Taula de continguts
43 les relacions: Abat, Arquebisbe, Arxiprestat, Baix Imperi, Baixa edat mitjana, Benefici eclesiàstic, Bisbe, Burgesia, Camperol, Canonge, Capitalisme, Capitular de Quierzy, Castell, Ciutat, Clergat, Contracte, Donjon, Dret consuetudinari, Dret romà, Edat mitjana, Emperador, Feu, Feudalisme, Gentilhome, Germànics, Govern, Guifré el Pilós, Imperi Carolingi, Jurament de fidelitat, Monarca, Monestir, Monjo, Noblesa, Papa, Portugal, Sacerdot, Senyor, Senyoriu, Serf, Servitud, Terra amortitzada, Usdefruit, Vassallatge.
- Feudalisme
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.
Veure Vassallatge і Abat
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Vassallatge і Arquebisbe
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Vassallatge і Arxiprestat
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Vassallatge і Baix Imperi
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Vassallatge і Baixa edat mitjana
Benefici eclesiàstic
Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.
Veure Vassallatge і Benefici eclesiàstic
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Vassallatge і Bisbe
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Vassallatge і Burgesia
Camperol
El camperol o camper (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.
Veure Vassallatge і Camperol
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Vassallatge і Canonge
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Vassallatge і Capitalisme
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Veure Vassallatge і Capitular de Quierzy
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Vassallatge і Castell
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Vassallatge і Ciutat
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Vassallatge і Clergat
Contracte
Un contracte és l'acord de voluntats que genera drets i obligacions.
Veure Vassallatge і Contracte
Donjon
''Donjon'' d'Étampes segons un dibuix de Eugène Viollet-le-DucEl donjon (terme d'origen francès) és un element arquitectònic que pertany bàsicament al feudalisme.
Veure Vassallatge і Donjon
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Veure Vassallatge і Dret consuetudinari
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Vassallatge і Dret romà
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Vassallatge і Edat mitjana
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Vassallatge і Emperador
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Vassallatge і Feu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Vassallatge і Feudalisme
Gentilhome
A Espanya, un gentilhome era la persona que despatxava al rei amb un plec d'importància per donar-li notícia d'algun bon succés, com la presa d'una plaça o l'arribada d'una esquadra.
Veure Vassallatge і Gentilhome
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Vassallatge і Germànics
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Vassallatge і Govern
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Vassallatge і Guifré el Pilós
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Vassallatge і Imperi Carolingi
Jurament de fidelitat
El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) fou un pacte típic entre vassall i senyor feudal.
Veure Vassallatge і Jurament de fidelitat
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Vassallatge і Monarca
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Vassallatge і Monestir
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Vassallatge і Monjo
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Vassallatge і Noblesa
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Vassallatge і Papa
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Vassallatge і Portugal
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Vassallatge і Sacerdot
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Veure Vassallatge і Senyor
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Vassallatge і Senyoriu
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Veure Vassallatge і Serf
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Veure Vassallatge і Servitud
Terra amortitzada
La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència.
Veure Vassallatge і Terra amortitzada
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Veure Vassallatge і Usdefruit
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Vassallatge і Vassallatge
Vegeu també
Feudalisme
- Alou
- Bescollada
- Carta de poblament
- Castell de mota i pati
- Castlà
- Castlania
- Comte
- Dei gratia
- Duc
- Emirat
- Església pròpia
- Estaments
- Feu
- Feudalisme
- Gremi
- Jurament de fidelitat
- Kan
- Lord
- Màlik
- Marc Bloch
- Nakharar
- Noblesa
- Patge
- Príncep
- Refeudalització
- Rei dels reis
- Sentència de Guadalupe
- Senyoriu
- Serf
- Tribut
- Urbari
- Vassallatge
També conegut com Estat vassall, Feudatari, Feudataris, Homenatge, Pacte de vasallatge, Pacte de vassallatge, Vassall, Vassalls.