Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Agustí d'Hipona, Dioclecià, Eusebi de Cesarea, Jeroni d'Estridó, Lapsi, Liber Pontificalis, Louis Duchesne, Maxenci, Papa, Persecució de Dioclecià, Roma, Theodor Mommsen, Via del Corso, 16 de gener, 16 de juny, 1842, 304, 305, 309.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Marcel I і Agustí d'Hipona · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Marcel I і Dioclecià · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Marcel I і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Marcel I і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Lapsi
Lapsi és la paraula llatina (els que han ensopegat) amb què es va designar als primers cristians que van abjurar de la seva fe davant la pressió de les autoritats romanes, particularment intensa durant el regnat de Deci.
Nou!!: Marcel I і Lapsi · Veure més »
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Nou!!: Marcel I і Liber Pontificalis · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Marcel I і Louis Duchesne · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Marcel I і Maxenci · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Marcel I і Papa · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Marcel I і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Marcel I і Roma · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Marcel I і Theodor Mommsen · Veure més »
Via del Corso
Altar de la Pàtria La Via del Corso, coneguda habitualment com el Corso, és el carrer principal que creua el centre històric de Roma.
Nou!!: Marcel I і Via del Corso · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Marcel I і 16 de gener · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marcel I і 16 de juny · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Marcel I і 1842 · Veure més »
304
Sense descripció.
Nou!!: Marcel I і 304 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marcel I і 305 · Veure més »
309
El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marcel I і 309 · Veure més »
