Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Salzburg

Índex Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

50 les relacions: Alemanya, Amèrica del Nord, Anschluss, Àustria, Baviera, Catedral de Salzburg, Ciutat estatutària (Àustria), Congrés de Viena, Estat de Salzburg, Europa, Europa Central, Ferran III de Toscana, Frederic Guillem I de Prússia, Gran Ducat de Toscana, Großes Wiesbachhorn, Hèruls, Herbert von Karajan, Joseph Woelfl, Les 95 tesis, Margret Kreidl, Martí Luter, Munic, Nòrica, Palau de Mirabell, Patrimoni de la Humanitat, Prússia, Regne de Baviera, Rupert de Salzburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzach, Salzkammergut, Segona Guerra Mundial, Tractat de Pressburg, UNESCO, Viena, Wolfgang Amadeus Mozart, 1077, 13 de març, 1731, 1803, 1805, 1816, 1850, 1921, 1938, 1945, 1996, 1997, 2007, 31 d'octubre.

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Salzburg і Alemanya · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Salzburg і Amèrica del Nord · Veure més »

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Nou!!: Salzburg і Anschluss · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Salzburg і Àustria · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Salzburg і Baviera · Veure més »

Catedral de Salzburg

La Catedral de Salzburg està ubicada al centre de la ciutat de Salzburg (Àustria) i representa és un dels millors exemples d'església barroca del Nord dels Alps).

Nou!!: Salzburg і Catedral de Salzburg · Veure més »

Ciutat estatutària (Àustria)

Ciutat estatutària a l'administració austríaca (en alemany Statutarstadt) és una ciutat que té concedits, a més de les seves competències com a municipi, els drets i deures d'una autoritat administrativa regional.

Nou!!: Salzburg і Ciutat estatutària (Àustria) · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Salzburg і Congrés de Viena · Veure més »

Estat de Salzburg

L'estat de Salzburg és un dels nou estats federats (Bundesländer) d'Àustria.

Nou!!: Salzburg і Estat de Salzburg · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Salzburg і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Salzburg і Europa Central · Veure més »

Ferran III de Toscana

Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824).

Nou!!: Salzburg і Ferran III de Toscana · Veure més »

Frederic Guillem I de Prússia

August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.

Nou!!: Salzburg і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Salzburg і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Großes Wiesbachhorn

El Großes Wiesbachhorn és una muntanya de 3.564 metres situada a Salzburg, Àustria, i és la tercera muntanya més alta de la serralada Hohe Tauern.

Nou!!: Salzburg і Großes Wiesbachhorn · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Salzburg і Hèruls · Veure més »

Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

Nou!!: Salzburg і Herbert von Karajan · Veure més »

Joseph Woelfl

Joseph Johann Baptist Woelfl, fins al 1790 escrit Wölfl, (Salzburg, Àustria, 1772 - Londres, Regne Unit, 21 de maig de 1812) fou un compositor austríac.

Nou!!: Salzburg і Joseph Woelfl · Veure més »

Les 95 tesis

Facsímil de les 95 tesis La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències (títol llatí Disputatio pro declaratione virtutis Indulgentiarum), més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya.

Nou!!: Salzburg і Les 95 tesis · Veure més »

Margret Kreidl

Margret Kreidl (2 de gener del 1964, Salzburg) és una escriptora austríaca.

Nou!!: Salzburg і Margret Kreidl · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant.

Nou!!: Salzburg і Martí Luter · Veure més »

Munic

Munic (en alemany estàndard München o Minga en dialecte bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.234.000 habitants (el 2005).

Nou!!: Salzburg і Munic · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Salzburg і Nòrica · Veure més »

Palau de Mirabell

Façana principal El palau de Mirabell (en alemany: Schloss Mirabell) és un edifici històric de la ciutat de Salzburg, Àustria.

Nou!!: Salzburg і Palau de Mirabell · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Salzburg і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Salzburg і Prússia · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Salzburg і Regne de Baviera · Veure més »

Rupert de Salzburg

Rupert de Salzburg --o Ruprecht, Hrodperht, Hrodpreht, Roudbertus, Rudbertus, Robert-- (660? - 710) va ser un bisbe, fundador de la ciutat de Salzburg, venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Salzburg і Rupert de Salzburg · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Salzburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzach

El riu Salzach a Salzburg, Àustria. El Salzach és, amb 225 km de llargada, l'afluent més llarg i cabalós que té el riu Inn a Àustria i Alemanya.

Nou!!: Salzburg і Salzach · Veure més »

Salzkammergut

Salzkammergut és un districte muntanyós d'Àustria, de 650 km ² de superfície a la zona de l'Alta Àustria, Salzburg i Estíria, travessat pels Alps calcaris de Salzburg.

Nou!!: Salzburg і Salzkammergut · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Salzburg і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Salzburg і Tractat de Pressburg · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Salzburg і UNESCO · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Salzburg і Viena · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Salzburg і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Salzburg і 1077 · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Salzburg і 13 de març · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Salzburg і 1731 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Salzburg і 1803 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Salzburg і 1805 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Salzburg і 1816 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Salzburg і 1850 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Salzburg і 1921 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Salzburg і 1938 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Salzburg і 1945 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Salzburg і 1996 · Veure més »

1997

;Països Catalans.

Nou!!: Salzburg і 1997 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Salzburg і 2007 · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Salzburg і 31 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Juvavia, Juvavum.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »