Taula de continguts
58 les relacions: Agustí d'Hipona, Antipapa, Ardiaca, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Nova York, Arquebisbat de Tolosa, Àntium, Bisbat de Valença, Bisbat suburbicari d'Òstia, Campània, Cardenal, Catolicisme, Cisma, Clergat, Codi Teodosià, Constantinoble, Corpus Iuris Civilis, Damas I, Diaca, Dissabte Sant, Enciclopèdia Catòlica, Església Catòlica Romana, Eulali I, Flavi Honori, Il·líria, Imprimatur, Innocenci I, Liber Pontificalis, Lodeva, Louis Duchesne, Metropolità, Nihil obstat, Numidia, Orde sacerdotal, Palau del Laterà, Papa, Papa Soter, Papa Zòsim, Pasqua (festivitat), Patriarca de Constantinoble, Pelagianisme, Prefecte de la ciutat, Prevere, Primat (eclesiàstic), Ravenna, Roma, San Lorenzo in Damaso, Sant Joan del Laterà, Santa Seu, Sínode, ... Ampliar l'índex (8 més) »
- Papes de Roma del segle V
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Papa Bonifaci I і Agustí d'Hipona
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Papa Bonifaci I і Antipapa
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Papa Bonifaci I і Ardiaca
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure Papa Bonifaci I і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Nova York
Larquebisbat de Nova York (llatí: Archidioecesis Neo-Eboracensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la Regió eclesiàstica II (NY).
Veure Papa Bonifaci I і Arquebisbat de Nova York
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Veure Papa Bonifaci I і Arquebisbat de Tolosa
Àntium
Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.
Veure Papa Bonifaci I і Àntium
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Papa Bonifaci I і Bisbat de Valença
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Papa Bonifaci I і Bisbat suburbicari d'Òstia
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Papa Bonifaci I і Campània
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Papa Bonifaci I і Cardenal
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Papa Bonifaci I і Catolicisme
Cisma
obra.
Veure Papa Bonifaci I і Cisma
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Papa Bonifaci I і Clergat
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Veure Papa Bonifaci I і Codi Teodosià
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Papa Bonifaci I і Constantinoble
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Veure Papa Bonifaci I і Corpus Iuris Civilis
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Veure Papa Bonifaci I і Damas I
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Papa Bonifaci I і Diaca
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Papa Bonifaci I і Dissabte Sant
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Papa Bonifaci I і Enciclopèdia Catòlica
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Papa Bonifaci I і Església Catòlica Romana
Eulali I
Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).
Veure Papa Bonifaci I і Eulali I
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Papa Bonifaci I і Flavi Honori
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Papa Bonifaci I і Il·líria
Imprimatur
Un Imprimatur és una declaració oficial per la jerarquia de l'Església catòlica que una obra literària o similar és lliure d'error en matèria de doctrina i moral catòlica, i s'autoritza per tant la seva lectura pels fidels catòlics.
Veure Papa Bonifaci I і Imprimatur
Innocenci I
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.
Veure Papa Bonifaci I і Innocenci I
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Veure Papa Bonifaci I і Liber Pontificalis
Lodeva
Lodeva (Lodeva en occità; Lodève en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc situada al nord del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània, a l'estat francès.
Veure Papa Bonifaci I і Lodeva
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics.
Veure Papa Bonifaci I і Louis Duchesne
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Papa Bonifaci I і Metropolità
Nihil obstat
El nihil obstat és una locució llatina amb la qual l'Església catòlica confirma oficialment que, des del punt de vista moral i doctrinal, no hi ha cap obstacle ni objecció contra una obra que aspira a ser publicada o contra una persona que aspira a certes funcions superiors a l'ensenyament o un altre càrrec oficial o contra un candidat beat o sant.
Veure Papa Bonifaci I і Nihil obstat
Numidia
* Numídia, regió del nord d'Àfrica al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província d'Àfrica.
Veure Papa Bonifaci I і Numidia
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Veure Papa Bonifaci I і Orde sacerdotal
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Veure Papa Bonifaci I і Palau del Laterà
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Papa Bonifaci I і Papa
Papa Soter
Soter (Fondi, Campània, ? - Roma, c.175) va ser bisbe de Roma entre c.166/167 - 174/175.
Veure Papa Bonifaci I і Papa Soter
Papa Zòsim
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.
Veure Papa Bonifaci I і Papa Zòsim
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Veure Papa Bonifaci I і Pasqua (festivitat)
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Papa Bonifaci I і Patriarca de Constantinoble
Pelagianisme
El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al i va tenir molt de pes a l'edat antiga.
Veure Papa Bonifaci I і Pelagianisme
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Veure Papa Bonifaci I і Prefecte de la ciutat
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Papa Bonifaci I і Prevere
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Veure Papa Bonifaci I і Primat (eclesiàstic)
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Papa Bonifaci I і Ravenna
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Papa Bonifaci I і Roma
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure Papa Bonifaci I і San Lorenzo in Damaso
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Papa Bonifaci I і Sant Joan del Laterà
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Papa Bonifaci I і Santa Seu
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Papa Bonifaci I і Sínode
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Papa Bonifaci I і Teodosi II el Jove
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Veure Papa Bonifaci I і Via Salària
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Papa Bonifaci I і 29 de desembre
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Papa Bonifaci I і 384
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Papa Bonifaci I і 4 de setembre
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Papa Bonifaci I і 405
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Papa Bonifaci I і 421
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Papa Bonifaci I і 439
Vegeu també
Papes de Roma del segle V
- Anastasi I (papa)
- Fèlix III
- Gelasi I
- Innocenci I
- Papa Anastasi II
- Papa Bonifaci I
- Papa Celestí I
- Papa Hilari
- Papa Lleó I
- Papa Símmac
- Papa Simplici
- Papa Sixt III
- Papa Zòsim