Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Txec

Índex Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

96 les relacions: Alemany, Alemanya, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Amèrica del Nord, Aproximant lateral alveolar, Aproximant palatal sonora, Batalla de la Muntanya Blanca, Bohèmia, Brno, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Catalunya, Catolicisme, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Consonant vibrant, Declinació gramatical, Diftong, Diglòssia, Eslovac, Eslovàquia, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sonora, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Heretgia, ..., Hussites, Imperi Austrohongarès, Jan Hus, Josef Dobrovský, Josef Jungmann, Llatí, Llengües eslaves, Moràvia, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Nazisme, Nom txec, Occità, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva palatal sonora, Oclusiva palatal sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Ostrava, Polonès, Praga, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Punt d'articulació, Renaixement nacional txec, República Txeca, Romanès, Sòrab, Segle IX, Segle XIX, Segona Guerra Mundial, Silèsia, Teló d'acer, Txecoslovàquia, Unió Europea, Vibrant alveolar, 1415, 1620, 1918, 1993. Ampliar l'índex (46 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Txec і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Txec і Alemanya · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Txec і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Txec і Alfabet llatí · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Txec і Amèrica del Nord · Veure més »

Aproximant lateral alveolar

La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.

Nou!!: Txec і Aproximant lateral alveolar · Veure més »

Aproximant palatal sonora

L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.

Nou!!: Txec і Aproximant palatal sonora · Veure més »

Batalla de la Muntanya Blanca

La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Txec і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Txec і Bohèmia · Veure més »

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Nou!!: Txec і Brno · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Txec і Cas acusatiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Txec і Cas datiu · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Txec і Cas genitiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Txec і Cas gramatical · Veure més »

Cas instrumental

El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.

Nou!!: Txec і Cas instrumental · Veure més »

Cas locatiu

El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.

Nou!!: Txec і Cas locatiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Txec і Cas nominatiu · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Txec і Cas vocatiu · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Txec і Castellà · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Txec і Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Txec і Catolicisme · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Txec і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Txec і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Txec і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant coronal

Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.

Nou!!: Txec і Consonant coronal · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Txec і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Txec і Consonant glotal · Veure més »

Consonant labiodental

Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.

Nou!!: Txec і Consonant labiodental · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Txec і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Txec і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Txec і Consonant palatal · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Txec і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Txec і Consonant velar · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Txec і Consonant vibrant · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Txec і Declinació gramatical · Veure més »

Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.

Nou!!: Txec і Diftong · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Txec і Diglòssia · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Txec і Eslovac · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Txec і Eslovàquia · Veure més »

Fricativa alveolar sonora

La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.

Nou!!: Txec і Fricativa alveolar sonora · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Txec і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Fricativa glotal sonora

La fricativa glotal sonora és un fonema que es representa com a en l'AFI.

Nou!!: Txec і Fricativa glotal sonora · Veure més »

Fricativa glotal sorda

La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.

Nou!!: Txec і Fricativa glotal sorda · Veure més »

Fricativa labiodental sonora

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.

Nou!!: Txec і Fricativa labiodental sonora · Veure més »

Fricativa labiodental sorda

El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.

Nou!!: Txec і Fricativa labiodental sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sonora

La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.

Nou!!: Txec і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava.

Nou!!: Txec і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Fricativa velar sonora

La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).

Nou!!: Txec і Fricativa velar sonora · Veure més »

Fricativa velar sorda

La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Txec і Fricativa velar sorda · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Txec і Heretgia · Veure més »

Hussites

Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al segle XV, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.

Nou!!: Txec і Hussites · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Txec і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Jan Hus

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) fou un predicador reformista i pensador religiós txec.

Nou!!: Txec і Jan Hus · Veure més »

Josef Dobrovský

Bust de Josef Dobrovský. Bust de Dobrovský a Praga. Josef Dobrovský (Balassagyarmat, Hongria 17 d'agost de 1753 - Brno, 6 de gener de 1829) fou un filòleg, historiador, gramàtic, fundador de l'eslavística moderna, originari de Bohèmia.

Nou!!: Txec і Josef Dobrovský · Veure més »

Josef Jungmann

Josef Jungmann (16 de juliol de 1773 a Hudlice, prop de Beroun - 14 novembre de 1847 a Praga) fou un poeta bohemi i lingüista, i una figura destacada del Renaixement nacional txec.

Nou!!: Txec і Josef Jungmann · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Txec і Llatí · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Txec і Llengües eslaves · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Txec і Moràvia · Veure més »

Nasal alveolar sonora

La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ena minúscula.

Nou!!: Txec і Nasal alveolar sonora · Veure més »

Nasal bilabial sonora

La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.

Nou!!: Txec і Nasal bilabial sonora · Veure més »

Nasal labiodental sonora

La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.

Nou!!: Txec і Nasal labiodental sonora · Veure més »

Nasal palatal sonora

La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.

Nou!!: Txec і Nasal palatal sonora · Veure més »

Nasal velar sonora

La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).

Nou!!: Txec і Nasal velar sonora · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Txec і Nazisme · Veure més »

Nom txec

Els noms txecs són compostos d'un prenom i d'un cognom.

Nou!!: Txec і Nom txec · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Txec і Occità · Veure més »

Oclusiva alveolar sonora

La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »

Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »

Oclusiva bilabial sonora

La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »

Oclusiva bilabial sorda

La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.

Nou!!: Txec і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »

Oclusiva glotal sorda

L'oclusiva glotal sorda és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.

Nou!!: Txec і Oclusiva glotal sorda · Veure més »

Oclusiva palatal sonora

La consonant oclusiva palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una "j" tallada amb una barra horitzontal).

Nou!!: Txec і Oclusiva palatal sonora · Veure més »

Oclusiva palatal sorda

La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva palatal sorda · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Txec і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Ostrava

Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.

Nou!!: Txec і Ostrava · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Txec і Polonès · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Txec і Praga · Veure més »

Protectorat de Bohèmia i Moràvia

El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.

Nou!!: Txec і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Txec і Punt d'articulació · Veure més »

Renaixement nacional txec

El Renaixement nacional txec (en txec České národní obrození) és un moviment cultural nascut als països txecs als segles XVIII XIX.

Nou!!: Txec і Renaixement nacional txec · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Txec і República Txeca · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Txec і Romanès · Veure més »

Sòrab

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

Nou!!: Txec і Sòrab · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Txec і Segle IX · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Txec і Segle XIX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Txec і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Txec і Silèsia · Veure més »

Teló d'acer

Europa dividida pel '''Teló d'acer''' El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió anticomunistes d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, a les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa i de l'URSS.

Nou!!: Txec і Teló d'acer · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Txec і Txecoslovàquia · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Txec і Unió Europea · Veure més »

Vibrant alveolar

La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.

Nou!!: Txec і Vibrant alveolar · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Txec і 1415 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Txec і 1620 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Txec і 1918 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Txec і 1993 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Idioma Txec, Idioma txec, Txec antic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »