Taula de continguts
54 les relacions: Adrià II, Amfilòquios de Cízic, Anatema, Arianisme, Armènia, Arquebisbe, Bardas, Basili I el Macedoni, Bisbe, Bulgària, Calàbria, Cèsar (títol), Circa, Cisma de Foci, Concili IV de Constantinoble, Constantinoble, Diaca, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Dret canònic, Escolis, Església Ortodoxa, Esteve I (patriarca de Constantinoble), Evangeli segons Lluc, Excomunió, Filòsof, Gramàtic, Gran Cisma d'Orient, Ignasi I, Johann Albert Fabricius, Lector (orde), Llista d'emperadors romans d'Orient, Maniqueisme, Manuscrit, Monjo, Papa Joan VIII, Patriarca, Patriarca de Constantinoble, Prevere, Protoespatari, Regió del Pont, Retòrica, Romans d'Orient, Sant, Sil·logisme, Sotsdiaca, Tarasi, Teòfil (emperador), Teodora l'Armènia, William Smith (lexicògraf), 6 de febrer, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Adrià II
Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.
Veure Foci I de Constantinoble і Adrià II
Amfilòquios de Cízic
Amfilòquios o Amfíloc (en Amphilochius, en Ἀμφιλόχιος) va ser bisbe metropolità de Cízic a la meitat del.
Veure Foci I de Constantinoble і Amfilòquios de Cízic
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Veure Foci I de Constantinoble і Anatema
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Foci I de Constantinoble і Arianisme
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Foci I de Constantinoble і Armènia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Foci I de Constantinoble і Arquebisbe
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Veure Foci I de Constantinoble і Bardas
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Veure Foci I de Constantinoble і Basili I el Macedoni
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Foci I de Constantinoble і Bisbe
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Foci I de Constantinoble і Bulgària
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Foci I de Constantinoble і Calàbria
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Foci I de Constantinoble і Cèsar (títol)
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Foci I de Constantinoble і Circa
Cisma de Foci
El Cisma de Foci és una controvèrsia que va durar entre 863-867 entre l'Església Ortodoxa de Constantinoble (futura Església Ortodoxa) i el cristianisme occidental, liderat pel Papa.
Veure Foci I de Constantinoble і Cisma de Foci
Concili IV de Constantinoble
El Concili IV de Constantinoble fou el vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l'emperador Basili I el Macedoni i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi I de Constantinoble i condemnà el patriarca Foci I de Constantinoble.
Veure Foci I de Constantinoble і Concili IV de Constantinoble
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Foci I de Constantinoble і Constantinoble
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Foci I de Constantinoble і Diaca
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Foci I de Constantinoble і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Foci I de Constantinoble і Dret canònic
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Veure Foci I de Constantinoble і Escolis
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Foci I de Constantinoble і Església Ortodoxa
Esteve I (patriarca de Constantinoble)
Segell de plom d'"Esteve, Arquebisbe de Constantinoble Nova Roma" (podria ser tant d'Esteve I com d'Esteve II) Esteve I — Στέφανος Α΄, Stephanos I— (novembre del 867 - 18 de maig del 893) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 886 al 893.
Veure Foci I de Constantinoble і Esteve I (patriarca de Constantinoble)
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Veure Foci I de Constantinoble і Evangeli segons Lluc
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Foci I de Constantinoble і Excomunió
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Foci I de Constantinoble і Filòsof
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Veure Foci I de Constantinoble і Gramàtic
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Foci I de Constantinoble і Gran Cisma d'Orient
Ignasi I
Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Foci I de Constantinoble і Ignasi I
Johann Albert Fabricius
Johann Albert Fabricius (Leipzig, 11 de novembre de 1668 - Hamburg, 30 d'abril de 1736) fou un bibliògraf i bibliotecari alemany.
Veure Foci I de Constantinoble і Johann Albert Fabricius
Lector (orde)
El lector en l'església catòlica és un dels ordes menors de l'orde sacramental que pot atorgar-se tant a laics com a futurs preveres.
Veure Foci I de Constantinoble і Lector (orde)
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Foci I de Constantinoble і Llista d'emperadors romans d'Orient
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Foci I de Constantinoble і Maniqueisme
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Foci I de Constantinoble і Manuscrit
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Foci I de Constantinoble і Monjo
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Veure Foci I de Constantinoble і Papa Joan VIII
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Foci I de Constantinoble і Patriarca
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Foci I de Constantinoble і Patriarca de Constantinoble
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Foci I de Constantinoble і Prevere
Protoespatari
Protoespatari fou un títol romà d'Orient.
Veure Foci I de Constantinoble і Protoespatari
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Foci I de Constantinoble і Regió del Pont
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Foci I de Constantinoble і Retòrica
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Foci I de Constantinoble і Romans d'Orient
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Foci I de Constantinoble і Sant
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Foci I de Constantinoble і Sil·logisme
Sotsdiaca
El sotsdiaca és un eclesiàstic per sota del diaca que ha rebut el sotsdiaconat.
Veure Foci I de Constantinoble і Sotsdiaca
Tarasi
Tarasi (en Ταράσιος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 784 al 806.
Veure Foci I de Constantinoble і Tarasi
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure Foci I de Constantinoble і Teòfil (emperador)
Teodora l'Armènia
Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.
Veure Foci I de Constantinoble і Teodora l'Armènia
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Foci I de Constantinoble і William Smith (lexicògraf)
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Foci I de Constantinoble і 6 de febrer
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Foci I de Constantinoble і 820
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Foci I de Constantinoble і 858
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Foci I de Constantinoble і 863
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Foci I de Constantinoble і 877
També conegut com Foci I el Gran.