Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Alexandre I de Parma, Antoni I de Parma, Antonio da Correggio, Arturo Toscanini, August, Àtila, Bernardo Bertolucci, Busseto, Carles Hug de Borbó i Parma, Carles II de Parma, Carles III d'Espanya, Carles III de Parma, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Charles-François Lebrun, Comte, Congrés de Viena, Constantino Dall'Argine, Corinno Mariotti, Correggio, Cremona, Dinastia borbònica, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Elies de Parma, Emília-Romanya, Emilià-romanyol, Enric de Parma, Exarcat de Ravenna, Felip I de Parma, Ferran I de Parma, Flavi Gracià, França, Francesc I de Parma, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Francesca Riccardi, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gàl·lia Cispadana, Giambattista Bodoni, Giovan Battista Aleotti, Giuseppe Verdi, Imperi Romà d'Orient, Italo Balbo, Itàlia, Jacopo Vignola, Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Josep de Parma, Lliga Llombarda, Lluís I d'Etrúria, Lluc Visconti, ..., Marc Antoni, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Michelangelo Anselmi, Milà, Obizzo III d'Este, Octavi I de Parma, Odoacre, Palazzo della Pilotta, Parmigianino, Pau III, Pere Lluís I de Parma, Piacenza, Província de Parma, Ranuccio I de Parma, Ranuccio II de Parma, Reggio de l'Emília, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Sardenya-Piemont, Riu Po, Robert de Parma, Robert I de Parma, Rossi, Sisto Badalocchio, Taro (Po), Tòtila, Visconti, 1106, 1140, 1167, 1183, 1247, 1248, 1344, 1346, 1404, 1409, 15 de setembre, 1511, 1512, 1545, 1547, 1586, 1588, 1592, 1622, 1646, 1682, 1694, 1727, 1731, 1735, 1740, 1748, 1765, 18 de febrer, 1802, 1803, 1808, 1814, 1815, 1847, 1848, 1854, 1859, 1860, 1907, 1939, 1945, 1950, 1959, 1974, 1977, 25 d'abril, 377, 451, 540, 569, 774. Ampliar l'índex (80 més) »
Alexandre I de Parma
Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.
Nou!!: Parma і Alexandre I de Parma · Veure més »
Antoni I de Parma
Antoni I Farnese o Antoni I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1679 - íd. 1731) fou el 8è Duc de Parma, l'últim de la Dinastia Farnese.
Nou!!: Parma і Antoni I de Parma · Veure més »
Antonio da Correggio
Antonio Allegri da Correggio (Correggio, agost del 1489 – 5 de març del 1534) va ser el pintor més destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement italià, i fou responsable d'algunes de les obres més vigoroses i sensuals del segle XVI.
Nou!!: Parma і Antonio da Correggio · Veure més »
Arturo Toscanini
fou un director d'orquestra italià.
Nou!!: Parma і Arturo Toscanini · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Parma і August · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Parma і Àtila · Veure més »
Bernardo Bertolucci
fou un director de cinema i guionista italià.
Nou!!: Parma і Bernardo Bertolucci · Veure més »
Busseto
Giuseppe Verdi miniatura Busseto és un poble de 7.000 habitants a la província de Parma, a l'Emilia-Romagna al nord d'Itàlia.
Nou!!: Parma і Busseto · Veure més »
Carles Hug de Borbó i Parma
Carles Hug de Borbó-Parma (París, 8 d'abril de 1930 - Barcelona, 18 d'agost de 2010) des de 1977 va ser Cap de la Casa de Borbó-Parma i Duc de Parma i Piacenza (Carles IV de Parma).
Nou!!: Parma і Carles Hug de Borbó i Parma · Veure més »
Carles II de Parma
Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.
Nou!!: Parma і Carles II de Parma · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Parma і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles III de Parma
Carles III de Parma (Lucca, Ducat de Lucca 1823 - Parma, Ducat de Parma 1854) fou el Duc de Parma i Piacenza entre 1849 i 1854.
Nou!!: Parma і Carles III de Parma · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Parma і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Charles-François Lebrun
fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.
Nou!!: Parma і Charles-François Lebrun · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Parma і Comte · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Parma і Congrés de Viena · Veure més »
Constantino Dall'Argine
Constantino Dall'Argine (Parma, Emília-Romanya, 1842 - Milà, Llombardia, 1877) fou un compositor italià.
Nou!!: Parma і Constantino Dall'Argine · Veure més »
Corinno Mariotti
Corinno Mariotti (Parma, 1827 - Torí, 1876) fou un compositor i crític musical italià.
Nou!!: Parma і Corinno Mariotti · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: Parma і Correggio · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Parma і Cremona · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Parma і Dinastia borbònica · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Parma і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Parma і Ducat de Parma · Veure més »
Elies de Parma
Elies de Parma (Biarritz, França 1880 - Friedberg, Àustria 1959) fou el cap de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1950 i 1959.
Nou!!: Parma і Elies de Parma · Veure més »
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Nou!!: Parma і Emília-Romanya · Veure més »
Emilià-romanyol
Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.
Nou!!: Parma і Emilià-romanyol · Veure més »
Enric de Parma
Enric de Parma (Wartegg, Imperi austríac 1873 - Pianore, Regne d'Itàlia 1939) fou un príncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.
Nou!!: Parma і Enric de Parma · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Parma і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Felip I de Parma
Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.
Nou!!: Parma і Felip I de Parma · Veure més »
Ferran I de Parma
Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Parma і Ferran I de Parma · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Parma і Flavi Gracià · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Parma і França · Veure més »
Francesc I de Parma
Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.
Nou!!: Parma і Francesc I de Parma · Veure més »
Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.
Nou!!: Parma і Francesc Xavier de Borbó i Parma · Veure més »
Francesca Riccardi
Francesca Riccardi (Parma, 28 de setembre de 1778 - Bolonya, 1845) fou una cantant italiana.
Nou!!: Parma і Francesca Riccardi · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Parma і Francs · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Parma і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gàl·lia Cispadana
La Gàl·lia Cispadana va ser una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de la Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els bois i sènons, situada al sud del riu Padus (Po), al sud de la Gàl·lia Transpadana.
Nou!!: Parma і Gàl·lia Cispadana · Veure més »
Giambattista Bodoni
Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (Saluzzo, 26 de febrer de 1740 - Parma, 30 de novembre de 1813) fou un gravador, impressor, editor i tipògraf italià, considerat com el pare de la tipografia moderna.
Nou!!: Parma і Giambattista Bodoni · Veure més »
Giovan Battista Aleotti
Santa Maria del Quartiere, obra d'Aleotti Giovan Battista Aleotti (1546 - 12 de desembre de 1636) va ser un arquitecte italià.
Nou!!: Parma і Giovan Battista Aleotti · Veure més »
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Nou!!: Parma і Giuseppe Verdi · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Parma і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italo Balbo
Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobruk, 28 de juny de 1940) va ser un polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia.
Nou!!: Parma і Italo Balbo · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Parma і Itàlia · Veure més »
Jacopo Vignola
Jacopo Barozzi da Vignola, comunament anomenat Il Vignola (Vignola, 1 d'octubre de 1507 - Roma, 7 de juliol de 1573), va ser un arquitecte i tractadista italià.
Nou!!: Parma і Jacopo Vignola · Veure més »
Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès.
Nou!!: Parma і Jean-Jacques-Régis de Cambacérès · Veure més »
Josep de Parma
Josep de Parma, en italià Giuseppe Maria Pietro Paolo Francesco Roberto Tomaso-d'Aquino Andrea-Avellino Biagio Mauro Carlo Stanislao Luigi Filippo-Neri Leone Bernardo Antonio Ferdinando di Borbone-Parma e Piacenza (Biarritz, França 1875 - Pianore, Itàlia 1950) fou un príncep de Borbó-Parma que va esdevenir duc titular del Ducat de Parma entre 1939 i 1950.
Nou!!: Parma і Josep de Parma · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Parma і Lliga Llombarda · Veure més »
Lluís I d'Etrúria
Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Parma і Lluís I d'Etrúria · Veure més »
Lluc Visconti
Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.
Nou!!: Parma і Lluc Visconti · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Parma і Marc Antoni · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Parma і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Parma і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Parma і Mòdena · Veure més »
Michelangelo Anselmi
Michelangelo Anselmi (Lucca, 1492 – Parma, 1556), dit també lo Scalabrino, va ser un pintor italià de l'escola de Parma.
Nou!!: Parma і Michelangelo Anselmi · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Parma і Milà · Veure més »
Obizzo III d'Este
Obizzo III d'Este (14 de juliol de 1294- 20 de març de 1352).
Nou!!: Parma і Obizzo III d'Este · Veure més »
Octavi I de Parma
Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.
Nou!!: Parma і Octavi I de Parma · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Parma і Odoacre · Veure més »
Palazzo della Pilotta
El Palazzo della Pilotta és un centre d'edificis situats entre Piazzale della Pastura i la zona de Lungoparma, al centre històric de Parma, regió d'Emília-Romanya, Itàlia.
Nou!!: Parma і Palazzo della Pilotta · Veure més »
Parmigianino
Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.
Nou!!: Parma і Parmigianino · Veure més »
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Nou!!: Parma і Pau III · Veure més »
Pere Lluís I de Parma
Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.
Nou!!: Parma і Pere Lluís I de Parma · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Parma і Piacenza · Veure més »
Província de Parma
La Província de Parma és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Parma і Província de Parma · Veure més »
Ranuccio I de Parma
Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1569 - íd. 1622) fou el 4t Duc de Parma, càrrec que va ocupar entre 1592 i 1622.
Nou!!: Parma і Ranuccio I de Parma · Veure més »
Ranuccio II de Parma
''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.
Nou!!: Parma і Ranuccio II de Parma · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: Parma і Reggio de l'Emília · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Parma і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Parma і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Parma і Riu Po · Veure més »
Robert de Parma
Robert de Parma (Weilburg, Imperi Austrohongarès, 1909 - Viena, Àustria, 1974) fou el cap de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1959 i 1974.
Nou!!: Parma і Robert de Parma · Veure més »
Robert I de Parma
Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.
Nou!!: Parma і Robert I de Parma · Veure més »
Rossi
* Aldo Rossi o Conde Rossi, feixista italià que envaí les illes Balears l'estiu de 1936.
Nou!!: Parma і Rossi · Veure més »
Sisto Badalocchio
Sisto Badalocchio Rosa (Parma, 1581 o 1585 - c. 1647) va ser un pintor i gravador italià, pertanyent a l'Escola Bolonyesa.
Nou!!: Parma і Sisto Badalocchio · Veure més »
Taro (Po)
El Taro, antigament anomenat Tarus, és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po pel sud.
Nou!!: Parma і Taro (Po) · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Parma і Tòtila · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Parma і Visconti · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1106 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Parma і 1140 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1167 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Parma і 1183 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Parma і 1247 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Parma і 1248 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1344 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1346 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Parma і 1404 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1409 · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Parma і 15 de setembre · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Parma і 1512 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1545 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Parma і 1547 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1586 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1588 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1592 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1622 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1646 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Parma і 1682 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Parma і 1694 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1727 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Parma і 1731 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 1735 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1740 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Parma і 1748 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Parma і 1765 · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Parma і 18 de febrer · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1802 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Parma і 1803 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Parma і 1808 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Parma і 1815 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1848 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1854 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1860 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1907 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Parma і 1939 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1945 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Parma і 1950 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Parma і 1959 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Parma і 1974 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Parma і 1977 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Parma і 25 d'abril · Veure més »
377
El 377 (CCCLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Parma і 377 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 451 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 540 · Veure més »
569
El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Parma і 569 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Parma і 774 · Veure més »
