Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Antiguitat tardana, Antonina (esposa de Belisari), Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Batalla d'Ad Decimum, Batalla de Cal·linic, Batalla de Tricamarum, Búlgars, Cartago, Cònsol romà, Còrsega, Constantinoble, Cosroes I, Dera, Emperador, Eslaus, Eufrates, Exarcat d'Àfrica, Exarcat de Ravenna, Gelimer, General, Genseric, Grec medieval, Guerra Vandàlica, Hilderic (rei dels vàndals), Huns, Il·líria, Illa de Ponça, Illes Balears, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Lícia, Llatí, Lucània, Mar Mediterrània, Mestre dels soldats, Monofisisme, Mosaic, Mundus, Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient, Narsès, Nàpols, Orient Pròxim, Papa Bonifaci II, Papa Silveri, Papa Vigili, Pappua, Pèrsia, Província romana de Síria, Pulla, Ravenna, ..., Rússia, Regne dels ostrogots, Regne Vàndal, Revolta de la Nika, Sardenya, Setge de Roma (537-538), Sicília, Tòtila, Teòdat, Temple de Jerusalem, Triomf, Vitigès, 1 de gener, 13 de març, 13 de setembre, 15 de desembre, 500, 521, 527, 529, 530, 531, 532, 533, 535, 537, 538, 539, 540, 541, 543, 544, 546, 547, 548, 559, 562, 563, 565. Ampliar l'índex (39 més) »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Belisari і Antiguitat tardana · Veure més »
Antonina (esposa de Belisari)
Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.
Nou!!: Belisari і Antonina (esposa de Belisari) · Veure més »
Basílica de Sant Vidal de Ravenna
La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.
Nou!!: Belisari і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »
Batalla d'Ad Decimum
Ad Decimum és el nom donat a una batalla decisiva lliurada el 13 de setembre del 533 a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tunisiana de Ben Arous, en la qual el general romà d'Orient Belisari va derrotar els vàndals liderats per Gelimer.
Nou!!: Belisari і Batalla d'Ad Decimum · Veure més »
Batalla de Cal·linic
La batalla de Cal·linic tingué lloc el 19 d'abril del 531.
Nou!!: Belisari і Batalla de Cal·linic · Veure més »
Batalla de Tricamarum
La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.
Nou!!: Belisari і Batalla de Tricamarum · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Belisari і Búlgars · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Belisari і Cartago · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Belisari і Cònsol romà · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Belisari і Còrsega · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Belisari і Constantinoble · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Belisari і Cosroes I · Veure més »
Dera
Daraa o Dera, antiga Adhriat, clàssica Adraa i bíblica Edréi, és una ciutat de Síria, al sud-oest del país prop de la frontera amb Jordània, capital de la governació de Daraa, i de la regió històrica de l'Hauran (Hawran), a 106 km al sud de Damasc.
Nou!!: Belisari і Dera · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Belisari і Emperador · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Belisari і Eslaus · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Belisari і Eufrates · Veure més »
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Belisari і Exarcat d'Àfrica · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Belisari і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Nou!!: Belisari і Gelimer · Veure més »
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Nou!!: Belisari і General · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Belisari і Genseric · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Belisari і Grec medieval · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Belisari і Guerra Vandàlica · Veure més »
Hilderic (rei dels vàndals)
Hilderic (en Hilderic, en Ἱλδέριχος) va ser rei dels vàndals, fill d'Huneric i d'Eudòxia i net de Genseric i de Valentinià III, va succeir a Trasamund.
Nou!!: Belisari і Hilderic (rei dels vàndals) · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Belisari і Huns · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Belisari і Il·líria · Veure més »
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Nou!!: Belisari і Illa de Ponça · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Belisari і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Belisari і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Belisari і Justinià I · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Belisari і Lícia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Belisari і Llatí · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Belisari і Lucània · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Belisari і Mar Mediterrània · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Belisari і Mestre dels soldats · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Belisari і Monofisisme · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Belisari і Mosaic · Veure més »
Mundus
Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Nou!!: Belisari і Mundus · Veure més »
Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient
Constantí III. A Heraclones li tallaren el nas després de destronar-lo. La mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient tingué un paper important en la vida política de l'imperi.
Nou!!: Belisari і Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Belisari і Narsès · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Belisari і Nàpols · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Belisari і Orient Pròxim · Veure més »
Papa Bonifaci II
Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.
Nou!!: Belisari і Papa Bonifaci II · Veure més »
Papa Silveri
Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.
Nou!!: Belisari і Papa Silveri · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Belisari і Papa Vigili · Veure més »
Pappua
Les muntanyes Pappua, o Pappua Mons foren una muntanya de difícil accés a Numídia on van arribar els romans d'Orient dirigits per Belisari la primavera del 534 en persecució del rei vàndal Gelimer que s'hi havia refugiat.
Nou!!: Belisari і Pappua · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Belisari і Pèrsia · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Belisari і Província romana de Síria · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Belisari і Pulla · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Belisari і Ravenna · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Belisari і Rússia · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Belisari і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: Belisari і Regne Vàndal · Veure més »
Revolta de la Nika
Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.
Nou!!: Belisari і Revolta de la Nika · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Belisari і Sardenya · Veure més »
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Nou!!: Belisari і Setge de Roma (537-538) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Belisari і Sicília · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Belisari і Tòtila · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Belisari і Teòdat · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Belisari і Temple de Jerusalem · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Belisari і Triomf · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Belisari і Vitigès · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Belisari і 1 de gener · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Belisari і 13 de març · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Belisari і 13 de setembre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Belisari і 15 de desembre · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 500 · Veure més »
521
El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 521 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 527 · Veure més »
529
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 529 · Veure més »
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 530 · Veure més »
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 531 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 532 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 533 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 535 · Veure més »
537
El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 537 · Veure més »
538
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 538 · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 539 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 540 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 541 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 543 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 544 · Veure més »
546
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 546 · Veure més »
547
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 547 · Veure més »
548
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 548 · Veure més »
559
Sense descripció.
Nou!!: Belisari і 559 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 562 · Veure més »
563
El 563 (DLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 563 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Belisari і 565 · Veure més »
