Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia

Índex Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

326 les relacions: Abdicació, Alemanya, Antic Egipte, Bel·lònides, Bel·ló de Carcassona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa d'Hauteville, Casa d'Orange-Nassau, Casa d'Orleans, Casa de Blois, Casa de Lancaster, Casa de Lorena, Casa de Luxemburg, Casa de Nassau, Casa de Wessex, Casa de Windsor, Casa de York, Casal de Barcelona, Cervera (llinatge), Comtat d'Empúries, Comtats catalans, Conradians, Dinastia Antonina, Dinastia Avís, Dinastia Árpád, Dinastia Bonaparte, Dinastia borbònica, Dinastia Borgonya, Dinastia Bragança, Dinastia Capet, Dinastia Carolíngia, Dinastia d'Anjou, Dinastia d'Évreux, Dinastia dels Habsburg, Dinastia dels Hohenzollern, Dinastia dels Jin anteriors, Dinastia dels Jin posteriors, Dinastia Flàvia, Dinastia Han, Dinastia Hannover, Dinastia I d'Egipte, Dinastia II d'Egipte, Dinastia III d'Egipte, Dinastia IV d'Egipte, Dinastia Jagelló, Dinastia Júlio-Clàudia, Dinastia Jin (265-420), Dinastia Justinianea, Dinastia Merovíngia, ..., Dinastia Ming, Dinastia normanda, Dinastia Piast, Dinastia Premíslida, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Romànov, Dinastia Savoia, Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha, Dinastia Sàlica, Dinastia Shang, Dinastia Song, Dinastia Stuart, Dinastia Sui, Dinastia Supplinburger, Dinastia Tang, Dinastia Trastàmara, Dinastia Tudor, Dinastia V d'Egipte, Dinastia Valois, Dinastia Vasa, Dinastia VI d'Egipte, Dinastia Xia, Dinastia Ximena, Dinastia XXV d'Egipte, Dinastia Yuan, Dinastia Zapolya, Espanya, Estat, Família, Fenollet (llinatge), Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Foixà, Fortià (llinatge), Hereu, Hohenstaufen, Hongria, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Llinatge, Llinatge dels Cardona, Llista de comtes de Xampanya, Llista de varvassors de Foixà, Malmercat (llinatge), Martí l'Humà, Martorell (llinatge), Monarquia, Montcada (llinatge), Noblesa, Omeies, Orsini, Països Baixos, Península Ibèrica, Península Itàlica, Període protodinàstic d'Egipte, Plantagenet, Polònia, Rússia, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne d'Astúries, Regne d'Escòcia, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Castella, Regne de França, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sicília, Regne Franc, Rocabertí (llinatge), Romania, Sacre Imperi Romanogermànic, Segarra, Segle IX, Segle XI aC, Segle XII, Segle XIV, Segle XV aC, Suècia, Vilamarí (llinatge), Wittelsbach, Xina, 1013, 1014, 1016, 1024, 1029, 1037, 1042, 1058, 1060, 1065, 1066, 1071, 1093, 1125, 1126, 1130, 1135, 1137, 1154, 1156, 1162, 1194, 1198, 1222, 1230, 1234, 1248, 1250, 1254, 1266, 1271, 1273, 1279, 1282, 1284, 1290, 1291, 1292, 1296, 1298, 1301, 1305, 1306, 1308, 1313, 1314, 1328, 1332, 1336, 1347, 1349, 1368, 1369, 1370, 1371, 1383, 1385, 1386, 1387, 1399, 1400, 1410, 1412, 1425, 1437, 1438, 1440, 1441, 1442, 1457, 1460, 1461, 1470, 1471, 1479, 1485, 1494, 1498, 1513, 1515, 1516, 1521, 1526, 1563, 1564, 1571, 1572, 1573, 1574, 1575, 1576, 1580, 1586, 1587, 1589, 1598, 1603, 1613, 1620, 1640, 1644, 1649, 1654, 1660, 1668, 1669, 1673, 1674, 1696, 1697, 1700, 1704, 1706, 1707, 1709, 1711, 1713, 1714, 1720, 1733, 1735, 1736, 1742, 1745, 1751, 1762, 1764, 1792, 1795, 1804, 1806, 1808, 1813, 1814, 1815, 1818, 1830, 1848, 1852, 1853, 1860, 1861, 1868, 1870, 1871, 1873, 1874, 1881, 1901, 1910, 1912, 1917, 1918, 192, 193, 1931, 1946, 1947, 1975, 206 aC, 220, 221 aC, 235, 27 aC, 481, 518, 602, 618, 68, 69, 718, 739, 751, 802, 810, 843, 851, 862, 895, 905, 907, 910, 911, 918, 919, 925, 930, 96, 960, 970, 987. Ampliar l'índex (276 més) »

Abdicació

Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.

Nou!!: Dinastia і Abdicació · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Dinastia і Alemanya · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Dinastia і Antic Egipte · Veure més »

Bel·lònides

Els Bel·lònides foren una dinastia d'origen franc, descendents del comte Bel·ló de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle IX fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).

Nou!!: Dinastia і Bel·lònides · Veure més »

Bel·ló de Carcassona

Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).

Nou!!: Dinastia і Bel·ló de Carcassona · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Dinastia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Dinastia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Dinastia і Casa d'Hauteville · Veure més »

Casa d'Orange-Nassau

La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha jugat un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.

Nou!!: Dinastia і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »

Casa d'Orleans

Armes dels Orleans fins al s. XIV. La Casa d'Orleans (Orléans, en francès), també coneguda com a Casa de Borbó-Orleans, ha estat durant molts segles una de les més importants famílies franceses.

Nou!!: Dinastia і Casa d'Orleans · Veure més »

Casa de Blois

Els Tibaldians o casa de Blois foren un llinatge sorgit de la noblesa franca, en el qual els membres principals es van anomenar Tibald (Thibaldus en llatí).

Nou!!: Dinastia і Casa de Blois · Veure més »

Casa de Lancaster

La Casa de Lancaster va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual van pertànyer tres reis d'Anglaterra durant el segle XV.

Nou!!: Dinastia і Casa de Lancaster · Veure més »

Casa de Lorena

La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.

Nou!!: Dinastia і Casa de Lorena · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el segle X per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Dinastia і Casa de Luxemburg · Veure més »

Casa de Nassau

La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany.

Nou!!: Dinastia і Casa de Nassau · Veure més »

Casa de Wessex

El casal de Wessex fou la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, situat al sud-oest de l'illa de la Gran Bretanya, i que finalment unificaria tots els regnes anglosaxons sota el seu poder.

Nou!!: Dinastia і Casa de Wessex · Veure més »

Casa de Windsor

La Casa de Windsor és l'actual casa reial dels regnes de la Commonwealth.

Nou!!: Dinastia і Casa de Windsor · Veure més »

Casa de York

La Casa de York va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual pertanyien tres dels reis d'Anglaterra de finals del segle XV.

Nou!!: Dinastia і Casa de York · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Dinastia і Casal de Barcelona · Veure més »

Cervera (llinatge)

Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.

Nou!!: Dinastia і Cervera (llinatge) · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Dinastia і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Dinastia і Comtats catalans · Veure més »

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del segle VIII al XI.

Nou!!: Dinastia і Conradians · Veure més »

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Antonina · Veure més »

Dinastia Avís

Joan I de Portugal, fundador de la Dinastia d'Avís La dinastia d'Avís fou el llinatge reial que van governar el Regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Avís · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia Bonaparte

Escut dels Bonaparte. La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Bonaparte · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Dinastia і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Bragança

Joan IV de Portugal, iniciador de la dinastia reial de la Casa Bragança Es dóna el nom de Dinastia Bragança al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins a l'any 1853 i el Regne de Brasil des de 1822 a 1889.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Bragança · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Dinastia і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia d'Évreux

Escut d'Armes dels comtes capets d'Evreux Escut d'armes dels reis navarresos del casal d'Evreux La Dinastia d'Évreux o Casal d'Évreux és una branca de la Dinastia Capet que parteix de Lluís Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de França el comtat d'Evreux.

Nou!!: Dinastia і Dinastia d'Évreux · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Dinastia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia dels Hohenzollern

Hohenzollern Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Dinastia і Dinastia dels Hohenzollern · Veure més »

Dinastia dels Jin anteriors

La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle IV Després del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'ètnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan.

Nou!!: Dinastia і Dinastia dels Jin anteriors · Veure més »

Dinastia dels Jin posteriors

La dinastia dels Jin posteriors (T'sin posteriors o Heou Tsin, modern Qin posteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle IV.

Nou!!: Dinastia і Dinastia dels Jin posteriors · Veure més »

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'imperi romà fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Flàvia · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Hannover

La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Hannover · Veure més »

Dinastia I d'Egipte

Genealogia Caire) de l'època del faraó Den (període tinita). Museu del Louvre La dinastia I de l'antic Egipte fou la primera de les dinasties que van regir el país i comença amb Narmer, aproximadament el 3100 aC i acaba el 2890 aC.

Nou!!: Dinastia і Dinastia I d'Egipte · Veure més »

Dinastia II d'Egipte

La dinastia II fou un període de l'antic Egipte dins del període tinita, que va entre el predinàstic i el Regne antic.

Nou!!: Dinastia і Dinastia II d'Egipte · Veure més »

Dinastia III d'Egipte

La dinastia III fou un període de l'antic Egipte.

Nou!!: Dinastia і Dinastia III d'Egipte · Veure més »

Dinastia IV d'Egipte

La dinastia IV fou un període de l'antic Egipte, segons la divisió encara vigent establerta per Manethó.

Nou!!: Dinastia і Dinastia IV d'Egipte · Veure més »

Dinastia Jagelló

La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el segle XIV i el segle XVIII.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Jagelló · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Dinastia Jin (265-420)

La Dinastia Jìn (Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Jin (265-420) · Veure més »

Dinastia Justinianea

Justinià I Díptic consular (540) de Justí, fill de Germanus Justinus, cosí de Justinià. La dinastia justinianea és una poderosa família que va governar l'imperi Bizantí des de l'any 518 fins al 602.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Justinianea · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès:明朝; pinyin: Ming Chao) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional:大明国, xinès simplificat:大明国, pinyin: Da Ming Guo), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Ming · Veure més »

Dinastia normanda

La Dinastia Normanda és el nom amb què es coneix la nissaga de monarques que regnà a Anglaterra després de la conquesta normanda (1066) i fins a l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154.

Nou!!: Dinastia і Dinastia normanda · Veure més »

Dinastia Piast

La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Piast · Veure més »

Dinastia Premíslida

Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del segle XI i a Polònia des de l'any 1300 fins a la seva extinció l'any 1306.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Premíslida · Veure més »

Dinastia Qin

La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Qin · Veure més »

Dinastia Qing

La dinastia Qing (1644–1911) fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Qing · Veure més »

Dinastia Romànov

Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La Dinastia Romànov (Рома́нов en rus), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del segle XVII, que va accedir al tron l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Feodor Nikititx Romanov (cosí de Teodor I de Rússia).

Nou!!: Dinastia і Dinastia Romànov · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Savoia · Veure més »

Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha

La casa de Saxònia-Coburg i Gotha (en alemany, Haus Sachsen-Coburg und Gotha) és una dinastia alemanya, la línia saxona de la Casa de Wettin, que va governar els Ducats Ernestins.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha · Veure més »

Dinastia Sàlica

La Dinastia Sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Sàlica · Veure més »

Dinastia Shang

La dinastia Shang (anomenada a la seva segona part dinastia Yin) fou la segona dinastia històrica xinesa.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Shang · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Song · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La Dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Stuart · Veure més »

Dinastia Sui

La Xina durant la dinastia Sui La dinastia Sui (581-618), en xinès:隋朝 Suí cháo, va ser una dinastia xinesa de poca durada que la va unificar al segle VI.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Sui · Veure més »

Dinastia Supplinburger

La Dinastia Supplinburger va ser la casa a la qual pertanyia l'emperador del Sacre Imperi Lotari II.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Supplinburger · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Tang · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia Tudor

Rosa Tudor La dinastia Tudor prové d'una família del país de Gal·les que acabaren sent nomenats comtes de Richmond, comtes de Pembroke, ducs de Redford i tenien consanguinitat amb els barons Grey of Wilton.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Tudor · Veure més »

Dinastia V d'Egipte

La dinastia V fou un període de l'antic Egipte establert per Manethó i encara en ús.

Nou!!: Dinastia і Dinastia V d'Egipte · Veure més »

Dinastia Valois

La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Valois · Veure més »

Dinastia Vasa

escut d'armes de la família Vasa La casa o dinastia de Vasa va ser la dinastia regnant a Suècia entre el 1523 i el 1654 i a Polònia entre el 1587 i el 1668.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Vasa · Veure més »

Dinastia VI d'Egipte

La dinastia VI és un període històric de l'antic Egipte establert d'acord amb la divisió feta per Manethó, encara en ús.

Nou!!: Dinastia і Dinastia VI d'Egipte · Veure més »

Dinastia Xia

La dinastia Xia (xinès: 夏朝; pinyin: xià cháo) 2100 aC - 1600 aC, és considerada la primera dinastia de la Xina.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Xia · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Ximena · Veure més »

Dinastia XXV d'Egipte

La Dinastia XXV fou un període històric de l'Antic Egipte, en el qual el país fou governat per reis d'origen nubi, que van sortir de Napata i s'enterraven al cementiri d'Al-Kurru d'aquesta ciutat.

Nou!!: Dinastia і Dinastia XXV d'Egipte · Veure més »

Dinastia Yuan

La dinastia Yuan, també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Yuan · Veure més »

Dinastia Zapolya

Armes de la familia Zápolya La dinastia Zapolya (En hongarés Szapolyai) de reis d'Hongria la van constituir dos membres d'aquesta família de nobles hongaresos entre els anys 1526 i 1571, en disputa amb l'Emperador Ferran I.

Nou!!: Dinastia і Dinastia Zapolya · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Dinastia і Espanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Dinastia і Estat · Veure més »

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Nou!!: Dinastia і Família · Veure més »

Fenollet (llinatge)

Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa.

Nou!!: Dinastia і Fenollet (llinatge) · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Dinastia і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Dinastia і Ferran el Catòlic · Veure més »

Foixà

Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Dinastia і Foixà · Veure més »

Fortià (llinatge)

Escut d'armes dels Fortià al segle XIV Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.

Nou!!: Dinastia і Fortià (llinatge) · Veure més »

Hereu

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.

Nou!!: Dinastia і Hereu · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Dinastia і Hohenstaufen · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Dinastia і Hongria · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Dinastia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Dinastia і Imperi Romà · Veure més »

Llinatge

editor.

Nou!!: Dinastia і Llinatge · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Dinastia і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista de comtes de Xampanya

El comtat de Xampanya neix de la fusió entre els comtats de Meaux i Troyes, al centre de França, i que forma part de l'actual regió de Xampanya.

Nou!!: Dinastia і Llista de comtes de Xampanya · Veure més »

Llista de varvassors de Foixà

Llinatge noble dels senyors de Foixà, al comtat d'Empúries.

Nou!!: Dinastia і Llista de varvassors de Foixà · Veure més »

Malmercat (llinatge)

Els Malmercat (segle XI-segle XIV) van ser una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà.

Nou!!: Dinastia і Malmercat (llinatge) · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Dinastia і Martí l'Humà · Veure més »

Martorell (llinatge)

Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles XIV i XV, al qual pertanyia, com a figura més destacada, l'autor Joanot Martorell.

Nou!!: Dinastia і Martorell (llinatge) · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Dinastia і Monarquia · Veure més »

Montcada (llinatge)

El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Dinastia і Montcada (llinatge) · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Dinastia і Noblesa · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Dinastia і Omeies · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Dinastia і Orsini · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Dinastia і Països Baixos · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Dinastia і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Dinastia і Península Itàlica · Veure més »

Període protodinàstic d'Egipte

El període protodinàstic, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC, és considerada la fase final del període predinàstic a Egipte.

Nou!!: Dinastia і Període protodinàstic d'Egipte · Veure més »

Plantagenet

armorial) Plantagenet era una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.

Nou!!: Dinastia і Plantagenet · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Dinastia і Polònia · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Dinastia і Rússia · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Dinastia і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Dinastia і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Dinastia і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el segle IX i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Dinastia і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Dinastia і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Dinastia і Regne de Castella · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Dinastia і Regne de França · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Dinastia і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Dinastia і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Dinastia і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Dinastia і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Dinastia і Regne de Sicília · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Dinastia і Regne Franc · Veure més »

Rocabertí (llinatge)

Armes heràldiques dels Rocabertí Els Rocabertí foren un llinatge noble català amb dominis feudals situats sobretot a l'Empordà.

Nou!!: Dinastia і Rocabertí (llinatge) · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Dinastia і Romania · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Nou!!: Dinastia і Segarra · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і Segle IX · Veure més »

Segle XI aC

El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.

Nou!!: Dinastia і Segle XI aC · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Dinastia і Segle XII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Dinastia і Segle XIV · Veure més »

Segle XV aC

El segle XV aC manté l'equilibri territorial i polític de l'època precedent i destaca per la sofisticació dels mites i cerimònies religioses arreu, així com per l'aparició de nous pobles a Europa.

Nou!!: Dinastia і Segle XV aC · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Dinastia і Suècia · Veure més »

Vilamarí (llinatge)

Escut d'armes dels Vilamarí Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany).

Nou!!: Dinastia і Vilamarí (llinatge) · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Dinastia і Wittelsbach · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Dinastia і Xina · Veure més »

1013

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1013 · Veure més »

1014

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1014 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1016 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1024 · Veure més »

1029

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1029 · Veure més »

1037

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1037 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і 1042 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1058 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1060 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1065 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1066 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1071 · Veure més »

1093

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1093 · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1125 · Veure més »

1126

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1126 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1130 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1135 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1137 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1154 · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1156 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і 1162 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia і 1194 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1198 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1222 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1230 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1234 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1248 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1250 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1254 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1266 · Veure més »

1271

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1271 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1273 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1279 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1282 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1284 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1290 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1291 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1292 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1296 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1298 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1301 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1305 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1306 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1308 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1313 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1314 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1328 · Veure més »

1332

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1332 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1336 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1347 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1349 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1368 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1369 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1370 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1371 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1383 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1386 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1387 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1399 · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1400 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Dinastia і 1412 · Veure més »

1425

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1425 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1437 · Veure més »

1438

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1438 · Veure més »

1440

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1440 · Veure més »

1441

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1441 · Veure més »

1442

L'any 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і 1442 · Veure més »

1457

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1457 · Veure més »

1460

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1460 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1461 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Dinastia і 1470 · Veure més »

1471

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1471 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1479 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1485 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1494 · Veure més »

1498

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1498 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1513 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1515 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1516 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1521 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Dinastia і 1526 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1563 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1564 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1571 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Dinastia і 1572 · Veure més »

1573

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1573 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1574 · Veure més »

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1575 · Veure més »

1576

Llinda de Can Bosch, Sant Celoni.

Nou!!: Dinastia і 1576 · Veure més »

1580

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1580 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1586 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Dinastia і 1587 · Veure més »

1589

Enric III de França.

Nou!!: Dinastia і 1589 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1598 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1603 · Veure més »

1613

Miquel III Romànov.

Nou!!: Dinastia і 1613 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia і 1620 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1640 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1644 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1649 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1654 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1660 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1668 · Veure més »

1669

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Dinastia і 1669 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1673 · Veure més »

1674

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1674 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1696 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1697 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Dinastia і 1700 · Veure més »

1704

thumb.

Nou!!: Dinastia і 1704 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia і 1706 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1707 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Dinastia і 1709 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1714 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia і 1720 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1733 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1735 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1736 · Veure més »

1742

L'any 1742 (MDCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns.

Nou!!: Dinastia і 1742 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1745 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1751 · Veure més »

1762

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1762 · Veure més »

1764

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1764 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1795 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1804 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Dinastia і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Dinastia і 1808 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1815 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1818 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1830 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1848 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 1852 · Veure més »

1853

;Països Catalans: 23 d'abril - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.

Nou!!: Dinastia і 1853 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 1860 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1861 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1868 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1871 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1874 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia і 1881 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1901 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1910 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1912 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1917 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Dinastia і 1918 · Veure més »

192

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 192 · Veure més »

193

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 193 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1931 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1946 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1947 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 1975 · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 206 aC · Veure més »

220

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 220 · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 221 aC · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 235 · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Dinastia і 27 aC · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 481 · Veure més »

518

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 518 · Veure més »

602

L'any 602 és l'any comú començat en dilluns del segle VII segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Dinastia і 602 · Veure més »

618

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 618 · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia і 68 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia і 69 · Veure més »

718

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 718 · Veure més »

739

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 739 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 751 · Veure més »

802

L'any 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Dinastia і 802 · Veure més »

810

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 810 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 843 · Veure més »

851

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 851 · Veure més »

862

L'any 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia і 862 · Veure més »

895

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 895 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 905 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 907 · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 910 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 911 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 918 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 919 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 925 · Veure més »

930

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 930 · Veure més »

96

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 96 · Veure més »

960

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 960 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 970 · Veure més »

987

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia і 987 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinasties, Dinestia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »