Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lotari I

Índex Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

161 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia de Cruas, Abadia de Prüm, Agobard de Lió, Alemany, Alps, Alsàcia, Anjou (França), Aquisgrà, Aquitània, Arle, Attigny (Ardenes), Austràsia, Auxois, Basilea, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Baviera, Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bernat de Viena, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Nimes, Bisbat de Paderborn, Bisbat de Perpinyà, Blois, Borgonya, Bretanya, Candelera, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles Martell, Catedral d'Estrasburg, Chalon-sur-Saône, Colmar, Compiègne, Comtat de Mâcon, Comtat de Mémontois, Comtat del Rosselló, Crémieu, Dia dels Sants Innocents, Dieta d'Aquisgrà (817), Dieta de Nimega, Dinastia Carolíngia, Doué, Elna, Emperador d'Occident, Ermengarda d'Hesbaye, Ermengarda de Tours, ..., Església Catòlica Romana, Estrasburg, Francès, Frankfurt del Main, Frísia, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guillem I de Prússia, Hug de Tours, Ingelheim, Italià, Itàlia, Judit de Baviera, Langres, Le Mans, Lionès, Llemotges, Llista dels comtes de Tolosa, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lotari II de Lotaríngia, Maine (França), Matfrid d'Orleans, Metz, Missi dominici, Nadal, Nèustria, Nimega, Odó d'Orleans, Oise, Orleans, Papa Gregori IV, Pasqua (festivitat), Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Provença, Quierzy, Regne d'Aquitània, Regne de Lotaríngia, Rei d'Itàlia, Reims, Riu Loira, Roine, Roma, Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Saint-Médard, Saona, Sena, Septimània, Soissons, Somme, Suàbia, Suïssa, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Tortona, Toul, Tractat de Verdun, Trèveris, Vala de Corbie, Venerable, Vescomtat de Vallespir, Viena del Delfinat, Worms, 1 d'octubre, 1 de juliol, 1 de març, 1721, 18 d'octubre, 1860, 1874, 2 de febrer, 2 de març, 20 de juny, 25 de juny, 26 de febrer, 28 de desembre, 28 de setembre, 29 de desembre, 29 de novembre, 30 de juliol, 30 de maig, 4 d'octubre, 6 de setembre, 7 d'abril, 795, 815, 817, 820, 825, 831, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 840, 841, 843, 850, 851, 853, 855. Ampliar l'índex (111 més) »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Lotari I і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Cruas

Labadia de Cruas fou un establiment religiós fundat a Cruas al Vivarès per Eribert comte del Vivarès, pare d'Elpodori.

Nou!!: Lotari I і Abadia de Cruas · Veure més »

Abadia de Prüm

Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trier (Alemanya), construït pels francs al segle VIII.

Nou!!: Lotari I і Abadia de Prüm · Veure més »

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Nou!!: Lotari I і Agobard de Lió · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Lotari I і Alemany · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Lotari I і Alps · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Alsàcia · Veure més »

Anjou (França)

L'Anjou és una antiga província del regne de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.

Nou!!: Lotari I і Anjou (França) · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Lotari I і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Lotari I і Aquitània · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: Lotari I і Arle · Veure més »

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Attigny (Ardenes) · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Lotari I і Austràsia · Veure més »

Auxois

L' Auxois (amb la capital a "Sèmur") és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.

Nou!!: Lotari I і Auxois · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Lotari I і Basilea · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Lotari I і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Lotari I і Baviera · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Lotari I і Berà I · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Lotari I і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Lotari I і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat de Viena

Bernat de Viena o Bernat de Romans (° vers 780 - †841),  fou un arquebisbe de Viena del Delfinat que va esdevenir sant cristià, celebrat el 22 o 23 de gener.

Nou!!: Lotari I і Bernat de Viena · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Lotari I і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Nimes

El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: Lotari I і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Paderborn

Bandera Escut Mapa de situació El Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.

Nou!!: Lotari I і Bisbat de Paderborn · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

La catedral de Perpinyà, seu del bisbat El bisbat de Perpinyà-Elna (antigament bisbat d'Elna, perquè la seu episcopal estava situada a la població d'Elna fins a l'any 1601) és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Lotari I і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Blois

Blois és un municipi francès, situat al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lotari I і Blois · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Lotari I і Borgonya · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Lotari I і Bretanya · Veure més »

Candelera

La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera.

Nou!!: Lotari I і Candelera · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Lotari I і Carlemany · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Lotari I і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Lotari I і Carles el Calb · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Lotari I і Carles Martell · Veure més »

Catedral d'Estrasburg

Catedral d'Estrasburg (Situada en el centre històric d'aquesta ciutat francesa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988, i consagrada al culte catòlic de la Verge Maria, restablert des de finals del segle XVII després del període de culte protestant iniciat en el segle XVI. La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en l'interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I començà una nova construcció en el mateix emplaçament, reforçant els fonaments que havien quedat. El 1225 s'acabaren l'absis, l'ornamentació i la nau transversal nord en estil romànic tardà, però quan la nau transversal sud es trobava mig construïda es canvià el disseny a l'estil gòtic, pel que tot el construït entre 1240 i 1275 respon a l'estètica de l'estil gòtic. Malgrat que les proporcions es combinaren de forma harmònica, a aquesta església li manca la tendència vers l'altura d'altres edificis gòtics. Malgrat tot, la mescla d'estils no arriba a ésser molesta. En canvi, constitueix una de les obres eclesiàstiques més impressionants de l'Edat Mitjana, degut principalment a l'abundor d'extraordinaris adornaments amb motius tant religiosos com mundans i, inclús, pagans: una enciclopèdia de la concepció medieval del món. Cal ressaltar la famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió. Els eixos de les columnes no presenten cap adornament, creant un fons en el que les figures apareixen encara més dramàtiques i quasi ingràvides en la penombra del recinte. A la dreta i esquerra del pòrtic s'observen les dues famoses figures i; la primera sosté una creu i un calze, donant una imatge d'església triomfant (ecclesia triumphans) que mira amb orgull al seu rival. La irradia un fascinant bellesa sumada a una noblesa indòmita; té els ulls tapats, com símbol de la interpretació teològica d'una època en què l' (judaisme) només abraçava part de la veritat. El pòrtic sud de la façana oest s'adorna amb el tema del Judici Final i relata la història de la ingènua donzella intel·ligent, com a símbols dels condemnats i els elegits. El tema no és nou, però la representació és única: el diable apareix com un jove de somriure irresistible, vestit a la moda, que ofereix la poma de la temptació a una jove. La noia, vessant d'alegria, no s'adona que gripaus i serps corquen l'esquena del temptador. El visitant pot romandre hores senceres davant de les escultures, reflexionant vers si mateix i el món. Considerada una verdadera meravella del món, la torre, de 142 m. s'acabà el 1439, convertint-se en la construcció de pedra més alta de l'Edat Mitjana i mai s'arribà a aixecar la segona torre. Aquest edifici s'adapta a l'impactant nucli antic d'Estrasburg; caminar pels estrets carrers i trobar-se enfront aquesta catedral de maons vermells, que fou i segueix sent famosa arreu del món, es converteix en una experiència verdaderament sagrada.

Nou!!: Lotari I і Catedral d'Estrasburg · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Lotari I і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Colmar

Colmar (alsacià Colmer) és un municipi francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Colmar · Veure més »

Compiègne

Compiègne (Compenha en occità) és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lotari I і Compiègne · Veure més »

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Nou!!: Lotari I і Comtat de Mâcon · Veure més »

Comtat de Mémontois

El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.

Nou!!: Lotari I і Comtat de Mémontois · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Lotari I і Comtat del Rosselló · Veure més »

Crémieu

Crémieu és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lotari I і Crémieu · Veure més »

Dia dels Sants Innocents

Una llufa El dia dels Sants Innocents es recorda la Massacre dels Innocents fent bromes a familiars i amics el 28 de desembre.

Nou!!: Lotari I і Dia dels Sants Innocents · Veure més »

Dieta d'Aquisgrà (817)

La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817.

Nou!!: Lotari I і Dieta d'Aquisgrà (817) · Veure més »

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Nou!!: Lotari I і Dieta de Nimega · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Lotari I і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Doué

* Doué-la-Fontaine, comuna de Maine et Loire.

Nou!!: Lotari I і Doué · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.450 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Lotari I і Elna · Veure més »

Emperador d'Occident

Emblema de l'imperi germànic. L'emperador d'Occident o del Sacre Imperi Romà era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Lotari I і Emperador d'Occident · Veure més »

Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Hesbaye, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.

Nou!!: Lotari I і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »

Ermengarda de Tours

Ermengarda de Tours (Alsàcia 804 - morta 20 de març de 851) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de Lotari I. Era filla del comte Hug de Tours i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava.

Nou!!: Lotari I і Ermengarda de Tours · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Lotari I і Església Catòlica Romana · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Lotari I і Estrasburg · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Lotari I і Francès · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Lotari I і Frankfurt del Main · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia d'Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Lotari I і Frísia · Veure més »

Gaucelm

Gauzhelm Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Lotari I і Gaucelm · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Lotari I і Gòtia · Veure més »

Gerberga (filla de Guillem el Sant)

Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant néta de Carloman I, rei dels francs.

Nou!!: Lotari I і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Lotari I і Guerí de Provença · Veure més »

Guerra civil franca

La guerra civil franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Lotari I і Guerra civil franca · Veure més »

Guillem I de Prússia

Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).

Nou!!: Lotari I і Guillem I de Prússia · Veure més »

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Nou!!: Lotari I і Hug de Tours · Veure més »

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Nou!!: Lotari I і Ingelheim · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Lotari I і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Lotari I і Itàlia · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera (nascuda vers 805, morta el 19 d'abril del 843) fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Lotari I і Judit de Baviera · Veure més »

Langres

Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Langres · Veure més »

Le Mans

Le Mans és un municipi francès, situat al departament de Sarthe i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Lotari I і Le Mans · Veure més »

Lionès

El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.

Nou!!: Lotari I і Lionès · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Lotari I і Llemotges · Veure més »

Llista dels comtes de Tolosa

Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Lotari I і Llista dels comtes de Tolosa · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Lotari I і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Lotari I і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Lotari I і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Lotari I і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Lotari I і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Lotari I і Lluís III de França · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Lotari I і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Lotari I і Maine (França) · Veure més »

Matfrid d'Orleans

Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.

Nou!!: Lotari I і Matfrid d'Orleans · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Metz · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Lotari I і Missi dominici · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Lotari I і Nadal · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Lotari I і Nèustria · Veure més »

Nimega

Nimega, (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.

Nou!!: Lotari I і Nimega · Veure més »

Odó d'Orleans

Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.

Nou!!: Lotari I і Odó d'Orleans · Veure més »

Oise

L'Oise (60) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lotari I і Oise · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lotari I і Orleans · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Lotari I і Papa Gregori IV · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Lotari I і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Lotari I і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Lotari I і Pipí I el Breu · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Lotari I і Provença · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Lotari I і Quierzy · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Lotari I і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Lotari I і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Lotari I і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Reims · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Lotari I і Riu Loira · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Lotari I і Roine · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Lotari I і Roma · Veure més »

Saint-Denis (Sena Saint-Denis)

Saint-Denis és un municipi francès, al departament de Sena Saint-Denis (regió d'Illa de França).

Nou!!: Lotari I і Saint-Denis (Sena Saint-Denis) · Veure més »

Saint-Médard

* Saint-Médard (Charente), municipi francès al departament de Charente (regió de Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes).

Nou!!: Lotari I і Saint-Médard · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Lotari I і Saona · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Lotari I і Sena · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Lotari I і Septimània · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lotari I і Soissons · Veure més »

Somme

El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lotari I і Somme · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Lotari I і Suàbia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Lotari I і Suïssa · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Thionville · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Lotari I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortona

Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: Lotari I і Tortona · Veure més »

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lotari I і Toul · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Lotari I і Tractat de Verdun · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Lotari I і Trèveris · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Lotari I і Vala de Corbie · Veure més »

Venerable

Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.

Nou!!: Lotari I і Venerable · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir (després vescomtat de Castellnou) fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: Lotari I і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lotari I і Viena del Delfinat · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Lotari I і Worms · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 1 d'octubre · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 1 de juliol · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 1 de març · Veure més »

1721

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lotari I і 1721 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 18 d'octubre · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lotari I і 1860 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Lotari I і 1874 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lotari I і 2 de febrer · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 2 de març · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 20 de juny · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 25 de juny · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lotari I і 26 de febrer · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosé (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 28 de desembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 28 de setembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 29 de desembre · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 29 de novembre · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 30 de juliol · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 30 de maig · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 4 d'octubre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 6 de setembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lotari I і 7 d'abril · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 795 · Veure més »

815

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 815 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Lotari I і 817 · Veure més »

820

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 820 · Veure més »

825

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 825 · Veure més »

831

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 831 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 832 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 833 · Veure més »

834

L'any 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Lotari I і 834 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 835 · Veure més »

836

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 836 · Veure més »

837

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 837 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 840 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 841 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 843 · Veure més »

850

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 850 · Veure més »

851

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 851 · Veure més »

853

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 853 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Lotari I і 855 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »