Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Sardenya-Piemont

Índex Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

134 les relacions: Bandera d'Itàlia, Bandolerisme, Cadastre, Camillo Benso di Cavour, Carles Albert I de Sardenya, Carles Fèlix I de Sardenya, Carles Manuel III de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Càller, Cesare Balbo, Chamonix, Comerç, Comtat de Niça, Congrés de Viena, Constitució, Despotisme il·lustrat, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Ducat d'Aosta, Ducat de Savoia, Egipte, Espanya, Estats de Savoia, Estats Pontificis, França, Franc francès, Francès, Giovanni Maria Angioy, Glacera, Guerra de Crimea, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Indústria, Italià, Itàlia, Jacques Balmat, L'Alguer, Liberalisme, Ligúria, Llista de reis de Sardenya, Llombardia, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Màntua, Monarca, ..., Monarquia, Mont Blanc, Napoleó Bonaparte, Niça, Nombre decimal, Oristany, Piemont, Primera República Francesa, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República de Gènova, Restauració (absolutisme), Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Sàpiens, Segle XVIII, Segon Imperi Francès, Solferino, Tabernaemontana, Torí, Tractat d'Utrecht, Tractat de París (1814), Unificació italiana, Vèneto, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Amadeu III de Sardenya, Víctor Manuel I de Sardenya, Víctor Manuel II, Vi, Vilafranca de Mar, Vincenzo Gioberti, 10 de desembre, 11 d'octubre, 11 de setembre, 15 d'agost, 16 de desembre, 17 de març, 1714, 1720, 1744, 1747, 1772, 1786, 1793, 1794, 1796, 1798, 1799, 18 de març, 1802, 1814, 1815, 1821, 1831, 1839, 1847, 1848, 1849, 1850, 1852, 1855, 1859, 1860, 1861, 19 de juny, 19 de maig, 19 de setembre, 2 de maig, 20 de juny, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de maig, 23 de març, 27 de juny, 27 de març, 28 d'abril, 30 de maig, 4 de gener, 4 de maig, 4 de novembre, 7 de maig. Ampliar l'índex (84 més) »

Bandera d'Itàlia

La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Bandera d'Itàlia · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Bandolerisme · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Cadastre · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »

Carles Fèlix I de Sardenya

Imatge de Carles Fèlix I de Sardenya. Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Carles Fèlix I de Sardenya · Veure més »

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Càller · Veure més »

Cesare Balbo

Cesare Balbo (Torí, 1789 — 1853) va ser un polític i escriptor italià.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Cesare Balbo · Veure més »

Chamonix

Chamonix-Mont-Blanc o Chamonix (francoprovençal Chamônix) és un municipi francès, pertanyent al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Chamonix · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Comerç · Veure més »

Comtat de Niça

El jardí Foncet a Niça El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Comtat de Niça · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Congrés de Viena · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Constitució · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Dinastia Savoia · Veure més »

Ducat d'Aosta

Els Savoia-Aosta formen una branca filla petita de la Casa De Savoie individual, el 1845, del ram principal dels Savoie-carignan.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Ducat d'Aosta · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Ducat de Savoia · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Egipte · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Espanya · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Estats de Savoia · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Estats Pontificis · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і França · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Franc francès · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Francès · Veure més »

Giovanni Maria Angioy

Giovanni Maria Angioy (Bono, Goceano, 21 d'octubre de 1751 - París, 22 de febrer de 1808) fou un polític i patriota sard.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Giovanni Maria Angioy · Veure més »

Glacera

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Glacera · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (o Guerra del rei Jordi en el seu escenari americà) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Imperi Rus · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Indústria · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Itàlia · Veure més »

Jacques Balmat

Jacques Balmat (esquerra) al costat d'Horace-Bénédict de Saussure, "el pare de l'alpinisme", en un monument erigit a Chamonix. Jacques Balmat, anomenat le Mont Blanc (1762–1834) era un alpinista de la Savoia i guia de muntanya, nascut a Chamonix, a la vall de Savoia, una regió que en aquell moment formava part del Ducat de Savoia. Caçador i col·leccionista de cristalls de quars, Balmat va completar el primer ascens al Mont Blanc al costat del metge Michel-Gabriel Paccard el 8 d'agost de 1786. Aquesta gesta, un assoliment de gran importància en la història de l'alpinisme, el féu mereixedor del títol honorífic de le Mont Blanc per part del rei Víctor Amadeu III de Sardenya. Després de coronar el Mont Blanc, Balmat va recollir la recompensa que Horace-Bénédict de Saussure havia ofert 25 anys abans al primer home que pugés i baixés la muntanya. El 3 d'agost de 1787, Balmat va ajudar a Saussure a assolir el cim, junt a 17 persones més. Gaston Rébuffat va elogiar les habilitats d'escalada de Balmat, descrivint-lo com "Aquest home, robust, determinat, aquest caçador de cristalls que, tal com es mostra, posseeix un sentit extraordinari de l'alpinisme, un instint infal·lible per les fisures i els blocs de gel de les glaceres…" Durant les Guerres Napoleòniques, la Savoia va caure sota domini francès, i Jacques Balmat va esdevenir un membre del consell de les comunes franceses. Un dels seus projectes —infructuós— fou el d'introduir l'ovella merina a la vall de Chamonix. Balmat va ser criticat per la seva narració autobiogràfica de l'ascens, publicada en anglès amb el títol Jacques Balmat o El Primer Ascens al Mont Blanc: Una Història Certa, ja que menystenia el rol de Michel-Gabriel Paccard en l'expedició. Milner descriu la història de Balmat com "tèrbolament romàntica i en gran part fictícia", i cita quatre analistes de la història de l'alpinisme que van descobrir errors en la versió de Balmat. Eric Shipton, per exempke, descriu Balmat com una persona arrogant i egoïsta, i que tenia un caràcter ambiciós, vanitós i roí, a qui l'èxit li va pujar al cap, tot amplificant el seu rol en la proesa. Balmat va morir l'any 1834 tot realitzant prospeccions a la cerca d'or a la vall de Sixt.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Jacques Balmat · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (en italià i cooficialment: Alghero, en sard: S'Alighèra, en sasserès: L'Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і L'Alguer · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Liberalisme · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Ligúria · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Llombardia · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)

Maria Carolina d'Àustria amb els seus fills. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Sicília 1779 - Savona, Regne de Sardenya-Piemont 1847) fou una princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya) · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)

Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya) · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Màntua · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Monarquia · Veure més »

Mont Blanc

El Mont Blanc (Mont Blanc en francès i Monte Bianco en italià) és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Mont Blanc · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Niça · Veure més »

Nombre decimal

Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Nombre decimal · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià Oristano, en espanyol Oristán) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Oristany · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Piemont · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Primera República Francesa · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Regne de Sicília · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і República de Gènova · Veure més »

Restauració (absolutisme)

La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Restauració (absolutisme) · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Revolució Francesa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Sardenya · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Sàpiens · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Segle XVIII · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Segon Imperi Francès · Veure més »

Solferino

* Solferino (Gascunya), municipi francès al departament de les Landes (regió d'Aquitània).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Solferino · Veure més »

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Tabernaemontana · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Torí · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Tractat de París (1814) · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Unificació italiana · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Vèneto · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu III de Sardenya

Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Víctor Amadeu III de Sardenya · Veure més »

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Víctor Manuel I de Sardenya · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Víctor Manuel II · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Vi · Veure més »

Vilafranca de Mar

Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Vilafranca de Mar · Veure més »

Vincenzo Gioberti

Vincenzo Gioberti (1801-1853) fou un filòsof i polític de gran influència per a la unificació italiana.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і Vincenzo Gioberti · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 10 de desembre · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 11 d'octubre · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 11 de setembre · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 15 d'agost · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 16 de desembre · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 17 de març · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1714 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1720 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1744 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1747 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1772 · Veure més »

1786

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1786 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1794 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1796 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1799 · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 18 de març · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1802 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1815 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1821 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1831 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1839 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1847 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1849 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1850 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1852 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1855 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1860 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 1861 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setanté dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 19 de juny · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 19 de maig · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 19 de setembre · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 2 de maig · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 20 de juny · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 21 de febrer · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 21 de gener · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 21 de maig · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 23 de març · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 27 de juny · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 27 de març · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 28 d'abril · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 30 de maig · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 4 de gener · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 4 de maig · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 4 de novembre · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Sardenya-Piemont і 7 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Piemont-Sardenya, Regne de Piemont-Sardenya, Regne de Sardenya (1720-1861), Regne de Savoia, Regne del Piemont, Regne del Piemont-Sardenya, Sardenya-Piemont.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »