Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

751

Índex 751

Sense descripció.

47 les relacions: Abat, Aistulf de Friül, Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda, Antioquia de l'Orontes, Àsia Central, Batalla del Talas, Benet d'Aniana, Califa, Carlemany, Carloman I, Dècada del 820, Dinastia Carolíngia, Dinastia Merovíngia, Dinastia Tang, Ducat de Spoleto, Exarcat de Ravenna, Família benedictina, Francs, Ibadisme, Imam, Imperi Bizantí, Itàlia, Khilderic III, Kirguisos, Llista de ducs de Spoleto, Longobards, Majordom de palau, Març, Nan Chao, Oman, Papa, Papa Zacaries, Península Itàlica, Pipí I el Breu, Ravenna, Regne Franc, República Àrab Siriana, Riu Talas, Septimània, Soissons, Taraz, Teodor I d'Antioquia, Transoxiana, Vilanòva de Magalona, Xina, 28 de juny, 771.

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: 751 і Abat · Veure més »

Aistulf de Friül

Aistulf (+ desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Nou!!: 751 і Aistulf de Friül · Veure més »

Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda

Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda fou el primer imam ibadita d'Oman.

Nou!!: 751 і Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: 751 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: 751 і Àsia Central · Veure més »

Batalla del Talas

La batalla del Talas (o batalla d'Artlakh) (怛羅斯會戰) (معركة نهر طلاس) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i Kirguís i les tropes xineses de la Dinastia Tang, llavors sota l'Emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també l'àrea estratègica de l'Àsia Central.

Nou!!: 751 і Batalla del Talas · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Magalona, Septimània vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: 751 і Benet d'Aniana · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: 751 і Califa · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: 751 і Carlemany · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: 751 і Carloman I · Veure més »

Dècada del 820

Sense descripció.

Nou!!: 751 і Dècada del 820 · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: 751 і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: 751 і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: 751 і Dinastia Tang · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: 751 і Ducat de Spoleto · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: 751 і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: 751 і Família benedictina · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: 751 і Francs · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme (en àrab الاباضية, al-ibāḍiyya) és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: 751 і Ibadisme · Veure més »

Imam

Un imam (en àrab إمام, imām, en plural أئمة, aʾimma; en persa امام) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Nou!!: 751 і Imam · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: 751 і Imperi Bizantí · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: 751 і Itàlia · Veure més »

Khilderic III

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.

Nou!!: 751 і Khilderic III · Veure més »

Kirguisos

Els kirguisos són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.

Nou!!: 751 і Kirguisos · Veure més »

Llista de ducs de Spoleto

Llista dels titulars del Ducat de Spoleto; Dependents del regne dels Longobards.

Nou!!: 751 і Llista de ducs de Spoleto · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: 751 і Longobards · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: 751 і Majordom de palau · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: 751 і Març · Veure més »

Nan Chao

Nan Chao o Nanchao (transcripció xinesa moderna Nanzhao, xinès tradicional: 南詔; xinès simplificat: 南诏; pinyin: Nánzhāo; tibetà Jang) fou un regne dels thais i bais que va florir a l'Àsia oriental a partir del a les terres de la moderna província de Yunnan, a la Xina.

Nou!!: 751 і Nan Chao · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: 751 і Oman · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: 751 і Papa · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: 751 і Papa Zacaries · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: 751 і Península Itàlica · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: 751 і Pipí I el Breu · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: 751 і Ravenna · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: 751 і Regne Franc · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: 751 і República Àrab Siriana · Veure més »

Riu Talas

El riu Talas o Taraz és un riu de Kirguizistan i Kazakhstan.

Nou!!: 751 і Riu Talas · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: 751 і Septimània · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: 751 і Soissons · Veure més »

Taraz

Taraz. Taraz (Kazakh i rus: Тараз), antigament Talas, Dzhambul (rus: Джамбу́л, Kazakh: Жамбы́л) o Zhambyl (Kazakh: Жамбы́л), i Aulie-Ata (Kazakh: Әулие́-Ата, Rus: Аулие́-Ата, txagatai: اولياه اتا, persa:: تراز) és una ciutat i centre de la província de Zhambyl al Kazakhstan.

Nou!!: 751 і Taraz · Veure més »

Teodor I d'Antioquia

Teodor I d'Antioquia (Theodorus) fou un patriarca d'Antioquia (751-797).

Nou!!: 751 і Teodor I d'Antioquia · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: 751 і Transoxiana · Veure més »

Vilanòva de Magalona

Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: 751 і Vilanòva de Magalona · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: 751 і Xina · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-desè en els anys de traspàs.

Nou!!: 751 і 28 de juny · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: 751 і 771 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »