Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Abadia de Prüm, Alain Decaux, Annales Bertiniani, Berta de Prüm, Berthe aux grands pieds, Caribert de Laon, Carlemany, Carloman I, Choisy-au-Bac, Compiègne, Comtat de Laon, Desiderata de Llombardia, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Einhard, Esposa, Esteve II (papa), Gisela de Chelles, Hugobèrtides, Khilderic III, Onomàstica, Pierre Riché, Pipí I el Breu, Robert I d'Hesbaye, Robertians, Soissons, Suetoni, Teodoric III (rei dels francs), Trobador, Vers alexandrí, Vides dels dotze cèsars, 1270, 2 de juliol, 720, 743, 744, 747, 749, 751, 754, 756, 757, 762, 770, 771, 783, 811, 814.
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Berta de Laon і Abadia de Prüm · Veure més »
Alain Decaux
Alain Decaux (Lille, 23 de juliol de 1925 - París, 27 de març de 2016) va ser un historiador francès, divulgador de la història i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Berta de Laon і Alain Decaux · Veure més »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Nou!!: Berta de Laon і Annales Bertiniani · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Berta de Laon і Berta de Prüm · Veure més »
Berthe aux grands pieds
Berta, la dels grans peus (originalment en francès antic: Berte aus grans piez; francès modern: Berthe aux grands pieds) és una cançó de gesta francesa del cicle de Carlemany, composta a principis del i que narra llegendàriament la vida i les aventures de Berta de Laon, coneguda per ser la mare de Carlemany.
Nou!!: Berta de Laon і Berthe aux grands pieds · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Berta de Laon і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Berta de Laon і Carlemany · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Berta de Laon і Carloman I · Veure més »
Choisy-au-Bac
Choisy-au-Bac és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Berta de Laon і Choisy-au-Bac · Veure més »
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Berta de Laon і Compiègne · Veure més »
Comtat de Laon
El comtat de Laon fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Laon anomenat Laonnois.
Nou!!: Berta de Laon і Comtat de Laon · Veure més »
Desiderata de Llombardia
Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.
Nou!!: Berta de Laon і Desiderata de Llombardia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Berta de Laon і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Berta de Laon і Dinastia merovíngia · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Berta de Laon і Einhard · Veure més »
Esposa
''The Merchant's Wife'' (1918) de Boris Kustodiev Una esposa o muller és la cònjuge dona que contrau matrimoni.
Nou!!: Berta de Laon і Esposa · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Berta de Laon і Esteve II (papa) · Veure més »
Gisela de Chelles
Gisela (757 - 810) fou una noble franca, filla de Pipí el Breu i Bertrada de Laon, i germana de Carlemany i Carloman I. S'ha identificat amb Isberga, abadessa, venerada com a santa per l'Església catòlica, i patrona de l'Artois.
Nou!!: Berta de Laon і Gisela de Chelles · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Berta de Laon і Hugobèrtides · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Berta de Laon і Khilderic III · Veure més »
Onomàstica
L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.
Nou!!: Berta de Laon і Onomàstica · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Berta de Laon і Pierre Riché · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Berta de Laon і Pipí I el Breu · Veure més »
Robert I d'Hesbaye
Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).
Nou!!: Berta de Laon і Robert I d'Hesbaye · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Berta de Laon і Robertians · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Berta de Laon і Soissons · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Berta de Laon і Suetoni · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Berta de Laon і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Berta de Laon і Trobador · Veure més »
Vers alexandrí
El vers alexandrí o alexandrí és un vers de dicció greu i elevada, que adopta formes diferents en les diverses tradicions mètriques, tot i que parteix d'una base de 12 síl·labes, sobre la qual s'introdueixen algunes variacions.
Nou!!: Berta de Laon і Vers alexandrí · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Berta de Laon і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 1270 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berta de Laon і 2 de juliol · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 720 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 743 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 744 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 747 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 749 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 751 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 754 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 756 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 757 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 762 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 770 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 771 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Berta de Laon і 783 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 811 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Berta de Laon і 814 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Berta del Peu Gran, Bertrada de Laon.
