Comunicació

1113 les relacions: Abadia d'Echternach, Abadia de Bobbio, Abadia de Castres, Abadia de Caunes, Abadia de Chelles, Abadia de Farfa, Abadia de Flavigny, Abadia de Fulda, Abadia de la Grassa, Abadia de Lorsch, Abadia de Montoliu, Abadia de Prüm, Abadia de Psalmodi, Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia de Saint-Wandrille, Abadia de Sankt Gallen, Abadia de Sant Denís, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia de Sant Pàpol, Abadia de Sant Policarp, Abadia de Sant Tiberi, Abadia de Sant Víctor, Abadia de Tre Fontane, Abadia del Mas d'Azil, Abadia del Mont Saint-Michel, Abbasiyya, Abbó de Poitiers, Abbó de Provença, Abbeville, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu Tawr, Acadèmia Palatina, Adalard de Corbie, Adalbert II d'Ivrea, Adalelm d'Autun, Administració forestal a Catalunya, Adopcionisme, Adrià d'Orleans, Adrià I, Aelfwald II de Northúmbria, Age of Empires II: The Age of Kings, Agilfrid, Aglàbides, Aió de Friül, Al-Hàkam I, Albà de Magúncia, Albéric O'Kelly de Galway, Albgau, Alcina, ..., Alcuí de York, Alderic de Le Mans, Alemanya, Alessandro Manzoni, Alexandre de Lieja, Alfred el Gran, Alfred Rethel, Alta edat mitjana, Amaldruda, Ambròs Autpert, Amer, Andorra, Andorra durant l'edat mitjana, Andorra durant la Revolució Francesa, Andorrans, Andregot Galindes, Angilbert, Anglaterra, Anno Domini, Ansbach (districte), Ansegisel, Antiga basílica de Sant Pere, Antoine Coysevox, Apocrisiari, Aquisgrà, Arbre, Arechis II, Argengau, Arimany (cognom), Arnau de Mont-rodon, Arnulf de Caríntia, Arnulf de Metz, Arnulfians, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bremen, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trèveris, Arquebisbat de Vercelli, Arquitectura carolíngia, Arquitectura longobarda, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Art asturià, Art carolingi, Art cistercenc, Art germànic, Art otonià, Art poètica, Art romànic a Catalunya, Art sassànida, Arts liberals, Artur Balder, Asinari, Aspremont (cançó de gesta), Atacs musulmans a les Illes Balears, Ath-Thaghr al-Alà, Aubrac, Auda de França, Auld Alliance, Austràsia, Avinguda de Carlemany, Awans, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Ælfflæd (filla d'Offa de Mèrcia), Écija, Àguila (heràldica), Àtila, Àustria, Àvars de Pannònia, Bacallà a la vicentina, Bachgau, Bagnoregio, Baix alemany, Baixa Cerdanya, Bandera de Catalunya, Bany, Baralla anglesa, Baralla francesa, Basílica de Sant Pere, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basílica de Santa Pràxedes, Bascos, Basileu, Basin (cançó de gesta), Batalla d'Ad Pontes, Batalla d'Angumois, Batalla d'Aquisgrà, Batalla de Conchas de Arganzón, Batalla de l'Orbieu, Batalla de las Babias, Batalla de Mallorca (813), Batalla de Pancorbo, Batalla de Roncesvalls, Baudolino, Bèlgica, Bega d'Andenne, Benet d'Aniana, Berà I, Bermond d'Alvèrnia, Bernat d'Itàlia, Bernat de Viena, Bernat I de Poitiers, Berta (nom), Berta de França, Berta de Laon, Berta de Reims, Berthe aux grands pieds, Bertinalda, Biblioteca Reial Danesa, Biblioteca Vaticana, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Augsburg, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Osnabrück, Bisbat de Baiona, Bisbat de Chalon, Bisbat de Dol, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Fulda, Bisbat de Ginebra, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Langres, Bisbat de Laon, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Münster, Bisbat de Metz, Bisbat de Minden, Bisbat de Nevers, Bisbat de Roma, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Vic, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe-comte, Bistorta, Biví de Viena, Bodman, Boehringer Ingelheim, Bonifaci I de Toscana, Borgonya Transjurana, Bradamante, Bretons, Bretxa de Rotllan, Briard, Brie de Meaux, Brunequilda, Cabó, Caixa de Rotllan, Cal·ligrafia, Cal·ligrafia occidental, Calendari fix internacional, Calendari germànic, Calendari julià, Camí de Sant Jaume, Camerino, Campanya d'Itàlia (1800), Can Camps (Carrer d'Avall), Canal del Migdia, Canal lateral de la Garona, Cançó de gesta, Cançó de Rotllan, Cançó monòdica, Cantar de Roncesvalles, Capella Arquebisbal, Capella Palatina (Aquisgrà), Capilla de Sancti Spiritus (Roncesvalles), Capitular, Capitular de Villis, Carabassa, Carantània, Caríntia, Caribert de Laon, Carlemany, Carles, Carles de França, Carles de Lotaríngia, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles I, Carles III de França, Carles Martell, Carlo Gozzi, Carloman de Baviera, Carloman I, Carloman II, Carniola (regió eslovena), Cartagena, Casa Jordán de Urriés, Casa Trinxeria, Cassinogilum, Castell Comtal de Besalú, Castell de Falgons, Castell de Pollestres, Castell de Ròca Talhada, Castell de Sammezzano, Castell de Solterra, Castell de Torres, Castell de Verdera, Castellum Fractum, Castres (Tarn), Català antic, Catalunya, Catedral d'Aquisgrà, Catedral de Besançon, Catedral de Chartres, Catedral de Constança, Catedral de Girona, Catedral de Reims, Catedral de Sant Lambert, Cavaller, Còdex Argentat, Còdex Auri de Lorsch, Centre de recerca, Ceret, Cesaropapisme, Cesena, Chanson des Saisnes, Charles de Gaulle, Christiern Pedersen, Chrotais, Ciència medieval, Cividale del Friuli, Classificació DIN 16518, Clavier, Clotilde Doda, Coenwulf, Cogombre, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Comes, Cometa, Compiègne, Comtat d'Agen, Comtat d'Albi, Comtat d'Angulema, Comtat d'Autun, Comtat d'Auxerre, Comtat d'Exmes, Comtat d'Orleans, Comtat d'Urgell, Comtat de Bassigny, Comtat de Carcí, Comtat de Gascunya, Comtat de Pallars, Comtat de Poitiers, Comtat de Ribagorça, Comtat de Saintes, Comtat de Tolosa, Comtat de Valois, Comtat de Ventimiglia, Comtat de Vermandois, Comtat del Maine, Comtat del Rosselló, Comtat del Velai, Comtat del Vivarès, Comtats catalans, Comte palatí, Comunitat Autònoma del País Basc, Conceptes d'unitat europea abans del 1945, Concili d'Urgell, Concili de Narbona del 788, Concili de Tours, Concilis de la província eclesiàstica Bètica, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Girona, Conquesta feudal hispànica, Conrad I d'Alemanya, Conradians, Consistori de Tolosa, Constantí VI, Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras, Convent benedictí de Sant Joan, Cordovà, Corona d'espines, Corona de Napoleó, Corona fèrria de Llombardia, Corsó de Tolosa, Cos (el Tec), Cosa (Ansedònia), Credo dels Apòstols, Creu dels Àngels, Cripta, Crispí i Crispinià, Cristianisme germànic, Cronicó de Moissac, Cronicó de Skokloster, Cronografia del 354, Cronologia de la història de França, Cronologia de les incursions magiars, Crusader Kings II, Cultura de Croàcia, Cultura de Keszthely, Cultura de l'antiga Roma, Cultura occidental, Dacis, Dadilà, Dalmàcia (tema), Dame Carcas, Dante Alighieri, Dàcia, Dècada del 760, Dècada del 770, Dècada del 780, Dècada del 790, Dècada del 800, Dècada del 810, Dècada del 840, Dèmer, De Verborum Significatione, Decretals pseudo-isidorianes, Delvenau, Deodat (abat de Sant Cugat), Desiderata de Llombardia, Desideri d'Ístria, Diòcesi de Torcello, Dieta de Paderborn, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Guideschi, Dinastia niceforiana, Dinastia otoniana, Diner, Diner (moneda), Diploma, Diploma de Carlemany del juny del 799, Dipsacus sativus, Divisio Regnorum, Dominació musulmana de Catalunya, Dominium mundi, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Dorestad, Dotila, Dret comú, Drogó (fill de Carloman), Drogó de Metz, Ducat d'Aquitània, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Baviera, Ducat de Bèrgam, Ducat de Borgonya, Ducat de Brèscia, Ducat de Bretanya, Ducat de Caríntia, Ducat de Gascunya, Ducat de Saxònia, Ducat de Spoleto, Ducat de Túscia, Ducat de Treviso, Ducat de Vicenza, Ducat del Friül, Ducat i Principat de Benevent, Ducat longobard de Parma, Ducats arrel, Dues espases, Duoda, Eadberht III Præn, Eadburh, Eanred, Eardwulf de Northúmbria, Eberard de Friül, Ecgfrith, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna, Edat moderna als Països Catalans, Eduardo Sanz y Escartín, Einhard, El Bedorc, El retablo de Maese Pedro, El Sitjar (Camprodon), El vuit, Elefant de guerra, Elegast, Elisagar, Elizabeth Alexander, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Emília Coranty Llurià, Emeri de Banyoles, En guàrdia!, Enric I d'Alemanya, Enric II de Baviera, Enseu, Epístoles d'Horaci, Era dels vikings, Eric de Friül, Ermenguer, Escaravia, Escola catedralícia, Escola d'Ada, Escola monàstica, Escriptura carolíngia, Escut d'Alemanya, Escut de Girona, Església Catòlica a Alemanya, Església catòlica a França, Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis), Església estatal de l'Imperi Romà, Església Ortodoxa Romanesa, Església pròpia, Eslaus polabis, Espasa, Estil cortesà de la pintura gòtica, Etelstan, Eudes de Metz, Eurocentrisme, Europa del Nord, Europeisme, Evangeliari, Evangeliari d'Ada, Exarcat de Ravenna, Expedició de Carlemany del 778, Externsteine, Facultat de Medicina de Montpeller, Família benedictina, Farmsen-Berne, Fastrada, Fèlix d'Urgell, Feliu de Girona (diaca), Ferabràs, Ferriol de Grenoble, Feudalisme, Figueres, Filologia, Filosofia medieval, Foix (Occitània), Font de la vida, França, França Mitjana, França Oriental, Francès, Francesc de Montserrat i Vives, Francesc Tarafa, Francs, Frankfurt del Main, Frísia Oriental, Fredegís de Tours, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Friül, Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers, Gòtia, Gener, Genoveva de Brabant, Georges Bordonove, Georges Guynemer, Gerbald de Lieja, Gerberga (reina dels Francs), Gerold I de Vintzgau, Giglio, Gil l'Eremita, Girard del Rosselló, Girona, Girona Futbol Club, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Gisela de Chelles, Gisela de Laon, Globalització, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Cisma d'Orient, Gran Moràvia, Gran Nord, Grans Cròniques de França, Graz, Grecs, Gregori el Gran, Grimoald I, Grimoald III, Grimoald IV, Groc, Grossmünster, Gubbio, Guerra civil franca, Guerres arabo-romanes, Guerres de religió a França, Guerres Saxones, Guiemon, Guifré el Pilós, Guillèmides, Guillem I de Tolosa, Guiu de Nantes, Hagen (Rin del Nord-Westfàlia), Hamacar, Harun ar-Raixid, Hattó d'Aquitània, Hedeby, Hegau, Herbertians, Herstal, Hildegarda, Hipòtesi dels lemniscs, Hipogrif, Hispani, Hispània Tarraconense, Història, Història d'Alemanya, Història d'Andorra, Història d'Àustria, Història d'Eslovàquia, Història d'Europa, Història d'Hongria, Història d'Itàlia, Història de Barcelona, Història de Bèlgica, Història de Catalunya, Història de Dinamarca, Història de França, Història de l'educació, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'espasa, Història de l'estètica, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de la llengua catalana, Història de la música, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de la tipografia, Història de les Illes Balears, Història de Luxemburg, Història de Mallorca, Història de Navarra, Història de Portugal, Història de Roma, Història de Suècia, Història de Tarragona, Història de Txèquia, Història del Comtat d'Urgell, Història del cristianisme, Història del pa, Història del País Basc, Història del papat, Història del Regne Unit, Història del teatre, Història dels Països Baixos, Història dels Països Catalans, Història dels Pirineus, Història política del món, Hofburg, Holger Danske, Hrodgaud, Hubert de Lieja, Hug (fill de Carlemany), Hug el Gran (robertià), Hunald I d'Aquitània, Hunald II, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, I Paladini: Storia d'armi e d'amori, Iarda, Ibrahim ibn al-Àghlab, Iconòdul, Icteri, Ida de Boulogne, Ifranj, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Carolingi, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Incon de Nantes, Individualisme, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Trenta-unè, Ingelheim, Ingobert, Invasions bàrbares, Irati (pel·lícula), Irene d'Atenes, Irlandesos, Irminsul, Ischia, Itsasu, Jardí medieval, Jean-François de Bourgoing, Joan d'Ístria, Joan Francesc Molinas i Sicart, Joan II d'Arle, Jofré de Bouillon, Johan Ferrández d'Heredia, Johannes Gutenberg, Josep Calmette, Josep Puig i Cadafalch, Joyeuse (espasa), Juèsa, Judes Tadeu, Julius Schnorr von Carolsfeld, Juraments d'Estrasburg, Kaganat àvar, Karlamagnús saga, Kàiser, Königssondergau, Khàlaf ibn Ràixid, Kraichgau, Krum, L'adoració de l'Anyell Místic, L'àngel de la Catedral de Girona, La Llaguna, La mort d'Artús, La Seu d'Urgell, Lambert I de Nantes, Lauwers, Le Pèlerinage de Charlemagne, Le Plus Grand Français de tous les temps, Leidrat de Lió, Lemgo, Leproseria, Les Narbonnais, Li coronemenz Looïs, Lió, Liber glossarum, Libri Carolini, Libuci, Liebulf, Lieja, Lioba de Tauberbischofsheim, Literatura en neerlandès, Literatura flamenca, Literatura francesa, Literatura medieval, Literatura romàntica, Llac d'Iseo, Llatí, Llatí medieval, Llatí vulgar, Lleó III (papa), Llei Sàlica, Llengües de Suïssa, Llengües judeoromàniques, Llengua romànica austríaca, Llengua romànica de Pannònia, Llibre litúrgic del ritu romà, Llinatge dels Cardona, Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Llista d'abats de Sant Quirze de Colera, Llista d'abats del monestir de Sant Cugat, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de cançons de gesta franceses, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes d'Urgell, Llista de cràters de Jàpet, Llista de ducs de Baviera, Llista de filòsofs del cristianisme, Llista de governants de Croàcia, Llista de països desapareguts, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de papes de Roma, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis dels francs, Llista de reis germànics, Llista de tipògrafs, Llista dels reis llombards, Lliura (unitat de massa), Lliura francesa, Llombardia, Llop II, Lluís de Baixa Lotaríngia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lo Romanç de Filomèna, Longobards, Lorda, Lorsch, Lotari I, Lotari I de França, Louis Halphen, Luchetto Gattilusio, Luitgarda d'Alamània, Luzaide, Macra de Reims, Magister meus no vol que me miras, novell, Magnari, Magne Olavsson, Maine (França), Mainet, Majordom de palau, Mallorca, Manual Digest, Marc Paillet, Marca Àvara, Marca d'Ístria, Marca de Bretanya, Marca de Caríntia, Marca del Friül, Marca Hispànica, Marcari de Friül, Marcel·lí i Pere de Roma, Mare de Déu del Camp (Garriguella), Maria d'Àmnia, Marina de guerra catalana, Mariscal, Matèria de França, Matrimoni, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Matteo Maria Boiardo, Mauregat d'Astúries, Màrius, Marta, Àudifaç i Àbac de Roma, Münster, Mil·lenni I, Milceni, Minúscula, Missa pretridentina, Mite, Moneda andorrana, Monestir, Monestir d'Aniana, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Hilari, Montefiascone, Mortroux, Morvan Lez-Breizh, Mosaic, Muisques, Museu, Museus Vaticans, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Nadal, Napoleó Bonaparte, Navarra, Navarrès-aragonès, Nebridi de Narbona, Neerlandesos, Nibelung I, Nicèfor I el Logoteta, Nitard, Notació adiastemàtica, Notació pneumàtica gregoriana, Notker de Sankt Gallen, Nou Barons de la Fama, Nou preuats, Noyon, Obotrites, Odiló, Oesen, Offa de Mèrcia, Olifant, Onomàstica de Califòrnia, Opera dei pupi, Oratori de Germigny-des-Prés, Orde de Carlemany, Orde de Sant Benet, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orgue, Oriflama, Origen dels bascos, Orland enamorat, Orland furiós, Orlando (Händel), Osmica, Osnabrück, Osterwieck, Otó de Baixa Lotaríngia, Otó III del Sacre Imperi, Oviedo, País Basc, País de Coisan, Països Baixos, Països Baixos (regió històrica), Paladí, Palau (arquitectura), Palau d'Aquisgrà, Palau de Tau, Palau del Laterà, Pamplona, Panteó de París, Papa, Papa Esteve III, Papa Innocenci III, Papa Joan X, Papa Pasqual I, Papat bizantí, Papat franc, Paradís (La Divina Comèdia), Paris e Viana, Pasqual III, Pati de la Infanta, Patriarcat d'Aquileia, Patrologia Latina, Pau el Diaca, Paulí II, Pécs, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Peralada, Pere del Friül, Pere Miquel Carbonell i Soler, Peronella de Roma, Persona monònima, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Pippin (musical), Pirineus, Pius VII, Poder temporal, Pomerània (gos), Pont medieval de Sant Joan les Fonts, Portella Blanca d'Andorra, Premi Internacional Carlemany, Primera potència mundial, Principat de Dalmàcia, Principats de l'Índia, Procòpia (consort de Miquel I), Provença, Puigcampana, Quadriga, Quatre Sants Màrtirs de Girona, Quierzy, Quirze i Julita de Tars, Rainulf I de Poitiers, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rampó, Rathaus d'Ulm, Ròmul Augústul, Recinte emmurallat de Besalú, Rednitz, Reggio de l'Emília, Regió de Brussel·les-Capital, Regió eclesiàstica Marques, Regió francesa, Regla de sant Benet, Regne d'Alemanya, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Borgonya, Regne de França, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Navarra, Regne Franc, Regne Longobard, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Reis mandrosos, Relíquies relacionades amb Jesús, Rellotge, Renaixement carolingi, Retrat, Revolta de Bernat de Septimània, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Rhodri Mawr, Ricfried, Ricuí de Poitiers, Rijeka, Ritu hispà, Ritu lionès, Roba, Robert el Fort, Robert I de França, Robert III d'Hesbaye, Robertians, Roland (Lully), Roma, Romanç (narrativa), Romans d'Orient, Roncesvalls, Rorgó I del Maine, Rosa d'Or del Papa, Rosalia de Palerm, Rostany, Rotllà, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Carlemany), Rotruda (filla de Lotari I), Rouran, Sabí de Bigorra, Sacra di San Michele, Sacramentari de Drogó, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Sadun ar-Ruayní, Sales de Rafael, Salto de Roldán, Salvà, San Casciano in Val di Pesa, San Luigi dei Francesi, Sanç I Llop, Sant Carlemany, Sant Climent d'Amer, Sant Jaume de Vilanova, Sant Martí d'Empúries, Sant Martí del Forn de Vidre, Sant Narcís, Sant Prepuci, Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Maria d'Arles, Santa Maria de Mijaran, Santa Maria de Panissars, Saragossa, Saselbek, Savona, Saxons, Sínode de Frankfurt, Sòlid (moneda), Schellenberg, Seda romana d'Orient, Segle IX, Segle VIII, Seguí I, Semiuncial, Senyoria d'Oisy, Senyoriu de Milà, Setembre, Setge d'Osca (812), Setge de Girona de 793, Setge de Narbona de 793, Setge de París (885), Setge de Saragossa, Setge de Saraqusta (777), Setge de Saraqusta (778), Setge de Saraqusta de 781, Setge de Tolosa (844), Setge de Turtuixa (804), Setge de Turtuixa (808), Setge de Turtuixa (809), Siagri de Niça, Sicília, Siena, Signa, Sistema monetari carolingi, Sistemes monetaris de tradició carolíngia, Speculum Maius, Suanaquilda, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Surwold, Szombathely, Tapís de la Creació, Tardenois, Tarquínia, Tarragona, Tassiló III, Teatre medieval, Teatre musical, Teatre popular, Teòfan d'Atenes, Teodoric el Gran, Teodoric I d'Autun, Teodulf d'Orleans, Teofilacte (fill de Miquel I), Teoria arqueològica, Teuduí d'Autun, Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí, Thegn, Thionville, Ticinum, Torelli, Torre de Constança, Toscana, Tossa de Mar, Tractat de Corbeil, Tractat de Heiligen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Saint-Clair-sur-Epte, Tractat de Verdun, Tractats de Ribemont, Traduccions llatines del segle XII, Translatio imperii, Transmissió dels textos clàssics grecs, Treball (economia), Udalrics, Unificació italiana, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat medieval, Unroch de Friül, Useu, Usura, Vala de Corbie, Valaric, Valcand, Vallgornera (llinatge), Völundr, Velets, Verona, Vi blanc, Via Domícia, Via Làctia, Vicenza, Victimae paschali laudes, Vidià d'Aliscans, Viena, Vikings, Vikings (sèrie de televisió), Vila fortificada de Ceret, Vilanava dels Canònges, Vilatge de Panissars, Villach, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Vindobona, Vita Karoli Magni, Vivarès, Vox populi, vox Dei, Waifré, Walafrid Estrabó, Waldo de Reichenau, Waltharius, Westwerk, Widukind de Saxònia, Willehad de Bremen, Wiqueram, Xarq al-Àndalus, Zadar, Zúric, Zenó de Verona, Zoològic, 10a Divisió Panzer SS Frundsberg, 15 d'agost, 1968, 25 de desembre, 27 de juliol, 28 de gener, 30 d'abril, 4 de desembre, 742, 747, 751, 768, 769, 771, 773, 774, 777, 778, 778 - La Chanson de Roland, 781, 783, 787, 790, 791, 792, 798, 799, 800, 801, 802, 803, 805, 806, 808, 812, 814, 831. Ampliar l'índex (1063 més) » « Shrink índex

Abadia d'Echternach

LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.

Nou!!: Carlemany і Abadia d'Echternach · Veure més »

Abadia de Bobbio

L'abadia de Bobbio, en italià Abbazia di San Colombano, és un monestir fundat pel sant irlandès Columbà l'any 614, al voltant del qual va créixer la ciutat de Bobbio, a Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Bobbio · Veure més »

Abadia de Castres

L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Castres · Veure més »

Abadia de Caunes

El campanar nord L'abadia de Cauna (Abadia de Caunes) és un monestir benedictí d'estil romànic, catalogat com a monument històric, situat al municipi de Caunas de Menerbés (Llenguadoc-Rosselló, França).

Nou!!: Carlemany і Abadia de Caunes · Veure més »

Abadia de Chelles

LAbadia de Chelles (en francès: Nôtre Dame des Chelles), va ser una abadia merovíngia situada a Chelles, departament de Sena i Marne a França, i dedicada a sant Jordi.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Chelles · Veure més »

Abadia de Farfa

L'abadia de Santa Maria de Farfa fou una institució monàstica del centre d'Itàlia que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Farfa · Veure més »

Abadia de Flavigny

LAbadia de Flavigny és un antic monestir benedictí, actualment ocupat pels Dominics, situat a Flavigny-sur-Ozerain, al departament de Côte-d'Or, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, França.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Flavigny · Veure més »

Abadia de Fulda

LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Fulda · Veure més »

Abadia de la Grassa

L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.

Nou!!: Carlemany і Abadia de la Grassa · Veure més »

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia de Montoliu

L'abadia de Montoliu (Montolieu en francès) fou un establiment religiós fundat en temps de Carlemany, a la diòcesi de Carcassona, fundat sota advocació de Sant Joan Baptista per Olemond al costat d'un castell anomenat Castrum Mallasti que fou el nom inicial del monestir després canviat per Montoliu perquè als turons veïns es començaven a veure les oliveres.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Montoliu · Veure més »

Abadia de Prüm

Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Prüm · Veure més »

Abadia de Psalmodi

L'abadia de Psalmodi fou un establiment religiós d'Occitània a la diòcesi de Nimes.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Psalmodi · Veure més »

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abadia de Saint-Wandrille

'''Abadia de Saint-Wandrille''' Abadia de Saint-Wandrille Labadia de Saint-Wandrille, antigament abadia de Fontenelle, és un establiment monàstic benedictí situat al municipi de Saint-Wandrille-Rançon, en el departament de Seine-Maritime, a la regió de Normandia (França).

Nou!!: Carlemany і Abadia de Saint-Wandrille · Veure més »

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt

La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »

Abadia de Sant Pàpol

Labadia de Sant Pàpol és una abadia romànica benedictina del, situada al municipi de Sant Pàpol (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Pàpol · Veure més »

Abadia de Sant Policarp

L'abadia de Sant Policarp és una abadia benedictina del, situada al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Policarp · Veure més »

Abadia de Sant Tiberi

L'abadia de Sant Tiberi (Saint-Thibéry en francès) és una abadia del, situada al municipi de Sant Tibèri (Llenguadoc-Rosselló, França), inscrita com a monument històric.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Tiberi · Veure més »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abadia de Tre Fontane

Labadia de Tre Fontane (italià: Abbazia delle Tre Fontane, traduït com a abadia de les tres fonts) és l'únic complex religiós administrat a Roma pels cistercencs que té el títol d'abadia.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Tre Fontane · Veure més »

Abadia del Mas d'Azil

Labadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima.

Nou!!: Carlemany і Abadia del Mas d'Azil · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Carlemany і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abbasiyya

Al-Abbassiyya és una antiga ciutat de Tunísia, a tocar de Kairuan (uns 3 km al sud-est), fundada per l'emir Ibrahim I ibn al-Àghlab, fundador de la dinastia aglàbida d'Ifríqiya, l'any 800 i capital dels aglàbides del 800 al 877.

Nou!!: Carlemany і Abbasiyya · Veure més »

Abbó de Poitiers

Abbó fou un comte de Poitiers, el primer comte carolingi de Poitiers que es coneix.

Nou!!: Carlemany і Abbó de Poitiers · Veure més »

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.

Nou!!: Carlemany і Abbó de Provença · Veure més »

Abbeville

Abbeville és un municipi francès, situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Abbeville · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Carlemany і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Carlemany і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abu Tawr

Abu-Tawr fou valí de Waixqa.

Nou!!: Carlemany і Abu Tawr · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Acadèmia Palatina · Veure més »

Adalard de Corbie

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.

Nou!!: Carlemany і Adalard de Corbie · Veure més »

Adalbert II d'Ivrea

Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.

Nou!!: Carlemany і Adalbert II d'Ivrea · Veure més »

Adalelm d'Autun

Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.

Nou!!: Carlemany і Adalelm d'Autun · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Carlemany і Adopcionisme · Veure més »

Adrià d'Orleans

Adria d'Orleans fou un comte franc, mort abans del novembre del 821.

Nou!!: Carlemany і Adrià d'Orleans · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.

Nou!!: Carlemany і Adrià I · Veure més »

Aelfwald II de Northúmbria

Ælfwald II va ser rei de Northúmbria des de la deposició d'Eardwulf l'any 806 fins potser el 810.

Nou!!: Carlemany і Aelfwald II de Northúmbria · Veure més »

Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.

Nou!!: Carlemany і Age of Empires II: The Age of Kings · Veure més »

Agilfrid

Agilfrid (nascut a l'inici del, mort el 787) era un monjo benedictí de l'abadia de Saint-Amand-les-Eaux, abat de l'Abadia de Bavó de Gant i bisbe de Lieja de 769 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Agilfrid · Veure més »

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Carlemany і Aglàbides · Veure més »

Aió de Friül

Aió o Haió (mort després de 811) va ser duc de Friül, després de la mort (vers 808) d'Hunfrid (que per alguns només hauria estat marcgravi d'Ístria però no duc de Friül, ja que en cap document apareix sota el títol de dux i en canvi s'esmenta algunes vegades com a marchio, i en aquest cas hauria estat duc després de la mort d'Eric el 799); hauria governat fins al nomenament de Cadalau (Cadolah) el 817.

Nou!!: Carlemany і Aió de Friül · Veure més »

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Carlemany і Al-Hàkam I · Veure més »

Albà de Magúncia

Albà de Magúncia (Grècia o Albània, s.IV - Magúncia, Renània, 406) fou un bisbe a terres germàniques.

Nou!!: Carlemany і Albà de Magúncia · Veure més »

Albéric O'Kelly de Galway

Albéric Joseph Rodolphe Marie Robert Ghislain O'Kelly de Galway (Anderlecht, 17 de maig de 1911 – Brussel·les, 3 d'octubre de 1980) fou un jugador d'escacs belga que tenia els títols de Gran Mestre des de 1956 i de Gran Mestre Internacional d'Escacs per Correspondència des de 1962.

Nou!!: Carlemany і Albéric O'Kelly de Galway · Veure més »

Albgau

Mapa del ducat de Suàbia mostrant l'Alpgau o Albgau al Schwarzwald meridional El Albgau (també Alpgau quan es fa derivar dels Alps) és una regió històrica d'Alemanya al ducat de Suàbia.

Nou!!: Carlemany і Albgau · Veure més »

Alcina

Alcina és una òpera italiana composta per Georg Friedrich Händel sobre un llibret d'autor desconegut però basat en el poema èpic Orlando Furioso de Ludovico Ariosto, basat molt lliurement en les suposades guerres de Carlemany amb els musulmans.

Nou!!: Carlemany і Alcina · Veure més »

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Carlemany і Alcuí de York · Veure més »

Alderic de Le Mans

Alderic de Le Mans o Sant Alderic (800 - 856) fou bisbe de Le Mans, França.

Nou!!: Carlemany і Alderic de Le Mans · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Carlemany і Alemanya · Veure més »

Alessandro Manzoni

Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.

Nou!!: Carlemany і Alessandro Manzoni · Veure més »

Alexandre de Lieja

Alexandre II de Lieja (nascut el ? - mort a Roma, 6 d'agost de 1167) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1164 a 1167.

Nou!!: Carlemany і Alexandre de Lieja · Veure més »

Alfred el Gran

Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Alfred el Gran · Veure més »

Alfred Rethel

Alfred Rethel (15 de maig de 1816 - 1 de desembre de 1859) va ser un pintor d'història alemany.

Nou!!: Carlemany і Alfred Rethel · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Carlemany і Alta edat mitjana · Veure més »

Amaldruda

Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.

Nou!!: Carlemany і Amaldruda · Veure més »

Ambròs Autpert

Ambròs Autpert, Ambroise Autpert o Ambrosius Autpertus (ca. 730, Provença - 30 de gener de 784) fou un monjo benedictí franc.

Nou!!: Carlemany і Ambròs Autpert · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Carlemany і Amer · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Carlemany і Andorra · Veure més »

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Nou!!: Carlemany і Andorra durant l'edat mitjana · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Carlemany і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andorrans

Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Carlemany і Andorrans · Veure més »

Andregot Galindes

Andregot Galindes (?, ca. 910/918 – Aibar, 971/972) va ser comtessa d'Aragó de 922 a 942, i pel seu matrimoni amb Garcia Sanxes I va ser reina de Pamplona de 935 a 942 aproximadament, quan sembla que va ser repudiada pel seu marit.

Nou!!: Carlemany і Andregot Galindes · Veure més »

Angilbert

Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.

Nou!!: Carlemany і Angilbert · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Carlemany і Anglaterra · Veure més »

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Nou!!: Carlemany і Anno Domini · Veure més »

Ansbach (districte)

Amberg-Sulzbach és un districte a Baviera, Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Ansbach (districte) · Veure més »

Ansegisel

Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.

Nou!!: Carlemany і Ansegisel · Veure més »

Antiga basílica de Sant Pere

Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Nou!!: Carlemany і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »

Antoine Coysevox

Charles Antoine Coysevox Lió, 29 de setembre de 1640 - París, 10 d'octubre de 1720) fou un escultor francès, descendent d'una llarga família emigrant d'Espanya.

Nou!!: Carlemany і Antoine Coysevox · Veure més »

Apocrisiari

Un apocrisiari, la forma llatinitzada de apokrisiarios (ἀποκρισιάριος), era un alt representant diplomàtic durant el final de l'edat Antiga i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Apocrisiari · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Carlemany і Aquisgrà · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Carlemany і Arbre · Veure més »

Arechis II

Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent.

Nou!!: Carlemany і Arechis II · Veure més »

Argengau

Mapa del ducat de Suàbia amb l'Argengau Argengau fou un territori històric d'administració comtal sota la dinastia carolíngia situat a la riba nord-oriental del Bodensee (Llac de Constança) abraçant terres de les actuals Baviera i Baden-Württemberg.

Nou!!: Carlemany і Argengau · Veure més »

Arimany (cognom)

Escut de la família Arimany Arimany és un cognom català d'origen germànic que pot presentar les variacions Alimany i Arumany.

Nou!!: Carlemany і Arimany (cognom) · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

fou bisbe de Girona.

Nou!!: Carlemany і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arnulf de Metz

Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.

Nou!!: Carlemany і Arnulf de Metz · Veure més »

Arnulfians

Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.

Nou!!: Carlemany і Arnulfians · Veure més »

Arquebisbat d'Albi

L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat d'Albi · Veure més »

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat d'Arle · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Bremen

Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Bremen · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Arquebisbat de Salzburg

LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »

Arquebisbat de Trèveris

LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Nou!!: Carlemany і Arquitectura carolíngia · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Carlemany і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Carlemany і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Carlemany і Arquitectura romànica · Veure més »

Art asturià

Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.

Nou!!: Carlemany і Art asturià · Veure més »

Art carolingi

Interior de la capella Palatina, a Aquisgrà Lart carolingi és el denominatiu per a la florida artística que, promogut per Carlemany i la seua cort, va donar nova vida a l'art d'Europa occidental que havia arribat a un punt d'extrem esgotament.

Nou!!: Carlemany і Art carolingi · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Carlemany і Art cistercenc · Veure més »

Art germànic

Altar gòtic tardà realitzat per Tilman Riemenschneider a Creglingen. LArt germànic té una llarga i gran tradició en les arts visuals, des de la més prematura obra coneguda de l'art figuratiu fins al corrent de l'art contemporani.

Nou!!: Carlemany і Art germànic · Veure més »

Art otonià

Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat. Lart otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors.

Nou!!: Carlemany і Art otonià · Veure més »

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Nou!!: Carlemany і Art poètica · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Carlemany і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Carlemany і Art sassànida · Veure més »

Arts liberals

XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.

Nou!!: Carlemany і Arts liberals · Veure més »

Artur Balder

Artur Balder (Alacant, 1974) és un escriptor i director de cinema valencià.

Nou!!: Carlemany і Artur Balder · Veure més »

Asinari

Asinari o Assinari fou el segon abat de Sant Quirze de Colera més tard de l'any 776.

Nou!!: Carlemany і Asinari · Veure més »

Aspremont (cançó de gesta)

Aspremont o la Chanson d'Aspremont és una cançó de gesta francesa de finals del i del cicle de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Aspremont (cançó de gesta) · Veure més »

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles  i hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Nou!!: Carlemany і Atacs musulmans a les Illes Balears · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Carlemany і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Aubrac

Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.

Nou!!: Carlemany і Aubrac · Veure més »

Auda de França

Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.

Nou!!: Carlemany і Auda de França · Veure més »

Auld Alliance

La Vella Aliança, sovint designada pel seu nom en scots, Auld Alliance (o Ald Allyance; en gaèlic escocès: An Seann-Chaidreachas), és una aliança entre els regnes de França i d'Escòcia contra Anglaterra.

Nou!!: Carlemany і Auld Alliance · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Carlemany і Austràsia · Veure més »

Avinguda de Carlemany

L'avinguda de Carlemany és un carrer situat a Escaldes-Engordany (Andorra), que és la continuació natural de l'avinguda de Meritxell d'Andorra la Vella.

Nou!!: Carlemany і Avinguda de Carlemany · Veure més »

Awans

Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Carlemany і Awans · Veure més »

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Nou!!: Carlemany і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Ælfflæd (filla d'Offa de Mèrcia)

Ælfflæd era filla d'Offa de Mèrcia i Cynethryth.

Nou!!: Carlemany і Ælfflæd (filla d'Offa de Mèrcia) · Veure més »

Écija

Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.

Nou!!: Carlemany і Écija · Veure més »

Àguila (heràldica)

'''Àguila''' heràldica L'àguila (o àliga) és una figura heràldica natural emprada des de les Croades.

Nou!!: Carlemany і Àguila (heràldica) · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Carlemany і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Carlemany і Àustria · Veure més »

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Nou!!: Carlemany і Àvars de Pannònia · Veure més »

Bacallà a la vicentina

Bacallà a la vicentina acompanyat de polenta. El bacallà sec amb el que es prepara aquest plat va ser importat al Triveneto des de la costa de Noruega al segle XV pels navegants venecians. El bacallà a la vicentina (en italià bacalà o baccalà alla vicentina) és un plat típic de la cuina de Vicenza (Itàlia) fet amb peix sec, concretament bacallà.

Nou!!: Carlemany і Bacallà a la vicentina · Veure més »

Bachgau

El Bachgau, al sud del Maingau, a l'entorn de l'any 1000 "Cent Bachgaw", gravat de Nicolaus Person 1695, amb els rius Welzbach i Main. Bachgau és una regió històrica al sud-oest d'Aschaffenburg. El Bachgau era, com el Rodgau, part del Maingau.

Nou!!: Carlemany і Bachgau · Veure més »

Bagnoregio

Bagnoregio és un comune (municipi) de la província de Viterbo a la regió italiana del Laci, situat a uns 90 km al nord-oest de Roma i a uns al nord de Viterbo.

Nou!!: Carlemany і Bagnoregio · Veure més »

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Nou!!: Carlemany і Baix alemany · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Carlemany і Baixa Cerdanya · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Carlemany і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bany

Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.

Nou!!: Carlemany і Bany · Veure més »

Baralla anglesa

Baralla anglesaLa baralla anglesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes dividides en quatre colls i 2 comodins.

Nou!!: Carlemany і Baralla anglesa · Veure més »

Baralla francesa

Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.

Nou!!: Carlemany і Baralla francesa · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Carlemany і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Nou!!: Carlemany і Basílica de Sant Serni de Tolosa · Veure més »

Basílica de Santa Pràxedes

La Basílica de Santa Pràxedes (en italià, Santa Prassede) és una basílica de Roma, a prop de la Basílica de Santa Maria Major.

Nou!!: Carlemany і Basílica de Santa Pràxedes · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Carlemany і Bascos · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Carlemany і Basileu · Veure més »

Basin (cançó de gesta)

Basin va ser una cançó de gesta francesa probablement del que tracta de la història de Carlemany abans d'esdevenir emperador; pertany, per tant, al cicle de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Basin (cançó de gesta) · Veure més »

Batalla d'Ad Pontes

La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.

Nou!!: Carlemany і Batalla d'Ad Pontes · Veure més »

Batalla d'Angumois

La batalla d'Angumois fou un important combat lliurat el juny del 844 entre les forces lleials a Pipí II d'Aquitània manades per Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània i comte i duc de Tolosa, i les forces del rei Carles II el Calb.

Nou!!: Carlemany і Batalla d'Angumois · Veure més »

Batalla d'Aquisgrà

La batalla d'Aquisgrà fou una acció bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre els dies 2 i 21 d'octubre de 1944 i va ser enfrontar forces estatunidenques i alemanyes als voltants d'Aquisgrà.

Nou!!: Carlemany і Batalla d'Aquisgrà · Veure més »

Batalla de Conchas de Arganzón

La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà d'al-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la Puebla de Arganzón, província de Burgos, Castella.

Nou!!: Carlemany і Batalla de Conchas de Arganzón · Veure més »

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Nou!!: Carlemany і Batalla de l'Orbieu · Veure més »

Batalla de las Babias

L'emir Hixam I va voler venjar la derrota a la batalla de Lutos del 794, en la que va morir el seu general Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith.

Nou!!: Carlemany і Batalla de las Babias · Veure més »

Batalla de Mallorca (813)

La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.

Nou!!: Carlemany і Batalla de Mallorca (813) · Veure més »

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Nou!!: Carlemany і Batalla de Pancorbo · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Carlemany і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Baudolino

Baudolino és una novel·la històrica d'Umberto Eco, escrita l'any 2000 i publicada per Bompiani.

Nou!!: Carlemany і Baudolino · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Carlemany і Bèlgica · Veure més »

Bega d'Andenne

Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.

Nou!!: Carlemany і Bega d'Andenne · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Carlemany і Benet d'Aniana · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Carlemany і Berà I · Veure més »

Bermond d'Alvèrnia

Bermond (Veremundus) fou un comte d'Alvèrnia nomenat el 774 par Carlemany, del qual era un dels seus servidors domèstics.

Nou!!: Carlemany і Bermond d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat d'Itàlia

Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).

Nou!!: Carlemany і Bernat d'Itàlia · Veure més »

Bernat de Viena

Bernat de Viena o Bernat de Romans (Lió, vers 780-Rumans d'Isèra, 841) fou un arquebisbe de Viena del Delfinat que va esdevenir sant cristià, celebrat el 22 o 23 de gener.

Nou!!: Carlemany і Bernat de Viena · Veure més »

Bernat I de Poitiers

Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.

Nou!!: Carlemany і Bernat I de Poitiers · Veure més »

Berta (nom)

Berta és un prenom procedent de berhta, de l'arrel germànica berht, que significa 'brillant', 'famós'.

Nou!!: Carlemany і Berta (nom) · Veure més »

Berta de França

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Nou!!: Carlemany і Berta de França · Veure més »

Berta de Laon

Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Berta de Laon · Veure més »

Berta de Reims

Berta de Reims o Berthe de Reims (c. 814-?) nasqué al voltant de l'any 814, filla de Remy de Reims (790-824) i Arsinde de Ponthieu (798-?).

Nou!!: Carlemany і Berta de Reims · Veure més »

Berthe aux grands pieds

Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del i que narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Berthe aux grands pieds · Veure més »

Bertinalda

Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.

Nou!!: Carlemany і Bertinalda · Veure més »

Biblioteca Reial Danesa

La Biblioteca Reial de Copenhaguen (danès:Det Kongelige Bibliotek) és la biblioteca nacional de Dinamarca i la major i més important biblioteca d'Escandinàvia.

Nou!!: Carlemany і Biblioteca Reial Danesa · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Carlemany і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: Carlemany і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Augsburg

El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.

Nou!!: Carlemany і Bisbat d'Augsburg · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Carlemany і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Osnabrück

El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al.

Nou!!: Carlemany і Bisbat d'Osnabrück · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Fulda

El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Fulda · Veure més »

Bisbat de Ginebra

El bisbat de Ginebra fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Ginebra que va existir fins que va ser unida al bisbat de Lausana el 1821.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Ginebra · Veure més »

Bisbat de Halberstadt

El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Halberstadt · Veure més »

Bisbat de Hildesheim

Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Hildesheim · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Langres · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg

El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »

Bisbat de Lisieux

El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Lisieux · Veure més »

Bisbat de Münster

El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Münster · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Minden

Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Minden · Veure més »

Bisbat de Nevers

s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Nevers · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Carlemany і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbe-comte

En bisbe-comte, a la historiografia europea, era un feudatari d'extracció eclesiàstica investit del benefici d'un comtat per l'Emperador.

Nou!!: Carlemany і Bisbe-comte · Veure més »

Bistorta

La bistorta (bistorte, llengua de bou, serpentària)(Bistorta officinalis) és una planta natural del Paleàrtic (Europa i Àsia) i el Neàrtic (Amèrica del Nord).

Nou!!: Carlemany і Bistorta · Veure més »

Biví de Viena

Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).

Nou!!: Carlemany і Biví de Viena · Veure més »

Bodman

'''Escut d'armes dels Bodmann''' La família de Bodmann o Bodman és una família de la noblesa suaba, pertanyent a lUradel, i implantada a Alemanya i a Suïssa.

Nou!!: Carlemany і Bodman · Veure més »

Boehringer Ingelheim

C.H. Boehringer Sohn AG & Ko.

Nou!!: Carlemany і Boehringer Ingelheim · Veure més »

Bonifaci I de Toscana

Bonifaci I de Toscana o Tuscia, o de Lucca, dit el Bavarès (segle VIII - 823), fundador de la dinastia bavaresa de Toscana, fou duc de Túscia (citat el 812) i comte de Lucca i marquès de Toscana (citat el 813), fins a la seva mort el 823.

Nou!!: Carlemany і Bonifaci I de Toscana · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Carlemany і Borgonya Transjurana · Veure més »

Bradamante

Bradamante és una heroica cavallera cristiana fictícia, present en dos poemes èpics del Renaixement: Orland enamorat (1483) de Matteo Maria Boiardo i, principalment, Orland furiós (1516) de Ludovico Ariosto.

Nou!!: Carlemany і Bradamante · Veure més »

Bretons

Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.

Nou!!: Carlemany і Bretons · Veure més »

Bretxa de Rotllan

La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.

Nou!!: Carlemany і Bretxa de Rotllan · Veure més »

Briard

Pastors de Briard El Briard o "pastor de Brie" és una raça gran de gos, una de les moltes races de pastor.

Nou!!: Carlemany і Briard · Veure més »

Brie de Meaux

El brie de Meaux és un formatge de pasta tova amb pell florida elaborat amb llet de vaca.

Nou!!: Carlemany і Brie de Meaux · Veure més »

Brunequilda

Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.

Nou!!: Carlemany і Brunequilda · Veure més »

Cabó

Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Carlemany і Cabó · Veure més »

Caixa de Rotllan

La Caixa de Rotllan és un dolmen situat damunt del termenal de les comunes d'Arles i de Montboló, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carlemany і Caixa de Rotllan · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Carlemany і Cal·ligrafia · Veure més »

Cal·ligrafia occidental

Amb cisell damunt pedra, les majúscules. L'escriptura quadrada és considerada com un dels més bells exemples de cal·ligrafia. La cal·ligrafia occidental o cal·ligrafia llatina és la cal·ligrafia basada en l'ús de l'alfabet llatí, creat pels romans, i en un sentit més ampli abasta també els treballs realitzats emprant l'alfabet grec o el ciríl·lic.

Nou!!: Carlemany і Cal·ligrafia occidental · Veure més »

Calendari fix internacional

El calendari fix internacional (també conegut com a CFI, pla Cotsworth, calendari Cotsworth o pla Eastman) és una proposta de reforma del calendari dissenyada per l'anglès Moses B. Cotsworth i presentada per primera vegada el 1902.

Nou!!: Carlemany і Calendari fix internacional · Veure més »

Calendari germànic

Els calendaris germànics eren els calendaris regionals utilitzats pels primitius pobles germànics, abans que adoptessin el calendari julià en la baixa Edat Mitjana.

Nou!!: Carlemany і Calendari germànic · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Carlemany і Calendari julià · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Carlemany і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Nou!!: Carlemany і Camerino · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1800)

La Campanya d'Itàlia de 1800 va ser la sèrie d'operacions militars lliurades l'any 1800, durant la Guerra de la Segona Coalició, al nord d'Itàlia després de la caiguda de les repúbliques germanes profranceses el 1799 i el retorn del general Napoleó Bonaparte d' Egipte.

Nou!!: Carlemany і Campanya d'Itàlia (1800) · Veure més »

Can Camps (Carrer d'Avall)

Can Camps és un edifici a Anglès catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Can Camps (Carrer d'Avall) · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Carlemany і Canal del Migdia · Veure més »

Canal lateral de la Garona

El canal lateral de la Garona, també anomenat Canal de la Garona, és un canal navegable francès de petit calat, que uneix Tolosa de Llenguadoc amb Langon, prop de Bordeus i que juntament amb el Canal del Migdia uneixen el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic en el conjunt que es coneix com a Canal dels dos Mars.

Nou!!: Carlemany і Canal lateral de la Garona · Veure més »

Cançó de gesta

Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Nou!!: Carlemany і Cançó de gesta · Veure més »

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Cançó de Rotllan · Veure més »

Cançó monòdica

La cançó monòdica és un gènere musical propi de l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Cançó monòdica · Veure més »

Cantar de Roncesvalles

El Cantar de Roncesvalles és un poema èpic escrit en castellà medieval amb trets de romanç navarroaragonès compost possiblement entre 1225 i 1250.

Nou!!: Carlemany і Cantar de Roncesvalles · Veure més »

Capella Arquebisbal

La Capella Arquebisbal (en italià, Cappella Arcivescovile) a Ravenna (Itàlia) és una de les vuit estructures de Ravenna inscrites en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

Nou!!: Carlemany і Capella Arquebisbal · Veure més »

Capella Palatina (Aquisgrà)

La capella palatina d'Aquisgrà és una capella altomedieval del palau de Carlemany d'Aquisgrà, a l'Alemanya actual.

Nou!!: Carlemany і Capella Palatina (Aquisgrà) · Veure més »

Capilla de Sancti Spiritus (Roncesvalles)

La capella de Sancti Spiritus a Roncesvalles (Navarra, Espanya), també coneguda com a Sitja de Carlemany per suposar-se que el seu origen es deu a l'enterrament de combatents francs caiguts el 778, la qual cosa no és inversemblant, es remunta al, per la qual cosa és considerada l'edificació més antiga de Roncesvalles.

Nou!!: Carlemany і Capilla de Sancti Spiritus (Roncesvalles) · Veure més »

Capitular

Un capitular (en llatí: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Carlemany і Capitular · Veure més »

Capitular de Villis

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.

Nou!!: Carlemany і Capitular de Villis · Veure més »

Carabassa

El terme carabassa o carbassa designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies.

Nou!!: Carlemany і Carabassa · Veure més »

Carantània

Carantània (en eslovè Karantanija) era un antic ducat eslovè en l'Europa central.

Nou!!: Carlemany і Carantània · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Carlemany і Caríntia · Veure més »

Caribert de Laon

Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Caribert de Laon · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Carlemany і Carlemany · Veure més »

Carles

Carles és un nom propi masculí, d'origen germànic i molt estès en català i moltes altres llengües.

Nou!!: Carlemany і Carles · Veure més »

Carles de França

* Carles de França (duc de Berry) (Versalles, 1686 - Marly, 1714), príncep de França, duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Carlemany і Carles de França · Veure més »

Carles de Lotaríngia

Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.

Nou!!: Carlemany і Carles de Lotaríngia · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Carlemany і Carles el Gras · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Carlemany і Carles el Jove · Veure més »

Carles I

* Carles I o Carlemany, rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (768-814).

Nou!!: Carlemany і Carles I · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Carlemany і Carles III de França · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Carlemany і Carles Martell · Veure més »

Carlo Gozzi

El comte Carlo Gozzi (Venècia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la Itàlia del.

Nou!!: Carlemany і Carlo Gozzi · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carlemany і Carloman de Baviera · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Carlemany і Carloman I · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Carloman II · Veure més »

Carniola (regió eslovena)

La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.

Nou!!: Carlemany і Carniola (regió eslovena) · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Carlemany і Cartagena · Veure més »

Casa Jordán de Urriés

La Casa dels Jordán de Urriés o Llinatge dels Jordán de Urriés —Casal dels Jordà d'Urries — fou una família o llinatge noble aragonesa que posseí els títols de marquesat d'Ayerbe, Velilla de Ebro, vescomtes de Roda, entre altres.

Nou!!: Carlemany і Casa Jordán de Urriés · Veure més »

Casa Trinxeria

La casa Trinxeria és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carlemany і Casa Trinxeria · Veure més »

Cassinogilum

Cassinogilum fou un castell carolingi de Carlemany i Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Cassinogilum · Veure més »

Castell Comtal de Besalú

Restes del castell de Besalú.

Nou!!: Carlemany і Castell Comtal de Besalú · Veure més »

Castell de Falgons

El castell termenat de Falgons, declarat bé cultural d'interès nacional, és a Falgons, entitat de població del disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a poca distància de l'església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba.

Nou!!: Carlemany і Castell de Falgons · Veure més »

Castell de Pollestres

Façanes nord i oest del castell El Castell de Pollestres és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Pollestres, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carlemany і Castell de Pollestres · Veure més »

Castell de Ròca Talhada

El castell de Ròca Talhada o castèth de Ròca Talhada, en occità (château de Roquetaillade, en francès) és un monument gascó situat a Maseras, a Gironda.

Nou!!: Carlemany і Castell de Ròca Talhada · Veure més »

Castell de Sammezzano

El Castell de Sammezzano, envoltat d'un gran parc, es troba a la localitat del mateix nom al llogaret de Leccio, dins del municipi de Reggello, província de Florència.

Nou!!: Carlemany і Castell de Sammezzano · Veure més »

Castell de Solterra

El Castell de Solterra era un castell situat a la muntanya de Sant Miquel de Solterra, actualment al municipi de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, a Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Castell de Solterra · Veure més »

Castell de Torres

El castell de Torres està situat al capdamunt del poble de Torres d'Alàs, poble del municipi d'Alàs i Cerc (Alt Urgell) de caràcter disseminat, en un turó d'accés difícil des del qual es domina l'estret que fa el riu Segre abans d'arribar al pla de l'Urgellet.

Nou!!: Carlemany і Castell de Torres · Veure més »

Castell de Verdera

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Carlemany і Castell de Verdera · Veure més »

Castellum Fractum

El Castellum Fractum (literalment 'castell en runes') és una fortalesa tardoromana situada a l'àrea de la Muntanya dels Sants Metges, al municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès).

Nou!!: Carlemany і Castellum Fractum · Veure més »

Castres (Tarn)

Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Carlemany і Castres (Tarn) · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Carlemany і Català antic · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Carlemany і Catalunya · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Carlemany і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Catedral de Besançon

La Catedral de Besançon (en francès: cathédrale Saint-Jean de Besançon) és una església, una basílica i una catedral d'origen carolíngia, feta construir per l'emperador Carlemany al i reconstruïda i eixamplada als segles  i, sota l'advocació de l'Apòstol, Sant Joan Evangelista.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Besançon · Veure més »

Catedral de Chartres

La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Chartres · Veure més »

Catedral de Constança

La Catedral de Constança (en alemany: Konstanzer Münster) és un edifici històric a Constança, al sud d'Alemanya, que serveix com proto-catedral de l'antiga diòcesi catòlica de Constança (dissolta en 1821)., El primer esment d'una església dedicada a la Mare de Déu a Constança data del 615.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Constança · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Reims · Veure més »

Catedral de Sant Lambert

La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Sant Lambert · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Carlemany і Cavaller · Veure més »

Còdex Argentat

El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.

Nou!!: Carlemany і Còdex Argentat · Veure més »

Còdex Auri de Lorsch

''Còdex Auri de Lorsch'' El Còdex Auri de Lorsch o Evangelis de Lorsch (Biblioteca Apostòlica Vaticana, Pal. lat. 50 i Alba Iulia, Biblioteca Documenta Batthyaneum, s. núm.) és un manuscrit il·luminat escrit entre 778 i 820, en el període del regnat de Carlemany al Regne franc.

Nou!!: Carlemany і Còdex Auri de Lorsch · Veure més »

Centre de recerca

''Ray and Maria Stata Center''Ray and Maria Stata Center en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts). Un centre de recerca és una institució científica dedicada a la ciència i la investigació científica.

Nou!!: Carlemany і Centre de recerca · Veure més »

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carlemany і Ceret · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Carlemany і Cesaropapisme · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Carlemany і Cesena · Veure més »

Chanson des Saisnes

La Chanson des Saisnes (en cat. Cançó dels saxons) és una cançó de gesta francesa, obra de Jean Bodel.

Nou!!: Carlemany і Chanson des Saisnes · Veure més »

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Carlemany і Charles de Gaulle · Veure més »

Christiern Pedersen

, va ser un canonge, erudit humanista, escriptor, impressor i editor danès.

Nou!!: Carlemany і Christiern Pedersen · Veure més »

Chrotais

Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.

Nou!!: Carlemany і Chrotais · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Ciència medieval · Veure més »

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: Carlemany і Cividale del Friuli · Veure més »

Classificació DIN 16518

La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques.

Nou!!: Carlemany і Classificació DIN 16518 · Veure més »

Clavier

Clavier és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Carlemany і Clavier · Veure més »

Clotilde Doda

Clotilde (llatí Chrothildis) igualment anomenada Doda († 3 de juny de 694) fou una reina dels Francs en tant que esposa del rei merovingi Teodoric III (vers 651 † 690-691).

Nou!!: Carlemany і Clotilde Doda · Veure més »

Coenwulf

Coenwulf (també escrit Cenwulf, Kenulf, o Kenwulph) va ser rei de Mèrcia des del desembre del 796 fins a la seva mort el 821.

Nou!!: Carlemany і Coenwulf · Veure més »

Cogombre

El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.

Nou!!: Carlemany і Cogombre · Veure més »

Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.

Nou!!: Carlemany і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Carlemany і Comes · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Carlemany і Cometa · Veure més »

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Agen

El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Agen · Veure més »

Comtat d'Albi

El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Albi · Veure més »

Comtat d'Angulema

Ubicació del comtat d'Angulema El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Angulema · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Auxerre

Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Auxerre · Veure més »

Comtat d'Exmes

XI i localització aproximada de l'Hiémois El comtat d'Exmes (o comtat d'Hiémois) fou una jurisdicció feudal de Normandia.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Exmes · Veure més »

Comtat d'Orleans

El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Orleans · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Bassigny

Els ''pagi'' borgonyons al segle IX El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Bassigny · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Gascunya

Situació de la vall del riu Adur, en el curs baix del qual es va establir inicialment el comtat de Gascunya El Comtat de Gascunya o de Guascònia va ser una entitat feudal de l'alta edat mitjana creada per Carlemany a Aquitània durant el 781.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Gascunya · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Poitiers · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Saintes

El comtat de Saintes fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Saintes · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Valois · Veure més »

Comtat de Ventimiglia

El comtat de Ventimiglia (Ventemilha en occità, Ventemiglia en lígur, Vintimille en francès) fou una jurisdicció feudal a l'extrem occidental de Ligúria, avui a la frontera amb França.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Ventimiglia · Veure més »

Comtat de Vermandois

Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Vermandois · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Carlemany і Comtat del Maine · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Carlemany і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtat del Velai

El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.

Nou!!: Carlemany і Comtat del Velai · Veure més »

Comtat del Vivarès

El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.

Nou!!: Carlemany і Comtat del Vivarès · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Comtats catalans · Veure més »

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Nou!!: Carlemany і Comte palatí · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Carlemany і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Conceptes d'unitat europea abans del 1945

Els conceptes d'unitat europea abans del 1945 és un fet històricament recent.

Nou!!: Carlemany і Conceptes d'unitat europea abans del 1945 · Veure més »

Concili d'Urgell

El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.

Nou!!: Carlemany і Concili d'Urgell · Veure més »

Concili de Narbona del 788

El concili de Narbona del 788 fou una reunió de bisbes celebrada a Narbona.

Nou!!: Carlemany і Concili de Narbona del 788 · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Carlemany і Concili de Tours · Veure més »

Concilis de la província eclesiàstica Bètica

Els concilis de la província eclesiàstica Bètica són una sèrie de concilis que van tenir lloc a l'antiga província Bètica durant els segles VIII i IX.

Nou!!: Carlemany і Concilis de la província eclesiàstica Bètica · Veure més »

Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona

Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.

Nou!!: Carlemany і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Carlemany і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Carlemany і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Carlemany і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Carlemany і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Nou!!: Carlemany і Conradians · Veure més »

Consistori de Tolosa

El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.

Nou!!: Carlemany і Consistori de Tolosa · Veure més »

Constantí VI

Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.

Nou!!: Carlemany і Constantí VI · Veure més »

Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras

La controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras ha esdevingut un dels episodis més combatius en la lluita pel benestar animal i dels drets dels animals.

Nou!!: Carlemany і Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras · Veure més »

Convent benedictí de Sant Joan

El Convent benedictí de Sant Joan és un antic monestir a Müstair, Suïssa, i, per raó del seu excepcionalment ben conservat patrimoni d'art carolingi, ha estat inscrit com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, des de 1983.

Nou!!: Carlemany і Convent benedictí de Sant Joan · Veure més »

Cordovà

Cordovà és el cuir de l'ancó del cavall, tractada generalment amb adob vegetal, que antigament era molt apreciada per la seva finor i la seva resistència.

Nou!!: Carlemany і Cordovà · Veure més »

Corona d'espines

Jesus portant la Creu, retrat de El Greco (1580). La corona d'espines és un símbol cristià que recorda la Passió de Jesús.

Nou!!: Carlemany і Corona d'espines · Veure més »

Corona de Napoleó

La corona de Napoleó va ser una corona de coronació fabricada per a Napoleó i utilitzada en la seva coronació com a emperador dels francesos el 2 de desembre de 1804.

Nou!!: Carlemany і Corona de Napoleó · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Corsó de Tolosa

Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).

Nou!!: Carlemany і Corsó de Tolosa · Veure més »

Cos (el Tec)

Cos, o Coç va ser un poblet de l'actual terme del Tec, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord), Era a prop del límit nord-oriental de la comuna, a ponent i al sud-oest de Manyaques, al nord-est del poble del Tec.

Nou!!: Carlemany і Cos (el Tec) · Veure més »

Cosa (Ansedònia)

Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.

Nou!!: Carlemany і Cosa (Ansedònia) · Veure més »

Credo dels Apòstols

XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.

Nou!!: Carlemany і Credo dels Apòstols · Veure més »

Creu dels Àngels

La Creu dels Àngels és una creu-relicari en forma de creu grega, que es troba dipositada en la Càmera Santa de la Catedral de San Salvador d'Oviedo, al Principat d'Astúries, Espanya.

Nou!!: Carlemany і Creu dels Àngels · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Carlemany і Cripta · Veure més »

Crispí i Crispinià

Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del a Roma.

Nou!!: Carlemany і Crispí i Crispinià · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Cristianisme germànic · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.

Nou!!: Carlemany і Cronicó de Moissac · Veure més »

Cronicó de Skokloster

El Cronicó de Skokloster (anomenat així en honor del Monestir de Sko, "Sko kloster", Suècia) és el primer de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, redactats en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Carlemany і Cronicó de Skokloster · Veure més »

Cronografia del 354

(a la dreta). La Cronografia del 354 és un manuscrit il·lustrat també conegut amb el nom de Calendari del 354 o com el Calendari Filocalus.

Nou!!: Carlemany і Cronografia del 354 · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Carlemany і Cronologia de la història de França · Veure més »

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Nou!!: Carlemany і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »

Crusader Kings II

Crusader Kings II és un videojoc de construcció d'imperis ambientat a l'edat mitjana, desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive com a seqüela del Crusader Kings original.

Nou!!: Carlemany і Crusader Kings II · Veure més »

Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.

Nou!!: Carlemany і Cultura de Croàcia · Veure més »

Cultura de Keszthely

La cultura de Keszthely fou creada pels habitants romanitzats de Pannònia als s. VI, VII, VIII i IX al voltant de Keszthely, una ciutat situada en l'actual Hongria occidental, a prop del llac Balaton.

Nou!!: Carlemany і Cultura de Keszthely · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Carlemany і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Carlemany і Cultura occidental · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Dacis · Veure més »

Dadilà

Dadila fou un personatge de l'alta noblesa, que vivia al començament segle IX que podria ser comte de Nimes o de Magalona que va testar el 814 a Nimes, fent donacions considerables a les abadies de Psalmodi, Aniana i Conques.

Nou!!: Carlemany і Dadilà · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: Carlemany і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Dame Carcas

Rèplica del bust de Carcas La llegenda de Dame Carcas és un mite fundacional sobre l'origen del nom de Carcassona.

Nou!!: Carlemany і Dame Carcas · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: Carlemany і Dante Alighieri · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Carlemany і Dàcia · Veure més »

Dècada del 760

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 760 · Veure més »

Dècada del 770

La dècada del 770 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 770 fins al 31 de desembre del 779.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 770 · Veure més »

Dècada del 780

La dècada del 780 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 780 fins al 31 de desembre del 789.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 780 · Veure més »

Dècada del 790

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 790 · Veure més »

Dècada del 800

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 800 · Veure més »

Dècada del 810

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 810 · Veure més »

Dècada del 840

La dècada del 840 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 840 fins al 31 de desembre del 849.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 840 · Veure més »

Dèmer

El Dèmer és un afluent del Dijle que neix a Ketsingen, un poble de la ciutat de Tongeren de la província del Limburg a Bèlgica.

Nou!!: Carlemany і Dèmer · Veure més »

De Verborum Significatione

De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.

Nou!!: Carlemany і De Verborum Significatione · Veure més »

Decretals pseudo-isidorianes

Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.

Nou!!: Carlemany і Decretals pseudo-isidorianes · Veure més »

Delvenau

El Delvenau és un riu de l'estat alemany de Slesvig-Holstein, amb una llargada de 50 quilòmetres.

Nou!!: Carlemany і Delvenau · Veure més »

Deodat (abat de Sant Cugat)

Deodat o Donum Dei, Deo Dato o Teodor, se'l suposa el primer abat del monestir de Sant Cugat (785-818) i presumiblement elegit per Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Deodat (abat de Sant Cugat) · Veure més »

Desiderata de Llombardia

Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Desiderata de Llombardia · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Carlemany і Desideri d'Ístria · Veure més »

Diòcesi de Torcello

La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Carlemany і Diòcesi de Torcello · Veure més »

Dieta de Paderborn

La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.

Nou!!: Carlemany і Dieta de Paderborn · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Carlemany і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Carlemany і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Carlemany і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Guideschi

Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.

Nou!!: Carlemany і Dinastia Guideschi · Veure més »

Dinastia niceforiana

La dinastia niceforiana o dinastia fòcida es va establir a l'Imperi Romà d'Orient quan l'emperadriu Irene d'Atenes va ser destronada l'any 802 per Nicèfor I, el seu ministre de finances, que va governar fins al 811.

Nou!!: Carlemany і Dinastia niceforiana · Veure més »

Dinastia otoniana

La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Carlemany і Dinastia otoniana · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Carlemany і Diner · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Carlemany і Diner (moneda) · Veure més »

Diploma

Edicte de Fontainebleu, 1685 Per a les ciències històriques, el diploma (del llatí, díplōma, i del grec clàssic: δίπλωµα, significant «doblegat») és un document emanat generalment d'una autoritat sobirana o d'una entitat oficial, conferint o testificant un dret (patent, butlla), un títol (nobiliari, professional), un reconeixement (condecoració, premi) o un títol acadèmic (grau, màster, doctorat).

Nou!!: Carlemany і Diploma · Veure més »

Diploma de Carlemany del juny del 799

El diploma de Carlemany del juny del 799 és una donació reial de Carlemany de terres i beneficis a l'abadia d'Aniana, feta a Benet d'Aniana, després de la tasca d'aquest a Urgell contra l'adopcionisme.

Nou!!: Carlemany і Diploma de Carlemany del juny del 799 · Veure més »

Dipsacus sativus

El cardó de paraire o cardó (Dipsacus sativus) és una planta fanerògama pertanyent a la família de les caprifoliàcies.

Nou!!: Carlemany і Dipsacus sativus · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Divisio Regnorum · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Carlemany і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Dominium mundi

Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Dominium mundi · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Carlemany і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Carlemany і Donació de Pipí · Veure més »

Dorestad

Mapa esquemàtic de les vies comercials que anaven cap a Dorestad. Alguns instruments trobats en les excavacions fetes a Dorestad. Dorestad fou un dels ports més importants de l'Europa medieval.

Nou!!: Carlemany і Dorestad · Veure més »

Dotila

Dotila, potser Dotila d'Urgell, (? — la Seu d'Urgell, 781) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 765 i 781.

Nou!!: Carlemany і Dotila · Veure més »

Dret comú

El dret comú (en llatí, ius commune) és un terme que fa referència a un dret que s'aplica a la generalitat dels casos o aplicable en oposició a un dret propi.

Nou!!: Carlemany і Dret comú · Veure més »

Drogó (fill de Carloman)

Drogó (nascut cap al 730) era un noble franc de la família pipínida i el fill gran de Carloman, majordom de palau d'Austràsia, sota el rei merovingi Khilderic III.

Nou!!: Carlemany і Drogó (fill de Carloman) · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Carlemany і Drogó de Metz · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Carlemany і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Bèrgam

El Ducat de Bèrgam va ser una de les entitats territorials que van formar el regne dels longobards.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Bèrgam · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brèscia

El ducat de Brèscia va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Brèscia · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Bretanya · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Nou!!: Carlemany і Ducat de Gascunya · Veure més »

Ducat de Saxònia

El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Saxònia · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Spoleto · Veure més »

Ducat de Túscia

El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Túscia · Veure més »

Ducat de Treviso

El ducat de Treviso va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Treviso · Veure més »

Ducat de Vicenza

El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.

Nou!!: Carlemany і Ducat de Vicenza · Veure més »

Ducat del Friül

El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.

Nou!!: Carlemany і Ducat del Friül · Veure més »

Ducat i Principat de Benevent

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

Nou!!: Carlemany і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »

Ducat longobard de Parma

El ducat de Parma va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Ducat longobard de Parma · Veure més »

Ducats arrel

Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Ducats arrel · Veure més »

Dues espases

La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.

Nou!!: Carlemany і Dues espases · Veure més »

Duoda

, o Dhuoda, fou comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània.

Nou!!: Carlemany і Duoda · Veure més »

Eadberht III Præn

Eadberht III Præn va ser rei de Kent del 796 l 798.

Nou!!: Carlemany і Eadberht III Præn · Veure més »

Eadburh

Eadburh, també escrit Eadburg, (fl. 787–802) va ser la filla del rei Offa de Mèrcia i la reina Cynethryth.

Nou!!: Carlemany і Eadburh · Veure més »

Eanred

Eanred va ser rei de Northúmbria, després d'Aelfwald II.

Nou!!: Carlemany і Eanred · Veure més »

Eardwulf de Northúmbria

Eardwulf va ser rei de Northúmbria des de l'any 796 fins al 806.

Nou!!: Carlemany і Eardwulf de Northúmbria · Veure més »

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Nou!!: Carlemany і Eberard de Friül · Veure més »

Ecgfrith

Ecgfrith fou el rei de Mèrcia a la mort del seu pare, el poderós Offa, el 29 de juliol del 796.

Nou!!: Carlemany і Ecgfrith · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Carlemany і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Carlemany і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Carlemany і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Carlemany і Edat moderna · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Carlemany і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Eduardo Sanz y Escartín

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Nou!!: Carlemany і Eduardo Sanz y Escartín · Veure més »

Einhard

Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Einhard · Veure més »

El Bedorc

El Bedorc o també El Badorc és un petit poble català al municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona).

Nou!!: Carlemany і El Bedorc · Veure més »

El retablo de Maese Pedro

El Retablo de Maese Pedro (El teatre de titelles de Mestre Pedro) és una òpera de cambra en un acte de Manuel de Falla, amb llibret inspirat en un episodi de Don Quixot. L'obra va ser composta per a ser interpretada en els concerts i representacions privades que oferia a París Winnaretta Singer, princesa Edmond de Polignac.

Nou!!: Carlemany і El retablo de Maese Pedro · Veure més »

El Sitjar (Camprodon)

El Sitjar és una magnífica casa d'aspecte senyorial antic situada a 950 msnm.

Nou!!: Carlemany і El Sitjar (Camprodon) · Veure més »

El vuit

''El rapte de les'' savines,1799, per Jacques Louis David, oli sobre llenç, 385 x 522 cm, Museu del Louvre, París, oli descrit en la novel·la. ''La mort de Marat'' (1793), per Jacques Louis David, mort descrita en la novel·la. ''Bonaparte davant l'esfinx'', de Jean-Léon Gérôme, c. 1868. L'expedició de Napoleó a Egipte també apareix en la novel·la. El vuit és una novel·la de Katherine Neville, publicada en 1988, la qual es va convertir immediatament en un èxit de vendes.

Nou!!: Carlemany і El vuit · Veure més »

Elefant de guerra

XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.

Nou!!: Carlemany і Elefant de guerra · Veure més »

Elegast

Publicació antiga de ''Karel ende Van Elegast''. Elegast (esperit elf) és l'heroi i noble lladre del poema Karel ende Elegast, un poema épic medieval neerlandès.

Nou!!: Carlemany і Elegast · Veure més »

Elisagar

Elisagar o Helisacar (Elisagarus, segle VIII- + després del 837) fou un clergue d'origen got de Septimània, que fou canceller de Lluís el Pietós de vers el 808 al 817, restant després proper a la cort excepte per un breu període del 830 al 833.

Nou!!: Carlemany і Elisagar · Veure més »

Elizabeth Alexander

és una poeta afroamericana estatunidenca, assagista i presidenta de La Fundació Andrew W. Mellon des del 2018.

Nou!!: Carlemany і Elizabeth Alexander · Veure més »

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.

Nou!!: Carlemany і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »

Emília Coranty Llurià

Emília Coranty Llurià (Barcelona, 19 de febrer de 1862- Barcelona, 18 de febrer de 1944) fou una pintora, brodadora i professora de dibuix també coneguda com a Emília Coranty de Guasch i vinculada amb Barcelona i Valls.

Nou!!: Carlemany і Emília Coranty Llurià · Veure més »

Emeri de Banyoles

Emeri, Emer, Amer o Mer (Narbona, s. VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827) va ésser un monjo benedictí, llegendari fundador i abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Nou!!: Carlemany і Emeri de Banyoles · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Carlemany і En guàrdia! · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Carlemany і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Enric II de Baviera

Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Enric II de Baviera · Veure més »

Enseu

Enseu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Carlemany і Enseu · Veure més »

Epístoles d'Horaci

Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).

Nou!!: Carlemany і Epístoles d'Horaci · Veure més »

Era dels vikings

esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).

Nou!!: Carlemany і Era dels vikings · Veure més »

Eric de Friül

Eric (també Heirichus o Ehericus, mort el 799) fou duc de Friül (dux Foroiulensis) des 789 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Eric de Friül · Veure més »

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Nou!!: Carlemany і Ermenguer · Veure més »

Escaravia

Escaravia (Sium sisarum) és una planta de la família Apiàcia conreada per la seva arrel.

Nou!!: Carlemany і Escaravia · Veure més »

Escola catedralícia

L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.

Nou!!: Carlemany і Escola catedralícia · Veure més »

Escola d'Ada

Coberta de vori del Codex Aureus de Lorsch. Lescola d'Ada o de la cort de Carlemany és un grup de manuscrits il·luminats carolingis i petites talles en vori, que es van realitzar entre el 780 i el 814 a l'entorn de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Escola d'Ada · Veure més »

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Nou!!: Carlemany і Escola monàstica · Veure més »

Escriptura carolíngia

Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.

Nou!!: Carlemany і Escriptura carolíngia · Veure més »

Escut d'Alemanya

L'escut d'Alemanya és un dels símbols estatals més antics d'Europa i un dels senyals més antics del món.

Nou!!: Carlemany і Escut d'Alemanya · Veure més »

Escut de Girona

L'escut oficial de Girona té el següent blasonament.

Nou!!: Carlemany і Escut de Girona · Veure més »

Església Catòlica a Alemanya

La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.

Nou!!: Carlemany і Església Catòlica a Alemanya · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Carlemany і Església catòlica a França · Veure més »

Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis)

Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles i al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carlemany і Església dels Sants Metges (Sant Julià de Ramis) · Veure més »

Església estatal de l'Imperi Romà

església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.

Nou!!: Carlemany і Església estatal de l'Imperi Romà · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Carlemany і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església pròpia

Durant l'edat mitjana, l'església pròpia (del llatí, ecclesia propria, o en alemany Eigenkirche) era una església, abadia o claustre construït en terrenys privats per un senyor feudal, sobre els quals mantenia els seus interessos com a propietari, especialment el dret denominat en la llei anglesa com "advowson", de nomenar al personal eclesiàstic.

Nou!!: Carlemany і Església pròpia · Veure més »

Eslaus polabis

Europa central i oriental del 919 al 1125 Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est.

Nou!!: Carlemany і Eslaus polabis · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Carlemany і Espasa · Veure més »

Estil cortesà de la pintura gòtica

26, Biblioteca Nacional, París Lestil cortesà de la pintura gòtica correspon a l'etapa que es desenvolupà principalment a França, entre els segles  i el primer terç del.

Nou!!: Carlemany і Estil cortesà de la pintura gòtica · Veure més »

Etelstan

Etelstan (en anglès:; en anglès antic) (vers 895 – 27 d'octubre del 939) va ser rei dels anglosaxons des del 924 al 939.

Nou!!: Carlemany і Etelstan · Veure més »

Eudes de Metz

Eudes de Metz, també dit Otó, Odó i Odon de Metz, (742–814), va ser un arquitecte que va viure durant el regnat de Carlemany i és el primer arquitecte cristià conegut després de la caiguda de l'Imperi Romà, possiblement d'origen armeni.

Nou!!: Carlemany і Eudes de Metz · Veure més »

Eurocentrisme

L'eurocentrisme és un terme que engloba l'actitud de jutjar o estudiar qualsevol fenomen des de l'òptica d'Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d'altres pobles.

Nou!!: Carlemany і Eurocentrisme · Veure més »

Europa del Nord

Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.

Nou!!: Carlemany і Europa del Nord · Veure més »

Europeisme

L'Europeisme és un corrent ideològic del que defensa la unificació política d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Europeisme · Veure més »

Evangeliari

Un evangeliari és un llibre que arreplega els textos de les lectures evangèliques relatives a cadascun dels dies de l'any amatents segons l'ordre litúrgic.

Nou!!: Carlemany і Evangeliari · Veure més »

Evangeliari d'Ada

Coberta d'or de l'evangeliari afegida l'any 1499. LEvangeliari d'Ada (Trèveris, Stadtsbibliothek, Cod. 22) és un manuscrit carolingi datat a final del -entre el 790 i 810-.

Nou!!: Carlemany і Evangeliari d'Ada · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Carlemany і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Expedició de Carlemany del 778

L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.

Nou!!: Carlemany і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »

Externsteine

Externsteine, és un complex megalític situat a Alemanya, a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, al bosc Teutònic, prop de la ciutat de Detmold.

Nou!!: Carlemany і Externsteine · Veure més »

Facultat de Medicina de Montpeller

La Facultat de Medicina de Montpeller està situada a la ciutat de Montpeller, França, i existeix a la pràctica des del, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220.

Nou!!: Carlemany і Facultat de Medicina de Montpeller · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Carlemany і Família benedictina · Veure més »

Farmsen-Berne

Farmsen-Berne (igual en baix alemany) és un barri del bezirk de Wandsbek a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Farmsen-Berne · Veure més »

Fastrada

Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.

Nou!!: Carlemany і Fastrada · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Carlemany і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Feliu de Girona (diaca)

Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.

Nou!!: Carlemany і Feliu de Girona (diaca) · Veure més »

Ferabràs

Representació de Ferabràs a una edició de finals del segle XV Ferabràs (forma occitana; en francès és Fierabras) és una novel·la occitana de temàtica èpica carolíngia, escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos.

Nou!!: Carlemany і Ferabràs · Veure més »

Ferriol de Grenoble

Ferriol de Grenoble (Grenoble, començament del s. VII - ca. 659 o 670) fou el tretzè bisbe de Grenoble.

Nou!!: Carlemany і Ferriol de Grenoble · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Carlemany і Feudalisme · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Carlemany і Figueres · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Nou!!: Carlemany і Filologia · Veure més »

Filosofia medieval

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Nou!!: Carlemany і Filosofia medieval · Veure més »

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Nou!!: Carlemany і Foix (Occitània) · Veure més »

Font de la vida

L'adoració de l'Anyell Místic a la catedral de Gant obra de Jan van Eyck (1432) La Font de la Vida, o en la seva forma primitiva la Font d'Aigües de Vida, és un símbol de la simbologia cristiana associada amb el baptisme, esmentada per primer cop al als manuscrits il·luminats i més tard en altres formes d'art com en pintures sobre taula.

Nou!!: Carlemany і Font de la vida · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Carlemany і França · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Carlemany і França Mitjana · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Carlemany і França Oriental · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Carlemany і Francès · Veure més »

Francesc de Montserrat i Vives

Francesc de Montserrat i Vives (Reus, 19 de desembre de 1617 - Barcelona, 10 de maig de 1688) va ser un doctor en lleis i terratinent català.

Nou!!: Carlemany і Francesc de Montserrat i Vives · Veure més »

Francesc Tarafa

Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.

Nou!!: Carlemany і Francesc Tarafa · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.

Nou!!: Carlemany і Frankfurt del Main · Veure més »

Frísia Oriental

Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.

Nou!!: Carlemany і Frísia Oriental · Veure més »

Fredegís de Tours

Fredegís de Tours o Fredegisus en llatí (mort el 834 a Tours) fou un clergue i lletrat del Renaixement carolingi, canceller de l'emperador Lluís I el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Fredegís de Tours · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Carlemany і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Nou!!: Carlemany і Friül · Veure més »

Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

El frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers és una pintura al tremp sobre fusta d'alba anònima del primer quart del.

Nou!!: Carlemany і Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Carlemany і Gòtia · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Carlemany і Gener · Veure més »

Genoveva de Brabant

Genoveva de Brabant és un personatge llegendari, protagonista d'una tradició molt estesa sobretot a França i a l’occident d'Alemanya, fins al punt que ha estat tinguda per un personatge històric i popularment s'ha considerat com a santa.

Nou!!: Carlemany і Genoveva de Brabant · Veure més »

Georges Bordonove

Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.

Nou!!: Carlemany і Georges Bordonove · Veure més »

Georges Guynemer

Georges Guynemer (París, França, 24 de desembre de 1894 - Poelkapelle, Bèlgica, 11 de setembre de 1917) fou un pilot de combat francès de la Primera Guerra Mundial que obtingué 53 victòries.

Nou!!: Carlemany і Georges Guynemer · Veure més »

Gerbald de Lieja

Gerbald (altres ortografies Ghaerbald, Garibaldus, Gerbaldus) (nascut all i mort el 18 d'octubre de 810) era bisbe de Lieja de 787 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Gerbald de Lieja · Veure més »

Gerberga (reina dels Francs)

Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »

Gerold I de Vintzgau

Gerold I de Vintzgau (mort al final del segle VIII) fou un aristòcrata germànic, comte a l'Anglachgau i al Kraichgau, però conegut sobretot per ser el pare d'Hildegarda de Vintzgau, la segona esposa de Carlemany i la mare de Lluís I el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Gerold I de Vintzgau · Veure més »

Giglio

Giglio és una illa i un municipi de la província de Grosseto, a la costa de la Toscana, a Itàlia, al sud-est de l'illa d'Elba.

Nou!!: Carlemany і Giglio · Veure més »

Gil l'Eremita

Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 - Sant Geli, Comtat de Provença, ca. 720) va ser un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII.

Nou!!: Carlemany і Gil l'Eremita · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Carlemany і Girard del Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Carlemany і Girona · Veure més »

Girona Futbol Club

El Girona Futbol Club, S.A.D. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines.

Nou!!: Carlemany і Girona Futbol Club · Veure més »

Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.

Nou!!: Carlemany і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »

Gisela de Chelles

Gisela (757 - 810) fou una noble franca, filla de Pipí el Breu i Bertrada de Laon, i germana de Carlemany i Carloman I. S'ha identificat amb Isberga, abadessa, venerada com a santa per l'Església catòlica, i patrona de l'Artois.

Nou!!: Carlemany і Gisela de Chelles · Veure més »

Gisela de Laon

Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Gisela de Laon · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Carlemany і Globalització · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Carlemany і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Carlemany і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Nou!!: Carlemany і Gran Moràvia · Veure més »

Gran Nord

Gran Nord fou una sèrie de televisió de TV3 estrenada el 7 de maig del 2012 i finalitzada el 22 de juliol del 2013, amb una durada de dues temporades.

Nou!!: Carlemany і Gran Nord · Veure més »

Grans Cròniques de França

Il·lustració que pertany al manuscrit de les ''Grans Cròniques de França'' pertanyent a Felip el Bo de Borgonya, en què es recrea el moment en què Felip mateix rep el manuscrit de mans de Simon Marmion, l'artista autor de les il·lustracions, en presència del canceller Nicolau Rolin i el futur Carles I de Borgonya. Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats.

Nou!!: Carlemany і Grans Cròniques de França · Veure més »

Graz

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.

Nou!!: Carlemany і Graz · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Grecs · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Gregori el Gran · Veure més »

Grimoald I

Grimoald I (~615 - 657).

Nou!!: Carlemany і Grimoald I · Veure més »

Grimoald III

Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).

Nou!!: Carlemany і Grimoald III · Veure més »

Grimoald IV

Grimoald IV fou príncep de Benevent, successor de Grimoald III el 807.

Nou!!: Carlemany і Grimoald IV · Veure més »

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Carlemany і Groc · Veure més »

Grossmünster

Grossmünster. El Grossmünster (de l'alemany: Gran Monestir) és un temple d'estil romànic situat a Zúric (Suïssa) el qual va tenir un paper molt important durant la Reforma Protestant.

Nou!!: Carlemany і Grossmünster · Veure més »

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Nou!!: Carlemany і Gubbio · Veure més »

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Carlemany і Guerra civil franca · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Carlemany і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Carlemany і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres Saxones

Les Guerres Saxones van tenir lloc al nord-oest de l'actual Alemanya entre 772 i 804, quan Carlemany va iniciar una campanya d'ocupació a fi de sotmetre els saxons que les habitaven.

Nou!!: Carlemany і Guerres Saxones · Veure més »

Guiemon

Guiemon fou el tercer abat de Sant Quirze de Colera al voltant de l'any 844.

Nou!!: Carlemany і Guiemon · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Carlemany і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillèmides

Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.

Nou!!: Carlemany і Guillèmides · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Carlemany і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guiu de Nantes

Guiu de Nantes (llatí Wido o Widonis, franc Widon, francès Guy) († abans de 819), fou comte de Nantes i prefecte o "marquès" de la Marca de Bretanya.

Nou!!: Carlemany і Guiu de Nantes · Veure més »

Hagen (Rin del Nord-Westfàlia)

Hagen és una ciutat de Renània del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la regió del Ruhr, a la seva vora oriental.

Nou!!: Carlemany і Hagen (Rin del Nord-Westfàlia) · Veure més »

Hamacar

Hamacar va ser bisbe d'Utrecht entre el 790 i el 806.

Nou!!: Carlemany і Hamacar · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Carlemany і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hattó d'Aquitània

Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.

Nou!!: Carlemany і Hattó d'Aquitània · Veure més »

Hedeby

Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.

Nou!!: Carlemany і Hedeby · Veure més »

Hegau

L'Hegau és una regió històrica d'Alemanya, limitada al sud per Turgòvia, a l'est pel Linzgau, a l'oest per l'Alpgau i al nord pel riu Donau.

Nou!!: Carlemany і Hegau · Veure més »

Herbertians

Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que prenen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.

Nou!!: Carlemany і Herbertians · Veure més »

Herstal

Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.

Nou!!: Carlemany і Herstal · Veure més »

Hildegarda

Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Hildegarda · Veure més »

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Nou!!: Carlemany і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »

Hipogrif

''Hipogrif'' de Gustave Doré Hipogrif L'hipogrif o hipogriu (del grec ἱππος, 'cavall' i γυρος, 'ganxut') és una criatura mitològica, encreuament entre un griu i una euga, amb el cap, el pit i les ales d'àliga gegant i la resta de cos del cavall.

Nou!!: Carlemany і Hipogrif · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Carlemany і Hispani · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Carlemany і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Carlemany і Història · Veure més »

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Carlemany і Història d'Alemanya · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Carlemany і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Carlemany і Història d'Àustria · Veure més »

Història d'Eslovàquia

(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.

Nou!!: Carlemany і Història d'Eslovàquia · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Carlemany і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Carlemany і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Carlemany і Història d'Itàlia · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlemany і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Carlemany і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Carlemany і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Carlemany і Història de França · Veure més »

Història de l'educació

La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).

Nou!!: Carlemany і Història de l'educació · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Carlemany і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Carlemany і Història de l'espasa · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: Carlemany і Història de l'estètica · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Carlemany і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà d'Orient

Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).

Nou!!: Carlemany і Història de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Carlemany і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Nou!!: Carlemany і Història de la música · Veure més »

Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est

La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.

Nou!!: Carlemany і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »

Història de la tipografia

La història de la impressió comença ja l'any 3000 aC, quan la civilització protoelamita i sumer van utilitzar segells de cilindres per certificar documents escrits en tauletes d'argila.

Nou!!: Carlemany і Història de la tipografia · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Carlemany і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Carlemany і Història de Luxemburg · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Carlemany і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlemany і Història de Navarra · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Carlemany і Història de Portugal · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Carlemany і Història de Roma · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: Carlemany і Història de Suècia · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlemany і Història de Tarragona · Veure més »

Història de Txèquia

(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.

Nou!!: Carlemany і Història de Txèquia · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Carlemany і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Carlemany і Història del cristianisme · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Carlemany і Història del pa · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Carlemany і Història del País Basc · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlemany і Història del papat · Veure més »

Història del Regne Unit

(1) Banderes que conformen l'Union Jack; (2) Els Beatles imatge de la ressonància de la cultura anglosaxona al món; (3) Els vencedors de la Segona Guerra Mundial en conferència per redibuixar el món; (4) Bandera de la CommomWealth; El Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Nou!!: Carlemany і Història del Regne Unit · Veure més »

Història del teatre

''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.

Nou!!: Carlemany і Història del teatre · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Carlemany і Història dels Països Baixos · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Carlemany і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Carlemany і Història dels Pirineus · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Carlemany і Història política del món · Veure més »

Hofburg

Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).

Nou!!: Carlemany і Hofburg · Veure més »

Holger Danske

Holger Danske (en francès: Ogier de Danemarche, Hogier, Ogier le Danois, Otger o Otgar de Dannemarka; «Holger el danès») és un cavaller danès llegendari que apareix per primera vegada en una cançó de gesta escrita en francès antic, en el conjunt de poemes Geste de Doon de Mayence.

Nou!!: Carlemany і Holger Danske · Veure més »

Hrodgaud

Hrodgaud o Rodgald fou duc del Friül des 774 a 776.

Nou!!: Carlemany і Hrodgaud · Veure més »

Hubert de Lieja

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.

Nou!!: Carlemany і Hubert de Lieja · Veure més »

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Nou!!: Carlemany і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Nou!!: Carlemany і Hug el Gran (robertià) · Veure més »

Hunald I d'Aquitània

Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).

Nou!!: Carlemany і Hunald I d'Aquitània · Veure més »

Hunald II

Hunald II fou duc d'Aquitània.

Nou!!: Carlemany і Hunald II · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Carlemany і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

I Paladini: Storia d'armi e d'amori

I Paladini: Storia d'armi e d'amori és una pel·lícula d'aventures italiana de l'any 1983, dirigida per Giacomo Battiato i protagonitzada per Zeudi Araya (Marfisa), Barbara De Rossi (Bradamante), Rick Edwards (Rolando) i Ronn Moss (Ruggero).

Nou!!: Carlemany і I Paladini: Storia d'armi e d'amori · Veure més »

Iarda

La iarda (símbol: yd) és una unitat de mesura anglesa de longitud, tant en els habituals sistemes de mesurament britànics (imperials) com nord-americans, que comprèn de 3 peus o 36 polzades.

Nou!!: Carlemany і Iarda · Veure més »

Ibrahim ibn al-Àghlab

Ibrahim (I) ibn Sàlim ibn Iqal ibn al-Àghlab at-Tamimí ——, més conegut com a Ibrahim (I) ibn al-Àghlab (?-812) fou el primer emir aglàbida d'Ifríqiya (800-812).

Nou!!: Carlemany і Ibrahim ibn al-Àghlab · Veure més »

Iconòdul

'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.

Nou!!: Carlemany і Iconòdul · Veure més »

Icteri

Icteri (Icterius, francès Ithier) fou comte d'Alvèrnia nomenat després del 778.

Nou!!: Carlemany і Icteri · Veure més »

Ida de Boulogne

Ida de Boulogne o Ida de Lorena, nascuda vers 1040 a Ardennes, fou una descendent de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Ida de Boulogne · Veure més »

Ifranj

Els ifranj o firanj és el nom que els àrabs van donar als francs (no a França), inicialment limitat als habitants de l'imperi de Carlemany, i que després es va estendre a tots els europeus occidentals (inclosos els britànics), excepte els cristians de l'Àndalus, els eslaus (saqàliba) i els vikings o normands (''majús'').

Nou!!: Carlemany і Ifranj · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Carlemany і Illes Balears · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Carlemany і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Carlemany і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Carlemany і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Carlemany і Imperi Carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Carlemany і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Carlemany і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Carlemany і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Incon de Nantes

Incon fou cap dels vikings de Bretanya a Nantes vers 930- 937.

Nou!!: Carlemany і Incon de Nantes · Veure més »

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.

Nou!!: Carlemany і Individualisme · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: Carlemany і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Trenta-unè

William Blake- Anteu baixant Dante i Virgili al novè cercle de l'Infern (1826) El cant trenta-unè de l'Infern és un fragment de l'obra La Divina Comèdia.

Nou!!: Carlemany і Infern - Cant Trenta-unè · Veure més »

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Nou!!: Carlemany і Ingelheim · Veure més »

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Nou!!: Carlemany і Ingobert · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Carlemany і Invasions bàrbares · Veure més »

Irati (pel·lícula)

Irati és una pel·lícula d'aventures de fantasia èpica hispanofrancesa en basc del 2022 dirigida per Paul Urkijo Alijo protagonitzada per Eneko Sagardoy al costat d'Edurne Azkarate i Itziar Ituño, entre d'altres.

Nou!!: Carlemany і Irati (pel·lícula) · Veure més »

Irene d'Atenes

Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.

Nou!!: Carlemany і Irene d'Atenes · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Irlandesos · Veure més »

Irminsul

Irminsul o Erminsul (saxó antic) era un objecte sagrat, semblant a un pilar o tòtem esculpit, que temia un paper important en el paganisme germànic del poble saxó.

Nou!!: Carlemany і Irminsul · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Carlemany і Ischia · Veure més »

Itsasu

Itsasu (en francès i oficialment Itxassou) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).

Nou!!: Carlemany і Itsasu · Veure més »

Jardí medieval

El jardí medieval de la ''Commanderie de Coulommiers'' Un jardí medieval és un jardí d'inspiració medieval creat al segle XX a partir de documents històrics sobre les plantes i jardins de l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Jardí medieval · Veure més »

Jean-François de Bourgoing

Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.

Nou!!: Carlemany і Jean-François de Bourgoing · Veure més »

Joan d'Ístria

Joan fou duc franc d'Ístria en els primers anys del (vers 804-812), poc després de la seva conquesta per Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Joan d'Ístria · Veure més »

Joan Francesc Molinas i Sicart

Joan Francesc Molinas i Sicart (segle XVIII) fou governador del castell de Montjuïc de Girona.

Nou!!: Carlemany і Joan Francesc Molinas i Sicart · Veure més »

Joan II d'Arle

Joan II (? - † 819) fou arquebisbe d'Arle que exercia ja el 811 i fins a la seva mort el 819.

Nou!!: Carlemany і Joan II d'Arle · Veure més »

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Nou!!: Carlemany і Jofré de Bouillon · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Carlemany і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Nou!!: Carlemany і Johannes Gutenberg · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carlemany і Josep Calmette · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Carlemany і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Joyeuse (espasa)

Joyeuse Carlemany representat per Albrecht Dürer (1512) Joyeuse (en català: Joiosa) és l'espasa mítica de Carlemany que ha donat nom a la població de Juèsa.

Nou!!: Carlemany і Joyeuse (espasa) · Veure més »

Juèsa

Juèsa (en francès i oficial Joyeuse) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carlemany і Juèsa · Veure més »

Judes Tadeu

Judes o Judas Tadeu o Judes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Carlemany і Judes Tadeu · Veure més »

Julius Schnorr von Carolsfeld

Julius Schnorr von Carolsfeld de Leonhard Gey Julius Schnorr von Carolsfeld (26 de març de 1794 - 24 de maig de 1872) va ser un pintor alemany, principalment de temes bíblics.

Nou!!: Carlemany і Julius Schnorr von Carolsfeld · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Carlemany і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Kaganat àvar

Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.

Nou!!: Carlemany і Kaganat àvar · Veure més »

Karlamagnús saga

La Karlamagnús saga, Karlamagnussaga o Karlamagnus-saga (Saga de Carlemany) és un recull i adaptació en prosa de la segona meitat del, feta per a Haakon IV de Noruega, de les antigues chansons de geste franceses de la matèria de França que tracten de Carlemany i els seus paladins.

Nou!!: Carlemany і Karlamagnús saga · Veure més »

Kàiser

Kàiser (Kaiser, en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors romans d'Orient).

Nou!!: Carlemany і Kàiser · Veure més »

Königssondergau

El Königssondergau (també "Königssundragau"), equiparat al Rheingau sovint sense cap raó, era a la riba del nord de l'alt Rin a la regió al voltant de Wiesbaden i corresponia l'antic districte d'administratiu romà de Civitas Mattiacorum.

Nou!!: Carlemany і Königssondergau · Veure més »

Khàlaf ibn Ràixid

Khàlaf ibn Ràixid o Khàlaf ibn Ràixid ibn Àssad (? - 862) —en àrab خلف بن راشد بن أسد, Ḫalaf b. Rāxid b. Asad— fou un lloctinent de Bahlul ibn Marzuq, el líder dels rebels de Saraqusta, que conquerí Waixqa l'any 800.

Nou!!: Carlemany і Khàlaf ibn Ràixid · Veure més »

Kraichgau

Mapa físic del Kraichgaus Vista de Ravensburg a Sulzfeld en la regió del turó de Kraichgau, al punt més alt del Kraichgaus, amb el castell Burg Steinsberg (a l'horitzó al mig d'imatge) Burg Steinsberg a la muntanya homònima, el punt més alt del Kraichgaus L'església parroquial catòlica de Waibstadt Ruïna del castell Wasserschlosses a Kraichtal-Menzingen El Kraichgau és una regió de muntanya al nord-oest de Baden-Württemberg.

Nou!!: Carlemany і Kraichgau · Veure més »

Krum

Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.

Nou!!: Carlemany і Krum · Veure més »

L'adoració de l'Anyell Místic

Vista del políptic tancat, amb els plafons pel darrere El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra realitzada per Jan van Eyck l'any 1432.

Nou!!: Carlemany і L'adoració de l'Anyell Místic · Veure més »

L'àngel de la Catedral de Girona

L'àngel de la Catedral de Girona corona el campanar de la Catedral i fa funcions de penell, ja que gira i assenyala la direcció del vent.

Nou!!: Carlemany і L'àngel de la Catedral de Girona · Veure més »

La Llaguna

La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Carlemany і La Llaguna · Veure més »

La mort d'Artús

fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.

Nou!!: Carlemany і La mort d'Artús · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Carlemany і La Seu d'Urgell · Veure més »

Lambert I de Nantes

Lambert (?-836), comte de Nantes i prefecte de la Marca Bretona (818-831) i Duc de Spoleto (834-836).

Nou!!: Carlemany і Lambert I de Nantes · Veure més »

Lauwers

El Lauwers (frisó: De Lauwers, groninguès: Laauwers) és un rierol que forma la frontera de les províncies neerlandeses de Groningen i Frísia.

Nou!!: Carlemany і Lauwers · Veure més »

Le Pèlerinage de Charlemagne

Le Pèlerinage de Charlemagne (en cat. El pelegrinatge de Carlemany) és una cançó de gesta francesa del cicle del rei.

Nou!!: Carlemany і Le Pèlerinage de Charlemagne · Veure més »

Le Plus Grand Français de tous les temps

Charles de Gaulle, triat el «francès més gran de tots els temps». Le Plus Grand Français de tous les temps (traduït literalment: “El francès més gran de tots els temps”), fou un programa de televisió francès, emès en directe per la cadena France 2 des de l'hemicicle del Senat francès per Michel Drucker i Thierry Ardisson i promocionat per la BBC en associació amb R&G Productions.

Nou!!: Carlemany і Le Plus Grand Français de tous les temps · Veure més »

Leidrat de Lió

Leidrat (francès Leidrade, llatí Laidradus o Leidradus) (Francònia vers 743/745-després del 821) fou bisbe de Lió del 798 al 814 i bisbe d'Urgell en funcions (799 - 806) després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d'adopcionista pels teòlegs carolingis i, per aquesta causa, deposat i confinat a Lió.

Nou!!: Carlemany і Leidrat de Lió · Veure més »

Lemgo

Lemgo o en baix alemany Lemge, Lemje és una ciutat del districte de Lippe al nord de l'estat el Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya regat pel Bega.

Nou!!: Carlemany і Lemgo · Veure més »

Leproseria

Spinalonga a Creta, Grècia, una de les últimes colònies de lepra d'Europa, va tancar el 1957. Una leproseria (també: colònia de leprosos, llatzeret o casa de llàtzer) era històricament un lloc per aïllar les persones amb lepra (malaltia de Hansen).

Nou!!: Carlemany і Leproseria · Veure més »

Les Narbonnais

Les Narbonnais (cat. Els Narbonesos) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.

Nou!!: Carlemany і Les Narbonnais · Veure més »

Li coronemenz Looïs

Li coronemenz Looïs (títol en francès antic; en català, La coronació de Lluís) és una cançó de gesta francesa de la primera meitat del que tracta de la pujada al tron de Lluís el Pietós amb l'ajuda de Guillem i de les gestes de Guillem a Itàlia; pertany al cicle de Guillem.

Nou!!: Carlemany і Li coronemenz Looïs · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Carlemany і Lió · Veure més »

Liber glossarum

El Liber Glossarum és un enorme compendi de coneixement utilitzat per compilacions posteriors durant l'edat mitjana, essent un treball de referència general utilitzat pels estudiosos contemporanis.

Nou!!: Carlemany і Liber glossarum · Veure més »

Libri Carolini

Mosaic of the Ark of the Covenant, c. 806 from the oratory at Germigny-des-Prés was built by Bishop Theodulf of Orléans, the probable author of the work. Els Libri Carolini ("Els llibres de Carles"), lOpus Caroli regis contra synodum ("El treball del Rei Carles contra el Sínode"), també anomenats Llibres de Carlemany o simplement els Carolins, són una obra de quatre llibres compostos per ordres de Carlemany, al voltant del 790, per refutar les suposades conclusions del Segon concili bizantí de Nicea (787), particularment pel que fa a les seves actes i decrets en matèria d'imatges sagrades.

Nou!!: Carlemany і Libri Carolini · Veure més »

Libuci

Libuci o Libenci fou abat de Sant Quirze de Colera entorn de l'any 776.

Nou!!: Carlemany і Libuci · Veure més »

Liebulf

Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).

Nou!!: Carlemany і Liebulf · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Carlemany і Lieja · Veure més »

Lioba de Tauberbischofsheim

Lioba de Tauberbischofsheim, més coneguda com a Lioba (Wessex, Anglaterra, 710- Schornsheim, Alemanya, 782), fou una monja que va formar part de la missió de Bonifaci i una santa anglosaxona.

Nou!!: Carlemany і Lioba de Tauberbischofsheim · Veure més »

Literatura en neerlandès

La literatura en neerlandès comprèn tots els escrits literaris al llarg dels temps en llengua neerlandesa, un idioma que té actualment prop de 23 milions de parlants.

Nou!!: Carlemany і Literatura en neerlandès · Veure més »

Literatura flamenca

Literatura flamenca és la literatura feta en llengua neerlandesa, als territoris de parla neerlandesa dels Països Baixos del sud i del Westhoek, actualment a la regió de Flandes (Bèlgica) i a França.

Nou!!: Carlemany і Literatura flamenca · Veure més »

Literatura francesa

La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.

Nou!!: Carlemany і Literatura francesa · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Literatura medieval · Veure més »

Literatura romàntica

La literatura romàntica, part d'un moviment més gran de la història de les idees que abasta tan diverses disciplines de les arts com tota una nova visió del món i una filosofia, anomenat Romanticisme és la que es va donar a Europa, des de les darreres dècades del fins al.

Nou!!: Carlemany і Literatura romàntica · Veure més »

Llac d'Iseo

El llac d'Iseo (en llombard Lag d'Isé,; en italià: Lago d'Iseo) és un llac d'Itàlia, el quart més important de la regió de Llombardia.

Nou!!: Carlemany і Llac d'Iseo · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Carlemany і Llatí · Veure més »

Llatí medieval

El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.

Nou!!: Carlemany і Llatí medieval · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Carlemany і Llatí vulgar · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Carlemany і Lleó III (papa) · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Carlemany і Llei Sàlica · Veure més »

Llengües de Suïssa

Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.

Nou!!: Carlemany і Llengües de Suïssa · Veure més »

Llengües judeoromàniques

Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.

Nou!!: Carlemany і Llengües judeoromàniques · Veure més »

Llengua romànica austríaca

El ''Noricum'' romà, on es desenvolupà la llengua romànica austríaca després de la caiguda de l'Imperi romà La llengua romànica austríaca fou una llengua neollatina que existí a l'àrea d'Àustria i de l'est de Baviera des de la caiguda de l'Imperi romà fins a aproximadament el s. X.

Nou!!: Carlemany і Llengua romànica austríaca · Veure més »

Llengua romànica de Pannònia

Restes d'una església paleocristiana a Sopianae (Pecz) La llengua romànica de Pannònia és una llengua extinta que es parlava en la Pannònia romanitzada (actual Hongria) després de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i desaparegué al voltant del.

Nou!!: Carlemany і Llengua romànica de Pannònia · Veure més »

Llibre litúrgic del ritu romà

Breviari. Els llibres litúrgics del ritu romà són una sèrie d'obres que contenen les pregàries i cerimònies determinades per l'Església catòlica per a l'administració dels sagraments, la celebració de la missa i l'exercici de les altres funcions sagrades.

Nou!!: Carlemany і Llibre litúrgic del ritu romà · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Carlemany і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llinatge dels Peralta (branca siciliana)

La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.

Nou!!: Carlemany і Llinatge dels Peralta (branca siciliana) · Veure més »

Llista d'abats de Sant Quirze de Colera

La Llista d'abats de Sant Quirze de Colera comença amb els llegendaris Libuci i Asinari, soldats de Carlemany i acaba amb l'últim abat el 1584 quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Carlemany і Llista d'abats de Sant Quirze de Colera · Veure més »

Llista d'abats del monestir de Sant Cugat

La llista d'abats del monestir de Sant Cugat inclou tot l'abaciologi d'aquest cenobi masculí des de la seva fundació al fins a l'exclaustració de l'any 1835, deguda a la Desamortització.

Nou!!: Carlemany і Llista d'abats del monestir de Sant Cugat · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Carlemany і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Carlemany і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de cançons de gesta franceses

La cançó de gesta és un gènere molt important en la literatura francesa medieval.

Nou!!: Carlemany і Llista de cançons de gesta franceses · Veure més »

Llista de cavalls famosos

Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.

Nou!!: Carlemany і Llista de cavalls famosos · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Carlemany і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de cràters de Jàpet

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Jàpet, un satèl·lit natural de Saturn descobert el 1671 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Carlemany і Llista de cràters de Jàpet · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: Carlemany і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de filòsofs del cristianisme

Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.

Nou!!: Carlemany і Llista de filòsofs del cristianisme · Veure més »

Llista de governants de Croàcia

Llista de governants de Croàcia.

Nou!!: Carlemany і Llista de governants de Croàcia · Veure més »

Llista de països desapareguts

Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.

Nou!!: Carlemany і Llista de països desapareguts · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Carlemany і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Carlemany і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Carlemany і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de reis dels francs

Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.

Nou!!: Carlemany і Llista de reis dels francs · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Carlemany і Llista de reis germànics · Veure més »

Llista de tipògrafs

Els dissenyadors de tipus, a vegades anomenats tipògrafs, són els responsables de dissenyar tipografies o col·leccions de lletres tipogràfiques.

Nou!!: Carlemany і Llista de tipògrafs · Veure més »

Llista dels reis llombards

El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i. Estava format per trenta-sis ducats i comprenia el territori qua va dels Alps al riu Po, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Llista dels reis llombards · Veure més »

Lliura (unitat de massa)

La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.

Nou!!: Carlemany і Lliura (unitat de massa) · Veure més »

Lliura francesa

La lliura (en francès livre) va ser la moneda de França des del 781 fins al 1794.

Nou!!: Carlemany і Lliura francesa · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Llombardia · Veure més »

Llop II

Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.

Nou!!: Carlemany і Llop II · Veure més »

Lluís de Baixa Lotaríngia

Lluís de Baixa Lotaríngia (nascut entre 975 i 9801, mort el 1023) fou un membre de la dinastia carolíngia, fill de Carles de Baixa Lotaríngia i la seva segona esposa, Adelais, d'origen desconegut, la filla d'un vassall d'Hug Capet.

Nou!!: Carlemany і Lluís de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Carlemany і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Carlemany і Lluís el Tartamut · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Carlemany і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carlemany і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Carlemany і Lluís III de França · Veure més »

Lo Romanç de Filomèna

Lo romanç de Filomèna és una novel·la occitana escrita a mitjan per un monjo de Santa Maria de la Grassa (les Corberes).

Nou!!: Carlemany і Lo Romanç de Filomèna · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Carlemany і Longobards · Veure més »

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Nou!!: Carlemany і Lorda · Veure més »

Lorsch

La ''Königshalle'' de l'abadia de '''Lorsch''' Lorsch és una petita ciutat del sud-oest d'Alemanya situada al districte de Bergstraße, dins el land de Hessen, a 60 km al sud de Frankfurt.

Nou!!: Carlemany і Lorsch · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Carlemany і Lotari I · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Carlemany і Lotari I de França · Veure més »

Louis Halphen

Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.

Nou!!: Carlemany і Louis Halphen · Veure més »

Luchetto Gattilusio

Luchetto Gattilusio (en occità, Luchetz Gateluz o Luquet Gatelus) (Gènova,... vers 1230-1307...) fou un comerciant, polític güelf i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies en occità.

Nou!!: Carlemany і Luchetto Gattilusio · Veure més »

Luitgarda d'Alamània

Luitgarda d'Alamània, nascuda vers 776, morta el 4 de juny de 800 a Tours, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, última esposa de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Luitgarda d'Alamània · Veure més »

Luzaide

Luzaide (oficialment bilingüe Luzaide/Valcarlos) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Carlemany і Luzaide · Veure més »

Macra de Reims

Macra de Reims o de Fismes, segons la tradició cristiana, va ser una màrtir i verge cristiana, morta poc abans o durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Carlemany і Macra de Reims · Veure més »

Magister meus no vol que me miras, novell

Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell), és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".

Nou!!: Carlemany і Magister meus no vol que me miras, novell · Veure més »

Magnari

Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791.

Nou!!: Carlemany і Magnari · Veure més »

Magne Olavsson

El rei Magnus i Asmund segons una il·lustració del S. XIX Magnus Olavsson (1024 - 25 d'octubre de 1047), conegut com a Magnus el Bo, o el Noble.

Nou!!: Carlemany і Magne Olavsson · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Carlemany і Maine (França) · Veure més »

Mainet

Mainet és una cançó de gesta francesa de la segona meitat del que tracta de les infàncies de Carlemany; pertany, per tant, al cicle de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Mainet · Veure més »

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Nou!!: Carlemany і Majordom de palau · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Carlemany і Mallorca · Veure més »

Manual Digest

Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra és una recopilació oficial dels usos i costums d'Andorra, manuscrita en català i llatí el 1748 per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.

Nou!!: Carlemany і Manual Digest · Veure més »

Marc Paillet

Marc Paillet fou un escriptor, periodista i historiador francès.

Nou!!: Carlemany і Marc Paillet · Veure més »

Marca Àvara

La Marca Àvar fou una divisió administrativa de l'estat carolingi establerta com a frontera amb el país àvar vers el 788 en temps de Carlemany, entre el Danubi i el Drave, amb la finalitat de protegir els territoris situats més a l'oest de les incursions dels àvars de Panònia.

Nou!!: Carlemany і Marca Àvara · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Carlemany і Marca d'Ístria · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Carlemany і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca de Caríntia

X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Marca de Caríntia · Veure més »

Marca del Friül

La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles  i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.

Nou!!: Carlemany і Marca del Friül · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Carlemany і Marca Hispànica · Veure més »

Marcari de Friül

Marcari (Marcarius) fou duc de Friül des 776 a 787.

Nou!!: Carlemany і Marcari de Friül · Veure més »

Marcel·lí i Pere de Roma

Marcel·lí i Pere de Roma (Roma, s. III - 304) van ser un prevere i un exorcista de la diòcesi de Roma, morts com a màrtirs durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Carlemany і Marcel·lí i Pere de Roma · Veure més »

Mare de Déu del Camp (Garriguella)

Mare de Déu del Camp és un edifici religiós del municipi de Garriguella comarca de l'Alt Empordà inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Mare de Déu del Camp (Garriguella) · Veure més »

Maria d'Àmnia

Maria d'Àmnia (Àmnia, cap al 770 - després del 823) va ser una emperadriu romana d'Orient, la primera esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VI, fill de l'emperadriu Irene d'Atenes.

Nou!!: Carlemany і Maria d'Àmnia · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Carlemany і Marina de guerra catalana · Veure més »

Mariscal

Mariscal és un terme utilitzat en diversos títols oficials de diverses branques de la societat.

Nou!!: Carlemany і Mariscal · Veure més »

Matèria de França

La matèria de França és un conjunt de temes i històries medievals centrats en la cort carolíngia i els seus cavallers, en oposició a la matèria de Bretanya.

Nou!!: Carlemany і Matèria de França · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Carlemany і Matrimoni · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Nou!!: Carlemany і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Matteo Maria Boiardo

''Amorum libri'', 1499 Matteo Maria Boiardo (Scandiano, 1441 – Reggio Emilia, 20 de desembre de 1494), comte de Scandiano, és un poeta italià de la época del Renaixement.

Nou!!: Carlemany і Matteo Maria Boiardo · Veure més »

Mauregat d'Astúries

Mauregat (Astúries, 719?–788) va ser el rei d'Astúries entre el 783 i el 788.

Nou!!: Carlemany і Mauregat d'Astúries · Veure més »

Màrius, Marta, Àudifaç i Àbac de Roma

Màrius, la seva esposa Marta i els fills d'ambdós Audifaç i Àbac (Roma o Pèrsia, - Roma, ca. 302) van ser un grup de cristians morts a Roma.

Nou!!: Carlemany і Màrius, Marta, Àudifaç i Àbac de Roma · Veure més »

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Nou!!: Carlemany і Münster · Veure més »

Mil·lenni I

El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.

Nou!!: Carlemany і Mil·lenni I · Veure més »

Milceni

Terres ''Milsieni'' a la marca de Meissen, Gustav Droysen, 1886 Els Milceni o Milzeni o Milsieni (txec Milčané; alemany Milzener; polonès Milczanie, català Milcens o Milcenis) foren una tribu eslava occidental, que es va instal·lar a la regió actual d'Alta Lusàcia.

Nou!!: Carlemany і Milceni · Veure més »

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: Carlemany і Minúscula · Veure més »

Missa pretridentina

XV La missa pretridentina es refereix a les variants del ritu litúrgic de la missa a Roma abans de 1570, quan, amb la butlla Quo primum, Pius V va decretar que la seva revisió del Missal romà fos obligatori a tota l'Església llatina o occidental, excepte aquells llocs i congregacions que els seus ritus diferents poguessin demostrar una antiguitat de dos-cents anys o més.

Nou!!: Carlemany і Missa pretridentina · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Nou!!: Carlemany і Mite · Veure més »

Moneda andorrana

La moneda andorrana és de facto la moneda utilitzada als estats veïns, Espanya i França, ja que no disposa de moneda oficial.

Nou!!: Carlemany і Moneda andorrana · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Carlemany і Monestir · Veure més »

Monestir d'Aniana

El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.

Nou!!: Carlemany і Monestir d'Aniana · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Carlemany і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Hilari

El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi occità de Sant Ilari (França), a 13 km de la ciutat de Limós, catalogada com a monument històric.

Nou!!: Carlemany і Monestir de Sant Hilari · Veure més »

Montefiascone

Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.

Nou!!: Carlemany і Montefiascone · Veure més »

Mortroux

Mortroux (en való Mwètroû) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja, a la desembocadura del Ri d'Asse amb el Berwijn.

Nou!!: Carlemany і Mortroux · Veure més »

Morvan Lez-Breizh

Morvan Lez-Breizh també conegut per Morman, Morwan o Moruan (? - 818) fou un cabdill bretó, suposat comte de Léon, que es va declarar rei després de la mort de Carlemany el 814.

Nou!!: Carlemany і Morvan Lez-Breizh · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Carlemany і Mosaic · Veure més »

Muisques

Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.

Nou!!: Carlemany і Muisques · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Carlemany і Museu · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Carlemany і Museus Vaticans · Veure més »

Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun

Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.

Nou!!: Carlemany і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Carlemany і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Carlemany і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Carlemany і Navarra · Veure més »

Navarrès-aragonès

El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Navarrès-aragonès · Veure més »

Nebridi de Narbona

Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.

Nou!!: Carlemany і Nebridi de Narbona · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: Carlemany і Neerlandesos · Veure més »

Nibelung I

Nibelung I o Niveló I († entre 770 i 786) fou un comte carolingi del, nebot de Carles Martell i un dels continuadors de la Crònica de Fredegari.

Nou!!: Carlemany і Nibelung I · Veure més »

Nicèfor I el Logoteta

Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».

Nou!!: Carlemany і Nicèfor I el Logoteta · Veure més »

Nitard

Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, net de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Nitard · Veure més »

Notació adiastemàtica

La notació adiastemàtica és aquella notació en què els neumes no mostren l'afinació exacta d'una nota, sinó que donen una idea aproximada del moviment melòdic, oferint per tant menys informació que la notació diastemàtica.

Nou!!: Carlemany і Notació adiastemàtica · Veure més »

Notació pneumàtica gregoriana

La notació pneumàtica gregoriana és el sistema de notació musical usat a partir del per indicar els desenvolupaments melòdics del repertori de cant de la litúrgia romana.

Nou!!: Carlemany і Notació pneumàtica gregoriana · Veure més »

Notker de Sankt Gallen

Notker de Sant Gall o Notker Balbulus, o Notger el Tartamut (840 - 912) va ser un monjo de l'abadia de Sant Gal, destacat poeta i compositor de música.

Nou!!: Carlemany і Notker de Sankt Gallen · Veure més »

Nou Barons de la Fama

Els Nou Barons de la Fama, també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra, són els nobles que segons la llegenda acompanyaren Otger Cataló en la conquesta als sarraïns de les actuals terres catalanes, anys abans que els carolingis.

Nou!!: Carlemany і Nou Barons de la Fama · Veure més »

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.

Nou!!: Carlemany і Nou preuats · Veure més »

Noyon

Noyon és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Noyon · Veure més »

Obotrites

Detall obotrita en l'escut de Mecklemburg El obotrites o obodrites —Abodriten, Obodrzyci — també sovint anomenats com abotrites o abodrites fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklenburg-Pomerània Occidental i Slesvig-Holstein del nord d'Alemanya (vegeu eslaus polabis).

Nou!!: Carlemany і Obotrites · Veure més »

Odiló

Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.

Nou!!: Carlemany і Odiló · Veure més »

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carlemany і Oesen · Veure més »

Offa de Mèrcia

Offa fou el rei de Mèrcia des del 757 fins a la seva mort el 796.

Nou!!: Carlemany і Offa de Mèrcia · Veure més »

Olifant

Olifant (arcaisme per "elefant") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.

Nou!!: Carlemany і Olifant · Veure més »

Onomàstica de Califòrnia

Americae sive quartae orbis partis nova et exactissima descriptio, el primer mapa d'Amèrica que va utilitzar el nom de Califòrnia (1562). Califòrnia és el nom amb què la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com isola CaliforniaPolk (1991):p.130 en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut.

Nou!!: Carlemany і Onomàstica de Califòrnia · Veure més »

Opera dei pupi

Lopera dei pupi és un teatre de titelles originari de Sicília que el 2011 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Carlemany і Opera dei pupi · Veure més »

Oratori de Germigny-des-Prés

Loratori de Germigny-des-Prés (en francès:oratoire carolingien de Germigny-des-Prés) és un antic oratori francès de fundació medieval, avui església de la Santíssima Trinitat (en francès: église de la Très-Sainte-Trinité), situat en la comunitat homònima de Germigny-des-Prés, en el departament de Loiret, a la regió Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Carlemany і Oratori de Germigny-des-Prés · Veure més »

Orde de Carlemany

L'Orde de Carlemany és l'única condecoració civil que atorga el govern del Principat d'Andorra.

Nou!!: Carlemany і Orde de Carlemany · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Carlemany і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Carlemany і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Carlemany і Orgue · Veure més »

Oriflama

l'Oriflama (del llatí aurea flamma, "flama daurada"), era un estendard punxegut i vermell sang que penjava de la punt d'una llança daurada.

Nou!!: Carlemany і Oriflama · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Carlemany і Origen dels bascos · Veure més »

Orland enamorat

Orland enamorat —en italià — és un poema èpic publicat per primera vegada el 1483, considerat una de les obres més importants de la literatura italiana.

Nou!!: Carlemany і Orland enamorat · Veure més »

Orland furiós

Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532.

Nou!!: Carlemany і Orland furiós · Veure més »

Orlando (Händel)

Orlando (HWV 31) és una òpera seriosa en tres actes amb música de Georg Friedrich Händel i llibret en italià anònim basat en el llibret de L'Orlando, overo La gelosa pazzia, que va escriure Carlo Sigismondo Capece i al qual va posar música Domenico Scarlatti el 1717.

Nou!!: Carlemany і Orlando (Händel) · Veure més »

Osmica

Una osmica (plural osmice, pronunciació en italià: osmizza i en triestí: osmiza) és un tipus de local de gestió familiar en on es poden vendre i consumir productes típics i propietaris de la zona directament.

Nou!!: Carlemany і Osmica · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Carlemany і Osnabrück · Veure més »

Osterwieck

Osterwieck és una ciutat al Districte del Harz de l'estat de Saxònia-Anhalt a Alemanya a la riba del riu Ilse, al nord de Wernigerode.

Nou!!: Carlemany і Osterwieck · Veure més »

Otó de Baixa Lotaríngia

Otó o Odó de Baixa Lotaríngia (nascut al voltant de 970, va morir el 1012) fou duc de la Baixa Lotaríngia, fill de Carles de la Baixa Lotaríngia i la seva primera dona, una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i Troyes.

Nou!!: Carlemany і Otó de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Nou!!: Carlemany і Oviedo · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Carlemany і País Basc · Veure més »

País de Coisan

La vila de Coisan amb el castell al fons El País de Coisan (forma occitana; en francès, Pays de Couiza) és una contrada de França a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, dins la comarca del Rasès, i és també un cantó del mateix departament, dins del districte (o arrondissement) de Limós.

Nou!!: Carlemany і País de Coisan · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Carlemany і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos (regió històrica)

Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.

Nou!!: Carlemany і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »

Paladí

Mort de Rotllan (manuscrit il·lustrat) Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval.

Nou!!: Carlemany і Paladí · Veure més »

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Nou!!: Carlemany і Palau (arquitectura) · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Carlemany і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau de Tau

Sala de Tau. El Palau de Tau (en francès, Palais du Tau) és un palau arquebisbal de Reims, França.

Nou!!: Carlemany і Palau de Tau · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Carlemany і Palau del Laterà · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Carlemany і Pamplona · Veure més »

Panteó de París

Voltaire. Rousseau. El Panteó de París és un monument d'estil neoclàssic, situat a la muntanya Santa Genoveva, al cor del Barri Llatí i del 5è districte de París.

Nou!!: Carlemany і Panteó de París · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Carlemany і Papa · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Carlemany і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Carlemany і Papa Joan X · Veure més »

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Carlemany і Papa Pasqual I · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Carlemany і Papat bizantí · Veure més »

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Nou!!: Carlemany і Papat franc · Veure més »

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Nou!!: Carlemany і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »

Paris e Viana

Paris e Viana, fi del o primeria del, és una novel·la breu de la qual existiren nombroses versions en català, francès, castellà, italià… De la lectura conjunta es dedueix que totes procedeixen d'un original primitiu no conservat.

Nou!!: Carlemany і Paris e Viana · Veure més »

Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.

Nou!!: Carlemany і Pasqual III · Veure més »

Pati de la Infanta

El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.

Nou!!: Carlemany і Pati de la Infanta · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Nou!!: Carlemany і Patrologia Latina · Veure més »

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Nou!!: Carlemany і Pau el Diaca · Veure més »

Paulí II

Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.

Nou!!: Carlemany і Paulí II · Veure més »

Pécs

Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.

Nou!!: Carlemany і Pécs · Veure més »

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.

Nou!!: Carlemany і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Carlemany і Peralada · Veure més »

Pere del Friül

Pere (? - 756) va ser un duc llombard, duc del Friül des 750 o 751 a 756.

Nou!!: Carlemany і Pere del Friül · Veure més »

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Nou!!: Carlemany і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »

Peronella de Roma

Peronella de Roma, en llatí Petronella (Roma) fou una màrtir cristiana.

Nou!!: Carlemany і Peronella de Roma · Veure més »

Persona monònima

Plató, filòsof grec Una persona monònima és una persona coneguda i designada amb un sol nom, o monònim.

Nou!!: Carlemany і Persona monònima · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.

Nou!!: Carlemany і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí el Geperut

Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Pipí el Geperut · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Carlemany і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Pipí I el Breu · Veure més »

Pippin (musical)

Pippin és un musical de 1972 amb música i lletra de Stephen Schwartz i llibre de Roger O. Hirson.

Nou!!: Carlemany і Pippin (musical) · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Pirineus · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Pius VII · Veure més »

Poder temporal

Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.

Nou!!: Carlemany і Poder temporal · Veure més »

Pomerània (gos)

Pomerània Pomerània El pomerània (o spitz nan alemany, o lulú de Pomerània) és un gos de la família spitz, que rep el seu nom de la regió de Pomerània Central, a Alemanya Oriental, i es classifica com a gos joguina per les seves reduïdes dimensions.

Nou!!: Carlemany і Pomerània (gos) · Veure més »

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

El pont medieval de Sant Joan les Fonts està situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Nou!!: Carlemany і Pont medieval de Sant Joan les Fonts · Veure més »

Portella Blanca d'Andorra

La Portella Blanca d'Andorra o Coll d'Engaït  és un coll de muntanya situat a 2.514,9 metres d'alçada sobre el nivell del mar, entre el Pic Negre d'Envalira i el Pic de Calm Colomer.

Nou!!: Carlemany і Portella Blanca d'Andorra · Veure més »

Premi Internacional Carlemany

Ajuntament d'Aquisgrà, seu de l'entrega del Premi El Premi Internacional Carlemany (en alemany: Internationaler Karlpreis der Stadt Aachen, i des de 1998 Internationaler Karrlpreis zu Aachen), o comunament Karlspreis, és un premi decretat des de 1950 per la ciutat d'Aquisgrà a aquelles personalitats notables que han treballat en favor de la unificació europea.

Nou!!: Carlemany і Premi Internacional Carlemany · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Carlemany і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Dalmàcia

El principat de Dalmàtia o Dalmàcia (llatí Dalmatia) fou un estat que va existir del fins a la meitat del al que avui dia es Croàcia.

Nou!!: Carlemany і Principat de Dalmàcia · Veure més »

Principats de l'Índia

Principats de l'Índia Els Estats principescos de l'Índia foren uns principats o regnes que existiren al subcontinent indi durant la colonització britànica, sobre els quals regnava un dirigent local, anomenat príncep pels britànics, però que era rei de ple dret.

Nou!!: Carlemany і Principats de l'Índia · Veure més »

Procòpia (consort de Miquel I)

Procòpia, en grec antic Προκοπία, nascuda cap al 770 i morta després del 813, va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé.

Nou!!: Carlemany і Procòpia (consort de Miquel I) · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Carlemany і Provença · Veure més »

Puigcampana

El Puigcampana (o Puig Campana) és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa.

Nou!!: Carlemany і Puigcampana · Veure més »

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Nou!!: Carlemany і Quadriga · Veure més »

Quatre Sants Màrtirs de Girona

Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Germà, Just, Paulí i Sici eren sants llegendaris que, segons la tradició gironina, havien nascut a la vila de la Pera, a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona durant la persecució de Dioclecià, al final del.

Nou!!: Carlemany і Quatre Sants Màrtirs de Girona · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Carlemany і Quierzy · Veure més »

Quirze i Julita de Tars

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars.

Nou!!: Carlemany і Quirze i Julita de Tars · Veure més »

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Rainulf I de Poitiers · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Carlemany і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Nou!!: Carlemany і Rampó · Veure més »

Rathaus d'Ulm

El Rathaus d'Ulm o Ajuntament d'Ulm és un dels monuments arquitectònics més destacats de la ciutat d'Ulm, sobretot pels murals de la façana i un rellotge astronòmic.

Nou!!: Carlemany і Rathaus d'Ulm · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Carlemany і Ròmul Augústul · Veure més »

Recinte emmurallat de Besalú

El Recinte emmurallat de Besalú és una obra del municipi de Besalú (Garrotxa).

Nou!!: Carlemany і Recinte emmurallat de Besalú · Veure més »

Rednitz

El Rednitz (en llatí Radanlia) és un riu de Francònia, Alemanya, tributari del Regnitz de la conca del Rin.

Nou!!: Carlemany і Rednitz · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Carlemany і Reggio de l'Emília · Veure més »

Regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).

Nou!!: Carlemany і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »

Regió eclesiàstica Marques

Situació de les Marques a Itàlia La regió eclesiàstica Marques és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Regió eclesiàstica Marques · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Carlemany і Regió francesa · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Carlemany і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne d'Alemanya

El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.

Nou!!: Carlemany і Regne d'Alemanya · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Carlemany і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Carlemany і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Carlemany і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Carlemany і Regne de França · Veure més »

Regne de la Baixa Borgonya

Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.

Nou!!: Carlemany і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Carlemany і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Carlemany і Regne de Navarra · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Carlemany і Regne Franc · Veure més »

Regne Longobard

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.

Nou!!: Carlemany і Regne Longobard · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Carlemany і Regnes germànics · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Carlemany і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reis mandrosos

Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.

Nou!!: Carlemany і Reis mandrosos · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: Carlemany і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Carlemany і Rellotge · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Carlemany і Renaixement carolingi · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Carlemany і Retrat · Veure més »

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.

Nou!!: Carlemany і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »

Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova

La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.

Nou!!: Carlemany і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »

Rhodri Mawr

Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en català; també anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqué als voltants del 825 i morí l'any 878.

Nou!!: Carlemany і Rhodri Mawr · Veure més »

Ricfried

Ricfried va ser bisbe d'Utrecht entre el 806 i el 815.

Nou!!: Carlemany і Ricfried · Veure més »

Ricuí de Poitiers

Ricuí fou comte de Poitiers i de Nantes al.

Nou!!: Carlemany і Ricuí de Poitiers · Veure més »

Rijeka

Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.

Nou!!: Carlemany і Rijeka · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Carlemany і Ritu hispà · Veure més »

Ritu lionès

XII. Primera resposta dels matines del primer diumenge d'Advent. Lletra adornada A "Aspiciebam" i notació musical. El ritu lionès (en llatí: ritus lugdunensis) és una manera de celebrar la missa i els sagraments a l'Església catòlica llatina.

Nou!!: Carlemany і Ritu lionès · Veure més »

Roba

Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.

Nou!!: Carlemany і Roba · Veure més »

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.

Nou!!: Carlemany і Robert el Fort · Veure més »

Robert I de França

Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.

Nou!!: Carlemany і Robert I de França · Veure més »

Robert III d'Hesbaye

Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.

Nou!!: Carlemany і Robert III d'Hesbaye · Veure més »

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Nou!!: Carlemany і Robertians · Veure més »

Roland (Lully)

dreta Roland és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.

Nou!!: Carlemany і Roland (Lully) · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Carlemany і Roma · Veure més »

Romanç (narrativa)

Històricament, romanç deriva de la paraula francesa medieval romanz / es, en referència a una obra escrita en llengua vulgar i no en llatí.

Nou!!: Carlemany і Romanç (narrativa) · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Romans d'Orient · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Carlemany і Roncesvalls · Veure més »

Rorgó I del Maine

Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Nou!!: Carlemany і Rorgó I del Maine · Veure més »

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Nou!!: Carlemany і Rosa d'Or del Papa · Veure més »

Rosalia de Palerm

Rosalia de Palerm (Palerm, 1130 - 4 de setembre de 1160) va ser una jove de Palerm que va retirar-se a fer vida eremítica a les muntanyes properes a la ciutat.

Nou!!: Carlemany і Rosalia de Palerm · Veure més »

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Nou!!: Carlemany і Rostany · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Carlemany і Rotllà · Veure més »

Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.

Nou!!: Carlemany і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »

Rotruda (filla de Carlemany)

Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.

Nou!!: Carlemany і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »

Rotruda (filla de Lotari I)

Rotruda (cap a 835 / 840 - † ?) fou la filla de Lotari I. Lotari va tenir una altra filla anomenada Hiltruda però sovint anomenada també Rotruda (vers 826 † després de 865), casada amb Berenguer, duc de Spoleto (836-841).

Nou!!: Carlemany і Rotruda (filla de Lotari I) · Veure més »

Rouran

La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.

Nou!!: Carlemany і Rouran · Veure més »

Sabí de Bigorra

Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Carlemany і Sabí de Bigorra · Veure més »

Sacra di San Michele

La Sacra de San Michel (italià Sacra di San Michele) és una abadia ubicada dalt del cim Pirchiriano (936 m), pertanyent al municipi de Sant'Ambrogio di Torino, que tanca la vall de Susa al Piemont, i obre les vistes a la plana de Torí.

Nou!!: Carlemany і Sacra di San Michele · Veure més »

Sacramentari de Drogó

El Sacramentari de Drogó (París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 9428) és un manuscrit il·luminat carolingi en pergamí que conté els textos d'un sacramentari.

Nou!!: Carlemany і Sacramentari de Drogó · Veure més »

Sacre emperador romanogermànic

Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Carlemany і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Nou!!: Carlemany і Sadun ar-Ruayní · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: Carlemany і Sales de Rafael · Veure més »

Salto de Roldán

Vista aèria El Salto de Roldán és una formació rocosa situada al nord de la ciutat d'Osca, formada per dues grans penyes (o mallos, com es coneixen a la zona), anomenades "de San Miguel" (1.126 m), a l'oest, i "de Amán" (1.121 m), a l'est, que reben popularment els noms de "Sen" i "Men", respectivament.

Nou!!: Carlemany і Salto de Roldán · Veure més »

Salvà

Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.

Nou!!: Carlemany і Salvà · Veure més »

San Casciano in Val di Pesa

San Casciano in Val di Pesa és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 15 km al sud-oest de Florència.

Nou!!: Carlemany і San Casciano in Val di Pesa · Veure més »

San Luigi dei Francesi

L'Església de Sant Lluís dels francesos, San Luigi dei Francesi en italià, és una de les esglésies de Roma (Itàlia).

Nou!!: Carlemany і San Luigi dei Francesi · Veure més »

Sanç I Llop

Sanç I Llop (basc: Antxo Otxoa) fou duc de Gasconya, efectiu vers el 801 al 816.

Nou!!: Carlemany і Sanç I Llop · Veure més »

Sant Carlemany

Carlemany imaginat per Albert Durer Sant Carlemany és una sant no oficial que està dedicat al culte de l'Emperador Carlemany (768-814) que mai va arribar a ser santificat.

Nou!!: Carlemany і Sant Carlemany · Veure més »

Sant Climent d'Amer

Sant Climent d'Amer és una veïnat del municipi d'Amer, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Carlemany і Sant Climent d'Amer · Veure més »

Sant Jaume de Vilanova

Sant Jaume de Vilanova o Sant Jaume de Vilanova del Pla és una església romànica de finals del al terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès.

Nou!!: Carlemany і Sant Jaume de Vilanova · Veure més »

Sant Martí d'Empúries

Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.

Nou!!: Carlemany і Sant Martí d'Empúries · Veure més »

Sant Martí del Forn de Vidre

Sant Martí del Forn de Vidre és una església de la Jonquera inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Sant Martí del Forn de Vidre · Veure més »

Sant Narcís

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.

Nou!!: Carlemany і Sant Narcís · Veure més »

Sant Prepuci

La ''Circumcisió de Jesús'' (detall), de Friedrich Herlin El Sant Prepuci és una de les diverses relíquies atribuïdes a Jesús de Natzaret, en aquest cas el prepuci producte de la seva circumcisió.

Nou!!: Carlemany і Sant Prepuci · Veure més »

Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.

Nou!!: Carlemany і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Carlemany і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Santa Maria de Mijaran

L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Carlemany і Santa Maria de Mijaran · Veure més »

Santa Maria de Panissars

L'església de Santa Maria de Panissars Santa Maria de Panissars és una antic monestir a cavall del municipi altempordanès de la Jonquera i de la comuna vallespirenca del Pertús.

Nou!!: Carlemany і Santa Maria de Panissars · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Carlemany і Saragossa · Veure més »

Saselbek

La resclosa de desguàs avall de l'estany Allhorndiek on neix el riuEl Saselbek és un riu d'Alemanya, que neix a l'estany Allhorndiek a Volksdorf, un nucli d'Hamburg i que desemboca 6 quilomètres més a l'oest a l'Alster.

Nou!!: Carlemany і Saselbek · Veure més »

Savona

Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: Carlemany і Savona · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Carlemany і Saxons · Veure més »

Sínode de Frankfurt

El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.

Nou!!: Carlemany і Sínode de Frankfurt · Veure més »

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Nou!!: Carlemany і Sòlid (moneda) · Veure més »

Schellenberg

Schellenberg és la comunitat de menys altitud de Liechtenstein, puix que està situada als marges del Rin.

Nou!!: Carlemany і Schellenberg · Veure més »

Seda romana d'Orient

Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.

Nou!!: Carlemany і Seda romana d'Orient · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Segle IX · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Carlemany і Segle VIII · Veure més »

Seguí I

Seguí I o Siguí I de Bordeus (en llatí Sigiwinus o Sigiminus o Siguvinus o Siguinus; en francès Séguin, Siguin, Sigiwin, Sigwin o Sigoin, apareix sovint com a Ximin, però aquesta identificació és dubtosa) fou comte de Bordeus i en algun moment duc de Gascunya.

Nou!!: Carlemany і Seguí I · Veure més »

Semiuncial

La semiuncial és un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clàssica.

Nou!!: Carlemany і Semiuncial · Veure més »

Senyoria d'Oisy

Oisy fou una senyoria de França, avui Oisy-le-Verger.

Nou!!: Carlemany і Senyoria d'Oisy · Veure més »

Senyoriu de Milà

El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carlemany і Senyoriu de Milà · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Carlemany і Setembre · Veure més »

Setge d'Osca (812)

El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova.

Nou!!: Carlemany і Setge d'Osca (812) · Veure més »

Setge de Girona de 793

El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.

Nou!!: Carlemany і Setge de Girona de 793 · Veure més »

Setge de Narbona de 793

El setge de Narbona de 793 fou una resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785.

Nou!!: Carlemany і Setge de Narbona de 793 · Veure més »

Setge de París (885)

El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.

Nou!!: Carlemany і Setge de París (885) · Veure més »

Setge de Saragossa

* Setge de Saragossa o Setge de Saraqusta (754), batalla de la revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus.

Nou!!: Carlemany і Setge de Saragossa · Veure més »

Setge de Saraqusta (777)

El setge de Saragossa de 777 fou una batalla que formà part de la revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova i que enfrontà els revoltats, capitanejats per Sulayman al-Arabí, que defensaven Saraqusta; amb les tropes de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Carlemany і Setge de Saraqusta (777) · Veure més »

Setge de Saraqusta (778)

El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Nou!!: Carlemany і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »

Setge de Saraqusta de 781

El setge de Saraqusta de 781 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.

Nou!!: Carlemany і Setge de Saraqusta de 781 · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Carlemany і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Setge de Turtuixa (804)

El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.

Nou!!: Carlemany і Setge de Turtuixa (804) · Veure més »

Setge de Turtuixa (808)

El setge de Turtuixa de 808 va ser un intent fracassat d'atac a la ciutat de Tortosa per part de les tropes de Lluís el Pietós, amb el suport del seu llegat Ingobert i els comandants Berà i Ademar de Narbona.

Nou!!: Carlemany і Setge de Turtuixa (808) · Veure més »

Setge de Turtuixa (809)

El setge de Turtuixa de 809 va ser part d'un intent de conquerir les ciutats de Tarragona i Tortosa per part del fill de Carlemany, Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Setge de Turtuixa (809) · Veure més »

Siagri de Niça

Siagri de Niça, en llatí Syagrius (Soissons?, s. VIII - Niça, Provença-Alts-Costa Blava, 787) fou un noble franc, bisbe de Niça.

Nou!!: Carlemany і Siagri de Niça · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Carlemany і Sicília · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Carlemany і Siena · Veure més »

Signa

Signa és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 12 km a l'oest de Florència.

Nou!!: Carlemany і Signa · Veure més »

Sistema monetari carolingi

Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.

Nou!!: Carlemany і Sistema monetari carolingi · Veure més »

Sistemes monetaris de tradició carolíngia

Els sistemes monetaris de tradició carolíngia son aquells que, tot i haver modificat substancialment les característiques monetàries fixades per Carlemany en el sistema monetari carolingi, mantingueren la seva terminologia i model comptable basat en la relació 1 ₤:20 $:240 đ.

Nou!!: Carlemany і Sistemes monetaris de tradició carolíngia · Veure més »

Speculum Maius

Speculum Maius és el nom de l'enciclopèdia medieval de Vicent de Beauvais, una de les obres de referència més ambicioses del període, amb 3 milions de mots aproximadament.

Nou!!: Carlemany і Speculum Maius · Veure més »

Suanaquilda

Suanaquilda de Baviera o Suanagilda de Baviera a vegades Swanagilda, Swanahilda o Swanaquilda (vers 705/710 † després del 741) fiu una princesa bavaresa de la família dels Agilolfings, casada el 725 amb Carles Martell, duc dels Francs, amb el qual va tenir a Gripó.

Nou!!: Carlemany і Suanaquilda · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Carlemany і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Surwold

Surwold (ídem en baix alemany) és un municipi del districte d'Emsland a l'estat federat de la Baixa Saxònia a Alemanya al marge del Canal de la Costa.

Nou!!: Carlemany і Surwold · Veure més »

Szombathely

Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).

Nou!!: Carlemany і Szombathely · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Carlemany і Tapís de la Creació · Veure més »

Tardenois

Bruguera comuna a Tardenois Mapa de localització de Tardenois Tardenois és una regió natural de França.

Nou!!: Carlemany і Tardenois · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Carlemany і Tarquínia · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Carlemany і Tarragona · Veure més »

Tassiló III

Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.

Nou!!: Carlemany і Tassiló III · Veure més »

Teatre medieval

Els Pastorets El teatre medieval és el teatre que es va produir a l'edat mitjana a Europa.

Nou!!: Carlemany і Teatre medieval · Veure més »

Teatre musical

''The Black Crook'' (1866), considerat per alguns historiadors com el primer musicalMorley 1987, p.15. Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs.

Nou!!: Carlemany і Teatre musical · Veure més »

Teatre popular

Els pastorets El teatre popular ha influït en autors de la talla de Shakespeare, Molière, Marivaux i Goldoni, entre d'altres Teatre popular és un terme molt genèric en el que entra el conjunt de manifestacions dramàtiques més o menys elaborades propis de la cultura popular, és a dir que no té un autor o autors coneguts o registrats i que s'han anat desenvolupant i transmetent per tradició oral o escrita.

Nou!!: Carlemany і Teatre popular · Veure més »

Teòfan d'Atenes

Teòfan d'Atenes, en grec antic Θεοφανώ, morta després de l'any 811, va ser una emperadriu casada amb l'Emperador romà d'Orient Estauraci, fill de Nicèfor I.

Nou!!: Carlemany і Teòfan d'Atenes · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Carlemany і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I d'Autun

Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del, de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Carlemany і Teodoric I d'Autun · Veure més »

Teodulf d'Orleans

Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.

Nou!!: Carlemany і Teodulf d'Orleans · Veure més »

Teofilacte (fill de Miquel I)

Teofilacte, en grec medieval Θεοφύλακτος, era el fill gran de l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé (811-813) i el net, per part de la seva mare, de l'emperador Nicèfor I (802-811).

Nou!!: Carlemany і Teofilacte (fill de Miquel I) · Veure més »

Teoria arqueològica

Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.

Nou!!: Carlemany і Teoria arqueològica · Veure més »

Teuduí d'Autun

Teuduí (Theodoen o Thuin o Thiuin) fou un comte d'Autun dels segles VIII i IX de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Carlemany і Teuduí d'Autun · Veure més »

Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí

Thalaba ibn Salama al-Judhamí, també conegut simplement com a Thalaba al-Judhamí o Thalaba fou un militar andalusí.

Nou!!: Carlemany і Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí · Veure més »

Thegn

El terme thegn, també thane, o thayn, és un títol dins del thanage, un sistema de noblesa anterior als pars.

Nou!!: Carlemany і Thegn · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carlemany і Thionville · Veure més »

Ticinum

Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).

Nou!!: Carlemany і Ticinum · Veure més »

Torelli

Torelli és el nom d'una família que va governar a Ferrara i després a Guastalla i Montechiarugolo, a Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Torelli · Veure més »

Torre de Constança

La Torre de Constança fou erigida en 1242 a Aigüesmortes per Lluís IX sobre l'antic emplaçament de la Torre Matafère, construïda per Carlemany al voltant del 790, per a protegir la guarnició del rei.

Nou!!: Carlemany і Torre de Constança · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Toscana · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Carlemany і Tossa de Mar · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Heiligen

Schleswig-Holstein entre el 800 i el 1000. En vermell fosc: els territoris danesos; en groc: els frisis; en blau fosc: saxònia; en marró: els territoris eslaus; en gris: sense població o amb poca població El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Heiligen · Veure més »

Tractat de Ribemont (880)

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »

Tractat de Saint-Clair-sur-Epte

Ducat de Normandia entre 911 i 1050. El tractat de Saint-Clair-sur-Epte fou un acord signat a la tardor del 911 entre Carles III el Simple i Rol·ló, un cap dels normands.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Saint-Clair-sur-Epte · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractats de Ribemont

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Tractats de Ribemont · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Carlemany і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Nou!!: Carlemany і Translatio imperii · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Carlemany і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Nou!!: Carlemany і Treball (economia) · Veure més »

Udalrics

Arbre genealògic Els Udalrics foren un llinatge de la noblesa franca alamànica amb seu a Bregenz i Winterthur que va existir del segle VIII fins al segle XI.

Nou!!: Carlemany і Udalrics · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Carlemany і Unificació italiana · Veure més »

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.

Nou!!: Carlemany і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Universitat medieval · Veure més »

Unroch de Friül

Unroch II de Friül (768-853) va ser comte de Ternois del 839 al 853.

Nou!!: Carlemany і Unroch de Friül · Veure més »

Useu

Useu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Carlemany і Useu · Veure més »

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Nou!!: Carlemany і Usura · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Carlemany і Vala de Corbie · Veure més »

Valaric

Valaric o Gualaric - també anomenat en fonts antigues com a Walarico - fou bisbe de Girona a principis del segle IX.

Nou!!: Carlemany і Valaric · Veure més »

Valcand

Valcand, Valcandus Tungrensis, Walcand o Walcaud (- 831) fou bisbe de Lieja de 810 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlemany і Valcand · Veure més »

Vallgornera (llinatge)

El casal de Vallgornera (també anomenats, en temps de la Sicília catalana, com Valguarnera) és el nom amb què es coneixen dues famílies aristocràtiques de Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Vallgornera (llinatge) · Veure més »

Völundr

A la mitologia germànica i a la mitologia nòrdica, Wayland el ferrer, (de "batalla valenta") és un mestre ferrer llegendari.

Nou!!: Carlemany і Völundr · Veure més »

Velets

Els velets —veleti en llatí, wieleten en alemany, wieleci en polonès— o wilzi o wiltzes —wilzi en llatí, wilzen en alemany— foren un grup de tribus lequites medievals en el territori de l'Alemanya moderna nord-est (vegeu polabis eslaus), probablement derivat del poble anomenat abans veltes.

Nou!!: Carlemany і Velets · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Carlemany і Verona · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Carlemany і Vi blanc · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: Carlemany і Via Domícia · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Carlemany і Via Làctia · Veure més »

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Nou!!: Carlemany і Vicenza · Veure més »

Victimae paschali laudes

''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.

Nou!!: Carlemany і Victimae paschali laudes · Veure més »

Vidià d'Aliscans

Vidià d'Aliscans o de Martras fou un personatge semillegendari, venerat com a sant en alguns pobles de l'Alta Garona (Migdia-Pirineus). És un dels sants pirinencs morts pels musulmans durant el, sobre el qual es desenvoluparen llegendes èpiques que el feien noble i cabdill cristià a la batalla d'Aliscans, confonent-lo amb el llegendari Vivià, nebot de Guillem d'Aurenja, protagonista del poema èpic del mateix nom.

Nou!!: Carlemany і Vidià d'Aliscans · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Carlemany і Viena · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Carlemany і Vikings · Veure més »

Vikings (sèrie de televisió)

Vikings és una sèrie de televisió coproduïda entre el Canadà i Irlanda del canal The History Channel.

Nou!!: Carlemany і Vikings (sèrie de televisió) · Veure més »

Vila fortificada de Ceret

Vista general de la vila fortificada La Vila fortificada de Ceret és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Ceret, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Carlemany і Vila fortificada de Ceret · Veure més »

Vilanava dels Canònges

Vilanava de Menerbés (nom occità; la forma oficial francesa és Villeneuve-Minervois) és una vila del Menerbès, a la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cantó de Peiriac de Menerbés.

Nou!!: Carlemany і Vilanava dels Canònges · Veure més »

Vilatge de Panissars

El Vilatge de Panissars és un despoblat antic a cavall del terme municipal alt-empordanès de la Jonquera i del terme comunal del Pertús, de la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Carlemany і Vilatge de Panissars · Veure més »

Villach

Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.

Nou!!: Carlemany і Villach · Veure més »

Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.

Nou!!: Carlemany і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Veure més »

Vindobona

Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.

Nou!!: Carlemany і Vindobona · Veure més »

Vita Karoli Magni

XIII. Vita Karoli Magni és una biografia de Carlemany escrita per Einhard.

Nou!!: Carlemany і Vita Karoli Magni · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Carlemany і Vivarès · Veure més »

Vox populi, vox Dei

Vox populi, vox Dei, o també escrit Voicce populi sovint abreujat com a vox populi, és una locució llatina que significa: "la veu del poble és la veu de Déu", és a dir, que l'opinió pública és en possessió de la veritat.

Nou!!: Carlemany і Vox populi, vox Dei · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Carlemany і Waifré · Veure més »

Walafrid Estrabó

Walafrid Estrabó (808, Suàbia - 18 d'agost del 849) fou un filòsof, teòleg, botànic i poeta carolingi.

Nou!!: Carlemany і Walafrid Estrabó · Veure més »

Waldo de Reichenau

Waldo de Reichenau (740, Wetterau - 814, París) fou un abat i bisbe francoalemany.

Nou!!: Carlemany і Waldo de Reichenau · Veure més »

Waltharius

Waltharius és el títol d'una important obra de poesia narrativa medieval escrita en llatí durant el.

Nou!!: Carlemany і Waltharius · Veure més »

Westwerk

''Westwerk'' de la catedral de Santa Maria de Hildesheim des del nord-est El westwerk (de l'alemany, en anglès westwork, en francès massif occidental) és el cos occidental, a manera de nàrtex de diversos pisos, d'algunes esglésies carolíngies, otonianes i romàniques de filiació imperial; és difícil trobar-ne exemples fora de l'àrea central del Sacre Imperi Germànic.

Nou!!: Carlemany і Westwerk · Veure més »

Widukind de Saxònia

La lluita entre Carlemany i els saxons Widukind (Westfàlia, ? – ?, 7 de gener del 810) fou un capitost saxó, personatge emblemàtic de la resistència saxona envers els francs durant les Guerres Saxones.

Nou!!: Carlemany і Widukind de Saxònia · Veure més »

Willehad de Bremen

Willehad --Willehadus -- (mort el 8 de novembre de 789) fou un missioner cristià anglosaxó i bisbe de Bremen.

Nou!!: Carlemany і Willehad de Bremen · Veure més »

Wiqueram

Wiqueram (Wicheramus) fou un governant de Túscia del temps de Carlemany, successor del duc Aló (Allone) vers el 797.

Nou!!: Carlemany і Wiqueram · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Carlemany і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Carlemany і Zadar · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Carlemany і Zúric · Veure més »

Zenó de Verona

Zenó (Zenon), en italià Zenone) (Nord d'Àfrica, ca.

Nou!!: Carlemany і Zenó de Verona · Veure més »

Zoològic

Zoològic de Barcelona Un zoològic o zoo és una institució que té una col·lecció d'animals vius, principalment exòtics i salvatges, de la qual una part està exposada al públic.

Nou!!: Carlemany і Zoològic · Veure més »

10a Divisió Panzer SS Frundsberg

10a Divisió Panzer SS Frundsberg va ser una Divisió de les Waffen SS que va participar en la Segona Guerra Mundial tant en el Front Oriental com en l'occidental, enquadrada a les Forces Armades del Tercer Reich.

Nou!!: Carlemany і 10a Divisió Panzer SS Frundsberg · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 15 d'agost · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Carlemany і 1968 · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 25 de desembre · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 27 de juliol · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 28 de gener · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 30 d'abril · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 4 de desembre · Veure més »

742

El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і 742 · Veure més »

747

El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 747 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 751 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 768 · Veure més »

769

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 769 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 771 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 773 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 774 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 777 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Carlemany і 778 · Veure més »

778 - La Chanson de Roland

778 - La Chanson de Roland és una pel·lícula documental estrenada a Espanya el 28 de gener de 2011.

Nou!!: Carlemany і 778 - La Chanson de Roland · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 781 · Veure més »

783

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 783 · Veure més »

787

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 787 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 790 · Veure més »

791

El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 791 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 792 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 798 · Veure més »

799

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 799 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 801 · Veure més »

802

El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 802 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 803 · Veure més »

805

El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 805 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 806 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 808 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 812 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 814 · Veure més »

831

El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 831 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carlemagne, Carles I de França, Carolus Magnus, Charlemagne, Llegendes de Carlemany.