Accés més ràpid que el navegador!
305 les relacions: Abadessa, Abadia de Corbie, Abat, Abbàs (nom), Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Acadèmia Palatina, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alí ibn al-Athir, Albrecht Dürer, Alcuí de York, Alemany, Alemanya, Alpaida, Alps, Alt alemany antic, Amaldruda, Anglès, Angulema, Ansegisel, Antipapa, Aquisgrà, Aquitània, Argent, Argenteuil, Arnau de Mont-rodon, Arnulf de Metz, Arquebisbe, Arxiu Bettmann, Austràsia, Àvars de Pannònia, Bagdad, Baix fràncic, Barcelona, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Roncesvalls, Bèlgica, Beat, Bega d'Andenne, Benet XIV, Benevent, Berta de Laon, Bordeus, Borgonya, Bretó, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Califa, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, ..., Cançó de gesta, Cançó de Rotllan, Capitular de Villis, Caribert de Laon, Carlemany, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Castellà, Català, Catalunya, Catalunya Vella, Catedral de Girona, Còrsega, Cinturó, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comte, Concili d'Urgell, Concubinat, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Constantinoble, Corona fèrria de Llombardia, Crist, Cristianisme, Croat (llengua), Danès, Desiderata de Llombardia, Desideri d'Ístria, Diadema, Dialecte, Dinastia, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Diploma de Carlemany del juny del 799, Drogó de Metz, Duc, Edat antiga, Edat mitjana, Egbert, Einhard, Elefant asiàtic, Emília (regió), Emperador, Empunyadura, Escaramussa, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslovac, Eslovè, Espanya (geografia), Esposa, Esteve II (papa), Europa, Europa Occidental, Exarcat de Ravenna, Faremoutiers, Fastrada, Flor de lis, França, Franc, Francès, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frisó occidental, Fronçac (Gironda), Gascunya, Gòtia, Gerberga (reina dels Francs), Girona, Gisela de Laon, Grec antic, Grimoald III, Grisons, Guerres Saxones, Harun ar-Raixid, Herstal, Hildegarda, Hildeprand, Hiltruda, Hispània, Historiador, Hongria, Hug (fill de Carlemany), Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Icona, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia, Jaume Cascalls, Jaume el Major, Khilderic III, Lexema, Lió, Lieja, Lingüística, Llatí, Lleó III (papa), Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengua materna, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Llobregat, Llop II, Lluís el Pietós, Longobards, Louis Halphen, Luitgarda d'Alamània, Luxemburguès, Luxeuil-les-Bains, Magúncia, Majordom de palau, Mar Adriàtica, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Marquès, Martí de Laon, Metz, Missi dominici, Museu d'Història de Girona, Musulmà, Nèustria, Neerlandès, Noruec, Noyon, Or, Osca, Paderborn, Pamplona, Papa, Papa Esteve III, Papa Zacaries, Pasqua de Resurrecció, Pasqual III, Pavia, Península Ibèrica, Pentàpolis Annonària, Pere el Gran, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí el Geperut, Pipí I el Breu, Pirineus, Polonès, Portuguès, Prefecte, Provença, Quatre Evangelistes, Regne d'Aquitània, Regne de Borgonya, Regne Franc, Regne Longobard, Rei d'Itàlia, Reis mandrosos, Rellotge, Renaixement carolingi, Revista de Girona, Robert Stoepel, Roma, Roncesvalls, Rotllà, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Carlemany), Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Riquier, Sal·luvis, Salern, Sant, Saragossa, Sarraïns, Saxons, Sàpiens, Senescal, Septimània, Setge, Soissons, Suàbia, Suec, Sueus, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tolosa de Llenguadoc, Toscana, Tractat de Verdun, Txec, Valí, Való, Vascons, Vassallatge, Venècia, Verona, Via Làctia, Vita Karoli Magni, 1 d'abril, 1165, 12 de juliol, 15 d'abril, 2 d'abril, 20 de juny, 24 de setembre, 25 de desembre, 28 de gener, 4 de desembre, 5 de desembre, 6 de febrer, 6 de juliol, 687, 742, 747, 748, 750, 751, 754, 768, 769, 770, 771, 772, 773, 774, 776, 777, 778, 780, 781, 782, 783, 784, 785, 787, 792, 794, 795, 8 de juliol, 800, 801, 811, 812, 813, 814, 843, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (255 més) »
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: Carlemany і Abadessa · Veure més »
Abadia de Corbie
L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.
Nou!!: Carlemany і Abadia de Corbie · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Carlemany і Abat · Veure més »
Abbàs (nom)
Abbàs o, amb l'article inicial, al-Abbàs és un nom masculí àrab —en àrab عباس o العباس, ʿAbbās o al-ʿAbbās— que literalment significa ‘sever’ o ‘adust’ o, amb l'article inicial, ‘el sever’ o ‘l'adust’.
Nou!!: Carlemany і Abbàs (nom) · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Carlemany і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Acadèmia Palatina
Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.
Nou!!: Carlemany і Acadèmia Palatina · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Carlemany і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Nou!!: Carlemany і Al-Hàkam I · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Carlemany і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Nou!!: Carlemany і Albrecht Dürer · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Carlemany і Alcuí de York · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Carlemany і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Carlemany і Alemanya · Veure més »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Nou!!: Carlemany і Alpaida · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Carlemany і Alps · Veure més »
Alt alemany antic
L'alt alemany antic (Althochdeutsch) és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica.
Nou!!: Carlemany і Alt alemany antic · Veure més »
Amaldruda
Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.
Nou!!: Carlemany і Amaldruda · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Carlemany і Anglès · Veure més »
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Nou!!: Carlemany і Angulema · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Carlemany і Ansegisel · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Carlemany і Antipapa · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Carlemany і Aquisgrà · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Carlemany і Aquitània · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Carlemany і Argent · Veure més »
Argenteuil
Argenteuil és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Carlemany і Argenteuil · Veure més »
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Nou!!: Carlemany і Arnau de Mont-rodon · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Carlemany і Arnulf de Metz · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Carlemany і Arquebisbe · Veure més »
Arxiu Bettmann
el Papa Adrià I. Imatge de l'Arxiu Bettmann. L'Arxiu Bettmann, oficialment i en anglès Bettmann Archive és una col·lecció de 19 milions de fotografies i imatges, algunes de la Guerra Civil Estatunidenca, incloent algunes de les fotos històriques més conegudes dels Estats Units.
Nou!!: Carlemany і Arxiu Bettmann · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Carlemany і Austràsia · Veure més »
Àvars de Pannònia
En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.
Nou!!: Carlemany і Àvars de Pannònia · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Carlemany і Bagdad · Veure més »
Baix fràncic
Els idiomes baix fràncics (en neerlandès: Nederfrankisch; en baix alemany: Nedderfranksche Spraken, en alemany: Niederfränkisch; en francès: bas francique) són una agrupació de diverses llengües germàniques occidentals parlades als Països Baixos, a la Bèlgica septentrional (Flandes), a un racó septentrional de França (el departament de Nord), i a una franja occidental d'Alemanya tocant als Països Baixos, la regió de la Baixa Renània (Niederrhein), que tenen un origen comú en el baix fràncic antic.
Nou!!: Carlemany і Baix fràncic · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Carlemany і Barcelona · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Carlemany і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Carlemany і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Carlemany і Bèlgica · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Carlemany і Beat · Veure més »
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Nou!!: Carlemany і Bega d'Andenne · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Carlemany і Benet XIV · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Carlemany і Benevent · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Berta de Laon · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Carlemany і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Carlemany і Borgonya · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Carlemany і Bretó · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Carlemany і Burgundis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Carlemany і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Carlemany і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Carlemany і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Carlemany і Califat de Còrdova · Veure més »
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Nou!!: Carlemany і Cançó de gesta · Veure més »
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Cançó de Rotllan · Veure més »
Capitular de Villis
El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.
Nou!!: Carlemany і Capitular de Villis · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Carlemany і Carlemany · Veure més »
Carles el Jove
Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).
Nou!!: Carlemany і Carles el Jove · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Carlemany і Carles Martell · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Carlemany і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Carlemany і Carloman I · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Carlemany і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Carlemany і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Carlemany і Catalunya · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Carlemany і Catalunya Vella · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Carlemany і Catedral de Girona · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Carlemany і Còrsega · Veure més »
Cinturó
Cinturons Un cinturó, cinyell o cintura (i cinta a la Catalunya del Nord i a les Illes Balears) és una corretja feta de cuir o un altre material resistent que es col·loca al voltant de la cintura o malucs per a subjectar el pantaló, la faldilla, etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la jaqueta o l'abric), el vestit femení, etc.
Nou!!: Carlemany і Cinturó · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Carlemany і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Carlemany і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Carlemany і Comte · Veure més »
Concili d'Urgell
El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.
Nou!!: Carlemany і Concili d'Urgell · Veure més »
Concubinat
Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.
Nou!!: Carlemany і Concubinat · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Carlemany і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Carlemany і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Carlemany і Conquesta de Girona · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Carlemany і Constantinoble · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: Carlemany і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Carlemany і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Carlemany і Cristianisme · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Carlemany і Croat (llengua) · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Carlemany і Danès · Veure més »
Desiderata de Llombardia
Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Desiderata de Llombardia · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Carlemany і Desideri d'Ístria · Veure més »
Diadema
Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.
Nou!!: Carlemany і Diadema · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Carlemany і Dialecte · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Carlemany і Dinastia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Carlemany і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Carlemany і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Carlemany і Dinastia otoniana · Veure més »
Diploma de Carlemany del juny del 799
El diploma de Carlemany del juny del 799 és una donació reial de Carlemany de terres i beneficis a l'abadia d'Aniana, feta a Benet d'Aniana, després de la tasca d'aquest a Urgell contra l'adopcionisme.
Nou!!: Carlemany і Diploma de Carlemany del juny del 799 · Veure més »
Drogó de Metz
Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.
Nou!!: Carlemany і Drogó de Metz · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Carlemany і Duc · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Carlemany і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Carlemany і Edat mitjana · Veure més »
Egbert
Egbert (769 o 771 – 839) fou rei de Wessex (Anglaterra) des del 802 fins a la seva mort el 839.
Nou!!: Carlemany і Egbert · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Einhard · Veure més »
Elefant asiàtic
L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint conegut pel nom d'una de les subespècies (elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant i l'única espècie vivent del gènere Elephas.
Nou!!: Carlemany і Elefant asiàtic · Veure més »
Emília (regió)
L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.
Nou!!: Carlemany і Emília (regió) · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Carlemany і Emperador · Veure més »
Empunyadura
Empunyadura francesa Empunyadura italiana Lempunyadura en esgrima és el cilindre (o forma semblant) que segueix la línia de la fulla i que és el punt de prensió de l'arma.
Nou!!: Carlemany і Empunyadura · Veure més »
Escaramussa
Una escaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits.
Nou!!: Carlemany і Escaramussa · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Carlemany і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Carlemany і Eslaus · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Carlemany і Eslovac · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Carlemany і Eslovè · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Carlemany і Espanya (geografia) · Veure més »
Esposa
''The Merchant's Wife'' (1918) de Boris Kustodiev Una esposa o muller és la cònjuge dona que contrau matrimoni.
Nou!!: Carlemany і Esposa · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Carlemany і Esteve II (papa) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Carlemany і Europa · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Carlemany і Europa Occidental · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Carlemany і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Faremoutiers
Faremoutiers és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77176.
Nou!!: Carlemany і Faremoutiers · Veure més »
Fastrada
Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.
Nou!!: Carlemany і Fastrada · Veure més »
Flor de lis
Flor de lis La flor de lis (gal·licisme que ve de la paraula Fleur de lis i vol dir «flor de lliri») és una representació de la flor del lliri groc vista frontalment, on es poden veure els tres pètals, els dos laterals caient i el central aixecat.
Nou!!: Carlemany і Flor de lis · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Carlemany і França · Veure més »
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Nou!!: Carlemany і Franc · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Carlemany і Francès · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Carlemany і Francs · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Carlemany і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frisó occidental
Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Carlemany і Frisó occidental · Veure més »
Fronçac (Gironda)
Fronçac (en francès Fronsac) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Carlemany і Fronçac (Gironda) · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Carlemany і Gascunya · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Carlemany і Gòtia · Veure més »
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Carlemany і Girona · Veure més »
Gisela de Laon
Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Gisela de Laon · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Carlemany і Grec antic · Veure més »
Grimoald III
Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).
Nou!!: Carlemany і Grimoald III · Veure més »
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Nou!!: Carlemany і Grisons · Veure més »
Guerres Saxones
Les Guerres Saxones van tenir lloc al nord-oest de l'actual Alemanya entre 772 i 804, quan Carlemany va iniciar una campanya d'ocupació a fi de sotmetre els saxons que les habitaven.
Nou!!: Carlemany і Guerres Saxones · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Carlemany і Harun ar-Raixid · Veure més »
Herstal
Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.
Nou!!: Carlemany і Herstal · Veure més »
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Nou!!: Carlemany і Hildegarda · Veure més »
Hildeprand
Hildeprand, Hildebrand, Ildeprand o Ilprand (? - després de 744) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 744.
Nou!!: Carlemany і Hildeprand · Veure més »
Hiltruda
Hiltruda (740/750 - 27 de setembre del 769) és una santa catòlica i ortodoxa, celebrada el 27 de setembre.
Nou!!: Carlemany і Hiltruda · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Carlemany і Hispània · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Carlemany і Historiador · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Carlemany і Hongria · Veure més »
Hug (fill de Carlemany)
Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.
Nou!!: Carlemany і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Nou!!: Carlemany і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Nou!!: Carlemany і Icona · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Carlemany і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Carlemany і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Carlemany і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Carlemany і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Carlemany і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Carlemany і Itàlia · Veure més »
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Nou!!: Carlemany і Jaume Cascalls · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Carlemany і Jaume el Major · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Carlemany і Khilderic III · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Carlemany і Lexema · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Carlemany і Lió · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Carlemany і Lieja · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Carlemany і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Carlemany і Llatí · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Carlemany і Lleó III (papa) · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Carlemany і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Carlemany і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Carlemany і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Carlemany і Llengua materna · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Carlemany і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Carlemany і Llista de reis germànics · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Carlemany і Llobregat · Veure més »
Llop II
Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.
Nou!!: Carlemany і Llop II · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Carlemany і Lluís el Pietós · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Carlemany і Longobards · Veure més »
Louis Halphen
Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.
Nou!!: Carlemany і Louis Halphen · Veure més »
Luitgarda d'Alamània
Luitgarda d'Alamània, nascuda vers 776, morta el 4 de juny de 800 a Tours, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, última esposa de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Luitgarda d'Alamània · Veure més »
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Nou!!: Carlemany і Luxemburguès · Veure més »
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Carlemany і Luxeuil-les-Bains · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Carlemany і Magúncia · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Carlemany і Majordom de palau · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Carlemany і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Carlemany і Mar Mediterrània · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Carlemany і Marca (territori) · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: Carlemany і Marca de Bretanya · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Carlemany і Marca Hispànica · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Carlemany і Marquès · Veure més »
Martí de Laon
Martí de Laon († 690) fou un comte franc que apareix lluitant al costat de Pipí d'Heristal contra Ebroí.
Nou!!: Carlemany і Martí de Laon · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Carlemany і Metz · Veure més »
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Nou!!: Carlemany і Missi dominici · Veure més »
Museu d'Història de Girona
El Museu d'Història de Girona és un museu ubicat a l'antiga Casa Cartellà de Girona, edifici que més tard es convertiria en el convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua al.
Nou!!: Carlemany і Museu d'Història de Girona · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Carlemany і Musulmà · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Carlemany і Nèustria · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Carlemany і Neerlandès · Veure més »
Noruec
El noruec és una llengua parlada a Noruega.
Nou!!: Carlemany і Noruec · Veure més »
Noyon
Noyon és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Carlemany і Noyon · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Carlemany і Or · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Carlemany і Osca · Veure més »
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Nou!!: Carlemany і Paderborn · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Carlemany і Pamplona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Carlemany і Papa · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Carlemany і Papa Esteve III · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Carlemany і Papa Zacaries · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Carlemany і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Carlemany і Pasqual III · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Carlemany і Pavia · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Carlemany і Península Ibèrica · Veure més »
Pentàpolis Annonària
La Pentàpolis Annonària o Pentàpolis Montana va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient a la península Itàlica, així esmentada perquè estava formada pel territori de cinc ciutats (penta.
Nou!!: Carlemany і Pentàpolis Annonària · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Carlemany і Pere el Gran · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Carlemany і Pierre Riché · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Carlemany і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Carlemany і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Carlemany і Pipí de Landen · Veure més »
Pipí el Geperut
Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.
Nou!!: Carlemany і Pipí el Geperut · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Carlemany і Pipí I el Breu · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Carlemany і Pirineus · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Carlemany і Polonès · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Carlemany і Portuguès · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Carlemany і Prefecte · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Carlemany і Provença · Veure més »
Quatre Evangelistes
timpà de l'Església de Sant Tròfim. Els Evangelistes o també Els Quatre Evangelistes, són els autors respectius dels evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).
Nou!!: Carlemany і Quatre Evangelistes · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Carlemany і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Carlemany і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Carlemany і Regne Franc · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Carlemany і Regne Longobard · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Carlemany і Rei d'Itàlia · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Carlemany і Reis mandrosos · Veure més »
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Nou!!: Carlemany і Rellotge · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Carlemany і Renaixement carolingi · Veure més »
Revista de Girona
Revista de Girona (RdG) és una revista creada el 1955 a Girona que té com a objectiu divulgar treballs de recerca cultural i científica que tinguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines.
Nou!!: Carlemany і Revista de Girona · Veure més »
Robert Stoepel
Robert Auguste Stoepel (Berlín, Alemanya, 1821 – Nova York, USA, 1 d'octubre de 1887) fou un director d'orquestra i compositor alemany nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Carlemany і Robert Stoepel · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Carlemany і Roma · Veure més »
Roncesvalls
Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Carlemany і Roncesvalls · Veure més »
Rotllà
Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.
Nou!!: Carlemany і Rotllà · Veure més »
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Nou!!: Carlemany і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »
Rotruda (filla de Carlemany)
Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.
Nou!!: Carlemany і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Carlemany і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-Riquier
Saint-Riquier és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Carlemany і Saint-Riquier · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Carlemany і Sal·luvis · Veure més »
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Nou!!: Carlemany і Salern · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Carlemany і Sant · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Carlemany і Saragossa · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Carlemany і Sarraïns · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Carlemany і Saxons · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Carlemany і Sàpiens · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Carlemany і Senescal · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Carlemany і Septimània · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Carlemany і Setge · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Carlemany і Soissons · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Carlemany і Suàbia · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Carlemany і Suec · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Carlemany і Sueus · Veure més »
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Nou!!: Carlemany і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Carlemany і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Carlemany і Toscana · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Carlemany і Tractat de Verdun · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Carlemany і Txec · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Carlemany і Valí · Veure més »
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Nou!!: Carlemany і Való · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Carlemany і Vascons · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Carlemany і Vassallatge · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Carlemany і Venècia · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Carlemany і Verona · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Carlemany і Via Làctia · Veure més »
Vita Karoli Magni
XIII. Vita Karoli Magni és una biografia de Carlemany escrita per Einhard.
Nou!!: Carlemany і Vita Karoli Magni · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 1 d'abril · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 1165 · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 12 de juliol · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 15 d'abril · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 2 d'abril · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 20 de juny · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 24 de setembre · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 25 de desembre · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carlemany і 28 de gener · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 4 de desembre · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 5 de desembre · Veure més »
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carlemany і 6 de febrer · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 6 de juliol · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 687 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Carlemany і 742 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 747 · Veure més »
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 748 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 750 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 751 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 754 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 768 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 769 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 770 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 772 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 773 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 774 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 776 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Carlemany і 778 · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 780 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 781 · Veure més »
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Carlemany і 782 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 783 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 784 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 785 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 787 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 792 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 794 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 795 · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 8 de juliol · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 800 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 801 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 811 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Carlemany і 812 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 813 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carlemany і 814 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Carlemany і 843 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carlemany і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carlemagne, Carles I de França, Carolus Magnus, Charlemagne, Llegendes de Carlemany.
