Taula de continguts
96 les relacions: Acaia, Administració provincial romana, Andreu apòstol, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Trèveris, Arxidiòcesi, Autocefàlia, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Bisbat d'Amicles, Catolicisme, Concili de Sàrdica, Congregació de la Missió, Congregació del Santíssim Redemptor, Diòcesi, Diòcesi titular, Enciclopèdia Catòlica, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa de Constantinoble, Església sufragània, Evangelització, Fabrizio Serbelloni, Grec, Imperi Otomà, Konrad Eubel, Llatí, Màrtir cristià, Metropolità, Michel Le Quien, Nicèfor I el Logoteta, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Patres, Peloponès, Pius Bonifacius Gams, Quarta Croada, República de Venècia, Ritu romà, Segle IX, Segle X, Segle XV, Seu vacant, Siméon Vailhé, 1246, 1252, ... Ampliar l'índex (46 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Veure Arquebisbat de Patres і Acaia
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Arquebisbat de Patres і Administració provincial romana
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Veure Arquebisbat de Patres і Andreu apòstol
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Patres і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Corint
Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure Arquebisbat de Patres і Arquebisbat de Corint
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Arquebisbat de Patres і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Arquebisbat de Patres і Arquebisbat de Trèveris
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Patres і Arxidiòcesi
Autocefàlia
Lautocefàlia és l'estatus d'independència jurídica de les diferents esglésies cristianes ortodoxes, i que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis, mantenint la comunió amb les altres esglésies.
Veure Arquebisbat de Patres і Autocefàlia
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Patres і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Santa Agnès Extramurs
Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.
Veure Arquebisbat de Patres і Basílica de Santa Agnès Extramurs
Bisbat d'Amicles
El Bisbat d'Amicles (en llatí: Dioecesis Amyclaeensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Patres і Bisbat d'Amicles
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Patres і Catolicisme
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Veure Arquebisbat de Patres і Concili de Sàrdica
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Veure Arquebisbat de Patres і Congregació de la Missió
Congregació del Santíssim Redemptor
La Congregació del Santíssim Redemptor (en llatí, Congregatio Sanctissimi Redemptoris), coneguda com a congregació dels Missioners Redemptoristes és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Arquebisbat de Patres і Congregació del Santíssim Redemptor
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Patres і Diòcesi
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Veure Arquebisbat de Patres і Diòcesi titular
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Arquebisbat de Patres і Enciclopèdia Catòlica
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Patres і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa de Constantinoble
LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Arquebisbat de Patres і Església Ortodoxa de Constantinoble
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Patres і Església sufragània
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Veure Arquebisbat de Patres і Evangelització
Fabrizio Serbelloni
Fabrizio Serbelloni (Milà, 4 de novembre de 1695 – Roma, 7 de desembre de 1775) va ser un cardenal catòlic italià.
Veure Arquebisbat de Patres і Fabrizio Serbelloni
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Arquebisbat de Patres і Grec
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Arquebisbat de Patres і Imperi Otomà
Konrad Eubel
(O.F.M.Conv.) fou un historiador franciscà alemany.
Veure Arquebisbat de Patres і Konrad Eubel
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Patres і Llatí
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Arquebisbat de Patres і Màrtir cristià
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Patres і Metropolità
Michel Le Quien
Michel Le Quien (o Lequien), O.P. (Boulogne-sur-Mer, 8 d'octubre de 1661 - París, 12 de març de 1733), fou un prevere, teòleg i historiador francès.
Veure Arquebisbat de Patres і Michel Le Quien
Nicèfor I el Logoteta
Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».
Veure Arquebisbat de Patres і Nicèfor I el Logoteta
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Patres і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Arquebisbat de Patres і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Patres і Orde de Sant Benet
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat de Patres і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Patres і Orde dels Predicadors
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Arquebisbat de Patres і Patres
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Arquebisbat de Patres і Peloponès
Pius Bonifacius Gams
fou un historiador, prevere i monjo cristià alemany, de l'orde benedictí.
Veure Arquebisbat de Patres і Pius Bonifacius Gams
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Arquebisbat de Patres і Quarta Croada
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Arquebisbat de Patres і República de Venècia
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Patres і Ritu romà
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Patres і Segle IX
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Arquebisbat de Patres і Segle X
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Patres і Segle XV
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Arquebisbat de Patres і Seu vacant
Siméon Vailhé
fou un religiós i escriptor francès.
Veure Arquebisbat de Patres і Siméon Vailhé
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 1246
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Patres і 1252
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 1263
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 1317
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Arquebisbat de Patres і 1375
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 1405
1408
; Països catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1408
1424
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1424
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1441
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1458
1473
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1473
1482
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1482
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1484
1485
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1485
1514
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1514
1521
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1521
1574
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1574
1614
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1614
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1627
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1628
1635
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1635
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1639
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1658
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1660
1666
196x196px.
Veure Arquebisbat de Patres і 1666
1711
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1711
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1731
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1754
1756
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1756
1760
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1760
1775
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1775
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1802
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1819
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Patres і 1831
1857
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1857
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Arquebisbat de Patres і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1891
1906
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1907
1927
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1928
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Arquebisbat de Patres і 1936
1971
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Patres і 1971
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 415
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Patres і 802
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Patres і 820
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Patres і 831
També conegut com Arxidiòcesi de Patres.