Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Antiga basílica de Sant Pere, Apocrisiari, Arianisme, Atalaric, Belisari, Clodoveu I, Diòscor (antipapa), Enciclopèdia Catòlica, Fèlix III, Fèlix IV, Guerra Gòtica (535-554), Imperi Romà d'Occident, Justinià I, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llorenç antipapa, Nom papal, Nomenament papal, Odoacre, Palau del Laterà, Pal·li, Papa Agapit I, Papa Anastasi II, Papa Bonifaci II, Papa Hormisdes, Papa Joan I, Papa Joan II, Papa Símmac, Papa Silveri, Papa Simplici, Papa Vigili, Papat bizantí, Pasqua de Resurrecció, Rímini, Regne dels ostrogots, Sínode, Segimon de Borgonya, Senat Romà, Setge de Roma (537-538), Setmana Santa, Seu vacant, Simonia, Tòtila, Teòdat, Teodoric el Gran, Vitigès, 493, 537.
Antiga basílica de Sant Pere
Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Nou!!: Papat ostrogot і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »
Apocrisiari
Un apocrisiari, la forma llatinitzada de apokrisiarios (ἀποκρισιάριος), era un alt representant diplomàtic durant el final de l'edat Antiga i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Papat ostrogot і Apocrisiari · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Papat ostrogot і Arianisme · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Papat ostrogot і Atalaric · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Papat ostrogot і Belisari · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Papat ostrogot і Clodoveu I · Veure més »
Diòscor (antipapa)
Diòscor d'origen grec nascut en Constantinoble va ser antipapa de Bonifaci II.
Nou!!: Papat ostrogot і Diòscor (antipapa) · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Papat ostrogot і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Fèlix III
Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.
Nou!!: Papat ostrogot і Fèlix III · Veure més »
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Nou!!: Papat ostrogot і Fèlix IV · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Papat ostrogot і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Papat ostrogot і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Papat ostrogot і Justinià I · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Papat ostrogot і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llorenç antipapa
L'antipapa Llorenç, també conegut com a Coelius Laurentius (mort el 508), va ser escollit com a alternativa a Símmac I donant lloc a l'anomenat Cisma Laurentià.
Nou!!: Papat ostrogot і Llorenç antipapa · Veure més »
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Nou!!: Papat ostrogot і Nom papal · Veure més »
Nomenament papal
Pere com el primer papa. El nomenament papal era un mètode medieval per elegir el papa.
Nou!!: Papat ostrogot і Nomenament papal · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Papat ostrogot і Odoacre · Veure més »
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Nou!!: Papat ostrogot і Palau del Laterà · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Papat ostrogot і Pal·li · Veure més »
Papa Agapit I
Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Agapit I · Veure més »
Papa Anastasi II
Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Anastasi II · Veure més »
Papa Bonifaci II
Bonifaci II (Roma, ? - Roma, 17 d'octubre de 532) fou escollit papa el 22 de setembre de 530.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Bonifaci II · Veure més »
Papa Hormisdes
Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Hormisdes · Veure més »
Papa Joan I
Joan I (Toscana, ? - Ravenna, 526) fou escollit papa el 18 d'agost de 523.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Joan I · Veure més »
Papa Joan II
Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Joan II · Veure més »
Papa Símmac
Símmac (Sardenya ? - Roma 514) fou escollit papa el 22 de novembre de 498.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Símmac · Veure més »
Papa Silveri
Silveri (Frosinone ? - illa de Ponça 537) fou escollit papa l'1 de juny de 536.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Silveri · Veure més »
Papa Simplici
Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Simplici · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Papat ostrogot і Papa Vigili · Veure més »
Papat bizantí
La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.
Nou!!: Papat ostrogot і Papat bizantí · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Papat ostrogot і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Papat ostrogot і Rímini · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Papat ostrogot і Regne dels ostrogots · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Papat ostrogot і Sínode · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Papat ostrogot і Segimon de Borgonya · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Papat ostrogot і Senat Romà · Veure més »
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Nou!!: Papat ostrogot і Setge de Roma (537-538) · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Papat ostrogot і Setmana Santa · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Papat ostrogot і Seu vacant · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Papat ostrogot і Simonia · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Papat ostrogot і Tòtila · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Papat ostrogot і Teòdat · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Papat ostrogot і Teodoric el Gran · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Papat ostrogot і Vitigès · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Papat ostrogot і 493 · Veure més »
537
El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Papat ostrogot і 537 · Veure més »
