Ptolemeu, amb el golf de l'Ganges (Badia de Bengala) a l'esquerra, la península del sud-est asiàtic al centre, i el mar de la Xina Meridional a la dreta, a més de '' Sina '' (Xina).
Veure Claudi Ptolemeu і Mapamundi de Ptolemeu
Marí de Tir
Marí de Tir (en llatí Marinus, en grec antic Μαρῖνος) fou un geògraf grec natural de Tir que vivia a la meitat del.
Veure Claudi Ptolemeu і Marí de Tir
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Claudi Ptolemeu і Matemàtiques
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Veure Claudi Ptolemeu і Matemàtiques de l'antiga Grècia
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Claudi Ptolemeu і Música
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Claudi Ptolemeu і Mecànica celeste
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Claudi Ptolemeu і Metafísica
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Claudi Ptolemeu і Model heliocèntric
Nomenclàtor
Nomenclàtor. França segle XVII Un nomenclàtor és una llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d'un territori, dels socis d'una societat, de la terminologia d'una ciència determinada, etc.
Veure Claudi Ptolemeu і Nomenclàtor
Numerologia
Base numerològica La numerologia és una creença que afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida física o amagar missatges reveladors.
Veure Claudi Ptolemeu і Numerologia
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Claudi Ptolemeu і Oceà Atlàntic
Octava (música)
Octava justa do-do En música, una octava és l'interval que separa dos sons les freqüències dels quals estan en relació de dos a un.
Veure Claudi Ptolemeu і Octava (música)
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Claudi Ptolemeu і Península Ibèrica
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Veure Claudi Ptolemeu і Pitagòrics
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Claudi Ptolemeu і Planeta
Planetari mecànic
Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.
Veure Claudi Ptolemeu і Planetari mecànic
Planudes
Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.
Veure Claudi Ptolemeu і Planudes
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Claudi Ptolemeu і Plató
Plató de Tívoli
Plató de Tívoli o Plato Tiburtinus va ser un traductor d'obres matemàtiques i astronòmiques del, presumiblement italià.
Veure Claudi Ptolemeu і Plató de Tívoli
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Veure Claudi Ptolemeu і Platonisme
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Veure Claudi Ptolemeu і Pol celeste
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Veure Claudi Ptolemeu і Positivisme
Projecció cartogràfica
Diverses projeccions. Una projecció cartogràfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és geosferica, sobre un mapa, que és una superfície plana.
Veure Claudi Ptolemeu і Projecció cartogràfica
Pseudoepígraf
Un pseudoepígraf és una obra d'autoria falsament atribuïda.
Veure Claudi Ptolemeu і Pseudoepígraf
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Claudi Ptolemeu і Psicologia
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Claudi Ptolemeu і Reflexió
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Claudi Ptolemeu і Refracció
Rellotge de sol
Rellotge de sol de la Casa Barbey (la Garriga) la Vall d'Albaida) Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries.
Veure Claudi Ptolemeu і Rellotge de sol
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Claudi Ptolemeu і Renaixement
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Claudi Ptolemeu і República Popular de la Xina
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Veure Claudi Ptolemeu і Retrogradació dels planetes
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Veure Claudi Ptolemeu і Revolució científica
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Claudi Ptolemeu і Ruta de la seda
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Claudi Ptolemeu і Sicília
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Claudi Ptolemeu і Sistema de coordenades
Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.
Veure Claudi Ptolemeu і Teó d'Alexandria (astrònom)
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Claudi Ptolemeu і Teologia
Teoria de la música
Iubal, Pitàgores i Filolau fent investigacions teòriques, en un gravat en fusta de Franchinus Gaffurius, ''Theorica musicæ'' (1492). La teoria de la música és la branca de les ciències de la música que es dedica a l'estudi del llenguatge musical.
Veure Claudi Ptolemeu і Teoria de la música
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Claudi Ptolemeu і Teoria geocèntrica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Claudi Ptolemeu і Terra
Tetrabiblos
El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1).
Veure Claudi Ptolemeu і Tetrabiblos
Tetracord
Tradicionalment un tetracord és una sèrie de quatre sons per graus conjunts, de manera que la distància que hi ha entre el més agut i el més greu és un interval de quarta justa; són dos sons les freqüències dels quals es troben en una proporció de 4:3.
Veure Claudi Ptolemeu і Tetracord
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Claudi Ptolemeu і Trigonometria
100
; Països Catalans.
Veure Claudi Ptolemeu і 100
170
El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Claudi Ptolemeu і 170
85
El 85 (LXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Claudi Ptolemeu і 85
Vegeu també
Astrònoms de l'antiga Grècia
- Aglaonice
- Agrippa (astrònom)
- Anaximandre
- Andronic de Cirros
- Apol·loni de Perge
- Arat
- Aristarc de Samos
- Arrià (astrònom)
- Autòlic de Pítana
- Bió d'Abdera
- Cal·lip de Cízic
- Claudi Ptolemeu
- Cleòmedes (escriptor)
- Cleostrat de Tenedos
- Conó de Samos
- Ecfant de Siracusa
- Eratòstenes
- Esporos de Nicea
- Eudox de Cnidos
- Filip d'Opunt
- Gemí de Rodes
- Hàrpal (astrònom)
- Hípsicles
- Heraclides Pòntic
- Hicetes (filòsof)
- Hiparc de Nicea
- Menelau d'Alexandria
- Metó (astrònom)
- Oenopides
- Píteas
- Posidoni
- Sosígenes (filòsof)
- Tales de Milet
- Teó d'Alexandria (astrònom)
- Teodosi de Bitínia
- Timocaris d'Alexandria
- Veti Valent
Geògrafs de l'antiga Grècia
- Agatàrquides
- Agatèmer
- Andròstenes de Tasos
- Apel·las de Cirene
- Aristobul de Cassandrea
- Arquelau (geògraf)
- Artemidor d'Efes
- Autòlic de Pítana
- Claudi Ptolemeu
- Corneli Alexandre Polihistor
- Damastes (historiador)
- Deímac
- Demodamant
- Dicearc de Messana
- Dionisi de Bizanci
- Eratòstenes
- Escílax de Carianda
- Escimne de Quios
- Estàfil de Nàucratis
- Estrabó
- Geògrafs grecoromans
- Hecateu
- Heliodor (historiador)
- Hiparc de Nicea
- Isidor de Càrax
- Marí de Tir
- Megàstenes
- Pàtrocles de Macedònia
- Píteas
- Pausànias (geògraf)
- Polemó (geògraf)
- Posidoni
- Pseudo-Escimne
- Teòfil (historiador)
- Timòstenes
- Zenó de Rodes
Geògrafs romans
- Alipi d'Antioquia
- Claudi Ptolemeu
- Estrabó
- Gai Juli Solí
- Geògrafs grecoromans
- Isidor de Càrax
- Licini Mucià
- Marí de Tir
- Pausànias (geògraf)
- Plini el Vell
- Pomponi Mela
- Silvi Polemi
Matemàtics egipcis
- Claudi Ptolemeu
- Diofant d'Alexandria
També conegut com Claudi Ptolomeu, Claudi Tolomeu, Ptolemeu, Ptolemeu, Claudi, Ptolomeu, Tolemeu, Tolomeu.