Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Verona

Índex Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

228 les relacions: Adige, Alaric I, Albert I della Scala, Alboí, Alboí della Scala, Alemanya, Anglaterra, Antoni I della Scala, Antoni II della Scala, Antonio Veretti, Arquitectura longobarda, Arri, Associazione Calcio ChievoVerona, Autari, Àtila, Àustria, Bartolomeo I della Scala, Bartolomeo II della Scala, Batalla de Campi Raudii, Batalla de Cannes, Batalla de Custoza (1866), Batalla de Rivoli, Batalla de Solferino, Batalla de Verona, Berenguer I d'Itàlia, Bernardino Tonini, Betlem, Bois, Brenner, Brescia, Brunoro della Scala, Brusseŀles, Canfrancesco della Scala, Cangrande I della Scala, Cangrande II della Scala, Cansignoro della Scala, Carí, Carlemany, Cenòmans, Codi ISTAT, Como (ciutat d'Itàlia), Congrés de Verona, Constantí I el Gran, Croàcia, Dalmàcia, Dècada del 260, Deci (emperador romà), Desideri d'Ístria, Enric I d'Alemanya, Enric II de Baviera, ..., Estat, Estilicó, Eugans, Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, Ferrara, Festival de Verona, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Fregnano della Scala, Gabriele Bianchi, Gai Valeri Catul, Gal·liè, Güelfs i gibel·lins, Giuseppe Torelli, Guerra Austroprussiana, Guillem della Scala, Hèruls, Itàlia, Joan Galeàs Visconti, Legnano, Llac de Garda, Llengües cèltiques, Lliga Llombarda, Lliga Veronesa, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llombardia, Luci III, Manfred della Scala, Marca de Caríntia, Marca de Verona, Marca Oriental de Baviera, Mastino I della Scala, Mastino II della Scala, Matilde de Canossa, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màntua, Mòdena, Michele Sanmicheli, Munic, Narsès, Nàpols, Nimes, Odoacre, Palestina, Pannònia, Paolo Bellasio, Papa Lleó I, Papa Urbà III, Parma, Patrimoni de la Humanitat, Pau Alboí della Scala, Pau de Constança, Pàdua, Plini el Vell, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Verona, Províncies d'Itàlia, Pula, Rússia, Regions d'Itàlia, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, República de Venècia, República Social Italiana, Rivoli, Romeu i Julieta, Saint Lucia, Salzburg, Santa Aliança, Sardenya, Tabernaemontana, Teodoric el Gran, Toscana, Tractat de Campo Formio, Trento, Treviso, Turcilings, UNESCO, Vèneto, Vènets, Vespasià, Vicenza, Villafranca di Verona, Vincenzo Ruffo, Vitel·li, William Shakespeare, Zähringen, Zenó de Verona, 1061, 1074, 1100, 1115, 1136, 1164, 1167, 1181, 1183, 1184, 1185, 1205, 1232, 1233, 1236, 1247, 1253, 1259, 1260, 1263, 1277, 1301, 1304, 1311, 1329, 1352, 1354, 1359, 1365, 1375, 1381, 1387, 1404, 1405, 1509, 1511, 1512, 1516, 1517, 1583, 16 d'octubre, 16 de juliol, 1630, 17 d'abril, 1750, 1796, 1797, 1798, 18 d'octubre, 1801, 1805, 1814, 1822, 1848, 1850, 1866, 1942, 1943, 1944, 1945, 2 d'agost, 216 aC, 22 d'octubre, 225 aC, 23 de juny, 24 de juny, 249, 26 de juliol, 283, 3 de desembre, 312, 403, 452, 489, 49 aC, 493, 526, 568, 69, 774, 843, 89 aC, 895, 913, 952, 955, 961, 975. Ampliar l'índex (178 més) »

Adige

L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Verona і Adige · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Verona і Alaric I · Veure més »

Albert I della Scala

Albert I della Scala fou fill de Jacopino della Scala.

Nou!!: Verona і Albert I della Scala · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí.

Nou!!: Verona і Alboí · Veure més »

Alboí della Scala

Alboí della Scala fou fill natural de Cangrande I della Scala senyor de Verona.

Nou!!: Verona і Alboí della Scala · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Verona і Alemanya · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Verona і Anglaterra · Veure més »

Antoni I della Scala

Antoni I della Scala (1362-1388) fou senyor de Verona i Vicenza.

Nou!!: Verona і Antoni I della Scala · Veure més »

Antoni II della Scala

Antoni II della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Brunoro della Scala.

Nou!!: Verona і Antoni II della Scala · Veure més »

Antonio Veretti

Antonio Veretti (Verona, Itàlia, 1901) fou un compositor de música italià.

Nou!!: Verona і Antonio Veretti · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Verona і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arri

Ari o Arri fou un religiós cristià fill d'Ammoni, que va néixer a Alexandria o a la Pentàpolis Líbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle III.

Nou!!: Verona і Arri · Veure més »

Associazione Calcio ChievoVerona

LAssociazione Calcio ChievoVerona és un club de futbol de la ciutat de Verona (Itàlia).

Nou!!: Verona і Associazione Calcio ChievoVerona · Veure més »

Autari

Els dominis longobards vers 580 i les eparquies bizantines Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.

Nou!!: Verona і Autari · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Verona і Àtila · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Verona і Àustria · Veure més »

Bartolomeo I della Scala

Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: Verona і Bartolomeo I della Scala · Veure més »

Bartolomeo II della Scala

Bartolomeo II della Scala era fill natural de Cansignoro della Scala.

Nou!!: Verona і Bartolomeo II della Scala · Veure més »

Batalla de Campi Raudii

La batalla de Campi Raudii o Campus Raudius, coneguda també com a batalla de Vercellae, fou una plana de la Gàl·lia Cisalpina en la que Caius Marius i Càtul van derrotar els cimbres el 101 aC.

Nou!!: Verona і Batalla de Campi Raudii · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes fou un enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes (del llatí Cannae que vol dir canyes) a la Pulla i forma part de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Verona і Batalla de Cannes · Veure més »

Batalla de Custoza (1866)

La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.

Nou!!: Verona і Batalla de Custoza (1866) · Veure més »

Batalla de Rivoli

Batalla de Rivoli, considerada per alguns com una de les més genials de Bonaparte, tingué lloc els dies 14-15 de gener de 1797.

Nou!!: Verona і Batalla de Rivoli · Veure més »

Batalla de Solferino

La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).

Nou!!: Verona і Batalla de Solferino · Veure més »

Batalla de Verona

La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403 fou un enfrontament entre pels visigots d'Alaric I, i una força de l'Imperi Romà d'Occident dirigida per Estilicó.

Nou!!: Verona і Batalla de Verona · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Verona і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Bernardino Tonini

Bernardino Tonini (Verona, vers el 1668 - 1727) fou un compositor italià del Barroc.

Nou!!: Verona і Bernardino Tonini · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem (en àrab بيت لحم, Bayt Laḥm; en hebreu בֵּית-לֶחֶם, Bet-Léhem) és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Verona і Betlem · Veure més »

Bois

Els bois (llatí Boii) foren un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Verona і Bois · Veure més »

Brenner

Brenner (italià Brennero) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.

Nou!!: Verona і Brenner · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Verona і Brescia · Veure més »

Brunoro della Scala

Brunoro della Scala fou senyor de Verona al morir el seu pare Guillem della Scala el 28 d'abril de 1404, juntament amb son germà Antoni II della Scala.

Nou!!: Verona і Brunoro della Scala · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Verona і Brusseŀles · Veure més »

Canfrancesco della Scala

Canfrancesco della Scala era fill d'Antoni I della Scala.

Nou!!: Verona і Canfrancesco della Scala · Veure més »

Cangrande I della Scala

Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: Verona і Cangrande I della Scala · Veure més »

Cangrande II della Scala

Cangrande II della Scala (Verona, 8 de juny de 1332 - 14 de desembre de 1359) fou fill de Mastino II della Scala.

Nou!!: Verona і Cangrande II della Scala · Veure més »

Cansignoro della Scala

Cansignoro della Scala fou fill de Mastino II della Scala.

Nou!!: Verona і Cansignoro della Scala · Veure més »

Carí

p.

Nou!!: Verona і Carí · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Verona і Carlemany · Veure més »

Cenòmans

Els cenòmans (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica.

Nou!!: Verona і Cenòmans · Veure més »

Codi ISTAT

El codi ISTAT (en italià codice ISTAT) és un codi d'identificació dels municipis italians elaborat amb finalitats estadístiques per l'Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT).

Nou!!: Verona і Codi ISTAT · Veure més »

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Nou!!: Verona і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Congrés de Verona

El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.

Nou!!: Verona і Congrés de Verona · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Verona і Constantí I el Gran · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Verona і Croàcia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Verona і Dalmàcia · Veure més »

Dècada del 260

Sense descripció.

Nou!!: Verona і Dècada del 260 · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci fou l'emperador romà del període 249-251, escollit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Verona і Deci (emperador romà) · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Verona і Desideri d'Ístria · Veure més »

Enric I d'Alemanya

Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.

Nou!!: Verona і Enric I d'Alemanya · Veure més »

Enric II de Baviera

Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.

Nou!!: Verona і Enric II de Baviera · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Verona і Estat · Veure més »

Estilicó

Díptic de cap al 395, conservat a la Catedral de Monza, que representa Estilicó amb la seva dona Serena i el seu fill Euqueri Estilicó —Flavius Stilicho o Stilico, — (vers 359-408) fou un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Verona і Estilicó · Veure més »

Eugans

Els eugans (llatí Euganei) foren un antic poble del nord d'Itàlia.

Nou!!: Verona і Eugans · Veure més »

Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja

La Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR) és una organització fundada el 1919 en París després de la I Guerra Mundial, quan es va observar la necessitat d'una organització que agrupés la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja en matèria de cooperació i ajuda humanitària.

Nou!!: Verona і Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Verona і Ferrara · Veure més »

Festival de Verona

Aida'' al Festival de Verona El Festival de Verona és un cèlebre festival d'òpera que té lloc cada estiu a l'amfiteatre romà de Verona, a Itàlia.

Nou!!: Verona і Festival de Verona · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Verona і França · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Verona і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Fregnano della Scala

Fregnano della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala.

Nou!!: Verona і Fregnano della Scala · Veure més »

Gabriele Bianchi

Gabriele Bianchi (Verona, 27 de juliol de 1901 – Mirano, 8 d'octubre de 1974) fou un pianista i compositor italià.

Nou!!: Verona і Gabriele Bianchi · Veure més »

Gai Valeri Catul

Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus, en llatí) fou un poeta romà del segle I aC.

Nou!!: Verona і Gai Valeri Catul · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè, (en llatí: 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Verona і Gal·liè · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Verona і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Giuseppe Torelli

Giuseppe Torelli (Verona, 22 d'abril de 1658 - Bolonya, 8 de febrer de 1709) fou un violinista i compositor italià.

Nou!!: Verona і Giuseppe Torelli · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Verona і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guillem della Scala

Guillem della Scala (Guglielmo) fou fill de Cangrande II della Scala.

Nou!!: Verona і Guillem della Scala · Veure més »

Hèruls

Els hèruls —heruli, eruli o aeruli — foren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Verona і Hèruls · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Verona і Itàlia · Veure més »

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Nou!!: Verona і Joan Galeàs Visconti · Veure més »

Legnano

Legnano és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.

Nou!!: Verona і Legnano · Veure més »

Llac de Garda

El llac de Garda o de Benàco (nom llatí Benacus) és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que té riba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).

Nou!!: Verona і Llac de Garda · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Verona і Llengües cèltiques · Veure més »

Lliga Llombarda

300 px La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Verona і Lliga Llombarda · Veure més »

Lliga Veronesa

La Lliga veronesa fou una aliança de ciutats de tendència güelfa sorgida el 1164 a l'anomenada Marca de Verona.

Nou!!: Verona і Lliga Veronesa · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Verona і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Verona і Llombardia · Veure més »

Luci III

Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.

Nou!!: Verona і Luci III · Veure més »

Manfred della Scala

Manfred della Scala, nascut el 1215, fou canònic de la catedral de Verona i el 1241 bisbe de la ciutat, càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1256.

Nou!!: Verona і Manfred della Scala · Veure més »

Marca de Caríntia

El Sacre Imperi durant el segle X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Verona і Marca de Caríntia · Veure més »

Marca de Verona

La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada el segle IX sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al segle XIII, no va tenir existència real després del segle X. Els marcgravis (o marquesos) de Verona tenien jurisdicció (de fet nominal) sobre les marques de Carniola, Ístria i Friül.

Nou!!: Verona і Marca de Verona · Veure més »

Marca Oriental de Baviera

Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).

Nou!!: Verona і Marca Oriental de Baviera · Veure més »

Mastino I della Scala

Leonardino, conegut com a Mastino I della Scala, fou fill de Jacopino della Scala.

Nou!!: Verona і Mastino I della Scala · Veure més »

Mastino II della Scala

Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.

Nou!!: Verona і Mastino II della Scala · Veure més »

Matilde de Canossa

Retrat de Matilde de Canossa Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Verona і Matilde de Canossa · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Verona і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Verona і Màntua · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Verona і Mòdena · Veure més »

Michele Sanmicheli

Porta Terraferma a Zadar. Michele Sanmicheli, de vegades també transcrit com Sammicheli, Sanmichele o Sammichele (San Michele Extra, Verona, 1484 — 1559) va ser un arquitecte italià del Renaixement.

Nou!!: Verona і Michele Sanmicheli · Veure més »

Munic

Munic (en alemany estàndard München o Minga en dialecte bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.234.000 habitants (el 2005).

Nou!!: Verona і Munic · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses) (472-568) fou un general i home d'estat bizantí.

Nou!!: Verona і Narsès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Verona і Nàpols · Veure més »

Nimes

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Verona і Nimes · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Verona і Odoacre · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Verona і Palestina · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Verona і Pannònia · Veure més »

Paolo Bellasio

Paolo Bellasio (Verona, 20 de maig de 1554 - Roma, 10 de juliol de 1594) va ser un compositor i organista italià del Renaixement tardà.

Nou!!: Verona і Paolo Bellasio · Veure més »

Papa Lleó I

Sant Lleó I, el Magne (Toscana 400 - Roma 461) fou escollit Papa de l'Església Catòlica el 29 d'octubre de 440.

Nou!!: Verona і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Urbà III

Urbà III (Cuggiono, 1120 - † Ferrara, 20 d'octubre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1185 al 1187.

Nou!!: Verona і Papa Urbà III · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Verona і Parma · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Verona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau Alboí della Scala

Pau Alboí della Scala fou fill de Mastino II della Scala.

Nou!!: Verona і Pau Alboí della Scala · Veure més »

Pau de Constança

Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.

Nou!!: Verona і Pau de Constança · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Verona і Pàdua · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Verona і Plini el Vell · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Verona і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Verona і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Verona

La província de Verona és una província forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.

Nou!!: Verona і Província de Verona · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Verona і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural.

Nou!!: Verona і Pula · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Verona і Rússia · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Verona і Regions d'Itàlia · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Verona і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Verona і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Verona і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Verona і República de Venècia · Veure més »

República Social Italiana

Mapa de la RSI La República Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana or RSI) o República de Salò va ser un estat titella de l'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Nació" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini. La RSI va exercir la sobirania oficial en el nord d'Itàlia però fou àmpliament dependent de l'exèrcit alemany o Wehrmacht per mantenir-ne el control. L'estat va ser informalment conegut com La República de Salò perquè el Ministeri d'Afers Estrangers estava ubicat a Salò, una petita vila al costat del Llac de Garda. La República Social Italiana va ser la segona i darrera expressió del feixisme en l'estat Italià. El 1943 Mussolini va ser empresonat per ordre del rei Victor Manuel, que va signar l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades i el 12 de setembre va ésser alliberat per l'exèrcit alemany i fugí al nord d'Itàlia on segons les ordres de Hitler va fundar aquest nou estat les finances del qual depenien enterament dels alemanys. El nou govern prohibí el sindicats i les vagues mentre a través de la propaganda es presentava al feixisme com una ideologia progressista i una economia de socialització. El 25 d'abril de 1945 els resistents italians (partisans) enderrocaren la RSI. Mussolini fou executat, junt amb la seva amant i diversos membres del seu govern, pels partisans el 28 d'abril.

Nou!!: Verona і República Social Italiana · Veure més »

Rivoli

Rivoli és un municipi italià a la ciutat metropolitana de Torí (regió del Piemont).

Nou!!: Verona і Rivoli · Veure més »

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Nou!!: Verona і Romeu i Julieta · Veure més »

Saint Lucia

Saint Lucia és un estat insular que forma part de les petites Antilles.

Nou!!: Verona і Saint Lucia · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Verona і Salzburg · Veure més »

Santa Aliança

Imperi Rus La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.

Nou!!: Verona і Santa Aliança · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Verona і Sardenya · Veure més »

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Nou!!: Verona і Tabernaemontana · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Verona і Teodoric el Gran · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Verona і Toscana · Veure més »

Tractat de Campo Formio

El resultat del mapa europeu després del Tractat de Campo Formio. El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament.

Nou!!: Verona і Tractat de Campo Formio · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Verona і Trento · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: Verona і Treviso · Veure més »

Turcilings

Els turcilings o turcilinges (llatí turcilingi) foren un poble germànic que habitava el nord de l'Europa Oriental, i apareixen al costat dels rugis.

Nou!!: Verona і Turcilings · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Verona і UNESCO · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Verona і Vèneto · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleo-vènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Verona і Vènets · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Verona і Vespasià · Veure més »

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Nou!!: Verona і Vicenza · Veure més »

Villafranca di Verona

Villafranca di Verona és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Verona.

Nou!!: Verona і Villafranca di Verona · Veure més »

Vincenzo Ruffo

Vincenzo Ruffo (Verona, 1510 - 1587) fou un músic madrigalista veronès.

Nou!!: Verona і Vincenzo Ruffo · Veure més »

Vitel·li

Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Verona і Vitel·li · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Verona і William Shakespeare · Veure més »

Zähringen

Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

Nou!!: Verona і Zähringen · Veure més »

Zenó de Verona

Sant Zenó (Zenon), en italià Zenone) (Nord d'Àfrica, ca.

Nou!!: Verona і Zenó de Verona · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1061 · Veure més »

1074

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1074 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1100 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1115 · Veure més »

1136

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1136 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1164 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1167 · Veure més »

1181

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1181 · Veure més »

1183

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1183 · Veure més »

1184

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1184 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1185 · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1205 · Veure més »

1232

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1232 · Veure més »

1233

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1233 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1236 · Veure més »

1247

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1247 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1253 · Veure més »

1259

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1259 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1260 · Veure més »

1263

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1263 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1277 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1301 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1304 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1311 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1329 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1352 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Verona і 1354 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1359 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1365 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Verona і 1375 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1381 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1387 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1404 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1405 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1509 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1511 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Verona і 1512 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1517 · Veure més »

1583

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1583 · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 16 d'octubre · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 16 de juliol · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1630 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 17 d'abril · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Verona і 1750 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1796 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1798 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 18 d'octubre · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1801 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1805 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1814 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 1822 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1848 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1850 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1866 · Veure més »

1942

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Verona і 1942 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1943 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Verona і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Verona і 1945 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 2 d'agost · Veure més »

216 aC

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 216 aC · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 22 d'octubre · Veure més »

225 aC

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 225 aC · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 23 de juny · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 24 de juny · Veure més »

249

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 249 · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 26 de juliol · Veure més »

283

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 283 · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Verona і 3 de desembre · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 312 · Veure més »

403

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 403 · Veure més »

452

L'any 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Verona і 452 · Veure més »

489

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 489 · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 49 aC · Veure més »

493

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 493 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 526 · Veure més »

568

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 568 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Verona і 69 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 774 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 843 · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 89 aC · Veure més »

895

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 895 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 913 · Veure més »

952

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 952 · Veure més »

955

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 955 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Verona і 961 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Verona і 975 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »