Taula de continguts
87 les relacions: Agustí d'Hipona, Aistulf, Alps Cotis, Ansprand, Aquileia, Arezzo, Aripert II, Arle, Úmbria, Blera, Bolonya, Busseto, Carles Martell, Cesena, Chiusi, Cumes, Cunipert, Dinastia merovíngia, Donació de Sutri, Dret de família, Ducat de Baviera, Ducat de Nàpols, Ducat de Spoleto, Ducat de Vicenza, Ducat del Friül, Ducat i Principat de Benevent, Emília (regió), Enciclopèdia Espasa, Església Catòlica Romana, Estat sobirà, Eutiqui de Ravenna, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Fano, Feudalisme, Fossombrone, Gastald, Gisulf II, Gregori II (papa), Heracli, Hildeprand, Hilderic de Spoleto, Hugobert de Baviera, Imperi Romà d'Orient, Interamna, Itàlia, Laci, Longobards, Lucca, Merano, ... Ampliar l'índex (37 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Luitprand і Agustí d'Hipona
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Veure Luitprand і Aistulf
Alps Cotis
* Alps Cottis o Cotis, protectorat i després província romana.
Veure Luitprand і Alps Cotis
Ansprand
Ansprand (al voltant de 657 - Pavia, juliol de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 712.
Veure Luitprand і Ansprand
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Luitprand і Aquileia
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Veure Luitprand і Arezzo
Aripert II
Aripert o Aribert II (? - Pavia, març de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia (702-712).
Veure Luitprand і Aripert II
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Luitprand і Arle
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Luitprand і Úmbria
Blera
Blera és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.
Veure Luitprand і Blera
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Luitprand і Bolonya
Busseto
Giuseppe Verdi miniatura Busseto és un poble de 7.000 habitants a la província de Parma, a l'Emilia-Romagna al nord d'Itàlia.
Veure Luitprand і Busseto
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Luitprand і Carles Martell
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Luitprand і Cesena
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Luitprand і Chiusi
Cumes
Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.
Veure Luitprand і Cumes
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Veure Luitprand і Cunipert
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Luitprand і Dinastia merovíngia
Donació de Sutri
La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.
Veure Luitprand і Donació de Sutri
Dret de família
El dret de família (també anomenat dret matrimonial) és una àrea del dret que s'ocupa dels assumptes de família i les relacions domèstiques.
Veure Luitprand і Dret de família
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Luitprand і Ducat de Baviera
Ducat de Nàpols
El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular.
Veure Luitprand і Ducat de Nàpols
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Luitprand і Ducat de Spoleto
Ducat de Vicenza
El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.
Veure Luitprand і Ducat de Vicenza
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Veure Luitprand і Ducat del Friül
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Veure Luitprand і Ducat i Principat de Benevent
Emília (regió)
L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.
Veure Luitprand і Emília (regió)
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Luitprand і Enciclopèdia Espasa
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Luitprand і Església Catòlica Romana
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Luitprand і Estat sobirà
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Veure Luitprand і Eutiqui de Ravenna
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Veure Luitprand і Exarcat
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Luitprand і Exarcat de Ravenna
Fano
Fano és una ciutat italiana a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb uns 60.000 habitants, a la costa de la mar Adriàtica dominant la plana deltaica del Metauro, un canal del qual en constitueix el seu port pesquer.
Veure Luitprand і Fano
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Luitprand і Feudalisme
Fossombrone
Fossombrone és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, a la província de Pesaro i Urbino amb 10.000 habitants.
Veure Luitprand і Fossombrone
Gastald
Gastald és un títol longobard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials.
Veure Luitprand і Gastald
Gisulf II
Gisulf II va ser duc de Friül des de vers el 591 a la seva mort.
Veure Luitprand і Gisulf II
Gregori II (papa)
Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.
Veure Luitprand і Gregori II (papa)
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Luitprand і Heracli
Hildeprand
Hildeprand, Hildebrand, Ildeprand o Ilprand (? - després de 744) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 744.
Veure Luitprand і Hildeprand
Hilderic de Spoleto
Hilderic fou duc longobard de Spoleto nomenat pel rei Luitprand quan va enderrocar a Transamund II el 739.
Veure Luitprand і Hilderic de Spoleto
Hugobert de Baviera
Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings (725 - 736).
Veure Luitprand і Hugobert de Baviera
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Luitprand і Imperi Romà d'Orient
Interamna
Interamna fou el nom de diverses ciutats d'Itàlia en l'època romana.
Veure Luitprand і Interamna
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Luitprand і Itàlia
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Luitprand і Laci
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Luitprand і Longobards
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Luitprand і Lucca
Merano
Merano és un municipi italià, situat a la regió de Trentino – Tirol del Sud i a la província de Bolzano, al districte de Burggrafenamt.
Veure Luitprand і Merano
Narni
Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar.
Veure Luitprand і Narni
Oderzo
Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.
Veure Luitprand і Oderzo
Orte
Orte és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Viterbo.
Veure Luitprand і Orte
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Veure Luitprand і Osimo
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Luitprand і Papa
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Veure Luitprand і Papa Gregori III
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Veure Luitprand і Papa Zacaries
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Luitprand і Pavia
Pemmó de Friül
Pemmó (o Pennó) va ser duc de Friül durant vint-i-sis anys, des de vers el 706 fins a la seva mort.
Veure Luitprand і Pemmó de Friül
Pentàpolis
* Pentàpolis filistea, conjunt de cinc ciutats filistees (Ascaló, Ashdod, Ekron, Gath i Gaza).
Veure Luitprand і Pentàpolis
Pertari
Perctarit, Pertari o Bertari (~645 – Pavia, 688) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662 i 671-688).
Veure Luitprand і Pertari
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Luitprand і Perusa
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Luitprand і Pipí I el Breu
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Veure Luitprand і Pistoia
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Luitprand і Provença
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Veure Luitprand і Ratquis de Friül
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Luitprand і Ravenna
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Luitprand і Rei d'Itàlia
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Luitprand і Riu Po
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Luitprand і Roma
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Veure Luitprand і Rotari
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Luitprand і Sardenya
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Veure Luitprand і Saxons
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Luitprand і Siena
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Veure Luitprand і Spoleto
Sutri
Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.
Veure Luitprand і Sutri
Teodebert de Baviera
Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.
Veure Luitprand і Teodebert de Baviera
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Veure Luitprand і Terni
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Luitprand і Toscana
Transamund II
Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.
Veure Luitprand і Transamund II
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Luitprand і Venècia
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Luitprand і 712
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Luitprand і 715
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Luitprand і 717
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Luitprand і 742
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Luitprand і 743
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Luitprand і 744
També conegut com Liutprand.