Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Abadia de Cluny, Abadia de Cruas, Abadia de Prüm, Agobard de Lió, Alemany, Alps, Alsàcia, Aquisgrà, Aquitània, Arle, Attigny (Ardenes), Austràsia, Autun, Auxois, Basilea, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Baviera, Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bernat de Viena, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Nimes, Bisbat de Paderborn, Bisbat de Perpinyà, Blois, Borgonya, Borgonya Transjurana, Bretanya, Candelera, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles Martell, Chalon-sur-Saône, Colmar, Compiègne, Comtat de Mâcon, Comtat de Mémontois, Comtat del Rosselló, Crémieu, Dia dels Sants Innocents, Dieta d'Aquisgrà (817), Dieta de Nimega, Dinastia carolíngia, Doué, Elna, Ermengarda d'Hesbaye, Ermengarda de Tours, Església Catòlica Romana, ..., Estrasburg, Francès, Frankfurt del Main, Frísia, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guillem I de Prússia, Hildegarda, Hug de Tours, Ingelheim, Italià, Itàlia, Judit de Baviera, Langres, Le Mans, Lionès, Llemotges, Llista de comtes de Tolosa, Llombardia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Loira, Lotari II de Lotaríngia, Maine (França), Matfrid d'Orleans, Metz, Missi dominici, Nadal, Nèustria, Nimega, Odó d'Orleans, Oise, Orleans, Papa Gregori IV, Pasqua (festivitat), Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Provença, Quierzy, Regne d'Aquitània, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Rei d'Itàlia, Reims, Roine, Roma, Sacre emperador romanogermànic, Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Saint-Médard, Sena, Septimània, Soissons, Somme, Suàbia, Suïssa, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Tortona, Toul, Tractat de Verdun, Trèveris, Vala de Corbie, Venerable, Vescomtat de Vallespir, Viena del Delfinat, Worms, 1 d'octubre, 1 de juliol, 1 de març, 1721, 18 d'octubre, 1860, 1874, 2 de febrer, 2 de març, 20 de juny, 25 de juny, 26 de febrer, 28 de desembre, 28 de setembre, 29 de desembre, 29 de novembre, 30 de juliol, 30 de maig, 4 d'octubre, 6 de setembre, 7 d'abril, 795, 815, 817, 820, 825, 831, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 840, 841, 843, 850, 851, 853, 855. Ampliar l'índex (112 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Cluny · Veure més »
Abadia de Cruas
Labadia de Cruas fou un establiment religiós fundat a Cruas al Vivarès per Eribert comte del Vivarès, pare d'Elpodori.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Cruas · Veure més »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Prüm · Veure més »
Agobard de Lió
Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.
Nou!!: Lotari I і Agobard de Lió · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Lotari I і Alemany · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Lotari I і Alps · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Alsàcia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Lotari I і Aquisgrà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Lotari I і Aquitània · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Lotari I і Arle · Veure més »
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Attigny (Ardenes) · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Lotari I і Austràsia · Veure més »
Autun
* bisbat d'Autun, seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Lotari I і Autun · Veure més »
Auxois
L' Auxois (o), amb la capital a Sèmur, és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.
Nou!!: Lotari I і Auxois · Veure més »
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Nou!!: Lotari I і Basilea · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Lotari I і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Lotari I і Baviera · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Lotari I і Berà I · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Lotari I і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Lotari I і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat de Viena
Bernat de Viena o Bernat de Romans (Lió, vers 780-Rumans d'Isèra, 841) fou un arquebisbe de Viena del Delfinat que va esdevenir sant cristià, celebrat el 22 o 23 de gener.
Nou!!: Lotari I і Bernat de Viena · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Lotari I і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Nimes · Veure més »
Bisbat de Paderborn
EscutEl Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Paderborn · Veure més »
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Perpinyà · Veure més »
Blois
Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.
Nou!!: Lotari I і Blois · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Lotari I і Borgonya · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Lotari I і Borgonya Transjurana · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Lotari I і Bretanya · Veure més »
Candelera
La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.
Nou!!: Lotari I і Candelera · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Lotari I і Carlemany · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Lotari I і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Lotari I і Carles el Calb · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Lotari I і Carles Martell · Veure més »
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Lotari I і Chalon-sur-Saône · Veure més »
Colmar
Colmar (alsacià Colmer) és un municipi actualment francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Colmar · Veure més »
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Lotari I і Compiègne · Veure més »
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Mâcon · Veure més »
Comtat de Mémontois
El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Mémontois · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Lotari I і Comtat del Rosselló · Veure més »
Crémieu
Crémieu és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Lotari I і Crémieu · Veure més »
Dia dels Sants Innocents
Una llufa El dia dels Sants Innocents és una tradició celebrada el dia 28 de desembre on es recorda la Matança dels Innocents narrada a l'Evangeli segons Mateu.
Nou!!: Lotari I і Dia dels Sants Innocents · Veure més »
Dieta d'Aquisgrà (817)
La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817.
Nou!!: Lotari I і Dieta d'Aquisgrà (817) · Veure més »
Dieta de Nimega
La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.
