Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Harun ar-Raixid

Índex Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

115 les relacions: Aglàbides, Al-Amín (abbàssida), Al-Awàssim, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hadi, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hàytham ibn Adí, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútassim, Al-Thughur, Alta Mesopotàmia, Ankara, Ar-Rabí ibn Yunus, Ar-Raqqà, Armènia, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Bagdad, Barmàquides, Bòsfor, Califa, Califat Abbàssida, Camarlenc, Carlemany, Daylam, Dhimma, Dinar, Dinastia Idríssida, Diyar Múdar, Egipte (província del Califat), Estauraci, Gorgan, Guerra Civil dels abbàssides, Guerres arabo-romanes, Guerres romano-búlgares, Haiximita, Haruniye, Hàrthama ibn Àyan, Heraclea Cibistra, Ibn Màhan, Ibrahim ibn al-Àghlab, Idrís al-Àkbar, Iemen, Ifríqiya, Irene d'Atenes, Isfahan, Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí, ..., Jerusalem, Kairuan, Kharigisme, Khayzuran, Khàzars, Khorasan (província del Califat), Khurramiyya, Kirman, Les mil i una nits, Magrib, Malatya, Marroc, Mussa al-Kàdhim, Nicèfor I el Logoteta, Província de Fars, Rafi ibn al-Layth, Rayy, Rodes, Samarcanda, Síria, Sistan, Tabaristan, Tars, Tíana, Teòfanes el Confessor, Transcaucàsia, Tus, Visir, Xipre, Yahya ibn Khàlid, Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, Zab, Zubayda bint Jàfar, 14 de setembre, 24 de març, 27 de març, 762, 763, 778, 779, 780, 781, 782, 785, 786, 788, 792, 794, 795, 796, 797, 798, 799, 801, 802, 803, 804, 805, 806, 807, 808, 809, 818, 831. Ampliar l'índex (65 més) »

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Aglàbides · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Awàssim

Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Awàssim · Veure més »

Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí

Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí · Veure més »

Al-Fadl ibn Yahya

Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »

Al-Hadi

Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Hadi · Veure més »

Al-Hàssan ibn Alí

(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »

Al-Hàytham ibn Adí

Abu-Abd-ar-Rahman al-Hàytham ibn Adí at-Taí, més conegut simplement com Al-Hàytham ibn Adí (Kufa, vers 738 - ?, 821 - 824) fou un historiador àrab.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Hàytham ibn Adí · Veure més »

Al-Mahdí (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Mútassim · Veure més »

Al-Thughur

Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Al-Thughur · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ankara · Veure més »

Ar-Rabí ibn Yunus

Ar-Rabí ibn Yunus ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Farwa —en àrab ar-Rabīʿ b. Yūnus b. ʿAbd Allāh b. Abī Farwa— (vers 730 - vers 786) fou un llibert musulmà de Hàrith al-Haffar, llibert al seu torn del califa Uthman ibn Affan.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ar-Rabí ibn Yunus · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ar-Raqqà · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Armènia · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Azerbaidjan · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Babak Khorramdin · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Bagdad · Veure més »

Barmàquides

Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Barmàquides · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Bòsfor · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Califat Abbàssida · Veure més »

Camarlenc

Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Camarlenc · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Carlemany · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Daylam · Veure més »

Dhimma

La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Dhimma · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Dinar · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Dinastia Idríssida · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Diyar Múdar · Veure més »

Egipte (província del Califat)

Egipte fou del 642 al 935 una província del Califat amb el breu parèntesi del govern tulúnida.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Egipte (província del Califat) · Veure més »

Estauraci

Estauraci (en grec:, Stauracius) fou emperador romà d'Orient, fill de Nicèfor I.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Estauraci · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Gorgan · Veure més »

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Harun ar-Raixid і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Haiximita · Veure més »

Haruniye

Haruniye (antigament Al Haruniyya) fou una fortalesa de l'edat mitjana a la Djazira entre Maraix i Ayn Zarba.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Haruniye · Veure més »

Hàrthama ibn Àyan

Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Hàrthama ibn Àyan · Veure més »

Heraclea Cibistra

Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Heraclea Cibistra · Veure més »

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ibn Màhan · Veure més »

Ibrahim ibn al-Àghlab

Ibrahim (I) ibn Sàlim ibn Iqal ibn al-Àghlab at-Tamimí ——, més conegut com a Ibrahim (I) ibn al-Àghlab (?-812) fou el primer emir aglàbida d'Ifríqiya (800-812).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ibrahim ibn al-Àghlab · Veure més »

Idrís al-Àkbar

Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Idrís al-Àkbar · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Iemen · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ifríqiya · Veure més »

Irene d'Atenes

Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Irene d'Atenes · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Isfahan · Veure més »

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí

Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí (Rey, 767-Bagdad, 850) fou un cantant persa, esmentat a Les mil i una nits.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Jerusalem · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Kairuan · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Kharigisme · Veure més »

Khayzuran

Al-Khayzuran bint Atà al-Juraixiyya —— (m. 789) fou una antiga esclava iemenita que es va casar amb al califa abbàssida al-Mahdí, a qui va donar tres fills: Mussa al-Hadi, Harun ar-Raixid i una noia de nom al-Banuka.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Khayzuran · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Khàzars · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khurramiyya

La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Khurramiyya · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Kirman · Veure més »

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Les mil i una nits · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Magrib · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Malatya · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Marroc · Veure més »

Mussa al-Kàdhim

Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Mussa al-Kàdhim · Veure més »

Nicèfor I el Logoteta

Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».

Nou!!: Harun ar-Raixid і Nicèfor I el Logoteta · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Província de Fars · Veure més »

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Rafi ibn al-Layth · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Rayy · Veure més »

Rodes

* Rodes o Rhode, establiment comercial grec a la costa del país dels ibers indigets (Empordà).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Rodes · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Harun ar-Raixid і Samarcanda · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Síria · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Sistan · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Tabaristan · Veure més »

Tars

* Tars (Turquia), ciutat de Turquia.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Tars · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Tíana · Veure més »

Teòfanes el Confessor

Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Teòfanes el Confessor · Veure més »

Transcaucàsia

Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Transcaucàsia · Veure més »

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Tus · Veure més »

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Visir · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Xipre · Veure més »

Yahya ibn Khàlid

Yahya ibn Khàlid al-Barmakí (mort 803) fou visir del califa abbàssida Harun ar-Raixid.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Yahya ibn Khàlid · Veure més »

Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí

Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »

Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní

Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Zab · Veure més »

Zubayda bint Jàfar

Zubayda bint Jàfar ibn Abi-Jàfar al-Mansur, coneguda com a Umm Jàfar (vers 763 - Bagdad, 10 de juliol del 831) fou l'esposa del califa Harun ar-Raixid i mare del successor al-Amin.

Nou!!: Harun ar-Raixid і Zubayda bint Jàfar · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 14 de setembre · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 24 de març · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 27 de març · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 762 · Veure més »

763

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 763 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 778 · Veure més »

779

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 779 · Veure més »

780

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 780 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 781 · Veure més »

782

El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 782 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 785 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 786 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 788 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 792 · Veure més »

794

El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 794 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 795 · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 796 · Veure més »

797

El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 797 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 798 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 799 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 801 · Veure més »

802

El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 802 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 803 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 804 · Veure més »

805

El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 805 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 806 · Veure més »

807

El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 807 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 808 · Veure més »

809

El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 809 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 818 · Veure més »

831

El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Harun ar-Raixid і 831 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Harun Rashid, Harun al-Rashid, Harun al-Rasid, Harun ar-Rashid, Hārūn ar-Rašid.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »