Taula de continguts
103 les relacions: Alemany, Alemanya, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Amèrica del Nord, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Àustria, Batalla de la Muntanya Blanca, Bòsnia i Hercegovina, Bohèmia, Brno, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Castellà, Catalunya, Catolicisme, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Consonant vibrant, Croàcia, Declinació gramatical, Diftong, Diglòssia, Eslovac, Eslovàquia, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sonora, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, ... Ampliar l'índex (53 més) »
- Llengües eslaves occidentals
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Txec і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Txec і Alemanya
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Txec і Alfabet fonètic internacional
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Txec і Alfabet llatí
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Txec і Amèrica del Nord
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Txec і Aproximant lateral alveolar
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Veure Txec і Aproximant mediopalatal sonora
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Txec і Àustria
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Txec і Batalla de la Muntanya Blanca
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Txec і Bòsnia i Hercegovina
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Txec і Bohèmia
Brno
Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.
Veure Txec і Brno
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Txec і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Txec і Cas acusatiu
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Veure Txec і Cas datiu
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Veure Txec і Cas genitiu
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Veure Txec і Cas gramatical
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Veure Txec і Cas instrumental
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Veure Txec і Cas locatiu
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Veure Txec і Cas nominatiu
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Veure Txec і Cas vocatiu
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Txec і Castellà
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Txec і Catalunya
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Txec і Catolicisme
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Txec і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Txec і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Txec і Consonant bilabial
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Veure Txec і Consonant coronal
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Txec і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Txec і Consonant glotal
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Txec і Consonant labiodental
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Txec і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Txec і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Txec і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Txec і Consonant postalveolar
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Txec і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Txec і Consonant vibrant
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Txec і Croàcia
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Txec і Declinació gramatical
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Txec і Diftong
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Txec і Diglòssia
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Veure Txec і Eslovac
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Txec і Eslovàquia
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Veure Txec і Fricativa alveolar sonora
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Txec і Fricativa alveolar sorda
Fricativa glotal sonora
La fricativa glotal sonora és un fonema que es representa com a en l'AFI.
Veure Txec і Fricativa glotal sonora
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Txec і Fricativa glotal sorda
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Veure Txec і Fricativa labiodental sonora
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Txec і Fricativa labiodental sorda
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Veure Txec і Fricativa postalveolar sonora
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Veure Txec і Fricativa postalveolar sorda
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Veure Txec і Fricativa velar sonora
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Txec і Fricativa velar sorda
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Txec і Gran Enciclopèdia Catalana
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Txec і Heretgia
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Veure Txec і Hussites
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Txec і Imperi Austrohongarès
Jan Hus
Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.
Veure Txec і Jan Hus
Josef Dobrovský
Bust de Dobrovský a Praga. Josef Dobrovský (Balassagyarmat, Hongria 17 d'agost de 1753 - Brno, 6 de gener de 1829) fou un filòleg, historiador, gramàtic, fundador de l'eslavística moderna, originari de Bohèmia.
Veure Txec і Josef Dobrovský
Josef Jungmann
Josef Jungmann (16 de juliol de 1773 a Hudlice, prop de Beroun - 14 novembre de 1847 a Praga) fou un poeta bohemi i lingüista, i una figura destacada del Renaixement nacional txec.
Veure Txec і Josef Jungmann
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Txec і Llatí
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Txec і Llengües eslaves
Llengua minoritària
Llengua minoritària és un terme d'ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors a causa de la seva extensió geogràfica o demogràfica dins un estat.
Veure Txec і Llengua minoritària
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Txec і Moràvia
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Txec і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Txec і Nasal bilabial sonora
Nasal labiodental sonora
La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.
Veure Txec і Nasal labiodental sonora
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Veure Txec і Nasal palatal sonora
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Txec і Nasal velar sonora
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Txec і Nazisme
Nom txec
Els noms txecs són compostos d'un prenom i d'un cognom.
Veure Txec і Nom txec
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Txec і Occità
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva alveolar sonora
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Txec і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Veure Txec і Oclusiva glotal sorda
Oclusiva palatal sonora
La consonant oclusiva palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una "j" tallada amb una barra horitzontal).
Veure Txec і Oclusiva palatal sonora
Oclusiva palatal sorda
La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva palatal sorda
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva velar sonora
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Txec і Oclusiva velar sorda
Ostrava
Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.
Veure Txec і Ostrava
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Txec і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Txec і Polonès
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Txec і Praga
Protectorat de Bohèmia i Moràvia
El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.
Veure Txec і Protectorat de Bohèmia i Moràvia
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Txec і Punt d'articulació
Renaixement nacional txec
El Renaixement nacional txec (en txec České národní obrození) és un moviment cultural nascut als països txecs als segles .
Veure Txec і Renaixement nacional txec
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Txec і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Txec і Romania
Sòrab
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
Veure Txec і Sòrab
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Txec і Segona Guerra Mundial
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Txec і Silèsia
Teló d'acer
Europa dividida pel '''Teló d'acer''' El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa.
Veure Txec і Teló d'acer
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Txec і Txèquia
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Txec і Txecoslovàquia
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Txec і Unió Europea
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Veure Txec і Vibrant alveolar
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Txec і 1415
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Txec і 1620
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Txec і 1918
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Txec і 1993
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Txec і 2004
Vegeu també
Llengües eslaves occidentals
També conegut com Idioma Txec, Txec antic.