Obrir a Google MapsTaula de continguts
203 les relacions: Administració provincial romana, Amand de Bordeus, Ambròs de Milà, André d'Espinay, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Saint-Pierre et Fort-de-France, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbe, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arxiprestat, Bisbat d'Agen, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Angulema, Bisbat de Baiona, Bisbat de Basse-Terre et Pointe-à-Pitre, Bisbat de Comenge, Bisbat de Condom, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Luçon, Bisbat de Perigús, Blaia, Bordeus, Butlla, Campanar, Cardenal, Carles VII de França, Carmelites, Catedral, Companyia de Jesús, Concili d'Arle del 314, Concordat del 1801, Dècada del 380, Delfí de Bordeus, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Edat mitjana, Elionor d'Aquitània, Enric III d'Anglaterra, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, ... Ampliar l'índex (153 més) »
- Gironda
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Administració provincial romana
Amand de Bordeus
Amand de Bordeus (Bordeus, últim quart del - 431 o 432) fou un bisbe de Bordeus.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Amand de Bordeus
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Ambròs de Milà
André d'Espinay
fou un cardenal i arquebisbe francès.
Veure Arquebisbat de Bordeus і André d'Espinay
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat d'Aush
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Cambrai
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de París
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Poitiers
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbat de Saint-Pierre et Fort-de-France
Larquebisbat de Fort-de-France (francès: Archidiocèse de Saint-Pierre et Fort-de-France, llatí: Archidioecesis Arcis Gallicae) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Saint-Pierre et Fort-de-France
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbat de Tolosa
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquebisbe
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquitectura gòtica
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arquitectura romànica
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Arxiprestat
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat d'Agen
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat d'Aire i Dacs
Bisbat d'Angulema
El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat d'Angulema
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Baiona
Bisbat de Basse-Terre et Pointe-à-Pitre
església "catedral" de Sant Pere i Sant Pau a Pointe-à-Pitre El bisbat de Basse-Terre (francès: Diocèse de Basse-Terre, llatí: Dioecesis Imae Telluris) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Fort-de-France.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Basse-Terre et Pointe-à-Pitre
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Comenge
Bisbat de Condom
El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Condom
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de La Rochelle i Saintes
Bisbat de Luçon
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Luçon
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bisbat de Perigús
Blaia
Blaia (Blaye en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Blaia
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Bordeus
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Butlla
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Campanar
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Arquebisbat de Bordeus і Cardenal
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Carles VII de França
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Carmelites
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Catedral
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Companyia de Jesús
Concili d'Arle del 314
El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Concili d'Arle del 314
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Concordat del 1801
Dècada del 380
La dècada del 380 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 380 fins al 31 de desembre del 389.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Dècada del 380
Delfí de Bordeus
Delfí (s. IV - 403 o 404) va ser bisbe de Bordeus, evangelitzador de l'Aquitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Delfí de Bordeus
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Denis de Sainte-Marthe
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Departament francès
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Dinastia merovíngia
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Ducat d'Aquitània
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Ducat de Gascunya
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Edat mitjana
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Elionor d'Aquitània
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Enric III d'Anglaterra
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Església catòlica a França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Església sufragània
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Excomunió
Facebook (pronunciació AFI) és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Meta Platforms.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Facebook
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Felip IV de França
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Fets dels Apòstols
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Francès
Fronçac (Gironda)
Fronçac (en francès Fronsac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Fronçac (Gironda)
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Gascunya
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Gàl·lia Aquitània
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Gian Lorenzo Bernini
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Gironda
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Gregori IX
Guadalupe (França)
Guadalupe (en francès i oficialment Guadeloupe, en crioll Gwadloup) és una illa o un conjunt de dues illes (Grande-Terre i Basse-Terre) separades només per un petit estret, i un arxipèlag que forma una regió i departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guadalupe (França)
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guerra dels Cent Anys
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guerres de religió a França
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guillem IX d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guillem V d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Guillem VIII d'Aquitània
Jean du Bellay
Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Jean du Bellay
Jean-Pierre Ricard
Jean-Pierre Ricard (nascut a Marsella el 26 de setembre de 1944) és un cardenal francès de l'Església Catòlica i Arquebisbe de Bordeus.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Jean-Pierre Ricard
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Llatí
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Lluís IX de França
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Lluís VII de França
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Lluís XI de França
Martinica
Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Martinica
Medòc
Mapa de la Gironda El Medòc, és una regió vinícola del Bordelès, al nord de la Gascunya.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Medòc
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Metropolità
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Monumenta Germaniae Historica
Nova Aquitània
Nova Aquitània (en francès: Nouvelle-Aquitaine; en occità: Nòva Aquitània) és una regió administrativa del Migdia francès creada per la reforma territorial del 2014, que comprèn 12 departaments, i resulta de la fusió de les antigues regions d'Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Nova Aquitània
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Novempopulània
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Arquebisbat de Bordeus і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Orde de Sant Benet
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Papa
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Papa Climent V
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Papa Eugeni III
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Parròquia eclesiàstica
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Paulí de Nola
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Pius VII
Priscil·lianisme
El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Priscil·lianisme
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Província eclesiàstica
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Qui Christi Domini
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Revolució Francesa
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Ritu romà
Sanç V Guillem de Gascunya
Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Sanç V Guillem de Gascunya
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Sínode
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Segle XIV
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Segle XVII
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Seminari
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Senescal
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Simó IV de Montfort
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Trèveris
Twitter, anomenat X (estilitzat 𝕏) des del 24 de juliol del 2023, és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d'enviar i llegir missatges de text d'una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades, excepte als comptes coreans, xinesos i japonesos, per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé d'aplicacions de tercers com Twinkle o TweetDeck, entre altres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Twitter
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Vasats (Gironda)
Vilandraut
Vilandraut' (en francès Villandraut) és una vila (commune) francesa, amb prop de 800 veïns, de la regió de la Nova Aquitània, departament (département) de la Gironda, districte (arrondisement) de Langon i municipi (canton) de Villandraut, que consta d'altres 7 nuclis de població, sumant entre els 8 uns 4000 habitants.
Veure Arquebisbat de Bordeus і Vilandraut
World Wide Web
Representació gràfica del World Wide Web al voltant de la Viquipèdia El WWW (acrònim anglès de World Wide Web, Xarxa d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment.
Veure Arquebisbat de Bordeus і World Wide Web
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1012
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1022
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1043
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1047
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1073
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1089
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1102
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1103
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1112
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1126
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1127
1131
;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1131
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1136
1137
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1137
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1146
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1158
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1159
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1162
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1230
1232
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1232
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1262
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1270
1280
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1280
1297
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1297
1299
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1299
1305
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1305
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1317
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1332
1348
s.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1348
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1361
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1402
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1411
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1413
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1430
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1456
1464
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1464
1465
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1465
1479
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1479
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1530
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1544
1558
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1559
1583
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1583
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1591
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1599
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1628
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1629
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1645
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1648
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1698
1719
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1719
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1720
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1728
1730
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1730
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1743
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1744
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1769
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1770
1801
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1802
1826
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1826
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1837
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1850
1864
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1864
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1882
1883
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1883
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1889
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1890
1908
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1909
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1935
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1937
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1950
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1968
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 1989
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 2002
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 2012
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 401
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 404
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 410
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 511
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 549
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 577
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 590
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 614
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 627
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 814
817
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 817
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 876
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 982
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bordeus і 989
Vegeu també
Gironda
També conegut com Arquebisbe de Bordeus, Arxidiòcesi de Bordeus.
, Església sufragània, Excomunió, Facebook, Felip IV de França, Fets dels Apòstols, Francès, Fronçac (Gironda), Gascunya, Gàl·lia Aquitània, Gian Lorenzo Bernini, Gironda, Gregori IX, Guadalupe (França), Guerra dels Cent Anys, Guerres de religió a França, Guillem IX d'Aquitània, Guillem V d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Jean du Bellay, Jean-Pierre Ricard, Llatí, Lluís IX de França, Lluís VII de França, Lluís XI de França, Martinica, Medòc, Metropolità, Monumenta Germaniae Historica, Nova Aquitània, Novempopulània, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Papa Climent V, Papa Eugeni III, Parròquia eclesiàstica, Paulí de Nola, Pius VII, Priscil·lianisme, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Revolució Francesa, Ritu romà, Sanç V Guillem de Gascunya, Sínode, Segle XIV, Segle XVII, Seminari, Senescal, Simó IV de Montfort, Trèveris, Twitter, Vasats (Gironda), Vilandraut, World Wide Web, 1012, 1022, 1043, 1047, 1073, 1089, 1102, 1103, 1112, 1126, 1127, 1131, 1136, 1137, 1146, 1158, 1159, 1162, 1230, 1232, 1262, 1270, 1280, 1297, 1299, 1305, 1317, 1332, 1348, 1361, 1402, 1411, 1412, 1413, 1430, 1456, 1464, 1465, 1479, 1530, 1544, 1558, 1559, 1583, 1591, 1599, 1628, 1629, 1645, 1648, 1698, 1719, 1720, 1728, 1730, 1743, 1744, 1769, 1770, 1801, 1802, 1826, 1836, 1837, 1850, 1864, 1882, 1883, 1889, 1890, 1908, 1909, 1935, 1937, 1949, 1950, 1968, 1989, 2001, 2002, 2012, 401, 404, 410, 511, 549, 577, 590, 614, 627, 814, 817, 876, 982, 989.