Taula de continguts
315 les relacions: ABC-Clio, Abd Allah al-Battal, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Abd-Al·lah ibn Rawaha, Abd-Al·lah ibn Sad, Abu-Ayyub al-Ansarí, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Adana, Aglàbides, Al-Abbàs ibn al-Mamun, Al-Abbàs ibn al-Walid, Al-Arix, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Àndalus, Al-Baladhurí, Al-Hadath, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútamid, Al-Mútassim, Al-Thughur, Aladağlar, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alí ibn Yahya al-Armaní, Alep, Alexandria, Alta Mesopotàmia, Amr ibn al-As, Anastasi de Constantinoble, Anatòlia, Ar-Raqqà, ARA Balears, Aràbia, Aràbia Saudita, Armènia, Armènia durant l'edat mitjana, Armenis, Úmar ibn al-Khattab, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Íkrima ibn Abi-Jahl, Àfrica, Àfrica del Nord, ... Ampliar l'índex (265 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Guerres arabo-romanes і ABC-Clio
Abd Allah al-Battal
Abd Allah al-Battal (mort el 740) fou un famós ghazi (‘lluitador ’).
Veure Guerres arabo-romanes і Abd Allah al-Battal
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman
Abd-Al·lah ibn Rawaha
Abd-Al·lah ibn Rawaha fou el secretari del profeta Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Rawaha
Abd-Al·lah ibn Sad
Abu-Yahya Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-s-Sarh al-Amirí al-Quraixí ——, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Sad o com Ibn Abi-Sarh, fou un home d'estat i general musulmà, del clan dels quraixites.
Veure Guerres arabo-romanes і Abd-Al·lah ibn Sad
Abu-Ayyub al-Ansarí
Khàlid ibn Zayd ibn Kulayb an-Najjarí, més conegut, després de la seva conversió, com Abu-Ayyub al-Ansarí (vers 600-672) fou un dels companys del profeta Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Abu-Ayyub al-Ansarí
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.
Veure Guerres arabo-romanes і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Veure Guerres arabo-romanes і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Veure Guerres arabo-romanes і Adana
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Veure Guerres arabo-romanes і Aglàbides
Al-Abbàs ibn al-Mamun
Al-Abbàs ibn al-Mamun (? - Manbij, 838) fou un pretendent al Califat Abbàssida del segon quart del.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Abbàs ibn al-Mamun
Al-Abbàs ibn al-Walid
Al-Abbàs ibn al-Walid —— (? - Haran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Abbàs ibn al-Walid
Al-Arix
Cavalleria australiana a Al-Arish el 1915-1918 Arix o Al-Arīx o El-Arix (en àrab العريش, al-ʿArīx) és una ciutat d'Egipte, capital de la Governació del Sinaí del Nord.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Arix
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Awàssim
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Aziz (fatimita)
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Àndalus
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Baladhurí
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Hadath
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Mansur (abbàssida)
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Mútamid
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Mútassim
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Veure Guerres arabo-romanes і Al-Thughur
Aladağlar
Demirkazık Ala Dagh (que en idioma turc significa 'muntanyes acolorides') també dit (provinent del grec) Antitaurus, és una serralada de muntanyes, la més alta entre els monts Taurus de Turquia.
Veure Guerres arabo-romanes і Aladağlar
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Guerres arabo-romanes і Alí ibn Abi-Tàlib
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Veure Guerres arabo-romanes і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Yahya al-Armaní
Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.
Veure Guerres arabo-romanes і Alí ibn Yahya al-Armaní
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Guerres arabo-romanes і Alep
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Guerres arabo-romanes і Alexandria
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Guerres arabo-romanes і Alta Mesopotàmia
Amr ibn al-As
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Veure Guerres arabo-romanes і Amr ibn al-As
Anastasi de Constantinoble
Anastasi (en Anastasius, en Ἀναστάσιος) va se patriarca de Constantinoble de l'any 730 al 754.
Veure Guerres arabo-romanes і Anastasi de Constantinoble
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Guerres arabo-romanes і Anatòlia
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Guerres arabo-romanes і Ar-Raqqà
ARA Balears
L'ARA Balears és un diari d'informació general en català editat i distribuït a les Illes Balears.
Veure Guerres arabo-romanes і ARA Balears
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Guerres arabo-romanes і Aràbia
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Veure Guerres arabo-romanes і Aràbia Saudita
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Guerres arabo-romanes і Armènia
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Veure Guerres arabo-romanes і Armènia durant l'edat mitjana
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Guerres arabo-romanes і Armenis
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Guerres arabo-romanes і Úmar ibn al-Khattab
Az-Zubayr ibn al-Awwam
Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah (en àrab, ‘Apòstol del Missatger de Déu’), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Az-Zubayr ibn al-Awwam
Íkrima ibn Abi-Jahl
Íkrima ibn Abi-Jahl —en àrab عكرمة بن أبي جهل, ʿIkrima b. Abī Jahl— fou cap del clan quraixita dels Banu Makhzum, que va assolir la direcció del grup el gener del 630.
Veure Guerres arabo-romanes і Íkrima ibn Abi-Jahl
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Guerres arabo-romanes і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Guerres arabo-romanes і Àfrica del Nord
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Guerres arabo-romanes і Àsia Occidental
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Guerres arabo-romanes і Bagdad
Baranis
Baranis (o al-Baranis) fou un dels dos grans grups amazics que pren el nom de l'ancestre Burnus.
Veure Guerres arabo-romanes і Baranis
Bardas Focas el Vell
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.
Veure Guerres arabo-romanes і Bardas Focas el Vell
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Veure Guerres arabo-romanes і Bari (Pulla)
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Guerres arabo-romanes і Basili I el Macedoni
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Guerres arabo-romanes і Basili II Bulgaròctonos
Batalla d'Adrianòpolis (718)
La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla d'Adrianòpolis (718)
Batalla d'Ajnadayn
La batalla d'Ajnadayn fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre el Primer Califat, que havia envaït Palestina, i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla d'Ajnadayn
Batalla d'Apamea
La batalla d'Apamea va tenir lloc al al sud d'Apamea, localitat al nord-oest d'Alep, o a Halab.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla d'Apamea
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla de Manazkert
Batalla de Muta
La batalla de Muta —, o — va ser lliurada en el 629 (5 de jumada al-àwwal de 8 dH en el calendari islàmicSaif-ur-Rahman Mubarakpuri, ar-Raheeq al-Makhtoom, "The Sealed Nectar", Universitat Islàmica de Medina, Dar-us-Salam publishers), a prop del llogaret de Muta, a l'est del riu Jordà, i Karak, a la Governació de Karak, entre un exèrcit enviat pel profeta de l'islam, Mahoma, i un exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla de Muta
Batalla de Sil·leu
La batalla naval de Sil·leu va tenir lloc a 678 i es va lliurar entre els àrabs omeies i l'Imperi Romà d'Orient, en coordinació amb una sèrie de batalles per terra en Anatòlia i Síria.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla de Sil·leu
Batalla de Sufètula
La batalla de Sufètula va enfrontar l'any 647 les forces musulmanes àrabs del califat Rashidun i l'exarcat d'Àfrica romà.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla de Sufètula
Batalla del Lalacàon
La batalla del Lalacàon, coneguda igualment com a batalla de Posó, fou un enfrontament que es produí a Paflagònia (al nord de l'actual Turquia) el 3 de setembre del 863 entre les tropes de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla del Lalacàon
Batalla dels Pals
La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.
Veure Guerres arabo-romanes і Batalla dels Pals
Bilbeis
Bilbeis (o Bilbays) és una antiga ciutat al sud-est del delta del Nil a Egipte.
Veure Guerres arabo-romanes і Bilbeis
Bizerta
Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.
Veure Guerres arabo-romanes і Bizerta
Cal·línic d'Heliòpolis
Cal·línic d'Heliòpolis (Callinīcus) fou un arquitecte i alquimista romà d'Orient conegut per ser presumiblement l'inventor del foc grec, un artifici incendiari utilitzat en les batalles navals de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Cal·línic d'Heliòpolis
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Guerres arabo-romanes і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Guerres arabo-romanes і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Guerres arabo-romanes і Califat Fatimita
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Califat Omeia
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Guerres arabo-romanes і Cambridge University Press
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Guerres arabo-romanes і Carlemany
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Guerres arabo-romanes і Cartago
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Veure Guerres arabo-romanes і Castell d'Alaró
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Veure Guerres arabo-romanes і Catània
Catepanat d'Itàlia
Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.
Veure Guerres arabo-romanes і Catepanat d'Itàlia
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Guerres arabo-romanes і Càpua
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Guerres arabo-romanes і Cízic
Chronicum Salernitanum
Chronicon Salernitanum o les Cròniques de Salern, és una crònica medieval del sobre la història del Principat de Salern.
Veure Guerres arabo-romanes і Chronicum Salernitanum
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Guerres arabo-romanes і Cilícia
Cir d'Alexandria (patriarca)
Cir va ser un egipci que va viure al.
Veure Guerres arabo-romanes і Cir d'Alexandria (patriarca)
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Veure Guerres arabo-romanes і Cirenaica
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Veure Guerres arabo-romanes і Cirene
Ciutats estat italianes
Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.
Veure Guerres arabo-romanes і Ciutats estat italianes
Conquesta àrab d'Egipte
Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).
Veure Guerres arabo-romanes і Conquesta àrab d'Egipte
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana de Pèrsia
Conquesta musulmana de Síria
La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.
Veure Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana de Síria
Conquesta musulmana del Magrib
La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.
Veure Guerres arabo-romanes і Conquesta musulmana del Magrib
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Veure Guerres arabo-romanes і Conquesta normanda del Mezzogiorno
Conquestes mongoles
Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.
Veure Guerres arabo-romanes і Conquestes mongoles
Constant II
Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.
Veure Guerres arabo-romanes і Constant II
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Veure Guerres arabo-romanes і Constantí IV Pogonat
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure Guerres arabo-romanes і Constantí V Coprònim
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Guerres arabo-romanes і Constantinoble
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Guerres arabo-romanes і Creta
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Guerres arabo-romanes і Cristià
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Guerres arabo-romanes і Croades
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Guerres arabo-romanes і Damasc
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Veure Guerres arabo-romanes і Delta del Nil
Deu manaments
editorial.
Veure Guerres arabo-romanes і Deu manaments
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Veure Guerres arabo-romanes і Dinastia Idríssida
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres arabo-romanes і Dinastia macedònia
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Veure Guerres arabo-romanes і Divriği
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Guerres arabo-romanes і Egipte
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Guerres arabo-romanes і Emir
Emirat de Bari
Conquesta de Bari per Lluís II el 871. Lemirat de Bari fou un petit estat musulmà establert a la zona de Bari i la Pulla que va durar un quart del.
Veure Guerres arabo-romanes і Emirat de Bari
Emirat de Creta
L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.
Veure Guerres arabo-romanes і Emirat de Creta
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure Guerres arabo-romanes і Emirat de Dàniyya
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Veure Guerres arabo-romanes і Emirat de Qúrtuba
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Veure Guerres arabo-romanes і Emirat de Sicília
Enna
Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.
Veure Guerres arabo-romanes і Enna
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Guerres arabo-romanes і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Veure Guerres arabo-romanes і Epifani I de Constància
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Guerres arabo-romanes і Erzurum
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Guerres arabo-romanes і Eslaus
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerres arabo-romanes і Estats Pontificis
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Guerres arabo-romanes і Europa Occidental
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Exarcat d'Àfrica
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Expansió de l'islam
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Guerres arabo-romanes і Feudalisme
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Veure Guerres arabo-romanes і Foc grec
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Guerres arabo-romanes і Gassànides
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Veure Guerres arabo-romanes і Gerba
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Guerres arabo-romanes і Germà I de Constantinoble
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Guerres arabo-romanes і Gibraltar
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Veure Guerres arabo-romanes і Gihad
Gonnari Comit de Salanis
Gonnari-Comit de Salanis (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al.
Veure Guerres arabo-romanes і Gonnari Comit de Salanis
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Guerres arabo-romanes і Gran Khorasan
Gregori (patrici)
Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.
Veure Guerres arabo-romanes і Gregori (patrici)
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Guerres arabo-romanes і Guerra
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Veure Guerres arabo-romanes і Guerra Civil dels abbàssides
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres arabo-romanes і Guerra romano-sassànida del 602-628
Guerres de la Ridda
Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Guerres de la Ridda
Guerres romano-seljúcides
Les guerres romano-seljúcides foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres arabo-romanes і Guerres romano-seljúcides
Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí
Habib ibn Abi-Ubayda ibn Uqba ibn Nafi al-Fihrí o, més senzillament, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí (? - Bagdoura, octubre de 741) fou un comandant de l'exèrcit àrab, membre de la família dels fíhrides o úqbides, que tingué un paper important en la història primerenca d'Ifríqiya i l'Àndalus.
Veure Guerres arabo-romanes і Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Veure Guerres arabo-romanes і Hajj
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Guerres arabo-romanes і Hamdànides
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Guerres arabo-romanes і Harun ar-Raixid
Hassan ibn an-Numan
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.
Veure Guerres arabo-romanes і Hassan ibn an-Numan
Heliòpolis (antic Egipte)
Heliòpolis fou una ciutat important de l'antic Egipte, capital del nomós 13 del Baix Egipte.
Veure Guerres arabo-romanes і Heliòpolis (antic Egipte)
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Guerres arabo-romanes і Heracli
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Guerres arabo-romanes і Hira
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Veure Guerres arabo-romanes і Hixam ibn Abd-al-Màlik
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Guerres arabo-romanes і Homs
Iconòdul
'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.
Veure Guerres arabo-romanes і Iconòdul
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Guerres arabo-romanes і Iconoclàstia
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Veure Guerres arabo-romanes і Ifríqiya
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Guerres arabo-romanes і Il-kanat
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Guerres arabo-romanes і Illes Balears
Imperi Búlgar
El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Imperi Búlgar
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Guerres arabo-romanes і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Guerres arabo-romanes і Imperi Sassànida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Guerres arabo-romanes і Imperi Seljúcida
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Veure Guerres arabo-romanes і Irene d'Atenes
Irene de Khazària
Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.
Veure Guerres arabo-romanes і Irene de Khazària
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Guerres arabo-romanes і Islam
Issam al-Khawlaní
Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.
Veure Guerres arabo-romanes і Issam al-Khawlaní
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerres arabo-romanes і Itàlia
Jàfar ibn Abi-Tàlib
Jàfar ibn Abi-Tàlib, també conegut com a Jàfar at-Tayyar (mort en 629), fou fill d'Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib ——oncle del profeta Muhàmmad— i germà del primer imam xiïta i quart califa sunnita, Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Guerres arabo-romanes і Jàfar ibn Abi-Tàlib
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Guerres arabo-romanes і Jerusalem
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Guerres arabo-romanes і Joan I Tsimiscés
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Guerres arabo-romanes і Joan Zonaràs
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Guerres arabo-romanes і Jordània
Jordi Maniaces
Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.
Veure Guerres arabo-romanes і Jordi Maniaces
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Guerres arabo-romanes і Justinià II Rinotmet
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Guerres arabo-romanes і Kairuan
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Veure Guerres arabo-romanes і Kàhina
Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.
Veure Guerres arabo-romanes і Khàlid ibn al-Walid
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Veure Guerres arabo-romanes і Kosayla
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Guerres arabo-romanes і La Meca
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Veure Guerres arabo-romanes і Làkhmides
Lleó de Trípoli
Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.
Veure Guerres arabo-romanes і Lleó de Trípoli
Lleó Focas el Jove
Lleó Focas, en grec medieval Λέων Φωκᾶς, nascut entre el 915 i el 920 i mort després del 971 va ser un destacat general de l'Imperi Romà d'Orient que va obtenir algunes victòries a la frontera oriental de l'imperi a mitjà al costat del seu germà gran l'emperador Nicèfor II.
Veure Guerres arabo-romanes і Lleó Focas el Jove
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Veure Guerres arabo-romanes і Lleó III l'Isàuric
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Veure Guerres arabo-romanes і Lleonci (emperador)
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Veure Guerres arabo-romanes і Llevant (Orient Pròxim)
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Guerres arabo-romanes і Lluís II d'Itàlia
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Guerres arabo-romanes і Macedònia (regió)
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Guerres arabo-romanes і Mahoma
Mahoma a Medina
El 622, Mahoma, profeta de l'islam, anà a viure a Medina amb els seus deixebles en l'emigració coneguda com a «hègira».
Veure Guerres arabo-romanes і Mahoma a Medina
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Guerres arabo-romanes і Malatya
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Guerres arabo-romanes і Mallorca
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Veure Guerres arabo-romanes і Mar de Màrmara
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Guerres arabo-romanes і Mar Egea
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerres arabo-romanes і Mar Mediterrània
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Veure Guerres arabo-romanes і Maraix
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa.
Veure Guerres arabo-romanes і Mardaïta
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Marina romana d'Orient
Mawla
Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.
Veure Guerres arabo-romanes і Mawla
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Veure Guerres arabo-romanes і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Guerres arabo-romanes і Mesopotàmia
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Veure Guerres arabo-romanes і Mezzogiorno
Miquel Burtzes
Miquel Burtzes (grec: Μιχαήλ Βούρτζης, Mikhaïl Vurtzis), nascut cap al 930/935 i mort a la tardor del 995 o més tard, fou un important general romà d'Orient de finals del.
Veure Guerres arabo-romanes і Miquel Burtzes
Miquel II el Tartamut
Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.
Veure Guerres arabo-romanes і Miquel II el Tartamut
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Veure Guerres arabo-romanes і Miquel III l'Embriac
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure Guerres arabo-romanes і Mirdàsides
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Guerres arabo-romanes і Mopsuèstia
Mort en combat
capítol.
Veure Guerres arabo-romanes і Mort en combat
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Hixam
Muàwiya ibn Hixam ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan fou un príncep omeia, fill més gran del califa Hixam (724-743) que el va designar com a hereu al pujar al tron.
Veure Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Hixam
Muàwiya ibn Hudayj
Abu-Nuaym (o Abu-Abd-ar-Rahman) Muàwiya ibn Hudayj ibn Jafna as-Sakuní at-Tujibí fou un dels companys del Profeta.
Veure Guerres arabo-romanes і Muàwiya ibn Hudayj
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Guerres arabo-romanes і Muhàmmad ibn Marwan
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Veure Guerres arabo-romanes і Mujàhid
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Guerres arabo-romanes і Muntanyes del Taure
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Veure Guerres arabo-romanes і Muralles de Constantinoble
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Guerres arabo-romanes і Mussa ibn Nussayr
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Musulmà
Núbia
Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.
Veure Guerres arabo-romanes і Núbia
Nicèfor Focas el Vell
Nicèfor Focas, anomenat el Vell per distingir-lo del seu net Nicèfor II Focas, en grec medieval Νικηφόρος Φωκάς, nascut cap al 830 i mort cap al 896, va ser un dels grans generals al servei de l'emperador romà d'Orient Basili I el Macedoni i el primer membre important de la família Focas.
Veure Guerres arabo-romanes і Nicèfor Focas el Vell
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Guerres arabo-romanes і Nicèfor II Focas
Nicèfor Urà
Nicèfor Urà (en llatí Nicephorus Uranus o Oranus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Nicèfor Urà
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Guerres arabo-romanes і Omeies
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Guerres arabo-romanes і Orient Mitjà
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Guerres arabo-romanes і Oxford University Press
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Guerres arabo-romanes і Palerm
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Guerres arabo-romanes і Palestina
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Guerres arabo-romanes і Papa
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Veure Guerres arabo-romanes і Patriarca d'Antioquia
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Guerres arabo-romanes і Patriarca de Constantinoble
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Veure Guerres arabo-romanes і Paulicianisme
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Guerres arabo-romanes і Pèrsia
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Veure Guerres arabo-romanes і Pelúsion
Petrones (general)
Petrones (grec: Πετρωνᾶς, Petronas; mort l'11 de novembre del 865) fou un destacat general i aristòcrata romà d'Orient de mitjans del.
Veure Guerres arabo-romanes і Petrones (general)
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Veure Guerres arabo-romanes і Primer califat
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Guerres arabo-romanes і Primera Croada
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Veure Guerres arabo-romanes і Primera fitna
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Guerres arabo-romanes і Pulla
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Guerres arabo-romanes і Regió de Síria
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Guerres arabo-romanes і Regió del Pont
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Guerres arabo-romanes і Regne d'Ibèria
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Guerres arabo-romanes і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
República d'Alexandria
La República d'Alexandria fou un estat musulmà que va existir a la ciutat d'Alexandria (Egipte) del 816 al 827.
Veure Guerres arabo-romanes і República d'Alexandria
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Guerres arabo-romanes і República de Gènova
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Veure Guerres arabo-romanes і República de Pisa
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Guerres arabo-romanes і República de Venècia
Revolució Abbàssida
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).
Veure Guerres arabo-romanes і Revolució Abbàssida
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Guerres arabo-romanes і Roma
Rometta
Ubicació de Rometta dins de la província Rometta (sicilià Ramietta) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.
Veure Guerres arabo-romanes і Rometta
Rus (poble)
Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.
Veure Guerres arabo-romanes і Rus (poble)
Sabratha
Sabratha és una antiga ciutat a la vora de la mar Mediterrània; se situa a 60 km de la capital de Líbia, Trípoli.
Veure Guerres arabo-romanes і Sabratha
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Veure Guerres arabo-romanes і Sahaba
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Guerres arabo-romanes і Samarra
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Guerres arabo-romanes і Samànides
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Guerres arabo-romanes і Samòsata
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Guerres arabo-romanes і Sant
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Guerres arabo-romanes і Santorí
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Sardenya
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Guerres arabo-romanes і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Guerres arabo-romanes і Síria
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Veure Guerres arabo-romanes і Segona fitna
Setge d'Alaró (902)
El Setge d'Alaró fou la principal batalla de la conquesta islàmica de Mallorca, que va enfrontar les tropes d'Issam al-Khawlaní amb la resistència dels rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró, fins que amb la seva derrota finalment Mallorca fou incorporada a l'Emirat de Qúrtuba.
Veure Guerres arabo-romanes і Setge d'Alaró (902)
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Guerres arabo-romanes і Setge de Constantinoble (717-718)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Guerres arabo-romanes і Sicília
Sipont
Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.
Veure Guerres arabo-romanes і Sipont
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Guerres arabo-romanes і Siracusa
Statu quo ante bellum
Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.
Veure Guerres arabo-romanes і Statu quo ante bellum
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Veure Guerres arabo-romanes і Sussa
Tabuk
Tabuk és una ciutat de l'Aràbia Saudita, capital de la província homònima, al nord-oest del país.
Veure Guerres arabo-romanes і Tabuk
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure Guerres arabo-romanes і Tahírides del Khorasan
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Guerres arabo-romanes і Tamerlà
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Veure Guerres arabo-romanes і Taormina
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Guerres arabo-romanes і Tars (Turquia)
Tatxat Andzevatxí
Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del de la família dels Andzevatxí.
Veure Guerres arabo-romanes і Tatxat Andzevatxí
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Guerres arabo-romanes і Tàrent
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Veure Guerres arabo-romanes і Tàriq ibn Ziyad
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres arabo-romanes і Teòfanes el Confessor
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure Guerres arabo-romanes і Teòfil (emperador)
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Guerres arabo-romanes і Tema (circumscripció administrativa)
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Veure Guerres arabo-romanes і Tervel
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Guerres arabo-romanes і Tessalònica
Tomàs l'Eslau
Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.
Veure Guerres arabo-romanes і Tomàs l'Eslau
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Guerres arabo-romanes і Transoxiana
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Guerres arabo-romanes і Tràcia
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Guerres arabo-romanes і Trípoli
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Guerres arabo-romanes і Trípoli (Líban)
Treva
La treva és l'acord entre bàndols en guerra per posar fi temporal a l'enfrontament directe, usualment per negociar una possible pau o per dates assenyalades (com la interrupció dels combats a Nadal durant la Primera Guerra Mundial).
Veure Guerres arabo-romanes і Treva
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure Guerres arabo-romanes і Tripolitana
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Guerres arabo-romanes і Tunis
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus.
Veure Guerres arabo-romanes і Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Guerres arabo-romanes і Universitat de València
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Veure Guerres arabo-romanes і Uqba ibn Nafi
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Veure Guerres arabo-romanes і Uthman ibn Affan
Vahan (comandant romà d'Orient)
Vahan fou un comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient que probablement morí poc després de la Batalla del Yarmuk el 636.
Veure Guerres arabo-romanes і Vahan (comandant romà d'Orient)
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Guerres arabo-romanes і Valí
Valí d'Ifríqiya
Valí d'Ifríqiya fou el càrrec de governador de la província d'Ifríqiya, que cobria gran part del Magrib, durant el califat de Damasc.
Veure Guerres arabo-romanes і Valí d'Ifríqiya
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Veure Guerres arabo-romanes і Vítiza
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Veure Guerres arabo-romanes і Veracreu
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Veure Guerres arabo-romanes і Wilaya
Xahrbaraz
Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.
Veure Guerres arabo-romanes і Xahrbaraz
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Guerres arabo-romanes і Xipre
Yazid ibn Abi-Sufyan
Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.
Veure Guerres arabo-romanes і Yazid ibn Abi-Sufyan
Yazid II
Yazid ibn Abd-al-Màlik o Yazid II (Damasc 687-724) va ser un califa omeia marwànida que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.
Veure Guerres arabo-romanes і Yazid II
Zayd ibn Hàritha
Zayd ibn Hàritha al-Kalbí o, més senzillament, Zayd ibn Hàritha fou un esclau i després un mawla i fill adoptiu del profeta Mahoma.
Veure Guerres arabo-romanes і Zayd ibn Hàritha
Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim
Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).
Veure Guerres arabo-romanes і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 629
665
El 665 (DCLXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 665
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 683
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 686
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 694
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 695
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 730
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 740
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 819
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Guerres arabo-romanes і 821
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Guerres arabo-romanes і 822
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 831
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 858
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 861
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 873
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 876
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres arabo-romanes і 878
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Guerres arabo-romanes і 902
També conegut com Guerres arabo-bizantines, Guerres arabobizantines.
, Àsia Occidental, Bagdad, Baranis, Bardas Focas el Vell, Bari (Pulla), Basili I el Macedoni, Basili II Bulgaròctonos, Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla d'Ajnadayn, Batalla d'Apamea, Batalla de Manazkert, Batalla de Muta, Batalla de Sil·leu, Batalla de Sufètula, Batalla del Lalacàon, Batalla dels Pals, Bilbeis, Bizerta, Cal·línic d'Heliòpolis, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califat Omeia, Cambridge University Press, Carlemany, Cartago, Castell d'Alaró, Catània, Catepanat d'Itàlia, Càpua, Cízic, Chronicum Salernitanum, Cilícia, Cir d'Alexandria (patriarca), Cirenaica, Cirene, Ciutats estat italianes, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquesta musulmana de Síria, Conquesta musulmana del Magrib, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Conquestes mongoles, Constant II, Constantí IV Pogonat, Constantí V Coprònim, Constantinoble, Creta, Cristià, Croades, Damasc, Delta del Nil, Deu manaments, Dinastia Idríssida, Dinastia macedònia, Divriği, Egipte, Emir, Emirat de Bari, Emirat de Creta, Emirat de Dàniyya, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Sicília, Enna, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Epifani I de Constància, Erzurum, Eslaus, Estats Pontificis, Europa Occidental, Exarcat d'Àfrica, Expansió de l'islam, Feudalisme, Foc grec, Gassànides, Gerba, Germà I de Constantinoble, Gibraltar, Gihad, Gonnari Comit de Salanis, Gran Khorasan, Gregori (patrici), Guerra, Guerra Civil dels abbàssides, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres de la Ridda, Guerres romano-seljúcides, Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, Hajj, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Hassan ibn an-Numan, Heliòpolis (antic Egipte), Heracli, Hira, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Homs, Iconòdul, Iconoclàstia, Ifríqiya, Il-kanat, Illes Balears, Imperi Búlgar, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Irene d'Atenes, Irene de Khazària, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jàfar ibn Abi-Tàlib, Jerusalem, Joan I Tsimiscés, Joan Zonaràs, Jordània, Jordi Maniaces, Justinià II Rinotmet, Kairuan, Kàhina, Khàlid ibn al-Walid, Kosayla, La Meca, Làkhmides, Lleó de Trípoli, Lleó Focas el Jove, Lleó III l'Isàuric, Lleonci (emperador), Llevant (Orient Pròxim), Lluís II d'Itàlia, Macedònia (regió), Mahoma, Mahoma a Medina, Malatya, Mallorca, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Maraix, Mardaïta, Marina romana d'Orient, Mawla, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mesopotàmia, Mezzogiorno, Miquel Burtzes, Miquel II el Tartamut, Miquel III l'Embriac, Mirdàsides, Mopsuèstia, Mort en combat, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muàwiya ibn Hixam, Muàwiya ibn Hudayj, Muhàmmad ibn Marwan, Mujàhid, Muntanyes del Taure, Muralles de Constantinoble, Mussa ibn Nussayr, Musulmà, Núbia, Nicèfor Focas el Vell, Nicèfor II Focas, Nicèfor Urà, Omeies, Orient Mitjà, Oxford University Press, Palerm, Palestina, Papa, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Paulicianisme, Pèrsia, Pelúsion, Petrones (general), Primer califat, Primera Croada, Primera fitna, Pulla, Regió de Síria, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Regne d'Itàlia (edat mitjana), República d'Alexandria, República de Gènova, República de Pisa, República de Venècia, Revolució Abbàssida, Roma, Rometta, Rus (poble), Sabratha, Sahaba, Samarra, Samànides, Samòsata, Sant, Santorí, Sardenya, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Segona fitna, Setge d'Alaró (902), Setge de Constantinoble (717-718), Sicília, Sipont, Siracusa, Statu quo ante bellum, Sussa, Tabuk, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Taormina, Tars (Turquia), Tatxat Andzevatxí, Tàrent, Tàriq ibn Ziyad, Teòfanes el Confessor, Teòfil (emperador), Tema (circumscripció administrativa), Tervel, Tessalònica, Tomàs l'Eslau, Transoxiana, Tràcia, Trípoli, Trípoli (Líban), Treva, Tripolitana, Tunis, Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab, Universitat de València, Uqba ibn Nafi, Uthman ibn Affan, Vahan (comandant romà d'Orient), Valí, Valí d'Ifríqiya, Vítiza, Veracreu, Wilaya, Xahrbaraz, Xipre, Yazid ibn Abi-Sufyan, Yazid II, Zayd ibn Hàritha, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, 629, 665, 683, 686, 694, 695, 730, 740, 819, 821, 822, 831, 858, 861, 873, 876, 878, 902.