Nou!!: Lotari I і Dieta de Nimega · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Lotari I і Dinastia carolíngia · Veure més »
Doué
* Doué-la-Fontaine, comuna de Maine et Loire.
Nou!!: Lotari I і Doué · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Lotari I і Elna · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Lotari I і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermengarda de Tours
Ermengarda de Tours (Alsàcia 804 - morta 20 de març de 851) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de Lotari I. Era filla del comte Hug de Tours i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava.
Nou!!: Lotari I і Ermengarda de Tours · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Lotari I і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Lotari I і Estrasburg · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Lotari I і Francès · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Lotari I і Frankfurt del Main · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Lotari I і Frísia · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Lotari I і Gaucelm · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Lotari I і Gòtia · Veure més »
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Nou!!: Lotari I і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: Lotari I і Guerí de Provença · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Lotari I і Guerra civil franca · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Lotari I і Guillem I de Prússia · Veure més »
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Nou!!: Lotari I і Hildegarda · Veure més »
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Nou!!: Lotari I і Hug de Tours · Veure més »
Ingelheim
Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.
Nou!!: Lotari I і Ingelheim · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Lotari I і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Lotari I і Itàlia · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Lotari I і Judit de Baviera · Veure més »
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Langres · Veure més »
Le Mans
Le Mans és un municipi francès situat al departament de Sarthe i a la regió de País del Loira.
Nou!!: Lotari I і Le Mans · Veure més »
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Nou!!: Lotari I і Lionès · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Lotari I і Llemotges · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Lotari I і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Lotari I і Llombardia · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Lotari I і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Lotari I і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Lotari I і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Lotari I і Lluís III d'Alemanya · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Lotari I і Lluís III de França · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Lotari I і Loira · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Lotari I і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Nou!!: Lotari I і Maine (França) · Veure més »
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Nou!!: Lotari I і Matfrid d'Orleans · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Lotari I і Metz · Veure més »
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Nou!!: Lotari I і Missi dominici · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Lotari I і Nadal · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Lotari I і Nèustria · Veure més »
Nimega
Nimega (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège; en Nimègue) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.
Nou!!: Lotari I і Nimega · Veure més »
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Nou!!: Lotari I і Odó d'Orleans · Veure més »
Oise
L'Oise pronunciat és un departament francès situat a la regió dels Alts de França amb el codi de departament 60.
Nou!!: Lotari I і Oise · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Lotari I і Orleans · Veure més »
Papa Gregori IV
Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.
Nou!!: Lotari I і Papa Gregori IV · Veure més »
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Nou!!: Lotari I і Pasqua (festivitat) · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Lotari I і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Lotari I і Pipí I el Breu · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Lotari I і Provença · Veure més »
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Nou!!: Lotari I і Quierzy · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Lotari I і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Nou!!: Lotari I і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Lotari I і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Lotari I і Rei d'Itàlia · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Reims · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Lotari I і Roine · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Lotari I і Roma · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Lotari I і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Saint-Denis (Sena Saint-Denis)
Saint-Denis és un municipi francès, al departament de Sena Saint-Denis (regió d'Illa de França).
Nou!!: Lotari I і Saint-Denis (Sena Saint-Denis) · Veure més »
Saint-Médard
* Saint-Médard (Charente), municipi francès al departament de Charente (regió de Nova Aquitània).
Nou!!: Lotari I і Saint-Médard · Veure més »
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Nou!!: Lotari I і Sena · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Lotari I і Septimània · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Lotari I і Soissons · Veure més »
Somme
El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Lotari I і Somme · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Lotari I і Suàbia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Lotari I і Suïssa · Veure més »
Thionville
Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Thionville · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Lotari I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortona
Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: Lotari I і Tortona · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Toul · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Lotari I і Tractat de Verdun · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Lotari I і Trèveris · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Lotari I і Vala de Corbie · Veure més »
Venerable
Un venerable és, en el context de l'Església catòlica, un difunt que, amb motiu d'haver viscut d'acord amb les virtuts cristianes, és candidat a ser beatificat i que és proclamat com a venerable (susceptible, llavors, de rebre culte) per la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.
Nou!!: Lotari I і Venerable · Veure més »
Vescomtat de Vallespir
El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.
Nou!!: Lotari I і Vescomtat de Vallespir · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Lotari I і Viena del Delfinat · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Lotari I і Worms · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 1 d'octubre · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 1 de juliol · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 1 de març · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Lotari I і 1721 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 18 d'octubre · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Lotari I і 1860 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Lotari I і 1874 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lotari I і 2 de febrer · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 2 de març · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 20 de juny · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 25 de juny · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lotari I і 26 de febrer · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 28 de desembre · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 28 de setembre · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 29 de desembre · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 29 de novembre · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 30 de juliol · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 30 de maig · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 4 d'octubre · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 6 de setembre · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 7 d'abril · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 795 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 815 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Lotari I і 817 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Lotari I і 820 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 825 · Veure més »
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 831 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 832 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 833 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 834 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 835 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 836 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 837 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 841 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 843 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 850 · Veure més »
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 851 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 853 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 855 · Veure més »
