Taula de continguts
59 les relacions: Agost, Arianisme, Arle, Arri, Baptisme, Baptisteri, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Sant Pere, Batalla del Pont Milvi, Campània, Cartago romana, Cecilià (bisbe), Concili, Concili d'Arle del 314, Concili ecumènic, Constantí I el Gran, Credo de Nicea, Crist, Cristianisme, Déu Pare, Donació de Constantí, Donatisme, Edicte de Milà, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Falsificació, Imperi Romà, Jesús de Natzaret, Juliol, Lepra, Liber Pontificalis, Llatí, Louis Duchesne, Màrtir, Nicomèdia, Nonantola, Osi de Còrdova, Otó III del Sacre Imperi, Paganisme, Palau del Laterà, Papa, Papa Melquíades, Papa Pau I, Pàdua, Primer Concili de Nicea, Província de Mòdena, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Silvestre I і Agost
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Silvestre I і Arianisme
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Silvestre I і Arle
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Veure Silvestre I і Arri
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Silvestre I і Baptisme
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Silvestre I і Baptisteri
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Veure Silvestre I і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Silvestre I і Basílica de Sant Pere
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Veure Silvestre I і Batalla del Pont Milvi
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Silvestre I і Campània
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Veure Silvestre I і Cartago romana
Cecilià (bisbe)
Cecilià va ser un diaca de l'església de Cartago elegit bisbe l'any 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).
Veure Silvestre I і Cecilià (bisbe)
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Silvestre I і Concili
Concili d'Arle del 314
El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.
Veure Silvestre I і Concili d'Arle del 314
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Veure Silvestre I і Concili ecumènic
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Silvestre I і Constantí I el Gran
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Silvestre I і Credo de Nicea
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Silvestre I і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Silvestre I і Cristianisme
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Silvestre I і Déu Pare
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Veure Silvestre I і Donació de Constantí
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Silvestre I і Donatisme
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Veure Silvestre I і Edicte de Milà
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Silvestre I і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Silvestre I і Església Ortodoxa
Falsificació
Una falsificació és un acte consistent a la creació o modificació de certs documents, efectes, béns o productes, amb la fi de fer-los semblar com a vertaders, o per alterar-ne o simular-ne la veritat.
Veure Silvestre I і Falsificació
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Silvestre I і Imperi Romà
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Silvestre I і Jesús de Natzaret
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Silvestre I і Juliol
Lepra
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.
Veure Silvestre I і Lepra
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Veure Silvestre I і Liber Pontificalis
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Silvestre I і Llatí
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics.
Veure Silvestre I і Louis Duchesne
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Silvestre I і Màrtir
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Silvestre I і Nicomèdia
Nonantola
Nonantola és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Mòdena.
Veure Silvestre I і Nonantola
Osi de Còrdova
Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.
Veure Silvestre I і Osi de Còrdova
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Silvestre I і Otó III del Sacre Imperi
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Silvestre I і Paganisme
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Veure Silvestre I і Palau del Laterà
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Silvestre I і Papa
Papa Melquíades
Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.
Veure Silvestre I і Papa Melquíades
Papa Pau I
Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.
Veure Silvestre I і Papa Pau I
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Silvestre I і Pàdua
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Silvestre I і Primer Concili de Nicea
Província de Mòdena
La província de Mòdena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Veure Silvestre I і Província de Mòdena
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Silvestre I і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Silvestre I і Sacre Imperi Romanogermànic
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Silvestre I і Sant Joan del Laterà
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Veure Silvestre I і Sant Pau Extramurs
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Veure Silvestre I і Silvestre II
Termes de Trajà
Les Termes de Trajà, construïdes a partir de 104, van ser una gegantina estructura de termes de l'antiga Roma.
Veure Silvestre I і Termes de Trajà
1908
;Països Catalans.
Veure Silvestre I і 1908
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Silvestre I і 1956
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Silvestre I і 1975
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Silvestre I і 31 de desembre
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Silvestre I і 31 de gener
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Silvestre I і 325
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Silvestre I і 752
També conegut com Papa Silvestre I.