Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ravenna

Índex Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

105 les relacions: Angelo Mariani, Antoni, Antonio Traversari, Aquileia, Armini, Arquebisbat de Ravenna, Arquitectura longobarda, August, Belisari, Caiguda de l'Imperi Romà, Codi ISTAT, Congrés de Viena, Didi Julià, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Estat, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Estrabó, Etruscs, Exarcat de Ravenna, Far, Flavi Honori, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gai Mari, Gals, Gàl·lia Cispadana, Guerra civil, Guerra de Perusa, Itàlia, Juli Cèsar, Longobards, Luci Corneli Sul·la, Malària, Mar Adriàtica, Marc Clodi Pupiè Màxim, Marobod, Mausoleu de Gal·la Placídia, Maximí el Traci, Metel, Monuments paleocristians de Ravenna, Odoacre, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Patrimoni de la Humanitat, Pelasgs, Picè, Piemont, Pipí I el Breu, Plini el Vell, ..., Polentani, Província de Ravenna, Províncies d'Itàlia, Rímini, Regions d'Itàlia, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels ostrogots, Regne Longobard, Regne napoleònic d'Itàlia, República Cisalpina, República de Venècia, Romanya, Rubicó, Sabins, Sant'Apollinare in Classe, Segle II, Segle III, Segona Guerra Mundial, Septimi Sever, Teodoric el Gran, Traversari, Umbres, UNESCO, Valentinià III, Venècia, Vitigès, Zeno (llenguatge de programació), 1198, 1218, 1240, 1248, 1275, 1440, 1509, 1512, 1527, 1529, 1585, 1636, 1796, 1797, 1802, 1805, 1814, 1815, 1859, 1861, 193, 238, 404, 539, 752, 756, 89 aC. Ampliar l'índex (55 més) »

Angelo Mariani

Angelo Maurizio Gaspare Mariani (Ravenna, 11 d'octubre de 1821 - Gènova, 13 de juny de 1873) fou un director d'orquestra i compositor italià.

Nou!!: Ravenna і Angelo Mariani · Veure més »

Antoni

* Gens Antònia.

Nou!!: Ravenna і Antoni · Veure més »

Antonio Traversari

Antonio Traversari (Ravenna, Emília-Romanya, 1810 - 1860) fou un compositor italià.

Nou!!: Ravenna і Antonio Traversari · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Ravenna і Aquileia · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius) (18 aC- 19 dC) fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: Ravenna і Armini · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Ravenna і Arquebisbat de Ravenna · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Ravenna і Arquitectura longobarda · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Ravenna і August · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Ravenna і Belisari · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Ravenna і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Nou!!: Ravenna і Codi ISTAT · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Ravenna і Congrés de Viena · Veure més »

Didi Julià

Didi Julià (vers 133/137–193) fou emperador durant dos mesos el 193.

Nou!!: Ravenna і Didi Julià · Veure més »

Emília-Romanya

L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Nou!!: Ravenna і Emília-Romanya · Veure més »

Emilià-romanyol

L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emilianoromà o simplement emilià, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro.

Nou!!: Ravenna і Emilià-romanyol · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Ravenna і Estat · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Ravenna і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Ravenna і Esteve II (papa) · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Ravenna і Estrabó · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Ravenna і Etruscs · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Ravenna і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Far

Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.

Nou!!: Ravenna і Far · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Ravenna і Flavi Honori · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Ravenna і Francs · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Ravenna і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Ravenna і Gai Mari · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Ravenna і Gals · Veure més »

Gàl·lia Cispadana

Gàl·lia Cispadana fou una antiga regió d'Itàlia compresa dins la més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.

Nou!!: Ravenna і Gàl·lia Cispadana · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Ravenna і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa" (Bellum Perusinum) fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la república romana.

Nou!!: Ravenna і Guerra de Perusa · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Ravenna і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Ravenna і Juli Cèsar · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Ravenna і Longobards · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Ravenna і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Ravenna і Malària · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Ravenna і Mar Adriàtica · Veure més »

Marc Clodi Pupiè Màxim

Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.

Nou!!: Ravenna і Marc Clodi Pupiè Màxim · Veure més »

Marobod

Marobod o Marbod (Marobodus, alguna vegada Marabodus, vers 18 aC- 35 dC) fou rei dels marcomans (Maerk men.

Nou!!: Ravenna і Marobod · Veure més »

Mausoleu de Gal·la Placídia

El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.

Nou!!: Ravenna і Mausoleu de Gal·la Placídia · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus (c. 173 – 238), d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia el 235.

Nou!!: Ravenna і Maximí el Traci · Veure més »

Metel

Metel (Metellus) fou el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.

Nou!!: Ravenna і Metel · Veure més »

Monuments paleocristians de Ravenna

Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Nou!!: Ravenna і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Ravenna і Odoacre · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Ravenna і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Ravenna і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Ravenna і Pelasgs · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (llatí Picenum) fou una regió d'Itàlia durant l'antiga Roma.

Nou!!: Ravenna і Picè · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Ravenna і Piemont · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Ravenna і Pipí I el Breu · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Ravenna і Plini el Vell · Veure més »

Polentani

Armes Polentani Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del segle XIII i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.

Nou!!: Ravenna і Polentani · Veure més »

Província de Ravenna

La Província de Ravenna és una província que forma part de la regió d’Emília-Romanya dins Itàlia.

Nou!!: Ravenna і Província de Ravenna · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Ravenna і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Rímini

Rímini o Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Ravenna і Rímini · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Ravenna і Regions d'Itàlia · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Ravenna і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Ravenna і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Ravenna і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne Longobard

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.

Nou!!: Ravenna і Regne Longobard · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Ravenna і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser un estat satèl·lit de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Nou!!: Ravenna і República Cisalpina · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Ravenna і República de Venècia · Veure més »

Romanya

Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen. La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Ravenna і Romanya · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Ravenna і Rubicó · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Ravenna і Sabins · Veure més »

Sant'Apollinare in Classe

Sant'Apollinare in Classe és una basílica a Classe, port històric de la ciutat italiana de Ravenna, del centre de la qual dista avui uns cinc quilòmetres, estant una frazione del municipi.

Nou!!: Ravenna і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Ravenna і Segle II · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Ravenna і Segle III · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Ravenna і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Ravenna і Septimi Sever · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Ravenna і Teodoric el Gran · Veure més »

Traversari

Els Traversari foren una família güelfa de Ravenna, notable ja al segle XI amb nombrosos càrrecs locals, entre ells els principals del comú de Ravenna, i que van exercir el poder senyorial del 1218 al 1240 i el poder de fet del 1248 al 1275.

Nou!!: Ravenna і Traversari · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Ravenna і Umbres · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Ravenna і UNESCO · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Nou!!: Ravenna і Valentinià III · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ravenna і Venècia · Veure més »

Vitigès

Vitiges o Witiges (mort el 540) fou rei dels Ostrogots del 536 al 540.

Nou!!: Ravenna і Vitigès · Veure més »

Zeno (llenguatge de programació)

Zeno (en referència al filòsof presocràtic Zenó d'Elea) és un llenguatge de programació processal imperatiu dissenyat per ser fàcil d'aprendre i fàcil d'utilitzar.

Nou!!: Ravenna і Zeno (llenguatge de programació) · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1198 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1218 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1240 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1248 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1275 · Veure més »

1440

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1440 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ravenna і 1509 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Ravenna і 1512 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Ravenna і 1527 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 1529 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Ravenna і 1585 · Veure més »

1636

L'any 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Ravenna і 1636 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ravenna і 1796 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ravenna і 1797 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Ravenna і 1802 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ravenna і 1805 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ravenna і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Ravenna і 1815 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Ravenna і 1859 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Ravenna і 1861 · Veure més »

193

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 193 · Veure més »

238

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 238 · Veure més »

404

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 404 · Veure més »

539

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 539 · Veure més »

752

L'any 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ravenna і 752 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 756 · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Ravenna і 89 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »