Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Abu-Mussa al-Aixarí, Ahwaz, Al-Màsjid al-Haram, Aràbia, Armènia, Úmar ibn al-Khattab, Bàssora, Britànnia, Califa, Constantinoble, Edimburg, Egipte, Fam, Gassànides, Gundixapur, Heracli, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Iraq, Jàbala (VI) ibn al-Àiham, Jerusalem, Jueus, Khíntila, Khuzestan, La Meca, Laterà, Llista d'emperadors romans d'Orient, Medina, Monotelisme, Musulmà, Northúmbria, Orde (religió), Osvald de Northúmbria, Palestina, Papa, Papa Honori I, Patriarca, Patriarca de Constantinoble, Pèrsia, Regne de Toledo, Roma, Sequera, Setge, Sofroni de Jerusalem, Tebaida, Teodor Reixtuní, Toledo, VI Concili de Toledo, Visigots, 1 de desembre, ..., 11 de març, 12 d'octubre, 9 de gener. Ampliar l'índex (3 més) »
Abu-Mussa al-Aixarí
Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.
Nou!!: 638 і Abu-Mussa al-Aixarí · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: 638 і Ahwaz · Veure més »
Al-Màsjid al-Haram
Al-Màsjid al-Haram (‘la Mesquita Sagrada’), també coneguda com a la Gran Mesquita, és la mesquita més gran del món i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita.
Nou!!: 638 і Al-Màsjid al-Haram · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: 638 і Aràbia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: 638 і Armènia · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: 638 і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: 638 і Bàssora · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: 638 і Britànnia · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: 638 і Califa · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: 638 і Constantinoble · Veure més »
Edimburg
Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.
Nou!!: 638 і Edimburg · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: 638 і Egipte · Veure més »
Fam
L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.
Nou!!: 638 і Fam · Veure més »
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Nou!!: 638 і Gassànides · Veure més »
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Nou!!: 638 і Gundixapur · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: 638 і Heracli · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 638 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: 638 і Imperi Sassànida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: 638 і Iraq · Veure més »
Jàbala (VI) ibn al-Àiham
Jàbala (VI) ibn al-Àyham (en àrab جبلة ابن الأيهم, Jabala ibn al-Aiham) fou el darrer rei de la dinastia àrab dels ghassànides (632-638).
Nou!!: 638 і Jàbala (VI) ibn al-Àiham · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 638 і Jerusalem · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: 638 і Jueus · Veure més »
Khíntila
Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.
Nou!!: 638 і Khíntila · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: 638 і Khuzestan · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: 638 і La Meca · Veure més »
Laterà
Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.
Nou!!: 638 і Laterà · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 638 і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: 638 і Medina · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: 638 і Monotelisme · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: 638 і Musulmà · Veure més »
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Nou!!: 638 і Northúmbria · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: 638 і Orde (religió) · Veure més »
Osvald de Northúmbria
Osvald o Oswald (c. 604 - c. 642) va ser un sobirà dels regnes de Bernícia i Deira que, unificats, van formar el regne de Northúmbria.
Nou!!: 638 і Osvald de Northúmbria · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: 638 і Palestina · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: 638 і Papa · Veure més »
Papa Honori I
Honori I (Càpua, ? - Roma, 12 d'octubre del 638) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 625 i el 638.
Nou!!: 638 і Papa Honori I · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: 638 і Patriarca · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: 638 і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: 638 і Pèrsia · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: 638 і Regne de Toledo · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 638 і Roma · Veure més »
Sequera
Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies.
Nou!!: 638 і Sequera · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: 638 і Setge · Veure més »
Sofroni de Jerusalem
Sofroni va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638.
Nou!!: 638 і Sofroni de Jerusalem · Veure més »
Tebaida
La Diòcesi d'Egipte, el 400 AD. La Tebaida (en grec antic Θηβαΐδα, 'Thēbaïda' o Θηβαΐς, 'Thēbaïs') va ser una província romana que comprenia la zona de l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà).
Nou!!: 638 і Tebaida · Veure més »
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Nou!!: 638 і Teodor Reixtuní · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: 638 і Toledo · Veure més »
VI Concili de Toledo
El sisè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 638.
Nou!!: 638 і VI Concili de Toledo · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: 638 і Visigots · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 638 і 1 de desembre · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 638 і 11 de març · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 638 і 12 d'octubre · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 638 і 9 de gener · Veure més »
