Taula de continguts
37 les relacions: Andorra, Assemblea Nacional (França), Batalla de Sedan, Batalla de Waterloo, Confederació del Rin, Cop d'Estat francès de 1851, Copríncep d'Andorra, Corona de Napoleó, Dei gratia, Dinastia Bonaparte, Elba (illa), Emperador, Estat nació, Feudalisme, Francès, Francesos, Govern dels cent dies, Guerra franco-prussiana, Llista de reis de França, Monarca, Monarquia constitucional, Napoleó Bonaparte, Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte, Napoleó II, Napoleó III, Notre-Dame de París, Príncep, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Regne napoleònic d'Itàlia, Rei d'Itàlia, Restauració borbònica, Revolució Francesa, Santa Helena, Segon Imperi Francès, Segona República Francesa, Senat francès.
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Emperador dels francesos і Andorra
Assemblea Nacional (França)
L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.
Veure Emperador dels francesos і Assemblea Nacional (França)
Batalla de Sedan
La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.
Veure Emperador dels francesos і Batalla de Sedan
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Emperador dels francesos і Batalla de Waterloo
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Emperador dels francesos і Confederació del Rin
Cop d'Estat francès de 1851
El Cop d'Estat Francès de 2 de desembre de 1851 (en francès: Coup d'État du 2 décembre 1851) va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent.
Veure Emperador dels francesos і Cop d'Estat francès de 1851
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Veure Emperador dels francesos і Copríncep d'Andorra
Corona de Napoleó
La corona de Napoleó va ser una corona de coronació fabricada per a Napoleó i utilitzada en la seva coronació com a emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804.
Veure Emperador dels francesos і Corona de Napoleó
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Emperador dels francesos і Dei gratia
Dinastia Bonaparte
La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.
Veure Emperador dels francesos і Dinastia Bonaparte
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Emperador dels francesos і Elba (illa)
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Emperador dels francesos і Emperador
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Veure Emperador dels francesos і Estat nació
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Emperador dels francesos і Feudalisme
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Emperador dels francesos і Francès
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Veure Emperador dels francesos і Francesos
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Emperador dels francesos і Govern dels cent dies
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Emperador dels francesos і Guerra franco-prussiana
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Emperador dels francesos і Llista de reis de França
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Emperador dels francesos і Monarca
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Emperador dels francesos і Monarquia constitucional
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Emperador dels francesos і Napoleó Bonaparte
Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
El Príncep Imperial el 1874 Lluís Napoleó, del seu nom complet Napoleó Eugeni Lluís Joan Josep Napoleó, príncep imperial francès (París, 16 de març del 1856 - Sud-àfrica, 1 de juny del 1879), fou l'únic fill de Napoleó III, emperador de França i de la seva esposa Eugènia de Montijo.
Veure Emperador dels francesos і Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
Napoleó II
Napoleó Francesc Josep Carles Bonaparte (París, 20 de març de 1811 - Viena, 22 de juliol de 1832), també conegut com a Napoleó II, Emperador dels francesos, era fill de Napoleó I i de l'emperadriu Maria Lluïsa.
Veure Emperador dels francesos і Napoleó II
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Emperador dels francesos і Napoleó III
Notre-Dame de París
upright.
Veure Emperador dels francesos і Notre-Dame de París
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Veure Emperador dels francesos і Príncep
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Emperador dels francesos і Primer Imperi Francès
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Emperador dels francesos і Primera República Francesa
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Emperador dels francesos і Regne napoleònic d'Itàlia
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Emperador dels francesos і Rei d'Itàlia
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Emperador dels francesos і Restauració borbònica
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Emperador dels francesos і Revolució Francesa
Santa Helena
Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.
Veure Emperador dels francesos і Santa Helena
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Emperador dels francesos і Segon Imperi Francès
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Veure Emperador dels francesos і Segona República Francesa
Senat francès
El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.
Veure Emperador dels francesos і Senat francès