Comunicació

1054 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia de Montecassino, Absolutisme, Acta Sanctorum, Adolf Hitler, Adrià I, Adrià II, Adrià III, Adrià IV, Adrià V, Adrià VI, Agapit II, Agnus Dei, Aistulf, Alberic II, Alboí, Aleix I Comnè, Alemany, Alexandre II (papa), Alexandre III (papa), Alexandre IV, Alexandre V, Alexandre VI, Alexandre VII, Alexandre VIII, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alliberament de Roma, Alps, Alta edat mitjana, Amèrica, Anaclet, Anastasi I (papa), Anastasi I Dicor, Anatòlia, Anglaterra, Anglicanisme, Anni sacri, Antic Règim, Antic règim a França, Anticrist, Antiga basílica de Sant Pere, Antipapa, Antonio Rosmini, Apòstol, Apocrisiari, Apostasia, Argentina, Arianisme, Aristotelisme, ..., Armada Invencible, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbat de Tessalònica, Arquebisbe, Arquitectura del Renaixement, Arxiducat d'Àustria, Arxiu Secret del Vaticà, Assís, Assemblea Nacional (França), Assumpció de Maria, Atalaric, Ateisme, Atenàgores (patriarca), Augustin Bea, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Àntim, Àustria, Baptisme, Basílica de Constantí de Trèveris, Basílica de Saint-Denis, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Maria Major, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica de Santa Sabina, Basili II Bulgaròctonos, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lepant (1571), Batalla del Pont Milvi, Bàrbar, Bèlgica, Bíblia, Beat, Belisari, Benet II, Benet IX, Benet VI, Benet VII, Benet X (antipapa), Benet XI, Benet XII, Benet XIII, Benet XIII (papa), Benet XIV, Benet XV, Benet XVI, Benito Mussolini, Bernat de Claravall, Biblioteca Vaticana, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Ieper, Bisbat de Roma, Bisbat de Tarassona, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Bisbe diocesà, Bisbes de Roma sota Constantí I, Bizanci, Bloc de l'Est, Bonifaci VI, Bonifaci VII, Bonifaci VIII, Breviari, Butlla, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calendari julià, Calixt I, Calixt III, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de Polònia, Canceller d'Alemanya, Canonització, Cant gregorià, Capitalisme, Carbonaris, Cardenal, Cardenal de la corona, Cardenal-nebot, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI de França, Carloman I, Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica, Castedat, Castell de Peníscola, Catarisme, Caterina d'Aragó, Caterina de Siena, Caterina de Vadstena, Catolicisme, Cèsar Borja, Cúria Pontifícia, Celestí IV, Centesimus annus, Cesaropapisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Circ de Neró, Cisma, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Climent I, Climent II, Climent III, Climent IV, Climent IX, Climent VII, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Climent X, Climent XI, Climent XII, Climent XIII, Climent XIV, Codi de dret canònic, Col·lació, Col·legi Cardenalici, Coleta de Corbie, Colonització espanyola d'Amèrica, Companyia de Jesús, Comtat de Flandes, Comtat de Savoia, Comunió i Alliberament, Comunisme, Concili, Concili Cadavèric, Concili d'Arle del 314, Concili de Clarmont (1095), Concili de Constança, Concili de Constantinoble II, Concili de Constantinoble III, Concili de Pisa, Concili de Sàrdica, Concili de Trento, Concili de Trullo, Concili de Viena, Concili del Laterà III, Concili del Laterà V, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conciliarisme, Conclave, Conclave de 1304–05, Conclave de 1378, Conclave de 1404, Conclave de 1799–1800, Conclave de 1846, Conclave de 1903, Conclave de 1914, Conclave de 1939, Conclave de 1958, Conclave de 1978 (octubre), Concordat, Concordat de Worms, Concordat del 1801, Confederació de Polònia i Lituània, Conferència episcopal, Congrés de Viena, Congregació, Congregació de la doctrina de la Fe, Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, Conquesta feudal hispànica, Conquesta normanda d'Anglaterra, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Consistori papal, Consistoris de Pau VI, Consistoris de Pius XII, Constantí el Gran i el cristianisme, Constantí I el Gran, Constantí IV Pogonat, Constitució civil del clergat, Consumisme, Contrareforma, Corneli (papa), Cornelius Jansen, Corona de Carlemany, Corona de Castella i Lleó, Corona de Napoleó, Coronació de Napoleó I, Coronació papal, Correu, Corrupció, Credo, Crescenzi, Crida universal a la santedat, Crisma, Crismó, Cristòfor Colom, Cristianisme occidental, Cristianisme oriental, Croada Albigesa, Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, Cum occasione, Dalai-lama, Damas I, Dècada del 1640, Dècada del 1770, Dècada del 1780, Dècada del 1960, Decretals de Gregori IX, Decretals pseudo-isidorianes, Democràcia, Democràcia cristiana, Deodat I, Desideri d'Ístria, Diaca, Diòcesi, Dicasteri, Dictatus Papae, Dieta de Nuremberg, Dinastia Capet, Diumenge de Rams, Divorci, Doctor de l'Església, Doctrina de l'Església Catòlica, Doctrina social de Pius XII, Dogma, Domènec de Guzmán, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Donatisme, Dret, Dret canònic, Dreta, Ducat, Ducat de Parma, Ducat de Roma, Ducat de Savoia, Dux bellorum, Ecumenisme, Edicte de Milà, El papat durant l'era de les Revolucions, Eleccions papals abans del 1059, Elisabet I d'Anglaterra, Emperador, Emperador dels francesos, Encarnació, Encíclica, Enciclopèdia Catòlica, Enllumenat de gas, Enric IV de França, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VIII d'Anglaterra, Erasme de Rotterdam, Ercole Consalvi, Escolàstica, Escut pontifici, Església (institució), Església catòlica a França, Església catòlica a l'Índia, Església Catòlica Armènia, Església catòlica durant el nazisme, Església Catòlica Melquita, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Estat (política), Estat del benestar, Estat nació, Estat sobirà, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Esteve IV, Esteve IX, Esteve V, Eucaristia, Eugeni I, Eugeni II, Eugeni IV, Eugenio Zolli, Eusebi de Nicomèdia, Evangelii praecones, Exarcat de Ravenna, Excomunió, Existencialisme, Exsurge Domine, Família Borja, Família Colonna, Fèlix I, Fèlix III, Fèlix IV, Feixisme, Felip d'Alençon, Felip II de Borgonya, Felip IV de França, Felip Neri, Felip V d'Espanya, Flavi Claudi Constantí, Florí, Foci I de Constantinoble, Formós, Fra Angelico, Francesc (papa), Francesc d'Assís, Francesc I d'Àustria, Francesc I de França, Francesc Josep I d'Àustria, Francesco Chieregati, Francesco Pacelli, Francs, Franz von Papen, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaeta, Gai (papa), Gal·licanisme, Galileo Galilei, Gasparo Contarini, Güelfs i gibel·lins, General superior de la Companyia de Jesús, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gerard de Groote, Gian Lorenzo Bernini, Girolamo Savonarola, Giulio Raimondo Mazzarino, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Mazzini, Gran Cisma d'Orient, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Gregori el Gran, Gregori II (papa), Gregori IX, Gregori V, Gregori VI, Gregori VII, Gregori VIII, Gregori X, Gregori XIII, Gregori XV, Gregori XVI, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Vietnam, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-prussiana, Guerra Gòtica (535-554), Guerres arabo-romanes, Guillem d'Occam, Guillem I d'Aquitània, Gulag, Heer, Henry Edward Manning, Heretgia, Hinduisme, Hipòstasi (filosofia), Història del papat (1048-1257), Hodegetria, Hohenstaufen, Holocaust, Honori II, Honori III, Honori IV, Humanae Vitae, Humbert de Silva Candida, Humiliació de Canossa, Hussites, Iconoclàstia, Idolatria, Ignasi d'Antioquia, Ignasi de Loiola, Ignasi I, Il·lustració, Immaculada Concepció, Immanuel Kant, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, In Coena Domini, In hoc signo vinces, In nomine Domini, Index Librorum Prohibitorum, Indiferentisme, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Innocenci I, Innocenci II, Innocenci III, Innocenci IV, Innocenci V, Innocenci VI, Innocenci VIII, Innocenci X, Innocenci XI, Innocenci XII, Innocenci XIII, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisició medieval, Interdicte venecià, Isidor de Sevilla, Islam, Israel, Ius exclusivae, Jacques-Louis David, Jansenisme, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean-Sifrein Maury, Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Armengol (bisbe), Joan Borja i Catanei, Joan el Caçador, Joan I de Berry, Joan IX, Joan Pau I, Joan Pau II, Joan XI, Joan XIV, Joan XIX, Joan XV, Joan XVII, Joan XVIII, Joan XXI, Joan XXII, Joan XXIII, Joan XXIII de Pisa, Jofré de Borja, Josep Bonaparte, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph de Maistre, Jove Itàlia, Jubileu, Judaisme, Juli II, Juli III, Julià de Mèdici, Justí I el Vell, Justinià I, Justinià II Rinotmet, Karl Rahner, La Ciutat del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial, Laïcisme, Laudato si', Lech Wałęsa, Legació apostòlica de Bolonya, Legació apostòlica de Ravenna, Legacions papals, Legió de Crist, Leonid Bréjnev, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Libri Carolini, Licini I, Lira italiana, Litúrgia cristiana, Llarga Guerra Turca, Llatí, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó X, Lleó XII, Lleó XIII, Llibertat de culte, Lliga Santa (1571), Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de papes sexualment actius, Llista de primers ministres d'Itàlia, Lliurea, Llombardia, Llorenç antipapa, Llorenç el Magnífic, Lluís el Pietós, Lluís I d'Orleans, Lluís II d'Itàlia, Lluís XIV de França, Lluís XVI de França, Lluita de les Investidures, Longobards, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Louis Antoine de Noailles, Luci III, Lucrècia Borja, Ludovico Antonio Muratori, Ludwig Kaas, Luitprand, Maçoneria, Magisteri de l'Església, Magistrat, Maniqueisme, Marí I, Marí II, Marc I (papa), Marcel I, Mare de Déu, Maria de Luna, Mariologia catòlica, Marsili de Pàdua, Martí l'Humà, Martí Luter, Martí V, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Mater et Magistra, Materialisme, Matrimoni civil, Maximilià Enric de Baviera, Màrtir cristià, Mèdici, Mecenatge, Metròpoli de Corint, Metropolità, Mezzogiorno, Michael von Faulhaber, Michelangelo Buonarroti, Mikhaïl Gorbatxov, Miquel Cerulari, Missa, Missa pretridentina, Missal Romà, Mit brennender Sorge, Mitjà de comunicació de masses, Modernisme (filosofia), Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia de Juliol, Monarquia hereditària, Monofisisme, Monotelisme, Mort a la foguera, Motu proprio, Museus Vaticans, Napoleó Bonaparte, Nepotisme, Neutralitat, Niccolò Coscia, Nikita Khrusxov, Nom papal, Nomenament papal, Non abbiamo bisogno, Normands, Nostra Aetate, Notre-Dame de París, Nou Món, Nunciatura Apostòlica a Alemanya, Obelisc, Odoacre, Opus Dei, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde monàstic, Orde sacerdotal, Orvieto, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó III del Sacre Imperi, Pacem in Terris, Pactes del Laterà, Paganisme, Palau del Laterà, Palau del Quirinal, Palau dels Papes, Paolo Dezza, Papa, Papa Agapit I, Papa Agató, Papa Alexandre I, Papa Anastasi II, Papa Anastasi III, Papa Anastasi IV, Papa Anicet, Papa Anter, Papa Benet I, Papa Benet III, Papa Benet IV, Papa Benet V, Papa Bonifaci I, Papa Bonifaci II, Papa Bonifaci III, Papa Bonifaci IV, Papa Bonifaci IX, Papa Bonifaci V, Papa Calixt II, Papa Celestí I, Papa Celestí V, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Conó, Papa Constantí, Papa Damas II, Papa Deodat II, Papa Dionís, Papa Donus, Papa Eleuteri, Papa Esteve, Papa Esteve I, Papa Esteve III, Papa Esteve VI, Papa Esteve VII, Papa Esteve VIII, Papa Eugeni II, Papa Eugeni III, Papa Eusebi, Papa Eutiquià, Papa Evarist, Papa Fabià, Papa Gregori III, Papa Gregori IV, Papa Gregori VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Gregori XIV, Papa Higini, Papa Hilari, Papa Honori I, Papa Hormisdes, Papa Innocenci III, Papa Innocenci IX, Papa Innocenci VII, Papa Joan I, Papa Joan II, Papa Joan III, Papa Joan IV, Papa Joan V, Papa Joan VI, Papa Joan VII, Papa Joan VIII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Joan XIII, Papa Juli I, Papa Landó, Papa Liberi, Papa Lleó I, Papa Lleó II, Papa Lleó IV, Papa Lleó V, Papa Lleó VI, Papa Lleó VII, Papa Lleó VIII, Papa Lleó XI, Papa Lli, Papa Luci I, Papa Luci II, Papa Marcel II, Papa Marcel·lí, Papa Martí I, Papa Martí IV, Papa Melquíades, Papa Nicolau V, Papa Pau I, Papa Pau II, Papa Pau IV, Papa Pelagi II, Papa Pius I, Papa Poncià, Papa Sabinià, Papa Símmac, Papa Severí, Papa Silveri, Papa Simplici, Papa Sirici, Papa Sisini, Papa Sixt I, Papa Sixt II, Papa Sixt III, Papa Soter, Papa Telèsfor, Papa Teodor I, Papa Teodor II, Papa Urbà I, Papa Urbà IV, Papa Urbà V, Papa Valentí, Papa Vigili, Papa Vitalià, Papa Zacaries, Papa Zòsim, Papa Zeferí, Papat bizantí, Papat d'Avinyó, Papat d'Orvieto, Papat de Perusa, Papat de Viterbo, Papat franc, Papat ostrogot, Papat Reformista, Papat renaixentista, Papat tusculà, París, Parma, Partit de Centre (Alemanya), Partit Popular Italià (1919), Pasqua (festivitat), Pasqua de Resurrecció, Pasqual II, Pasquier Quesnel, Pastor d'Hermas, Patriarca, Patriarca d'Alexandria, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Patriarca Llatí d'Alexandria, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Pau de Tars, Pau III, Pau V, Pau VI, Pelagi I, Pellegrino Rossi, Península Itàlica, Pere de Luxemburg, Pere el Cerimoniós, Persecució religiosa al Bloc de l'Est, Perusa, Petite Église, Piacenza, Pietro Gasparri, Pipí I el Breu, Pius II, Pius III, Pius IV, Pius IX, Pius V, Pius VI, Pius VII, Pius VIII, Pius X, Pius XI, Pius XII, Pius XII i l'Holocaust, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Poder temporal, Poder temporal i poder espiritual, Polònia, Poligenisme, Populorum Progressio, Pornocràcia, Potències Centrals, Praeclara gratulationis publicae, Príncep elector, Príncep-bisbe, Prússia, President del Consell de Ministres de l'URSS, Prevere, Primacia de Simó Pere, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Primera Guerra Mundial, Primers set concilis ecumènics, Primus inter pares, Priscil·lianisme, Prosquinesi, Protestantisme, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Qüestió dels Tres Capítols, Qüestió Romana, Quadragesimo Anno, Quanta Cura, Raó, Racisme, Raffaello Sanzio, Ravenna, Ròmul Augústul, Reaccionari, Redemptor Hominis, Reforma Protestant, Reggio de l'Emília, Reginald Pole, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Baviera, Regne de Déu (cristianisme), Regne de França, Regne de Hannover, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Portugal, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de València, Regne dels ostrogots, Rei d'Itàlia, Reichskonkordat, Reichswehr, Reims, Relacions internacionals, Religió, Renaixement, República d'Itàlia, República de Florència, República de Venècia, República Popular d'Albània, República Popular de Bulgària, República Popular de la Xina, República romana (segle XIX), República Socialista de Romania, Rerum Ecclesiae, Rerum Novarum, Revolució Francesa, Ritu romà, Roma, Romanticisme, Romà (papa), Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrament, Sagrat Cor de Jesús, Sales de Rafael, Salzburg, Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Marc de Roma, Sant Pere, Sant Sergi I, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Santa Sofia (Istanbul), Saqueig de Roma (1527), Sínode, Sínode de Frankfurt, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Secularització, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segon Concili de Nicea, Seminari, Sergi I, Sergi I de Constantinoble, Seu vacant, Sicília, Silvestre I, Silvestre II, Silvestre III, Simó de Cramaud, Simfonia (teologia), Simonia, Sindicat, Sisena Croada, Sixt IV, Sixt V, Socialisme, Sodalitium Pianum, Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Solidarność, Solideu, Suïssa, Superstició, Supressió de la Companyia de Jesús, Sutri, Syllabus Errorum, Tíber, Te Deum, Teòdat, Teodoric el Gran, Teologia, Teologia de l'alliberament, Tercer Reich, Terra Santa, Teutberga, Thomas Wolsey, Tolerància religiosa, Tomàs d'Aquino, Tomba de Sant Pere, Tomisme, Tractat de Tolentino, Tractat de Versalles, Tractat dels Pirineus, Tradicionalisme catòlic, Transamund II, Trento, Triatge, Tribunal de la Rota Romana, Trieste, Turó Vaticà, Ubi primum (Benet XIV), Ultramuntanisme, Unificació italiana, Unigenitus, Universitat d'Orleans, Universitat de París, Universitat de Roma La Sapienza, Universitat de Tolosa, Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg, Universitat Pontifícia Urbana, Urbà VI, Urbà VII, Urbà VIII, Urbi et orbi, Ursulina de Parma, Valença, Víctor I, Víctor II, Víctor III, Víctor Manuel II, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia, Viatges apostòlics de Joan Pau II, Vicariat, Vicariat apostòlic, Visites pastorals del Papa Pau VI, Viterbo, Vulgata, Wilhelm Emmanuel von Ketteler, Will Durant, Xamanisme, Zenó, 1012, 1048, 1049, 1054, 1058, 1059, 107, 1077, 1085, 1179, 1227, 1231, 1241, 1257, 1294, 1300, 1331, 1336, 1378, 1379, 1387, 1396, 1409, 1414, 1417, 1420, 1423, 1453, 1492, 150, 1517, 1527, 1545, 1582, 1620, 1627, 1664, 1700, 1768, 1770, 1773, 1784, 1799, 1860, 1870, 1926, 1929, 1978, 310, 313, 343, 379, 382, 476, 484, 498, 530, 532, 536, 537, 569, 574, 638, 692, 726, 728, 738, 751, 752, 754, 756, 772, 774, 787, 794, 799, 814, 858, 863, 867, 872, 904, 962, 964. Ampliar l'índex (1004 més) » « Shrink índex

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Història del papat і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Montecassino

puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.

Nou!!: Història del papat і Abadia de Montecassino · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història del papat і Absolutisme · Veure més »

Acta Sanctorum

Acta Sanctorum (IANUARIUS 1643) LActa Sanctorum, o actes dels sants, és una publicació començada el 1643 per Jean Bolland i continuada pels bol·landistes, dedicada a estudiar i a editar críticament les vides dels sants de l'antiguitat i de l'edat mitjana, per l'ordre dels dies de l'any en què és celebrada llur festa.

Nou!!: Història del papat і Acta Sanctorum · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Història del papat і Adolf Hitler · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.

Nou!!: Història del papat і Adrià I · Veure més »

Adrià II

Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.

Nou!!: Història del papat і Adrià II · Veure més »

Adrià III

Adrià III (Roma, – San Cesario sul Panaro, avui a la província de Mòdena, 17 de setembre de 885) fou Papa de Roma del 884 al 885.

Nou!!: Història del papat і Adrià III · Veure més »

Adrià IV

de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.

Nou!!: Història del papat і Adrià IV · Veure més »

Adrià V

Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.

Nou!!: Història del papat і Adrià V · Veure més »

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Història del papat і Adrià VI · Veure més »

Agapit II

Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Agapit II · Veure més »

Agnus Dei

En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.

Nou!!: Història del papat і Agnus Dei · Veure més »

Aistulf

Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Nou!!: Història del papat і Aistulf · Veure més »

Alberic II

Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.

Nou!!: Història del papat і Alberic II · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.

Nou!!: Història del papat і Alboí · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Nou!!: Història del papat і Aleix I Comnè · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Història del papat і Alemany · Veure més »

Alexandre II (papa)

Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Nou!!: Història del papat і Alexandre II (papa) · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Història del papat і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alexandre IV

Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.

Nou!!: Història del papat і Alexandre IV · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: Història del papat і Alexandre V · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Història del papat і Alexandre VI · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Història del papat і Alexandre VII · Veure més »

Alexandre VIII

Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.

Nou!!: Història del papat і Alexandre VIII · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Història del papat і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Història del papat і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alliberament de Roma

Lalliberament de Roma va ser un dels principals episodis de la campanya italiana de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història del papat і Alliberament de Roma · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Història del papat і Alps · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Història del papat і Alta edat mitjana · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història del papat і Amèrica · Veure més »

Anaclet

Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.

Nou!!: Història del papat і Anaclet · Veure més »

Anastasi I (papa)

Anastasi I va ser papa de l'Església Catòlica entre el 399 i 401.

Nou!!: Història del papat і Anastasi I (papa) · Veure més »

Anastasi I Dicor

Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.

Nou!!: Història del papat і Anastasi I Dicor · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Història del papat і Anatòlia · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història del papat і Anglaterra · Veure més »

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Història del papat і Anglicanisme · Veure més »

Anni sacri

Anni sacri és una encíclica del papa Pius XII sobre un programa de lluita contra l'ateisme.

Nou!!: Història del papat і Anni sacri · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Història del papat і Antic Règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Història del papat і Antic règim a França · Veure més »

Anticrist

Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.

Nou!!: Història del papat і Anticrist · Veure més »

Antiga basílica de Sant Pere

Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Història del papat і Antipapa · Veure més »

Antonio Rosmini

Antonio Rosmini, de nom complet Antonio Francesco Davide Ambrogio Rosmini Serbati (24 de març de 1797, Rovereto - † 1 de juliol de 1855, Stresa), fou un sacerdot, pensador i filòsof italià, fundador de la congregació clerical Instituto della carità.

Nou!!: Història del papat і Antonio Rosmini · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Història del papat і Apòstol · Veure més »

Apocrisiari

Un apocrisiari, la forma llatinitzada de apokrisiarios (ἀποκρισιάριος), era un alt representant diplomàtic durant el final de l'edat Antiga i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і Apocrisiari · Veure més »

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Història del papat і Apostasia · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Història del papat і Argentina · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història del papat і Arianisme · Veure més »

Aristotelisme

Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Nou!!: Història del papat і Aristotelisme · Veure més »

Armada Invencible

La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.

Nou!!: Història del papat і Armada Invencible · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir

Restes de l'antiga Nikòpol. Larquebisbat de Nicòpolis de l'Epir (llatí: Archidioecesis Nicopolitana in Epiro) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquebisbat de Tessalònica

Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Història del papat і Arquebisbe · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Història del papat і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història del papat і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Arxiu Secret del Vaticà

Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »

Assís

Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: Història del papat і Assís · Veure més »

Assemblea Nacional (França)

L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.

Nou!!: Història del papat і Assemblea Nacional (França) · Veure més »

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Història del papat і Assumpció de Maria · Veure més »

Atalaric

Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.

Nou!!: Història del papat і Atalaric · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Història del papat і Ateisme · Veure més »

Atenàgores (patriarca)

Estàtua en honor d'Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.

Nou!!: Història del papat і Atenàgores (patriarca) · Veure més »

Augustin Bea

Augustin Bea, SJ (28 de maig de 1881 - 16 de novembre de 1968), va ser un sacerdot jesuïta alemany i erudit de la Pontifícia Universitat Gregoriana especialitzada en estudis bíblics i en arqueologia bíblica.

Nou!!: Història del papat і Augustin Bea · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Història del papat і Avinyó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Història del papat і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Àntim

Àntim (en Anthimus, en Ἀνθίμος) era bisbe de Trebisonda al Pont.

Nou!!: Història del papat і Àntim · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història del papat і Àustria · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Baptisme · Veure més »

Basílica de Constantí de Trèveris

La Basílica de Constantí de Trèveris (Konstantinsbasilika en alemany), anomenada també Aula Palatina, és una construcció de maons de planta rectangular, datada l'any 310 i situada a la ciutat de Trèveris, Alemanya.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Constantí de Trèveris · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Basílica de San Lorenzo fuori le mura

San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.

Nou!!: Història del papat і Basílica de San Lorenzo fuori le mura · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basílica de Santa Sabina

Interior de '''Santa Sabina''' Santa Sabina all'Aventino és una basílica de Roma construïda al sobre el turó de l'Aventí i dedicada a santa Sabina.

Nou!!: Història del papat і Basílica de Santa Sabina · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Història del papat і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història del papat і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Història del papat і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Història del papat і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Història del papat і Bàrbar · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Història del papat і Bèlgica · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Bíblia · Veure més »

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Història del papat і Beat · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Història del papat і Belisari · Veure més »

Benet II

Benet II (Roma,? - 7 de maig de 685), va ser el 81è Papa de l'Església Catòlica del 684 al 685.

Nou!!: Història del papat і Benet II · Veure més »

Benet IX

Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.

Nou!!: Història del papat і Benet IX · Veure més »

Benet VI

Benet VI (Roma, ? – juny de 974) va ser Papa de l'Església Catòlica del 19 de gener del 973 fins a la seva mort, el juny de 974.

Nou!!: Història del papat і Benet VI · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Història del papat і Benet VII · Veure més »

Benet X (antipapa)

Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.

Nou!!: Història del papat і Benet X (antipapa) · Veure més »

Benet XI

Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.

Nou!!: Història del papat і Benet XI · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Història del papat і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Història del papat і Benet XIII · Veure més »

Benet XIII (papa)

Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.

Nou!!: Història del papat і Benet XIII (papa) · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Història del papat і Benet XIV · Veure més »

Benet XV

Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.

Nou!!: Història del papat і Benet XV · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Història del papat і Benet XVI · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Història del papat і Benito Mussolini · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Història del papat і Bernat de Claravall · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Història del papat і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Ieper

Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: Història del papat і Bisbat d'Ieper · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Història del papat і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Tarassona

El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.

Nou!!: Història del papat і Bisbat de Tarassona · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Història del papat і Bisbe · Veure més »

Bisbe (Església Catòlica)

Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.

Nou!!: Història del papat і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »

Bisbe diocesà

Un bisbe diocesà, dins de les diverses tradicions cristianes, és un bisbe o arquebisbe encarregat de la cura pastoral d'una diòcesi o arxidiòcesi.

Nou!!: Història del papat і Bisbe diocesà · Veure més »

Bisbes de Roma sota Constantí I

''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Història del papat і Bizanci · Veure més »

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Nou!!: Història del papat і Bloc de l'Est · Veure més »

Bonifaci VI

Bonifaci VI (Roma, 806 - 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896.

Nou!!: Història del papat і Bonifaci VI · Veure més »

Bonifaci VII

Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.

Nou!!: Història del papat і Bonifaci VII · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història del papat і Bonifaci VIII · Veure més »

Breviari

Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.

Nou!!: Història del papat і Breviari · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Història del papat і Butlla · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Història del papat і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Història del papat і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Història del papat і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Història del papat і Calendari julià · Veure més »

Calixt I

Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.

Nou!!: Història del papat і Calixt I · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Història del papat і Calixt III · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: Història del papat і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya de Polònia

La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història del papat і Campanya de Polònia · Veure més »

Canceller d'Alemanya

El Kanzler (Canceller) ha estat tradicionalment la denominació del Cap de govern d'Alemanya.

Nou!!: Història del papat і Canceller d'Alemanya · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Història del papat і Canonització · Veure més »

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і Cant gregorià · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història del papat і Capitalisme · Veure més »

Carbonaris

Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.

Nou!!: Història del papat і Carbonaris · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Història del papat і Cardenal · Veure més »

Cardenal de la corona

Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.

Nou!!: Història del papat і Cardenal de la corona · Veure més »

Cardenal-nebot

Un cardenal-nebot és un cardenal elevat per un papa que és el seu oncle, o, de manera general, un parent.

Nou!!: Història del papat і Cardenal-nebot · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història del papat і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història del papat і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: Història del papat і Carles VI de França · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Història del papat і Carloman I · Veure més »

Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica

Els casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica són una sèrie d'acusacions, investigacions, judicis i condemnes de crims d'abusos sexuals contra infants comesos per preveres, monges i membres d'ordes catòlics contra nens i joves.

Nou!!: Història del papat і Casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica · Veure més »

Castedat

Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.

Nou!!: Història del papat і Castedat · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Història del papat і Castell de Peníscola · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Història del papat і Catarisme · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: Història del papat і Caterina d'Aragó · Veure més »

Caterina de Siena

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Història del papat і Caterina de Siena · Veure més »

Caterina de Vadstena

Caterina de Suècia o de Vadstena (Suècia, ca. 1331 - Vadstena, 24 de març de 1381) va ser una religiosa i mística sueca, monja de l'Orde del Santíssim Salvador.

Nou!!: Història del papat і Caterina de Vadstena · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història del papat і Catolicisme · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.

Nou!!: Història del papat і Cèsar Borja · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Cúria Pontifícia · Veure més »

Celestí IV

Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.

Nou!!: Història del papat і Celestí IV · Veure més »

Centesimus annus

Centesimus annus (en llatí "El Centenari") és una encíclica que va escriure el papa Joan Pau II el 1991 en el centenari de la Rerum novarum, una encíclica publicada pel papa Lleó XIII el 1891.

Nou!!: Història del papat і Centesimus annus · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Història del papat і Cesaropapisme · Veure més »

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).

Nou!!: Història del papat і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »

Circ de Neró

El Circ de Neró o Circ de Calígula va ser un circ a l'antiga Roma, situat principalment a l'actual Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Circ de Neró · Veure més »

Cisma

obra.

Nou!!: Història del papat і Cisma · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Història del papat і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Història del papat і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Climent I · Veure més »

Climent II

Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.

Nou!!: Història del papat і Climent II · Veure més »

Climent III

Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Nou!!: Història del papat і Climent III · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Història del papat і Climent IV · Veure més »

Climent IX

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.

Nou!!: Història del papat і Climent IX · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Història del papat і Climent VII · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Història del papat і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Nou!!: Història del papat і Climent VIII · Veure més »

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Nou!!: Història del papat і Climent X · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Història del papat і Climent XI · Veure més »

Climent XII

Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).

Nou!!: Història del papat і Climent XII · Veure més »

Climent XIII

Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.

Nou!!: Història del papat і Climent XIII · Veure més »

Climent XIV

Climent XIV és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.

Nou!!: Història del papat і Climent XIV · Veure més »

Codi de dret canònic

El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.

Nou!!: Història del papat і Codi de dret canònic · Veure més »

Col·lació

La col·lació, en dret de successions, consisteix en una operació que, en els casos establerts per la llei, cal dur a terme en el procés de fer els càlculs per a la partició d'una herència i la determinació de la part d'aquesta que han de rebre els diferents cohereus.

Nou!!: Història del papat і Col·lació · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Coleta de Corbie

Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.

Nou!!: Història del papat і Coleta de Corbie · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Història del papat і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història del papat і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Història del papat і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Història del papat і Comtat de Savoia · Veure més »

Comunió i Alliberament

Comunió i Alliberament és una organització de l'Església Catòlica creada pel sacerdot i teòleg Luigi Giussani a Itàlia l'any 1954.

Nou!!: Història del papat і Comunió i Alliberament · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història del papat і Comunisme · Veure més »

Concili

Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.

Nou!!: Història del papat і Concili · Veure més »

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Nou!!: Història del papat і Concili Cadavèric · Veure més »

Concili d'Arle del 314

El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.

Nou!!: Història del papat і Concili d'Arle del 314 · Veure més »

Concili de Clarmont (1095)

El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.

Nou!!: Història del papat і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Història del papat і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Constantinoble II

El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.

Nou!!: Història del papat і Concili de Constantinoble II · Veure més »

Concili de Constantinoble III

El tercer concili de Constantinoble va ser una reunió eclesiàstica convocada el 680 per Constantí IV per refutar el monotelisme.

Nou!!: Història del papat і Concili de Constantinoble III · Veure més »

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Nou!!: Història del papat і Concili de Pisa · Veure més »

Concili de Sàrdica

El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.

Nou!!: Història del papat і Concili de Sàrdica · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Història del papat і Concili de Trento · Veure més »

Concili de Trullo

El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.

Nou!!: Història del papat і Concili de Trullo · Veure més »

Concili de Viena

El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.

Nou!!: Història del papat і Concili de Viena · Veure més »

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Nou!!: Història del papat і Concili del Laterà III · Veure més »

Concili del Laterà V

''Bulla monitorii et declarationis'' El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església.

Nou!!: Història del papat і Concili del Laterà V · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Història del papat і Concili ecumènic · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Història del papat і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història del papat і Concili Vaticà II · Veure més »

Conciliarisme

El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.

Nou!!: Història del papat і Conciliarisme · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Història del papat і Conclave · Veure més »

Conclave de 1304–05

El Conclave de 1304–05 es va convocar després de la mort del Papa Benet XI i va ser un dels conclaves més llargs de la història.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1304–05 · Veure més »

Conclave de 1378

El conclave de 1378 va ser la causa immediata del Cisma d'Occident a l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1378 · Veure més »

Conclave de 1404

El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1404 · Veure més »

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1799–1800 · Veure més »

Conclave de 1846

El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1846 · Veure més »

Conclave de 1903

El Conclave papal de juliol de 1903 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Lleó XIII el 20 de juliol de 1903.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1903 · Veure més »

Conclave de 1914

El Conclave papal d'agost de 1914 va ser un conclave convocat després de la mort del papa sant Pius X el 20 d'agost de 1914.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1914 · Veure més »

Conclave de 1939

El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1939 · Veure més »

Conclave de 1958

A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1958 · Veure més »

Conclave de 1978 (octubre)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.

Nou!!: Història del papat і Conclave de 1978 (octubre) · Veure més »

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Concordat · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Història del papat і Concordat de Worms · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Història del papat і Concordat del 1801 · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Història del papat і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Conferència episcopal

La Conferència Episcopal o Conferència Nacional de Bisbes, dins de l'Església Catòlica, és una institució de caràcter permanent, que consisteix en l'assemblea dels bisbes d'una nació o territori determinat, que exerceixen units algunes funcions pastorals respecte dels fidels del seu territori, per promoure conforme a la norma del dret el major bé que l'Església proporciona als homes, sobretot mitjançant formes i maneres d'apostolat convenientment acomodats a les peculiars circumstàncies de temps i de lloc.

Nou!!: Història del papat і Conferència episcopal · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història del papat і Congrés de Viena · Veure més »

Congregació

Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit.

Nou!!: Història del papat і Congregació · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: Història del papat і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Congregació per a l'Evangelització dels Pobles

El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.

Nou!!: Història del papat і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història del papat і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta normanda d'Anglaterra

La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Història del papat і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »

Conquesta normanda del Mezzogiorno

La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.

Nou!!: Història del papat і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »

Consistori papal

Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.

Nou!!: Història del papat і Consistori papal · Veure més »

Consistoris de Pau VI

El Papa Pau VI Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinars públics per la creació de nous cardenals presidits pel papa Pau VI, amb la indicació de tots els cardenals creats (143 cardenals, en 6 consistors, provinents de 52 països); entre els que estan els seus tres immediats successors al soli de Pere, els Papes Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI.

Nou!!: Història del papat і Consistoris de Pau VI · Veure més »

Consistoris de Pius XII

El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà. Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.

Nou!!: Història del papat і Consistoris de Pius XII · Veure més »

Constantí el Gran i el cristianisme

''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història del papat і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.

Nou!!: Història del papat і Constantí IV Pogonat · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Història del papat і Constitució civil del clergat · Veure més »

Consumisme

Exemple de xocolates amb un excessiu empaquetat El consumisme és un corrent econòmic fonamentat en l'increment infinit de consum de béns.

Nou!!: Història del papat і Consumisme · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història del papat і Contrareforma · Veure més »

Corneli (papa)

Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Corneli (papa) · Veure més »

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Nou!!: Història del papat і Cornelius Jansen · Veure més »

Corona de Carlemany

''Corona del Tresor de Saint-Denys'' per Bernard de Montfaucon. Segle XVIII Les corones de Carlemany fan referència a dues corones que servien per la coronació de reis i reines de França.

Nou!!: Història del papat і Corona de Carlemany · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història del papat і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corona de Napoleó

La corona de Napoleó va ser una corona de coronació fabricada per a Napoleó i utilitzada en la seva coronació com a emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804.

Nou!!: Història del papat і Corona de Napoleó · Veure més »

Coronació de Napoleó I

La coronació de Napoleó com a emperador dels francesos va tenir lloc el diumenge 2 de desembre de 1804 (11 Frimari, any XIII segons el calendari republicà francès) a Notre-Dame de Paris.

Nou!!: Història del papat і Coronació de Napoleó I · Veure més »

Coronació papal

arxiudata.

Nou!!: Història del papat і Coronació papal · Veure més »

Correu

Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.

Nou!!: Història del papat і Correu · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història del papat і Corrupció · Veure més »

Credo

El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

Nou!!: Història del papat і Credo · Veure més »

Crescenzi

Escut d'armes de la família '''Crescenzi''' Els Crescenzi són una família senyorial, establerta a Roma des del començament del, i que governà la ciutat efectivament i l'elecció dels pontífexs fins a principis del.

Nou!!: Història del papat і Crescenzi · Veure més »

Crida universal a la santedat

La crida universal a la santedat és un ensenyament de l'Església catòlica romana, segons el qual totes les persones són cridades a ser santes i es basa en Mateu 5:48: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».

Nou!!: Història del papat і Crida universal a la santedat · Veure més »

Crisma

Gerra de vidre que conté crisma. El vidre té gravades les lletres SC referents a ''sanctum chrisma''. El crisma (Paraula grega que literalment significa "unció"), també anomenada mirra (myron), "oli d'unció sagrada", o "oli consagrat", és un oli consagrat utilitzat en l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa Oriental, la Comunió Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església Apostòlica Armenia, l'Església Assíria Oriental, i l'Església Luterana Nòrdica, en l'administració d'alguns sagraments i funcions eclesiàstiques.

Nou!!: Història del papat і Crisma · Veure més »

Crismó

Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.

Nou!!: Història del papat і Crismó · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història del papat і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristianisme occidental

El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).

Nou!!: Història del papat і Cristianisme occidental · Veure més »

Cristianisme oriental

El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.

Nou!!: Història del papat і Cristianisme oriental · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Història del papat і Croada Albigesa · Veure més »

Culte de la Raó i de l'Ésser suprem

Festa de l'Ésser Suprem, 1794. Museu Carnavalet, París El culte de la raó, el culte de l'ésser suprem, o el teofilantropisme són, a França, un conjunt d'esdeveniments i festes cíviques i religioses que van tindre lloc de finals del 1792 al 1794 (sobretot els anys II i III de la revolució), sovint a instàncies de personalitats anticatòliques.

Nou!!: Història del papat і Culte de la Raó i de l'Ésser suprem · Veure més »

Cum occasione

El "Cum occasione" va ser una butlla papal emesa per Innocenci X, el juny 9, 1653.

Nou!!: Història del papat і Cum occasione · Veure més »

Dalai-lama

Dalai-lama ("oceà de saviesa" en mongol; de dalai, 'oceà', i lama, 'mestre espiritual') és el títol de l'autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà.

Nou!!: Història del papat і Dalai-lama · Veure més »

Damas I

Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Història del papat і Damas I · Veure més »

Dècada del 1640

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і Dècada del 1640 · Veure més »

Dècada del 1770

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і Dècada del 1770 · Veure més »

Dècada del 1780

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і Dècada del 1780 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història del papat і Dècada del 1960 · Veure més »

Decretals de Gregori IX

''Decretales'' de Gregori IX, vers 1290, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Les Decretals de Gregori IX (llatí: Decretales Gregorii IX), també anomenades col·lectivament Liber extra, són una font important del dret canònic medieval.

Nou!!: Història del papat і Decretals de Gregori IX · Veure més »

Decretals pseudo-isidorianes

Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.

Nou!!: Història del papat і Decretals pseudo-isidorianes · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Història del papat і Democràcia · Veure més »

Democràcia cristiana

La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.

Nou!!: Història del papat і Democràcia cristiana · Veure més »

Deodat I

Deodat I (Roma, ? - id. 618) fou un prevere romà, Papa entre 615 i 618.

Nou!!: Història del papat і Deodat I · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Història del papat і Desideri d'Ístria · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Història del papat і Diaca · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Història del papat і Diòcesi · Veure més »

Dicasteri

Dicasteri (del Grec δικαστήριον;, jutjat de dret, de δικάστης;, jutge/jurat) és un Italianisme que a vegades s'utilitzava per referir-se als Departaments de la Cúria Romana.

Nou!!: Història del papat і Dicasteri · Veure més »

Dictatus Papae

Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.

Nou!!: Història del papat і Dictatus Papae · Veure més »

Dieta de Nuremberg

Les Dietes de Nuremberg, també anomenades Dietes Imperials de Nuremberg, van tenir lloc en diferents moments entre l'edat mitjana i el.

Nou!!: Història del papat і Dieta de Nuremberg · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Història del papat і Dinastia Capet · Veure més »

Diumenge de Rams

Palmons a la processó de Diumenge de Rams de la Confraria de l'Entrada de Saragossa, abril del 2007. En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams (ant. rampalm) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.

Nou!!: Història del papat і Diumenge de Rams · Veure més »

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Nou!!: Història del papat і Divorci · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: Història del papat і Doctor de l'Església · Veure més »

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »

Doctrina social de Pius XII

Pius XII La doctrina social del papa Pius XII fa referència a encícliques, constitucions apostòliques i discursos del papa Pius XII sobre qüestions no teològiques relacionades amb la medicina, la ciència, l'educació, la justícia social, la família i la sexualitat i les ocupacions.

Nou!!: Història del papat і Doctrina social de Pius XII · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Història del papat і Dogma · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: Història del papat і Domènec de Guzmán · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Història del papat і Donació de Pipí · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.

Nou!!: Història del papat і Donatisme · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Història del papat і Dret · Veure més »

Dret canònic

El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Història del papat і Dret canònic · Veure més »

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Nou!!: Història del papat і Dreta · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Història del papat і Ducat · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Història del papat і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Roma

El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).

Nou!!: Història del papat і Ducat de Roma · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història del papat і Ducat de Savoia · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Història del papat і Dux bellorum · Veure més »

Ecumenisme

Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.

Nou!!: Història del papat і Ecumenisme · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història del papat і Edicte de Milà · Veure més »

El papat durant l'era de les Revolucions

La història moderna del papat es basa en les dues més grans deposicions de propietats papals de la seva història, derivades dels francesos i de la seva propagació a Europa, incloent Itàlia.

Nou!!: Història del papat і El papat durant l'era de les Revolucions · Veure més »

Eleccions papals abans del 1059

Fabià fou un repudiat seleccionat com a bisbe perquè un colom es va posar sobre seu, aquesta és la primera referència històrica sobre el mètode de successió papal. Les eleccions papals abans del 1059 es feien sense un procés fixat.

Nou!!: Història del papat і Eleccions papals abans del 1059 · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Història del papat і Emperador · Veure més »

Emperador dels francesos

Emperador dels francesos (francès: Empereur des Français) va ser el monarca del Primer Imperi francès i el Segon Imperi francès.

Nou!!: Història del papat і Emperador dels francesos · Veure més »

Encarnació

Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.

Nou!!: Història del papat і Encarnació · Veure més »

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Història del papat і Encíclica · Veure més »

Enciclopèdia Catòlica

LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.

Nou!!: Història del papat і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »

Enllumenat de gas

Fanal de gas a Wrocław. L'enllumenat de gas és una tecnologia utilitzada per produir llum a partir d'un combustible gasós incloent l'hidrogen, el metà, el propà, el butà, l'acetilè o l'etilè.

Nou!!: Història del papat і Enllumenat de gas · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Història del papat і Enric IV de França · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Història del papat і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.

Nou!!: Història del papat і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Nou!!: Història del papat і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Ercole Consalvi

Ercole Consalvi (Roma, 8 de juny de 1757 - Anzio, 24 de gener de 1824) fou un eclesiàstic i cardenal italià, dos cops secretari d'estat de la Santa Seu, considerat per la historiografia com un dels personatges cabdals no només de la història de l'Església, sinó de la diplomàcia moderna.

Nou!!: Història del papat і Ercole Consalvi · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Escolàstica · Veure més »

Escut pontifici

Lescut pontifici va ser una moneda de curs legal dels Estats pontificis, vigent des del i fins al 1866, quan el papa Pius IX realitzà una reforma monetària per adaptar la unitat del llavors estat de la Ciutat del Vaticà a les condicions de pesos, diàmetres i unitats marcades per la desapareguda Unió monetària llatina i, a l'hora, a les del recent unificat Regne d'Itàlia.

Nou!!: Història del papat і Escut pontifici · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Història del papat і Església (institució) · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Església catòlica a França · Veure més »

Església catòlica a l'Índia

apòstol, va ser reconstruïda al segle XIX, sent un lloc de pelegrinatge ''nasrani'' establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Història del papat і Església catòlica a l'Índia · Veure més »

Església Catòlica Armènia

Seu del Patriarcat de l'església Catòlica Armènia LEsglésia Catòlica Armènia (en armeni: Հայ Կաթողիկե Եկեղեցի) és una de les esglésies catòliques orientals autònomes sui iuris, en plena comunió amb l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Església Catòlica Armènia · Veure més »

Església catòlica durant el nazisme

Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Història del papat і Església catòlica durant el nazisme · Veure més »

Església Catòlica Melquita

L'Església Catòlica Melquita o Església Grega-catòlica Melquita o Església Grega-melquita Catòlica és una de les Esglésies Catòliques Orientals.

Nou!!: Història del papat і Església Catòlica Melquita · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Història del papat і Església Ortodoxa · Veure més »

Esglésies Catòliques Orientals

Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.

Nou!!: Història del papat і Esglésies Catòliques Orientals · Veure més »

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.

Nou!!: Història del papat і Estat (política) · Veure més »

Estat del benestar

L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.

Nou!!: Història del papat і Estat del benestar · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Història del papat і Estat nació · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Història del papat і Estat sobirà · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història del papat і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Història del papat і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Història del papat і Esteve IV · Veure més »

Esteve IX

Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Esteve IX · Veure més »

Esteve V

Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.

Nou!!: Història del papat і Esteve V · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Història del papat і Eucaristia · Veure més »

Eugeni I

Eugeni I (Roma, ? - 657) fou un papa de Roma des del 10 d'agost de 654 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Eugeni I · Veure més »

Eugeni II

* Papa Eugeni II (Roma, ?– 827), Papa de l'Església Catòlica (824 -27).

Nou!!: Història del papat і Eugeni II · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Història del papat і Eugeni IV · Veure més »

Eugenio Zolli

Eugenio Maria Zolli (Brody, 27 de setembre de 1881 – Roma, 2 de març de 1956), nascut Israel Anton Zoller, fou un austrohongarès per naixement i un professor italià de filosofia i autor.

Nou!!: Història del papat і Eugenio Zolli · Veure més »

Eusebi de Nicomèdia

Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.

Nou!!: Història del papat і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »

Evangelii praecones

Evangelii Praecones (Heralds de l'Evangeli) és la vintena encíclica publicada pel Papa Pius XII el 2 de juny de 1951.

Nou!!: Història del papat і Evangelii praecones · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Història del papat і Excomunió · Veure més »

Existencialisme

Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.

Nou!!: Història del papat і Existencialisme · Veure més »

Exsurge Domine

Exsurge Domine (en llatí Aixeca't, Senyor) és una butlla papal feta pública el 15 de juny de 1520 pel papa Lleó X com a resposta als ensenyaments de Martí Luter i les seves 95 tesis, particularment a aquelles que s'oposaven al papat.

Nou!!: Història del papat і Exsurge Domine · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Història del papat і Família Borja · Veure més »

Família Colonna

La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.

Nou!!: Història del papat і Família Colonna · Veure més »

Fèlix I

Fèlix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, després de la mort del Papa Dionís I el 26 de desembre de 268.

Nou!!: Història del papat і Fèlix I · Veure més »

Fèlix III

Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.

Nou!!: Història del papat і Fèlix III · Veure més »

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Nou!!: Història del papat і Fèlix IV · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Història del papat і Feixisme · Veure més »

Felip d'Alençon

Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Història del papat і Felip d'Alençon · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: Història del papat і Felip II de Borgonya · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Història del papat і Felip IV de França · Veure més »

Felip Neri

Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència, el 21 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de 1595.

Nou!!: Història del papat і Felip Neri · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història del papat і Felip V d'Espanya · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Història del papat і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Història del papat і Florí · Veure més »

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Foci I de Constantinoble · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Història del papat і Formós · Veure més »

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Nou!!: Història del papat і Fra Angelico · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Història del papat і Francesc (papa) · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Història del papat і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Història del papat і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Història del papat і Francesc I de França · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Història del papat і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Francesco Chieregati

Francesco Chieregati (1479, Vicenza – 6 de desembre de 1539, Bolonya) va ser un bisbe i nunci papal.

Nou!!: Història del papat і Francesco Chieregati · Veure més »

Francesco Pacelli

Francesco Pacelli (1 de febrer de 1872 - 22 d'abril de 1935) fou un advocat italià i germà gran d'Eugenio Pacelli, que després es convertiria en el papa Pius XII.

Nou!!: Història del papat і Francesco Pacelli · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història del papat і Francs · Veure més »

Franz von Papen

(29 d'octubre de 1879 - 2 de maig de 1969) va ser un polític i diplomàtic alemany de la República de Weimar i del Tercer Reich, les polítiques del qual van ser importants per a ascendir Adolf Hitler al poder.

Nou!!: Història del papat і Franz von Papen · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Història del papat і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història del papat і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Història del papat і Gaeta · Veure més »

Gai (papa)

Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.

Nou!!: Història del papat і Gai (papa) · Veure més »

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Nou!!: Història del papat і Gal·licanisme · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Història del papat і Galileo Galilei · Veure més »

Gasparo Contarini

Gasparo Contarini (16 d'octubre de 1483 – 24 d'agost de 1542) va ser un diplomàtic italià, bisbe de Belluno i cardenal.

Nou!!: Història del papat і Gasparo Contarini · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Història del papat і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

General superior de la Companyia de Jesús

El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes.

Nou!!: Història del papat і General superior de la Companyia de Jesús · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Història del papat і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

Gerard de Groote

Gerhard o Gerard Groote o de Groote (neerlandès: Geert Grote; Deventer, Països Baixos Borgonyons; 1340 – 1384), va ser un diaca neerlandès que va iniciar un nou corrent espiritual en el si del catolicisme, la devotio moderna, i va fundar les Germanes de la Vida Comuna.

Nou!!: Història del papat і Gerard de Groote · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Història del papat і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Nou!!: Història del papat і Girolamo Savonarola · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.

Nou!!: Història del papat і Giuseppe Garibaldi · Veure més »

Giuseppe Mazzini

Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.

Nou!!: Història del papat і Giuseppe Mazzini · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Història del papat і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Història del papat і Gregori II (papa) · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Història del papat і Gregori IX · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Història del papat і Gregori V · Veure més »

Gregori VI

* Papa Gregori VI (Roma, ? – Colònia, 1047), Papa de l'Església Catòlica (1045 -46).

Nou!!: Història del papat і Gregori VI · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Gregori VII · Veure més »

Gregori VIII

Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.

Nou!!: Història del papat і Gregori VIII · Veure més »

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: Història del papat і Gregori X · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Història del papat і Gregori XIII · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Història del papat і Gregori XV · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Història del papat і Gregori XVI · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història del papat і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Nou!!: Història del papat і Guerra del Vietnam · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història del papat і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Història del papat і Guerra franco-prussiana · Veure més »

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Nou!!: Història del papat і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Història del papat і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: Història del papat і Guillem d'Occam · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Història del papat і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història del papat і Gulag · Veure més »

Heer

El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr.

Nou!!: Història del papat і Heer · Veure més »

Henry Edward Manning

Henry Edward Manning (15 de juliol de 1808 - 14 de gener de 1892) va ser un cardenal anglès de l'Església catòlica romana i el segon arquebisbe de Westminster des de 1865 fins a la seva mort el 1892.

Nou!!: Història del papat і Henry Edward Manning · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Història del papat і Heretgia · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Història del papat і Hinduisme · Veure més »

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Nou!!: Història del papat і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »

Història del papat (1048-1257)

La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi.

Nou!!: Història del papat і Història del papat (1048-1257) · Veure més »

Hodegetria

Hodegetria (del grec Ὁδηγήτρια, 'la que mostra el camí') o Nostra Senyora del Camí és el nom que reben unes representacions de la Verge Maria en l'art, especialment dins l'Església Ortodoxa.

Nou!!: Història del papat і Hodegetria · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història del papat і Hohenstaufen · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Història del papat і Holocaust · Veure més »

Honori II

Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.

Nou!!: Història del papat і Honori II · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Història del papat і Honori III · Veure més »

Honori IV

Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.

Nou!!: Història del papat і Honori IV · Veure més »

Humanae Vitae

Humanae Vitae (llatí: Sobre la vida humana) és una encíclica escrita pel papa Pau VI, promulgada el 25 de juliol del 1968.

Nou!!: Història del papat і Humanae Vitae · Veure més »

Humbert de Silva Candida

Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Humbert de Silva Candida · Veure més »

Humiliació de Canossa

Enric IV davant de Gregori VII en Canossa. Obra de Carlo Emanuelle, c. 1630. Humiliació d'Enric IV davant el Papa per demanar-li el seu perdó. Pintura d'Eduard Schwoiser 1852. Humiliació de Canossa, peregrinació de Canossa o penitència de Canossa són denominacions historiogràfiques de l'episodi històric de gener de 1077, que inclou el viatge o peregrinació des d'Espira al castell de Canossa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic per sol·licitar al papa Gregori VII el seu alliberament de l'excomunió, i la humiliació o penitència a la qual va haver de sotmetre's per obtenir-la.

Nou!!: Història del papat і Humiliació de Canossa · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Història del papat і Hussites · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Història del papat і Iconoclàstia · Veure més »

Idolatria

Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.

Nou!!: Història del papat і Idolatria · Veure més »

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.

Nou!!: Història del papat і Ignasi d'Antioquia · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Història del papat і Ignasi de Loiola · Veure més »

Ignasi I

Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Història del papat і Ignasi I · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història del papat і Il·lustració · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Història del papat і Immaculada Concepció · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Història del papat і Immanuel Kant · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Història del papat і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història del papat і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història del papat і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història del papat і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

In Coena Domini

In Coena Domini és una butlla atribuïda al papa Bonifaci VIII que se solia llegir a les esglésies el Dijous Sant que predicava en contra d'heretges, pirates i falsificadors de lletres apostòliques.

Nou!!: Història del papat і In Coena Domini · Veure més »

In hoc signo vinces

Detall de ''La visió de la Creu'', pel taller de Rafael, descrivint la visió de la creu i la llegenda grega "Ἐν τούτῳ νίκα" al cel, abans de la batalla del Pont Milvi. portuguesa del 1721 del regnat de João V. Kallergis brothers. In hoc signo vinces (llatí clàssic:; llatí eclesiàstic) és una frase llatina que significa 'En aquest signe venceràs'.

Nou!!: Història del papat і In hoc signo vinces · Veure més »

In nomine Domini

In nomine Domini (En el nom del Senyor) és una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un cànon del Concili de Roma.

Nou!!: Història del papat і In nomine Domini · Veure més »

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Nou!!: Història del papat і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »

Indiferentisme

Lindiferentisme, en la fe catòlica, és la creença que tenen alguns que csp religió ni filosofia és superior a cap altra.

Nou!!: Història del papat і Indiferentisme · Veure més »

Indulgència

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Nou!!: Història del papat і Indulgència · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Història del papat і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Innocenci I

Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.

Nou!!: Història del papat і Innocenci I · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Història del papat і Innocenci II · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Història del papat і Innocenci III · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Història del papat і Innocenci IV · Veure més »

Innocenci V

Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.

Nou!!: Història del papat і Innocenci V · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Història del papat і Innocenci VI · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Història del papat і Innocenci VIII · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Història del papat і Innocenci X · Veure més »

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Innocenci XI · Veure més »

Innocenci XII

Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.

Nou!!: Història del papat і Innocenci XII · Veure més »

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Nou!!: Història del papat і Innocenci XIII · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història del papat і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història del papat і Inquisició espanyola · Veure més »

Inquisició medieval

El Papa Gregori IX La Inquisició medieval va ser una sèrie d'inquisicions (cossos de l'Església catòlica encarregades de suprimir l'heretgia) a partir de l'any 1184, incloent la Inquisició episcopal (1184-1230) i després la Inquisició papal (1230).

Nou!!: Història del papat і Inquisició medieval · Veure més »

Interdicte venecià

Linterdicte venecià de 1606 i 1607 va ser l'expressió en termes de dret canònic, a través d'un interdicte papal, d'un conflicte diplomàtic i d'un enfrontament entre la cúria papal i la República de Venècia, que va tenir lloc entre el 1605 i el 1607.

Nou!!: Història del papat і Interdicte venecià · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Història del papat і Isidor de Sevilla · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història del papat і Islam · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història del papat і Israel · Veure més »

Ius exclusivae

El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.

Nou!!: Història del papat і Ius exclusivae · Veure més »

Jacques-Louis David

fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.

Nou!!: Història del papat і Jacques-Louis David · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Història del papat і Jansenisme · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: Història del papat і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jean-Sifrein Maury

Jean-Sifrein Maury (26 de juny de 1746 – 10 de maig de 1817) va ser un cardenal francès, arquebisbe de París i anterior bisbe de Montefiascone.

Nou!!: Història del papat і Jean-Sifrein Maury · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Història del papat і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Història del papat і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Armengol (bisbe)

Joan Armengol o Joan Ermengol (?-1408), fou abat del Monestir de Sant Cugat i bisbe de Barcelona (1389-1408).

Nou!!: Història del papat і Joan Armengol (bisbe) · Veure més »

Joan Borja i Catanei

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: Història del papat і Joan Borja i Catanei · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Història del papat і Joan el Caçador · Veure més »

Joan I de Berry

Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.

Nou!!: Història del papat і Joan I de Berry · Veure més »

Joan IX

Joan IX.

Nou!!: Història del papat і Joan IX · Veure més »

Joan Pau I

, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.

Nou!!: Història del papat і Joan Pau I · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Història del papat і Joan Pau II · Veure més »

Joan XI

Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Nou!!: Història del papat і Joan XI · Veure més »

Joan XIV

Joan XIV (Pavia, ? – Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Església Catòlica del 983 al 984.

Nou!!: Història del papat і Joan XIV · Veure més »

Joan XIX

El papa Joan XIX (Assiut, 1855 - ?, 21 de juny de 1942) va ser el 113è Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc, cap de l'Església Ortodoxa Copta.

Nou!!: Història del papat і Joan XIX · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història del papat і Joan XV · Veure més »

Joan XVII

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (Roma, ? - Roma, 6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Església catòlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

Nou!!: Història del papat і Joan XVII · Veure més »

Joan XVIII

Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.

Nou!!: Història del papat і Joan XVIII · Veure més »

Joan XXI

Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.

Nou!!: Història del papat і Joan XXI · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Història del papat і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Història del papat і Joan XXIII · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: Història del papat і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Jofré de Borja

Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncep de Squillace i duc de Cariati, fou un dels membres de la nissaga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.

Nou!!: Història del papat і Jofré de Borja · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història del papat і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Història del papat і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Joseph de Maistre

Joseph de Maistre, comte de Maistre (Chambéry, 1 d'abril de 1753 - Torí, 26 de febrer de 1821), teòric polític i filòsof de Savoia, màxim representant del pensament conservador oposat a les idees de la Il·lustració i la Revolució Francesa.

Nou!!: Història del papat і Joseph de Maistre · Veure més »

Jove Itàlia

La Jove Itàlia (Giovine Italia) va ser un moviment patriòtic italià creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini.

Nou!!: Història del papat і Jove Itàlia · Veure més »

Jubileu

Arquibasílica de Sant Joan de Laterà que commemoren l'obertura i tancament de la Porta Santa per part dels papes Pius XII (jubileu de 1950), Pau VI (jubileu de 1975) i Joan Pau II («Jubileu de la Redempció» de l'any 1983, i el «Gran Jubileu» de l'any 2000). El Jubileu o Any Sant és una celebració que té lloc en diferents esglésies cristianes històriques, particularment l'església catòlica i l'Església Ortodoxa, i que commemora un any sabàtic amb significats particulars.

Nou!!: Història del papat і Jubileu · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Història del papat і Judaisme · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Història del papat і Juli II · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Història del papat і Juli III · Veure més »

Julià de Mèdici

Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.

Nou!!: Història del papat і Julià de Mèdici · Veure més »

Justí I el Vell

Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.

Nou!!: Història del papat і Justí I el Vell · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història del papat і Justinià I · Veure més »

Justinià II Rinotmet

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.

Nou!!: Història del papat і Justinià II Rinotmet · Veure més »

Karl Rahner

Karl Rahner S.J. (5 de març de 1904, Friburg de Brisgòvia, Imperi Alemany - 30 de març de 1984, Innsbruck, Àustria) fou un dels teòlegs catòlics alemanys més importants del.

Nou!!: Història del papat і Karl Rahner · Veure més »

La Ciutat del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial

Membres del 22è Regiment Reial canadenc rebuts en audiència pel papa Pius XII, després de l'Alliberament de Roma.La Ciutat del Vaticà va dur a terme una política de neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, sota el lideratge del papa Pius XII.

Nou!!: Història del papat і La Ciutat del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Història del papat і Laïcisme · Veure més »

Laudato si'

Laudato si (Lloat sigueu) és la segona encíclica del Papa Francesc, que porta per subtítol Sobre la cura de la casa de tots. En aquest document el papa critica el consumisme i desenvolupament irresponsable, i fa una crida per a fer "una reacció global" per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic.

Nou!!: Història del papat і Laudato si' · Veure més »

Lech Wałęsa

, AFI és un polític, sindicalista i activista pels drets humans polonès.

Nou!!: Història del papat і Lech Wałęsa · Veure més »

Legació apostòlica de Bolonya

La legació apostòlica de Bolonya era una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: Història del papat і Legació apostòlica de Bolonya · Veure més »

Legació apostòlica de Ravenna

La legació apostòlica de Ravena va ser una subdivisió administrativa dels Estats Pontificis, establerta al territori de la Romanya amb el motu proprio del papa Pius VII el 6 de juliol de 1816.

Nou!!: Història del papat і Legació apostòlica de Ravenna · Veure més »

Legacions papals

Escut d'armes dels Estats Pontificis. Les Legacions papals, en un sentit territorial, es refereix a certes regions administratives situades nord dels antics Estats Pontificis, i concretament a les ciutats de Bolonya, Ferrara i a la regió històrica de la Romanya.

Nou!!: Història del papat і Legacions papals · Veure més »

Legió de Crist

La Legió de Crist és una congregació religiosa clerical catòlica de dret pontifici fundada el 3 de gener de 1941 a la Ciutat de Mèxic pel sacerdot mexicà Marcial Maciel.

Nou!!: Història del papat і Legió de Crist · Veure més »

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).

Nou!!: Història del papat і Leonid Bréjnev · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Història del papat і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Libri Carolini

Mosaic of the Ark of the Covenant, c. 806 from the oratory at Germigny-des-Prés was built by Bishop Theodulf of Orléans, the probable author of the work. Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), lOpus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades.

Nou!!: Història del papat і Libri Carolini · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Història del papat і Licini I · Veure més »

Lira italiana

La lira italiana (en italià lira, plural lire) va ser la unitat monetària oficial d'Itàlia des del 1861 fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002.

Nou!!: Història del papat і Lira italiana · Veure més »

Litúrgia cristiana

La litúrgia cristiana és un patró per l'adoració recomanada o prescrita per una determinada denominació cristiana.

Nou!!: Història del papat і Litúrgia cristiana · Veure més »

Llarga Guerra Turca

La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.

Nou!!: Història del papat і Llarga Guerra Turca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història del papat і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Història del papat і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Història del papat і Lleó IX · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Història del papat і Lleó X · Veure més »

Lleó XII

Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.

Nou!!: Història del papat і Lleó XII · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Història del papat і Lleó XIII · Veure més »

Llibertat de culte

Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.

Nou!!: Història del papat і Llibertat de culte · Veure més »

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Nou!!: Història del papat і Lliga Santa (1571) · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Història del papat і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista de papes sexualment actius

Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.

Nou!!: Història del papat і Llista de papes sexualment actius · Veure més »

Llista de primers ministres d'Itàlia

Aquesta és una llista de les persones que han ocupat el càrrec de primer ministre italià.

Nou!!: Història del papat і Llista de primers ministres d'Itàlia · Veure més »

Lliurea

Alabarders de la Guàrdia vestint els colors de la Reial lliurea escarlata a la capella de Sant Jordi, castell de Windsor per al servei anual de l'Orde de la lliga ee 2006. Lliurea és el vestit amb colors i adorns distintius que els nobles feien portar als seus criats.

Nou!!: Història del papat і Lliurea · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Història del papat і Llombardia · Veure més »

Llorenç antipapa

L'antipapa Llorenç, també conegut com a Coelius Laurentius (mort el 508), va ser escollit com a alternativa a Símmac I donant lloc a l'anomenat Cisma Laurentià.

Nou!!: Història del papat і Llorenç antipapa · Veure més »

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Nou!!: Història del papat і Llorenç el Magnífic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història del papat і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís I d'Orleans

Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).

Nou!!: Història del papat і Lluís I d'Orleans · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Història del papat і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Història del papat і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història del papat і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història del papat і Longobards · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Història del papat і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Història del papat і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Louis Antoine de Noailles

Louis-Antoine de Noailles (Castell de Peynières, Cros-de-Montvert, 27 de maig de 1651 – París, 4 de maig de 1729) va ser un prelat francès.

Nou!!: Història del papat і Louis Antoine de Noailles · Veure més »

Luci III

Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Luci III · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Història del papat і Lucrècia Borja · Veure més »

Ludovico Antonio Muratori

Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.

Nou!!: Història del papat і Ludovico Antonio Muratori · Veure més »

Ludwig Kaas

Ludwig Kaas (23 de maig de 1881 - 15 d'abril de 1952) va ser un sacerdot catòlic romà i polític del Partit de Centre durant la República de Weimar.

Nou!!: Història del papat і Ludwig Kaas · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Història del papat і Luitprand · Veure més »

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Nou!!: Història del papat і Maçoneria · Veure més »

Magisteri de l'Església

Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.

Nou!!: Història del papat і Magisteri de l'Església · Veure més »

Magistrat

Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.

Nou!!: Història del papat і Magistrat · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Història del papat і Maniqueisme · Veure més »

Marí I

Marí I (Gallese, Viterbo, ? - Roma, 884) fou Papa de Roma de 882 a 884.

Nou!!: Història del papat і Marí I · Veure més »

Marí II

Marí II (Roma, ? - 946) va ser Papa de l'Església Catòlica de 942 a 946.

Nou!!: Història del papat і Marí II · Veure més »

Marc I (papa)

Marc I va ser papa entre el 18 de gener de 336 i el 7 d'octubre de 336.

Nou!!: Història del papat і Marc I (papa) · Veure més »

Marcel I

Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Marcel I · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Història del papat і Mare de Déu · Veure més »

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Nou!!: Història del papat і Maria de Luna · Veure més »

Mariologia catòlica

La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.

Nou!!: Història del papat і Mariologia catòlica · Veure més »

Marsili de Pàdua

Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.

Nou!!: Història del papat і Marsili de Pàdua · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història del papat і Martí l'Humà · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Nou!!: Història del papat і Martí Luter · Veure més »

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Història del papat і Martí V · Veure més »

Massacre del dia de Sant Bartomeu

1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.

Nou!!: Història del papat і Massacre del dia de Sant Bartomeu · Veure més »

Mater et Magistra

Mater et Magistra (llatí per a «Mare i Mestra») és una encíclica escrita pel papa Joan XXIII sobre el tema del cristianisme i progrés social.

Nou!!: Història del papat і Mater et Magistra · Veure més »

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Nou!!: Història del papat і Materialisme · Veure més »

Matrimoni civil

El matrimoni civil és un tipus de matrimoni que es contreu, formalitza i inscriu davant les autoritats civils (registre civil, administració pública, jutges o autoritats municipals) i no davant les autoritats religioses, ni seguint el ritu d'una religió (matrimoni religiós).

Nou!!: Història del papat і Matrimoni civil · Veure més »

Maximilià Enric de Baviera

Maximilià-Enric de Baviera (Múnic, 8 de desembre de 1621 - Bonn, 5 de juny 1688) (en való Miyin-Hinri d'Bavire, en alemany Maximilian Heinrich von Bayern) va ser el príncep-arquebisbe de 1650 a 1688 de Colònia, coadjutor del seu oncle i predecessor Ferdinand de Baviera, de Hildesheim, de Lieja.

Nou!!: Història del papat і Maximilià Enric de Baviera · Veure més »

Màrtir cristià

Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.

Nou!!: Història del papat і Màrtir cristià · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Història del papat і Mèdici · Veure més »

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Nou!!: Història del papat і Mecenatge · Veure més »

Metròpoli de Corint

La Metròpoli de Corint, Sició, Zemenon, Tarsos i Polyphengos (grec: Ιερά Μητρόπολις Κορίνθου, Σικυώνος, Ζεμενού, Ταρσού και Πολυφέγγους) és una seu metropolitana de l'Església de Grècia a Coríntia, Grècia.

Nou!!: Història del papat і Metròpoli de Corint · Veure més »

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Història del papat і Metropolità · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Història del papat і Mezzogiorno · Veure més »

Michael von Faulhaber

Memorial de von Faulhaber al Munich Frauenkirche Michael von Faulhaber (5 de març de 1869 - 12 de juny de 1952) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic de Múnic durant 35 anys, des de 1917 fins a la seva mort el 1952.

Nou!!: Història del papat і Michael von Faulhaber · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Història del papat і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Nou!!: Història del papat і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Miquel Cerulari

Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Miquel Cerulari · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història del papat і Missa · Veure més »

Missa pretridentina

XV La missa pretridentina es refereix a les variants del ritu litúrgic de la missa a Roma abans de 1570, quan, amb la butlla Quo primum, Pius V va decretar que la seva revisió del Missal romà fos obligatori a tota l'Església llatina o occidental, excepte aquells llocs i congregacions que els seus ritus diferents poguessin demostrar una antiguitat de dos-cents anys o més.

Nou!!: Història del papat і Missa pretridentina · Veure més »

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Nou!!: Història del papat і Missal Romà · Veure més »

Mit brennender Sorge

"Mit brennender Sorge..." (alemany "Amb ardent inquietud...") és una Carta encíclica del Papa Pius XI sobre la situació de l'Església a l'Alemanya Nazi, publicada el 14 de març de 1937.

Nou!!: Història del papat і Mit brennender Sorge · Veure més »

Mitjà de comunicació de masses

A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.

Nou!!: Història del papat і Mitjà de comunicació de masses · Veure més »

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del al que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

Nou!!: Història del papat і Modernisme (filosofia) · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Història del papat і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Nou!!: Història del papat і Monarquia de Juliol · Veure més »

Monarquia hereditària

La monarquia hereditària és la forma més comuna de monarquia.

Nou!!: Història del papat і Monarquia hereditària · Veure més »

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Nou!!: Història del papat і Monofisisme · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Història del papat і Monotelisme · Veure més »

Mort a la foguera

Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.

Nou!!: Història del papat і Mort a la foguera · Veure més »

Motu proprio

Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.

Nou!!: Història del papat і Motu proprio · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Història del papat і Museus Vaticans · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història del papat і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nepotisme

Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.

Nou!!: Història del papat і Nepotisme · Veure més »

Neutralitat

La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.

Nou!!: Història del papat і Neutralitat · Veure més »

Niccolò Coscia

Nicolò Paolo Andrea Coscia (Pietradefusi, 25 de gener de 1682 – Nàpols, 8 de febrer de 1755) va ser cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Història del papat і Niccolò Coscia · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Nou!!: Història del papat і Nikita Khrusxov · Veure més »

Nom papal

La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.

Nou!!: Història del papat і Nom papal · Veure més »

Nomenament papal

Pere com el primer papa. El nomenament papal era un mètode medieval per elegir el papa.

Nou!!: Història del papat і Nomenament papal · Veure més »

Non abbiamo bisogno

Non Abbiamo Bisogno (No en tenim necessitat) és una carta encíclica del Papa Pius XI, promulgada el 29 de juny de 1931, escrita en defensa de l'Acció Catòlica italiana després dels intents del règim feixista d'eliminar-la.

Nou!!: Història del papat і Non abbiamo bisogno · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Història del papat і Normands · Veure més »

Nostra Aetate

La declaració Nostra Aetate (en català: El nostre temps) constitueix un dels documents capdavanters del Concili Vaticà II, el contingut tracta sobre les relacions de l'església amb les religions no cristianes.

Nou!!: Història del papat і Nostra Aetate · Veure més »

Notre-Dame de París

upright.

Nou!!: Història del papat і Notre-Dame de París · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Història del papat і Nou Món · Veure més »

Nunciatura Apostòlica a Alemanya

La Nunciatura Apostòlica a Alemanya és un ofici eclesiàstic de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: Història del papat і Nunciatura Apostòlica a Alemanya · Veure més »

Obelisc

Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.

Nou!!: Història del papat і Obelisc · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història del papat і Odoacre · Veure més »

Opus Dei

LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Opus Dei · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Història del papat і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Història del papat і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Història del papat і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Història del papat і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde monàstic

Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.

Nou!!: Història del papat і Orde monàstic · Veure més »

Orde sacerdotal

Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.

Nou!!: Història del papat і Orde sacerdotal · Veure més »

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Nou!!: Història del papat і Orvieto · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història del papat і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història del papat і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Pacem in Terris

Segell alemany commemoratiu de Joan XXIII (1969). Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963.

Nou!!: Història del papat і Pacem in Terris · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Història del papat і Pactes del Laterà · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Història del papat і Paganisme · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Història del papat і Palau del Laterà · Veure més »

Palau del Quirinal

Façana del Palau del Quirinal El Palau del Quirinal (en italià Palazzo del Quirinale) és la residència oficial del president de la República Italiana a la capital de l'estat, Roma.

Nou!!: Història del papat і Palau del Quirinal · Veure més »

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і Palau dels Papes · Veure més »

Paolo Dezza

Paolo Dezza, S.J. (Parma, 13 de desembre de 1901 – Roma, 17 de desembre de 1999) va ser un cardenal jesuïta que va dirigir la Pontifícia Universitat Gregoriana durant el pontificat del papa Pius XII, a qui va ajudar amb la preparació del dogma de l'Assumpció de Maria.

Nou!!: Història del papat і Paolo Dezza · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Papa · Veure més »

Papa Agapit I

Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.

Nou!!: Història del papat і Papa Agapit I · Veure més »

Papa Agató

Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.

Nou!!: Història del papat і Papa Agató · Veure més »

Papa Alexandre I

Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.

Nou!!: Història del papat і Papa Alexandre I · Veure més »

Papa Anastasi II

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.

Nou!!: Història del papat і Papa Anastasi II · Veure més »

Papa Anastasi III

Anastasi III (Roma, ? – juny del 913) va ser Papa de l'Església catòlica des de 911 fins a 913.

Nou!!: Història del papat і Papa Anastasi III · Veure més »

Papa Anastasi IV

Anastasi IV (nom de bateig Conrado di Suburra) (Roma, vora 1073 - † 3 de desembre de 1154) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1153 al 1154.

Nou!!: Història del papat і Papa Anastasi IV · Veure més »

Papa Anicet

Anicet, nascut a la província romana de Síria, fou escollit papa el 155, i va morir el 166.

Nou!!: Història del papat і Papa Anicet · Veure més »

Papa Anter

Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.

Nou!!: Història del papat і Papa Anter · Veure més »

Papa Benet I

va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 575 i el 579.

Nou!!: Història del papat і Papa Benet I · Veure més »

Papa Benet III

Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.

Nou!!: Història del papat і Papa Benet III · Veure més »

Papa Benet IV

Benet IV (Roma, ? – juliol de 903) va ser Papa de l'Església catòlica de l'any 900 al 903.

Nou!!: Història del papat і Papa Benet IV · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Història del papat і Papa Benet V · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci I · Veure més »

Papa Bonifaci II

Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci II · Veure més »

Papa Bonifaci III

Bonifaci III (Roma ? - ibídem 12 de novembre de 607) va ser escollit papa el 19 de febrer de l'any 607.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci III · Veure més »

Papa Bonifaci IV

Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci IV · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Bonifaci V

Bonifaci V (Nàpols, ? - Roma, 625) va ser escollit papa el 8 de novembre de 618, però no va ser consagrat fins al 23 de desembre de l'any 619, passats onze mesos de la mort de l'anterior Papa, Deodat I, quan l'emperador Heracli el va reconèixer.

Nou!!: Història del papat і Papa Bonifaci V · Veure més »

Papa Calixt II

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.

Nou!!: Història del papat і Papa Calixt II · Veure més »

Papa Celestí I

Celestí I (Campània, ? - Roma, 27 de juliol de 432) fou escollit papa l'any 422, el 3 de novembre (segons el Liber Pontificalis) o bé el 10 d'octubre (segons Tillemont).

Nou!!: Història del papat і Papa Celestí I · Veure més »

Papa Celestí V

Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.

Nou!!: Història del papat і Papa Celestí V · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Història del papat і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història del papat і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Conó

Conó (Sicília, 630 - Roma, 21 de setembre de 687) fou el 83è Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 i el 21 de setembre de 687.

Nou!!: Història del papat і Papa Conó · Veure més »

Papa Constantí

Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.

Nou!!: Història del papat і Papa Constantí · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Història del papat і Papa Damas II · Veure més »

Papa Deodat II

Deodat II o Adeodat II (Roma, ? - 17 de juny de 676) va ser Papa de l'Església Catòlica del 672 al 676.

Nou!!: Història del papat і Papa Deodat II · Veure més »

Papa Dionís

Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.

Nou!!: Història del papat і Papa Dionís · Veure més »

Papa Donus

Donus (Roma, ? - 11 d'abril de 678) va ser papa de l'Església Catòlica del 676 al 678.

Nou!!: Història del papat і Papa Donus · Veure més »

Papa Eleuteri

Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.

Nou!!: Història del papat і Papa Eleuteri · Veure més »

Papa Esteve

* Papa Esteve I, Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve · Veure més »

Papa Esteve I

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve I · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Esteve VI

Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve VI · Veure més »

Papa Esteve VII

Esteve VII (Roma, ? - 15 de març de 931) va ser Papa de l'Església Catòlica de 928 a 931.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve VII · Veure més »

Papa Esteve VIII

va ser Papa de l'Església catòlica del 939 al 942.

Nou!!: Història del papat і Papa Esteve VIII · Veure més »

Papa Eugeni II

Eugeni II (Roma, ? – † 27 d'agost del 827) fou Papa de l'Església Catòlica des del 824 al 827.

Nou!!: Història del papat і Papa Eugeni II · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Història del papat і Papa Eugeni III · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Eutiquià

Eutiquià (Luni, ? - Roma, 8 de desembre del 283) va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.

Nou!!: Història del papat і Papa Eutiquià · Veure més »

Papa Evarist

Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

Nou!!: Història del papat і Papa Evarist · Veure més »

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Nou!!: Història del papat і Papa Fabià · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori IV · Veure més »

Papa Gregori VI

Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Gregori XIV

Gregori XIV (1535 - 1591) és el nom de Papa de Niccolò Sfondrati, escollit el 1590.

Nou!!: Història del papat і Papa Gregori XIV · Veure més »

Papa Higini

HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Papa Higini · Veure més »

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Nou!!: Història del papat і Papa Hilari · Veure més »

Papa Honori I

Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.

Nou!!: Història del papat і Papa Honori I · Veure més »

Papa Hormisdes

Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.

Nou!!: Història del papat і Papa Hormisdes · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Innocenci IX

Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 - † Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1591.

Nou!!: Història del papat і Papa Innocenci IX · Veure més »

Papa Innocenci VII

El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Papa Innocenci VII · Veure més »

Papa Joan I

Joan I (Toscana, ? - Ravenna, 526) fou escollit papa el 18 d'agost de 523.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan I · Veure més »

Papa Joan II

Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan II · Veure més »

Papa Joan III

Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit papa el 17 de juliol 561.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan III · Veure més »

Papa Joan IV

Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan IV · Veure més »

Papa Joan V

Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan V · Veure més »

Papa Joan VI

Joan VI (Grècia, ? - Roma, 11 de gener de 705) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 701 a l'any 705.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan VI · Veure més »

Papa Joan VII

Joan VII (?, ? - Roma, 18 d'octubre del 707) va ser Papa des del 705 fins al 707.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan VII · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan VIII · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan X · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Nou!!: Història del papat і Papa Joan XIII · Veure més »

Papa Juli I

Juli I va ser escollit Papa de l'Església Catòlica entre el 6 de febrer de 337 i el 12 d'abril de 352.

Nou!!: Història del papat і Papa Juli I · Veure més »

Papa Landó

va ser papa de l'Església catòlica des de setembre del 913 fins a la seva mort cap al març de 914.

Nou!!: Història del papat і Papa Landó · Veure més »

Papa Liberi

Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.

Nou!!: Història del papat і Papa Liberi · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Lleó II

Lleó II, nascut a Aidone (Cittadella Morgantina, Sicília) o a Piana di Gioia Tauro, a la Reggio de Calàbria, i mort a Roma el 3 de juliol del 683, va ser Papa de l'Església Catòlica del 17 d'agost de 682 fins a la seva mort 683.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó II · Veure més »

Papa Lleó IV

Lleó IV (Roma, s. IX – 17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Església Catòlica del 847 al 855.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó IV · Veure més »

Papa Lleó V

Lleó V (Ardea, ? – Roma, febrer de 904) va ser papa de l'Església Catòlica el 903.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó V · Veure més »

Papa Lleó VI

Lleó VI (Roma, ? – febrer de 929) va ser Papa de l'Església Catòlica durant set mesos.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó VI · Veure més »

Papa Lleó VII

Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó VII · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Lleó XI

Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.

Nou!!: Història del papat і Papa Lleó XI · Veure més »

Papa Lli

Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Papa Lli · Veure més »

Papa Luci I

Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.

Nou!!: Història del papat і Papa Luci I · Veure més »

Papa Luci II

Luci II (nom de bateig Gerardo Caccianemici dall Orso) (* Bolonya, ? - † Roma, 15 de febrer de 1145) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1144 al 1145.

Nou!!: Història del papat і Papa Luci II · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: Història del papat і Papa Marcel II · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Història del papat і Papa Marcel·lí · Veure més »

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Nou!!: Història del papat і Papa Martí I · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Història del papat і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Melquíades

Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.

Nou!!: Història del papat і Papa Melquíades · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Història del papat і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pau I

Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.

Nou!!: Història del papat і Papa Pau I · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història del papat і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau IV

Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.

Nou!!: Història del papat і Papa Pau IV · Veure més »

Papa Pelagi II

fill d'una família d'origen got, va ser escollit papa el 26 de novembre de l'any 579.

Nou!!: Història del papat і Papa Pelagi II · Veure més »

Papa Pius I

Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.

Nou!!: Història del papat і Papa Pius I · Veure més »

Papa Poncià

Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.

Nou!!: Història del papat і Papa Poncià · Veure més »

Papa Sabinià

Sabinià I (Blera, ? - Roma, 606) va ser escollit papa el 13 de setembre de l'any 604 després de romandre la Santa Seu vacant durant sis mesos.

Nou!!: Història del papat і Papa Sabinià · Veure més »

Papa Símmac

Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.

Nou!!: Història del papat і Papa Símmac · Veure més »

Papa Severí

Severí (Severinus en llatí; Roma ? - 2 d'agost de 640) va ser papa de l'Església Catòlica entre el maig i l'agost del 640.

Nou!!: Història del papat і Papa Severí · Veure més »

Papa Silveri

Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.

Nou!!: Història del papat і Papa Silveri · Veure més »

Papa Simplici

Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.

Nou!!: Història del papat і Papa Simplici · Veure més »

Papa Sirici

Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.

Nou!!: Història del papat і Papa Sirici · Veure més »

Papa Sisini

Sisini (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va ser Papa de l'Església Catòlica durant tres setmanes el 708 a causa de la seva mort per gota.

Nou!!: Història del papat і Papa Sisini · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Papa Sixt I · Veure més »

Papa Sixt II

Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Papa Sixt II · Veure més »

Papa Sixt III

Sixt III (? - Roma 440) va ser papa entre el 432 i el 440.

Nou!!: Història del papat і Papa Sixt III · Veure més »

Papa Soter

Soter (Fondi, Campània, ? - Roma, c.175) va ser bisbe de Roma entre c.166/167 - 174/175.

Nou!!: Història del papat і Papa Soter · Veure més »

Papa Telèsfor

Telèsfor (Calàbria, Magna Grècia, Imperi Romà, ? - Roma, c.136) va ser el vuitè bisbe de Roma entre c.125 i la seva mort vers el 136.

Nou!!: Història del papat і Papa Telèsfor · Veure més »

Papa Teodor I

Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.

Nou!!: Història del papat і Papa Teodor I · Veure més »

Papa Teodor II

Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.

Nou!!: Història del papat і Papa Teodor II · Veure més »

Papa Urbà I

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230.

Nou!!: Història del papat і Papa Urbà I · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: Història del papat і Papa Urbà IV · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història del papat і Papa Urbà V · Veure més »

Papa Valentí

Valentí I (Roma ? – 16 de novembre del 827) fou un Papa de l'Església catòlica, que ocupà el seu càrrec l'any 827.

Nou!!: Història del papat і Papa Valentí · Veure més »

Papa Vigili

Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.

Nou!!: Història del papat і Papa Vigili · Veure més »

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Nou!!: Història del papat і Papa Vitalià · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: Història del papat і Papa Zacaries · Veure més »

Papa Zòsim

Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.

Nou!!: Història del papat і Papa Zòsim · Veure més »

Papa Zeferí

Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.

Nou!!: Història del papat і Papa Zeferí · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Història del papat і Papat bizantí · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Història del papat і Papat d'Avinyó · Veure més »

Papat d'Orvieto

El palau papal d'Orvieto La ciutat d'Orvieto, Umbria, va ser refugi de cinc papes durant el: Urbà IV (1261-1264), Gregori X (1271-1276), Martí IV (1281-1285), Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (1294-1303).

Nou!!: Història del papat і Papat d'Orvieto · Veure més »

Papat de Perusa

La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.

Nou!!: Història del papat і Papat de Perusa · Veure més »

Papat de Viterbo

Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.

Nou!!: Història del papat і Papat de Viterbo · Veure més »

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Nou!!: Història del papat і Papat franc · Veure més »

Papat ostrogot

antipapa Llorenç és el primer cas registrat de simonia en la història papal. El papat ostrogot va ser un període del 493 al 537, on el papat va ser fortament influenciat pel regne ostrogot, si el papa no va ser nomenat clarament pel rei ostrogot.

Nou!!: Història del papat і Papat ostrogot · Veure més »

Papat Reformista

Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.

Nou!!: Història del papat і Papat Reformista · Veure més »

Papat renaixentista

El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.

Nou!!: Història del papat і Papat renaixentista · Veure més »

Papat tusculà

El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.

Nou!!: Història del papat і Papat tusculà · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història del papat і París · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Història del papat і Parma · Veure més »

Partit de Centre (Alemanya)

El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catòlic, fou un partit polític catòlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la República de Weimar.

Nou!!: Història del papat і Partit de Centre (Alemanya) · Veure més »

Partit Popular Italià (1919)

El Partit del Poble italià (italià: Partito Popolare Italiano, PPI), de vegades anomenat Partit Popular italià, va ser un partit polític cristiano-demòcrata a Itàlia inspirat en l'ensenyament social catòlic.

Nou!!: Història del papat і Partit Popular Italià (1919) · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Història del papat і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Història del papat і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Història del papat і Pasqual II · Veure més »

Pasquier Quesnel

Pasquier Quesnel (París, 14 de juliol del 1634 - Amsterdam, 2 de desembre del 1718) fou un teòleg francès, el qual, havent-se doctorat en teologia a la Sorbona, va entrar el 1657 a lOratori de Jesús, on els seus superiors el van distingir confiant-li la direcció de la casa de París.

Nou!!: Història del papat і Pasquier Quesnel · Veure més »

Pastor d'Hermas

II. El Pastor d'Hermas és una obra cristiana del escrita per Hermas, que no forma part del cànon neotestamentari i que va gaudir de gran autoritat durant els segles  i. Tertulià i Ireneu de Lió el citen com «Escriptura», el Codex Sinaiticus el vincula al Nou Testament i en el Codex Claromontanus figura entre els Fets dels Apòstols i les cartes de Pau.

Nou!!: Història del papat і Pastor d'Hermas · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Patriarca · Veure més »

Patriarca d'Alexandria

Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.

Nou!!: Història del papat і Patriarca d'Alexandria · Veure més »

Patriarca d'Antioquia

El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.

Nou!!: Història del papat і Patriarca d'Antioquia · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Història del papat і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarca Llatí d'Alexandria

El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.

Nou!!: Història del papat і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Història del papat і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Història del papat і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Història del papat і Pau de Tars · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Història del papat і Pau III · Veure més »

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: Història del papat і Pau V · Veure més »

Pau VI

, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Nou!!: Història del papat і Pau VI · Veure més »

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.

Nou!!: Història del papat і Pelagi I · Veure més »

Pellegrino Rossi

Pellegrino Rossi (13 de juliol de 1787 - 15 de novembre de 1848) va ser un economista, polític i jurista italià.

Nou!!: Història del papat і Pellegrino Rossi · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història del papat і Península Itàlica · Veure més »

Pere de Luxemburg

Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Pere de Luxemburg · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història del papat і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Persecució religiosa al Bloc de l'Est

Després de la Revolució d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari julià, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Unió Soviètica per unir tots els pobles del món sota el règim comunista (vegeu Internacional Comunista).

Nou!!: Història del papat і Persecució religiosa al Bloc de l'Est · Veure més »

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Nou!!: Història del papat і Perusa · Veure més »

Petite Église

La Petite Église (en català Petita Església) és una escissió de l'Església Catòlica sorgida a la França el 1801 arran de la signatura del Concordat entre el primer Cònsol Napoleó Bonaparte i el Papa Pius VII.

Nou!!: Història del papat і Petite Église · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Història del papat і Piacenza · Veure més »

Pietro Gasparri

Pietro Gasparri (Capovallazza di Ussita 5 de maig de 1852- Roma 18 de novembre de 1934) va ser un cardenal de l'església catòlica italià.

Nou!!: Història del papat і Pietro Gasparri · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història del papat і Pipí I el Breu · Veure més »

Pius II

, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.

Nou!!: Història del papat і Pius II · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Història del papat і Pius III · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Història del papat і Pius IV · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Història del papat і Pius IX · Veure més »

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Pius V · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.

Nou!!: Història del papat і Pius VI · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Pius VII · Veure més »

Pius VIII

Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.

Nou!!: Història del papat і Pius VIII · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Nou!!: Història del papat і Pius X · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Història del papat і Pius XI · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Història del papat і Pius XII · Veure més »

Pius XII i l'Holocaust

Membres del 22è Regiment Reial Canadenc en audiència amb el papa Pius XII, després de l'alliberament de Roma de 1944 L'inici del pontificat de Pius XII es va produir en el moment de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust nazi, que en el transcurs de la guerra veuria l'assassinat de milions de jueus i d'altres per la Alemanya d'Adolf Hitler.

Nou!!: Història del papat і Pius XII i l'Holocaust · Veure més »

Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.

Nou!!: Història del papat і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Veure més »

Poder temporal

Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.

Nou!!: Història del papat і Poder temporal · Veure més »

Poder temporal i poder espiritual

A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.

Nou!!: Història del papat і Poder temporal i poder espiritual · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història del papat і Polònia · Veure més »

Poligenisme

El Poligenisme és una teoria sobre els orígens de la humanitat, posicionant-se en la idea que la raça humana té diferents llinatges ja sigui sota una base científica o religiosa.

Nou!!: Història del papat і Poligenisme · Veure més »

Populorum Progressio

Populorum progressio (llatí: El progrés dels pobles) és una encíclica escrita pel Papa Pau VI, promulgada el 26 de març de 1967.

Nou!!: Història del papat і Populorum Progressio · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Història del papat і Pornocràcia · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història del papat і Potències Centrals · Veure més »

Praeclara gratulationis publicae

Praeclara gratulationis publicae (Sobre la reunió de la cristiandat) va ser una carta apostòlica del Papa Lleó XIII promulgada el 20 de juny de 1894.

Nou!!: Història del papat і Praeclara gratulationis publicae · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Història del papat і Príncep elector · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Història del papat і Príncep-bisbe · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història del papat і Prússia · Veure més »

President del Consell de Ministres de l'URSS

Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.

Nou!!: Història del papat і President del Consell de Ministres de l'URSS · Veure més »

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Nou!!: Història del papat і Prevere · Veure més »

Primacia de Simó Pere

Alguns cristians sostenen que Simó Pere va ser el més destacat dels apòstols, l'anomenat "Príncep dels Apòstols i l'afavorit per Jesús de Natzaret.

Nou!!: Història del papat і Primacia de Simó Pere · Veure més »

Primacia del bisbe de Roma

1.

Nou!!: Història del papat і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Nou!!: Història del papat і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Nou!!: Història del papat і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Història del papat і Primera Croada · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història del papat і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primers set concilis ecumènics

Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.

Nou!!: Història del papat і Primers set concilis ecumènics · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: Història del papat і Primus inter pares · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: Història del papat і Priscil·lianisme · Veure més »

Prosquinesi

persa (en el centre, en un tron) i un súbdit del Gran Rei mentre fa prosquinesi (a la dreta). Segons una altra lectura, es tracta d'una audició concedida a un aliat que, com a tal, no està obligat a genuflexió. La prosquinesi (grec προσκύνησις, da προσκυνέω, o 'portar la mà a la boca enviant un petó reverent'), va ser el tradicional acte d'Assíria, i a continuació, persa, era l'acte de reverència davant la presència d'una persona de rang social més alt, i consistia en portar «una mà, en general la dreta, als llavis i a les puntes dels seus dits, potser bufant un petó» a la persona objecte de reverència ", encara que aquest últim detall només es coneix en la societat romana.

Nou!!: Història del papat і Prosquinesi · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Història del papat і Protestantisme · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Història del papat і Província romana de Síria · Veure més »

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Nou!!: Història del papat і Província romana de Sicília · Veure més »

Qüestió dels Tres Capítols

La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.

Nou!!: Història del papat і Qüestió dels Tres Capítols · Veure més »

Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.

Nou!!: Història del papat і Qüestió Romana · Veure més »

Quadragesimo Anno

Quadragesimo anno és una encíclica del Papa Pius XI, promulgada el 15 de maig de 1931, en ocasió dels 40 anys de l'encíclica Rerum Novarum, d'ací el seu nom en llatí, Quadragesimo anno ("En el quarantè any").

Nou!!: Història del papat і Quadragesimo Anno · Veure més »

Quanta Cura

Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular.

Nou!!: Història del papat і Quanta Cura · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Història del papat і Raó · Veure més »

Racisme

Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.

Nou!!: Història del papat і Racisme · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Història del papat і Raffaello Sanzio · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Història del papat і Ravenna · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Història del papat і Ròmul Augústul · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Nou!!: Història del papat і Reaccionari · Veure més »

Redemptor Hominis

Redemptor Hominis és el nom de la primera encíclica escrita per Joan Pau II el 1979, pocs mesos després d'accedir al pontificat.

Nou!!: Història del papat і Redemptor Hominis · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història del papat і Reforma Protestant · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Història del papat і Reggio de l'Emília · Veure més »

Reginald Pole

Reginald Pole (Març de 1500 - 17 de novembre de 1558) fou arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història del papat і Reginald Pole · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Història del papat і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Història del papat і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Història del papat і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història del papat і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Història del papat і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Déu (cristianisme)

El Regne de Déu és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.

Nou!!: Història del papat і Regne de Déu (cristianisme) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Història del papat і Regne de França · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles  i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Nou!!: Història del papat і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Història del papat і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història del papat і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Història del papat і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Història del papat і Regne de Polònia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història del papat і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Història del papat і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història del papat і Regne de València · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Història del papat і Regne dels ostrogots · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Història del papat і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reichskonkordat

D'esquerra a dreta: Monsenyorr Ludwig Kaas, el Vice-canceller alemany Franz von Papen, el Sots-secretari eclesiàstic Giuseppe Pizzardo, el Cardenal Secretari d'Estat Eugenio Pacelli, Alfredo Ottaviani i el Secretari del Ministeri de l'Interior alemany Rudolf Buttmann. El Reichskonkordat és el concordat entre la Santa Seu i el Tercer Reich.

Nou!!: Història del papat і Reichskonkordat · Veure més »

Reichswehr

La Reichswehr (defensa imperial) fou l'organització que englobava les forces armades d'Alemanya, des de 1919 fins al 1935, quan el govern nazi les rebatejà com a Wehrmacht.

Nou!!: Història del papat і Reichswehr · Veure més »

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Història del papat і Reims · Veure més »

Relacions internacionals

Els termes Relacions Internacionals, Governança Global i estudis internacionals (aquests últims de l'anglès "Global Governance" i "International Studies") fan referència a la ciència que tracta sobre l'estudi dels afers estrangers i de les grans qüestions del sistema internacional: el paper dels Estats, el de les organitzacions internacionals, el de les organitzacions no governamentals (ONG) i el de les empreses multinacionals.

Nou!!: Història del papat і Relacions internacionals · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Història del papat і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història del papat і Renaixement · Veure més »

República d'Itàlia

La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.

Nou!!: Història del papat і República d'Itàlia · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Història del papat і República de Florència · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Història del papat і República de Venècia · Veure més »

República Popular d'Albània

La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.

Nou!!: Història del papat і República Popular d'Albània · Veure més »

República Popular de Bulgària

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Nou!!: Història del papat і República Popular de Bulgària · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Nou!!: Història del papat і República Popular de la Xina · Veure més »

República romana (segle XIX)

La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.

Nou!!: Història del papat і República romana (segle XIX) · Veure més »

República Socialista de Romania

La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.

Nou!!: Història del papat і República Socialista de Romania · Veure més »

Rerum Ecclesiae

Rerum Ecclesiae és una encíclica del papa Pius XI, publicada el 28 de febrer de 1926, dedicada al tema de l'evangelització dels pobles no cristians.

Nou!!: Història del papat і Rerum Ecclesiae · Veure més »

Rerum Novarum

La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.

Nou!!: Història del papat і Rerum Novarum · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història del papat і Revolució Francesa · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Història del papat і Ritu romà · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història del papat і Roma · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història del papat і Romanticisme · Veure més »

Romà (papa)

Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.

Nou!!: Història del papat і Romà (papa) · Veure més »

Sacre emperador romanogermànic

Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Història del papat і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.

Nou!!: Història del papat і Sagrament · Veure més »

Sagrat Cor de Jesús

Representació artística del Sagrat Cor de Jesús El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi.

Nou!!: Història del papat і Sagrat Cor de Jesús · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: Història del papat і Sales de Rafael · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Història del papat і Salzburg · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Història del papat і Sant · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Història del papat і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Nou!!: Història del papat і Sant Marc de Roma · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Història del papat і Sant Pere · Veure més »

Sant Sergi I

Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.

Nou!!: Història del papat і Sant Sergi I · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Història del papat і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història del papat і Santa Seu · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Història del papat і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Saqueig de Roma (1527)

El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).

Nou!!: Història del papat і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »

Sínode

Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.

Nou!!: Història del papat і Sínode · Veure més »

Sínode de Frankfurt

El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.

Nou!!: Història del papat і Sínode de Frankfurt · Veure més »

Secretaria d'Estat de la Santa Seu

La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història del papat і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Veure més »

Secularització

Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.

Nou!!: Història del papat і Secularització · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Història del papat і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segon Concili de Nicea

El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.

Nou!!: Història del papat і Segon Concili de Nicea · Veure més »

Seminari

Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.

Nou!!: Història del papat і Seminari · Veure més »

Sergi I

* Sant Sergi I (Palerm, Sicília, segle VII - Roma, 701), Papa de Roma de 687 a 701.

Nou!!: Història del papat і Sergi I · Veure més »

Sergi I de Constantinoble

Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638.

Nou!!: Història del papat і Sergi I de Constantinoble · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Història del papat і Seu vacant · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història del papat і Sicília · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Història del papat і Silvestre I · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història del papat і Silvestre II · Veure més »

Silvestre III

Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.

Nou!!: Història del papat і Silvestre III · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: Història del papat і Simó de Cramaud · Veure més »

Simfonia (teologia)

Simfonia (simfonia, 'acord') és una teoria o concepte normatiu en el pensament teològic i polític cristià ortodox, especialment dins de l'Imperi Romà o bizantí oriental, que planteja que l'església i l'estat s'han de complementar, mostrant respecte mutu, sense que cap de les dues institucions presumeixi de dominar l'altra.

Nou!!: Història del papat і Simfonia (teologia) · Veure més »

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Història del papat і Simonia · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Història del papat і Sindicat · Veure més »

Sisena Croada

La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.

Nou!!: Història del papat і Sisena Croada · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història del papat і Sixt IV · Veure més »

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Nou!!: Història del papat і Sixt V · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història del papat і Socialisme · Veure més »

Sodalitium Pianum

Sodalitium Pianum (traduït com Lliga de sant Pius V), conegut també com a Integralists era una associació secreta romana fundada el 1909 pel sacerdot Umberto Benigni, amb l'objectiu d'ajudar el papa en la seva lluita contra el modernisme després de la publicació de l'encíclica Pascendi Dominici Gregis per Pius X. A França va prendre el nom de La Sapinière.

Nou!!: Història del papat і Sodalitium Pianum · Veure més »

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau

La Festa de Sant Pere i Sant Pau o Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau és una festa litúrgica en honor del martiri a Roma dels apòstols Pere i Pau, i se celebra el 29 de juny.

Nou!!: Història del papat і Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau · Veure més »

Solidarność

protestes a Gdańsk miniatura Solidaritat (en polonès Solidarność) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność"), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Nou!!: Història del papat і Solidarność · Veure més »

Solideu

Joan Pau II amb solideu. El solideu (del lat. soli Deo (sublatus), ‘(tret) només davant Déu’) és un casquet de seda que porten el papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap.

Nou!!: Història del papat і Solideu · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història del papat і Suïssa · Veure més »

Superstició

expulsarà la dolenta La superstició és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.

Nou!!: Història del papat і Superstició · Veure més »

Supressió de la Companyia de Jesús

La supressió de la Companyia de Jesús a l'Imperi Portuguès (1759), França (1764), les Dues Sicílies, Malta, Parma, l'Imperi Espanyol (1767) i Àustria i Hongria (1782) és un tema complex.

Nou!!: Història del papat і Supressió de la Companyia de Jesús · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: Història del papat і Sutri · Veure més »

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Història del papat і Syllabus Errorum · Veure més »

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Història del papat і Tíber · Veure més »

Te Deum

Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.

Nou!!: Història del papat і Te Deum · Veure més »

Teòdat

Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.

Nou!!: Història del papat і Teòdat · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Història del papat і Teodoric el Gran · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història del papat і Teologia · Veure més »

Teologia de l'alliberament

La teologia de l'alliberament (TA) és una reflexió teològica que va començar a Amèrica Llatina després del Concili Vaticà II i la Conferència de Medellín (Colòmbia, 1968).

Nou!!: Història del papat і Teologia de l'alliberament · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història del papat і Tercer Reich · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història del papat і Terra Santa · Veure més »

Teutberga

Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.

Nou!!: Història del papat і Teutberga · Veure més »

Thomas Wolsey

Thomas Wolsey (Ipswich, aprox. 1471 - Leicester, 29 de novembre de 1530) fou un arquebisbe anglès i cardenal de l'Església Romana a més de Lord canceller del Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Història del papat і Thomas Wolsey · Veure més »

Tolerància religiosa

La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió.

Nou!!: Història del papat і Tolerància religiosa · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomba de Sant Pere

El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.

Nou!!: Història del papat і Tomba de Sant Pere · Veure més »

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Història del papat і Tomisme · Veure més »

Tractat de Tolentino

Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Història del papat і Tractat de Tolentino · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Història del papat і Tractat de Versalles · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història del papat і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tradicionalisme catòlic

Altar a l'església de la Newman University Church, Dublin, preparat per a una missa tradicional El tradicionalisme catòlic és un conjunt de creences religioses formades pels costums, les tradicions, les formes litúrgiques, les devocions públiques, privades i de grups i les presentacions de l'ensenyament de l'Església catòlica abans del Concili Vaticà II (1962-65).

Nou!!: Història del papat і Tradicionalisme catòlic · Veure més »

Transamund II

Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.

Nou!!: Història del papat і Transamund II · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Història del papat і Trento · Veure més »

Triatge

Estació de triatge, Suippes, França, Primera Guerra Mundial Estació de triatge al Pentàgon després de l'impacte del Vol 77 d'American Airlines durant els Atemptats de l'11 de setembre de 2001. El triatge és el procés de determinar la prioritat dels tractaments dels pacients basant-se en la gravetat de la seva condició.

Nou!!: Història del papat і Triatge · Veure més »

Tribunal de la Rota Romana

Palau de la Cancelleria a Roma, seu del tribunal El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.

Nou!!: Història del papat і Tribunal de la Rota Romana · Veure més »

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Nou!!: Història del papat і Trieste · Veure més »

Turó Vaticà

El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.

Nou!!: Història del papat і Turó Vaticà · Veure més »

Ubi primum (Benet XIV)

Ubi primum és una encíclica del Papa Benet XIV, publicada el 3 de desembre de 1740.

Nou!!: Història del papat і Ubi primum (Benet XIV) · Veure més »

Ultramuntanisme

Ultramuntanisme és un terme utilitzat per referir-se a l'integrisme catòlic, és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes i clericalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al Concili Vaticà II.

Nou!!: Història del papat і Ultramuntanisme · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història del papat і Unificació italiana · Veure més »

Unigenitus

Unigenitus (nomenat per les seves paraules llatines Unigenitus dei filius, "Fill unigènit de Déu"), és una constitució apostòlica en forma de butlla papal promulgada pel papa Climent XI el 1713, va obrir la fase final de la controvèrsia jansenista a França.

Nou!!: Història del papat і Unigenitus · Veure més »

Universitat d'Orleans

La Universitat d'Orleans (Université d'Orléans en francès) és una universitat pública francesa amb seu a la ciutat d'Orleans, al departament de Loiret.

Nou!!: Història del papat і Universitat d'Orleans · Veure més »

Universitat de París

La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.

Nou!!: Història del papat і Universitat de París · Veure més »

Universitat de Roma La Sapienza

La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.

Nou!!: Història del papat і Universitat de Roma La Sapienza · Veure més »

Universitat de Tolosa

Fou el 1229 quan es va crear la primera Universitat de Tolosa, fundada aleshores pel comte Raimon VII de Tolosa com a conseqüència i càstig financers de la Croada contra els càtars.

Nou!!: Història del papat і Universitat de Tolosa · Veure més »

Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg

Löwengebäude, Universitätsplatz Halle Fundació Leucorea, Wittenberg Biblioteca central i Biblioteca del Land Saxònia-Anhalt Hospital universitari, Halle-Kröllwitz La Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (en alemany Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg), amb la sigla MLU, és una universitat pública orientada a la recerca pertanyent a les ciutats de Wittenberg i Halle (Saale).

Nou!!: Història del papat і Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg · Veure més »

Universitat Pontifícia Urbana

La Universitat Pontifícia Urbana, també anomenada Urbaniana, a partir de la seva denominació en llatí i en italià, és una universitat pontifícia sota l'autoritat de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.

Nou!!: Història del papat і Universitat Pontifícia Urbana · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Història del papat і Urbà VI · Veure més »

Urbà VII

Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).

Nou!!: Història del papat і Urbà VII · Veure més »

Urbà VIII

Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.

Nou!!: Història del papat і Urbà VIII · Veure més »

Urbi et orbi

Urbi et orbi (A la ciutat i al món) és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.

Nou!!: Història del papat і Urbi et orbi · Veure més »

Ursulina de Parma

Ursulina Veneri de Parma (Parma, 1375 – Verona, 7 d'abril de 1410) va ser una oblata benedictina declarada beata.

Nou!!: Història del papat і Ursulina de Parma · Veure més »

Valença

Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Història del papat і Valença · Veure més »

Víctor I

Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Història del papat і Víctor I · Veure més »

Víctor II

Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Història del papat і Víctor II · Veure més »

Víctor III

Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.

Nou!!: Història del papat і Víctor III · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Història del papat і Víctor Manuel II · Veure més »

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Nou!!: Història del papat і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història del papat і Venècia · Veure més »

Viatges apostòlics de Joan Pau II

Països visitats per Joan Pau II. Durant el seu pontificat, el papa Joan Pau II viatjà més de tots els papes anteriors junts.

Nou!!: Història del papat і Viatges apostòlics de Joan Pau II · Veure més »

Vicariat

En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.

Nou!!: Història del papat і Vicariat · Veure més »

Vicariat apostòlic

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura.

Nou!!: Història del papat і Vicariat apostòlic · Veure més »

Visites pastorals del Papa Pau VI

patriarca ecumènic Athenàgoras I a Jerusalem La llista de visites pastorals del papa Pau VI detalla els viatges del primer papa que va abandonar Itàlia des del 1809, representant la primera peregrinació papal a Terra Santa i la primera visita papal a les Amèriques, a Àfrica, Oceania i Àsia.

Nou!!: Història del papat і Visites pastorals del Papa Pau VI · Veure més »

Viterbo

Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.

Nou!!: Història del papat і Viterbo · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Història del papat і Vulgata · Veure més »

Wilhelm Emmanuel von Ketteler

Wilhelm Emmanuel Freiherr von Ketteler (Münster, 25 de desembre de 1811 – Burghausen, 13 de juliol de 1877) va ser un teòleg i polític alemany, que va servir com a bisbe de Magúncia.

Nou!!: Història del papat і Wilhelm Emmanuel von Ketteler · Veure més »

Will Durant

va ser un filòsof, historiador i escriptor estatunidenc, conegut per la seva autoria i coautoria, al costat de la seva esposa Ariel Durant, de la col·lecció La Història de la Civilització.

Nou!!: Història del papat і Will Durant · Veure més »

Xamanisme

El xamanisme és un conjunt de creences i pràctiques tradicionals centrades en la comunicació amb el món dels esperits.

Nou!!: Història del papat і Xamanisme · Veure més »

Zenó

Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.

Nou!!: Història del papat і Zenó · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і 1012 · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1048 · Veure més »

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 1049 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1054 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1058 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1059 · Veure més »

107

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 107 · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 1077 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1085 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1179 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1227 · Veure més »

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Nou!!: Història del papat і 1231 · Veure més »

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 1241 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1257 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1294 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1300 · Veure més »

1331

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1331 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1336 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1378 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1379 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1387 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1396 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1409 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1414 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1417 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 1420 · Veure més »

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1423 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1453 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1492 · Veure més »

150

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 150 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1517 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Història del papat і 1527 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1545 · Veure més »

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Història del papat і 1582 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Història del papat і 1620 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1627 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1664 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1700 · Veure més »

1768

;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1768 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1770 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 1773 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1784 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història del papat і 1799 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1860 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1870 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història del papat і 1929 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història del papat і 1978 · Veure més »

310

El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 310 · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 313 · Veure més »

343

El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 343 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 379 · Veure més »

382

El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 382 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 476 · Veure més »

484

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 484 · Veure més »

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 498 · Veure més »

530

El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 530 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 532 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 536 · Veure més »

537

El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 537 · Veure més »

569

El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 569 · Veure més »

574

El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 574 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 638 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 692 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 726 · Veure més »

728

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 728 · Veure més »

738

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 738 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 751 · Veure més »

752

El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Història del papat і 752 · Veure més »

754

El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 754 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 756 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 772 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 774 · Veure més »

787

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 787 · Veure més »

794

El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 794 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 799 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 814 · Veure més »

858

El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 858 · Veure més »

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història del papat і 863 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 867 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 872 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 904 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 962 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Història del papat і 964 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història del Papat, Història dels papes.