Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne de Borgonya

Índex Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

76 les relacions: Aeci, Alvèrnia, Arianisme, Arle, Úlfila, Aureli Argemí i Roca, Àtila, Batalla d'Autun, Borgonya, Borgonya Transjurana, Bosó de Provença, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà, Carlemany, Carles el Gras, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI de França, Casa de Welf, Catolicisme, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Clodoveu I, Comtat de Borgonya, Comtat de Savoia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Delfinat, Ducat de Borgonya, Ducat de Suàbia, Edicions de la Magrana, Felip Gardy, França, França Mitjana, Franc Comtat, Gàl·lia Narbonesa, Ginebra, Godegisil, Godomar III, Gondicari, Gondioc, Guerra civil franca, Gundebald, Henri Giordan, Hug d'Arle, Imperi Carolingi, Khilperic I de Burgúndia, Llista de reis burgundis, Lluís I el Pietós, Lluís II de França, Nyon, Occitània, Orleans, ..., Ostrogots, Pèire Lagarda, Provença, Regne d'Alemanya, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Provença, Regne Franc, Ricard de Vargas Golarons, Riu Isèra, Robèrt Lafont, Rodolf I de Borgonya, Rodolf II de Borgonya, Roine, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Maurice (Valais), Saona, Savoia (regió), Segimon de Borgonya, Suïssa, Tractat de Verdun, Viena del Delfinat, Visigots, Worms, 1033, 887, 933. Ampliar l'índex (26 més) »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'Àtila a la batalla de Châlons (o batalla dels Camps Catalàunics).

Nou!!: Regne de Borgonya і Aeci · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Regne de Borgonya і Alvèrnia · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Regne de Borgonya і Arianisme · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: Regne de Borgonya і Arle · Veure més »

Úlfila

Úlfila, en alemany Wölfel (gòtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.

Nou!!: Regne de Borgonya і Úlfila · Veure més »

Aureli Argemí i Roca

Aureli Argemí i Roca (nom de naixement: Ignasi) (Sabadell, 1936) és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

Nou!!: Regne de Borgonya і Aureli Argemí i Roca · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Regne de Borgonya і Àtila · Veure més »

Batalla d'Autun

La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Regne de Borgonya і Batalla d'Autun · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Regne de Borgonya і Borgonya · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Regne de Borgonya і Borgonya Transjurana · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Regne de Borgonya і Bosó de Provença · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Regne de Borgonya і Burgundis · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Regne de Borgonya і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Regne de Borgonya і Carlemany · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Regne de Borgonya і Carles el Gras · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Regne de Borgonya і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: Regne de Borgonya і Carles VI de França · Veure més »

Casa de Welf

premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al segle XI i perdura en l'actualitat.

Nou!!: Regne de Borgonya і Casa de Welf · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Regne de Borgonya і Catolicisme · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de d'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Regne de Borgonya і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Regne de Borgonya і Clodoveu I · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: Regne de Borgonya і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Regne de Borgonya і Comtat de Savoia · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Regne de Borgonya і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Nou!!: Regne de Borgonya і Delfinat · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Regne de Borgonya і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Suàbia

Mapa representant la Borgonya superior i el Ducat de Suàbia (groc). Escut d'armes de Suàbia Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: Regne de Borgonya і Ducat de Suàbia · Veure més »

Edicions de la Magrana

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial catalana activa entre 1975 i 2003.

Nou!!: Regne de Borgonya і Edicions de la Magrana · Veure més »

Felip Gardy

Felip Gardy (en francès conegut com a Philippe Gardy, Chalon-sur-Saône, Borgonya 1948) és un poeta i occitanista francès, nascut en una família on es parlava occità i català.

Nou!!: Regne de Borgonya і Felip Gardy · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Regne de Borgonya і França · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i nét de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Regne de Borgonya і França Mitjana · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Regne de Borgonya і Franc Comtat · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Regne de Borgonya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Regne de Borgonya і Ginebra · Veure més »

Godegisil

Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.

Nou!!: Regne de Borgonya і Godegisil · Veure més »

Godomar III

Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.

Nou!!: Regne de Borgonya і Godomar III · Veure més »

Gondicari

Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίο&#962), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.

Nou!!: Regne de Borgonya і Gondicari · Veure més »

Gondioc

Gondioc (també Gundioc, Gundowech o Condioc; mort 473?) fou un rei dels burgundis, successor del seu pare Gondicari al que va estar associat vers 435-436.

Nou!!: Regne de Borgonya і Gondioc · Veure més »

Guerra civil franca

La guerra civil franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Regne de Borgonya і Guerra civil franca · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: Regne de Borgonya і Gundebald · Veure més »

Henri Giordan

Henri Giordan, és director d'Investigacions en el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS), Centre de Dret i Cultura (Universitat de París X-Nanterre), dirigeix la secció Minories - Investigacions generals en el Banc Europeu de Dades Mercator (Comissió Europea - Maison des Sciences de l'Homme, París).

Nou!!: Regne de Borgonya і Henri Giordan · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Regne de Borgonya і Hug d'Arle · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Regne de Borgonya і Imperi Carolingi · Veure més »

Khilperic I de Burgúndia

Khilperic I (mort vers 476 ? / 480 ?) fou un rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió, del que no se'n sap res, i associat amb el germà gran, Gondioc (+ 463).

Nou!!: Regne de Borgonya і Khilperic I de Burgúndia · Veure més »

Llista de reis burgundis

El Regne Burgundi, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis va existir entre vers 411 i 534.

Nou!!: Regne de Borgonya і Llista de reis burgundis · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Regne de Borgonya і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II de França

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Regne de Borgonya і Lluís II de França · Veure més »

Nyon

Nyon és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Regne de Borgonya і Nyon · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Regne de Borgonya і Occitània · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Regne de Borgonya і Orleans · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Regne de Borgonya і Ostrogots · Veure més »

Pèire Lagarda

Pèire Lagarda és un escriptor occità.

Nou!!: Regne de Borgonya і Pèire Lagarda · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Regne de Borgonya і Provença · Veure més »

Regne d'Alemanya

El Regne d'Alemanya va ser un estat medieval, sorgit de la França Oriental el segle X. La porció est de l'Imperi Carolingi sorgida del Tractat de Verdun el 843 estava constituïda per una població que mai no fou completament franca, sinó que incloïa grans nombres de saxons, bavaresos, turingis, alamans i frisis.

Nou!!: Regne de Borgonya і Regne d'Alemanya · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Regne de Borgonya і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Regne de Borgonya і Regne de Provença · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Regne de Borgonya і Regne Franc · Veure més »

Ricard de Vargas Golarons

Ricard de Vargas Golarons és un escriptor, historiador i militant llibertarí català.

Nou!!: Regne de Borgonya і Ricard de Vargas Golarons · Veure més »

Riu Isèra

L'Isèra (Isère en francès) és un riu de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.

Nou!!: Regne de Borgonya і Riu Isèra · Veure més »

Robèrt Lafont

Robèrt Lafont (Nimes, 16 de març de 1923 - Florència, 24 de juny de 2009) fou un lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità.

Nou!!: Regne de Borgonya і Robèrt Lafont · Veure més »

Rodolf I de Borgonya

Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.

Nou!!: Regne de Borgonya і Rodolf I de Borgonya · Veure més »

Rodolf II de Borgonya

Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).

Nou!!: Regne de Borgonya і Rodolf II de Borgonya · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Regne de Borgonya і Roine · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Regne de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Maurice (Valais)

Saint-Maurice és la capital de un municipi suís del cantó del Valais, cap del districte del mateix nom.

Nou!!: Regne de Borgonya і Saint-Maurice (Valais) · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Regne de Borgonya і Saona · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Regne de Borgonya і Savoia (regió) · Veure més »

Segimon de Borgonya

Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.

Nou!!: Regne de Borgonya і Segimon de Borgonya · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Regne de Borgonya і Suïssa · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Regne de Borgonya і Tractat de Verdun · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Regne de Borgonya і Viena del Delfinat · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Regne de Borgonya і Visigots · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Regne de Borgonya і Worms · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Borgonya і 1033 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Regne de Borgonya і 887 · Veure més »

933

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Borgonya і 933 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Burgúndia, Regne Burgundi, Regne Burgundi de Provença, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »