Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Noruec

Índex Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

147 les relacions: A, Adverbi, Afrikaans, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Alfabet rúnic, Anglès, Article, Aspecte gramatical, Æ, Å (lletra), B, Bergen, Bjørnstjerne Bjørnson, Bokmål, C, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Català, Conjugació, Conjunció (gramàtica), Conjunt buit, Consell Nòrdic, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Cristianisme, D, Danès, Dinamarca, E, F, Feroès, Flexió, Francès, G, Gatas Parlament, Gènere (gramàtica), Gotlandès antic, Groenlàndia, ..., H, I, Idioma, Illes Fèroe, Indicatiu, Infinitiu, Interjecció, Islandès, Islàndia, Ivar Aasen, J, K, L, Líquid, Llengües escandinaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, M, Manlleu (lingüística), Mode, N, Nòrdic antic, Neerlandès, Nombre (gramàtica), Norn, Noruec, Noruega, Nynorsk, O, Ortografia, Oslo, P, Participi, Passat, Preposició, Present (gramàtica), Pronom, Q, R, Rússia, Reforma ortogràfica, S, Segle III, Segle IX, Segle X, Segle XIX, Segle XX, Shetland, Suècia, Subjuntiu, Suec, T, U, Unió de Kalmar, V, Víkings, Verb, Veu gramatical, Vocal neutra, Vocal oberta posterior no arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal tancada anterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada central arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, W, X, Y, Z, 1030, 1300, 1350, 1397, 1525, 1536, 1814, 1840, 1848, 1862, 1873, 1899, 1905, 1907, 1917, 1929, 1938, 1946, 1959, 1960, 1981, 2002, 2003, 2005, 872. Ampliar l'índex (97 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Noruec і A · Veure més »

Adverbi

L'adverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.

Nou!!: Noruec і Adverbi · Veure més »

Afrikaans

L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos o afrikaners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Noruec і Afrikaans · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Noruec і Alemany · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Noruec і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Noruec і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet rúnic

Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.

Nou!!: Noruec і Alfabet rúnic · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Noruec і Anglès · Veure més »

Article

L'article és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

Nou!!: Noruec і Article · Veure més »

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Nou!!: Noruec і Aspecte gramatical · Veure més »

Æ

Æ o æ és una lligadura de les lletres a i e de l'alfabet llatí.

Nou!!: Noruec і Æ · Veure més »

Å (lletra)

Å o å és una lletra representant una vocal als alfabets chamorro, danès, noruec, suec, istroromanès i való.

Nou!!: Noruec і Å (lletra) · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Noruec і B · Veure més »

Bergen

Bergen és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 277.391 habitants (2016).

Nou!!: Noruec і Bergen · Veure més »

Bjørnstjerne Bjørnson

Bjørnstjerne Martinus Bjørnson (Kvikne, Noruega 1832 - París, França 1910) fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.

Nou!!: Noruec і Bjørnstjerne Bjørnson · Veure més »

Bokmål

El bokmål (llengua de llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès.

Nou!!: Noruec і Bokmål · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Noruec і C · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Noruec і Cas acusatiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Noruec і Cas datiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Noruec і Cas gramatical · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Noruec і Cas nominatiu · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Noruec і Català · Veure més »

Conjugació

Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si.

Nou!!: Noruec і Conjugació · Veure més »

Conjunció (gramàtica)

La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.

Nou!!: Noruec і Conjunció (gramàtica) · Veure més »

Conjunt buit

El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.

Nou!!: Noruec і Conjunt buit · Veure més »

Consell Nòrdic

El Consell Nòrdic (en danès i noruec Nordisk Råd, en finès Pohjoismaiden neuvosto, en islandès Norðurlandaráð, en suec Nordiska rådet) és un fòrum de cooperació entre els parlaments dels països nòrdics.

Nou!!: Noruec і Consell Nòrdic · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Noruec і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Noruec і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Noruec і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Noruec і Consonant glotal · Veure més »

Consonant labiodental

Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.

Nou!!: Noruec і Consonant labiodental · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Noruec і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Noruec і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Noruec і Consonant palatal · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Noruec і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Noruec і Consonant velar · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Noruec і Cristianisme · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Noruec і D · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Noruec і Danès · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Noruec і Dinamarca · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Noruec і E · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Noruec і F · Veure més »

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Nou!!: Noruec і Feroès · Veure més »

Flexió

1.

Nou!!: Noruec і Flexió · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Noruec і Francès · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Noruec і G · Veure més »

Gatas Parlament

Gatas Parlament (Parlament del Carrer en català) és un grup noruec de rap.

Nou!!: Noruec і Gatas Parlament · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Noruec і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Gotlandès antic

El gotlandès antic era el dialecte del nòrdic antic que es parlava a l'illa de Gotland.

Nou!!: Noruec і Gotlandès antic · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: Noruec і Groenlàndia · Veure més »

H

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Noruec і H · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Noruec і I · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Noruec і Idioma · Veure més »

Illes Fèroe

Les illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.

Nou!!: Noruec і Illes Fèroe · Veure més »

Indicatiu

L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.

Nou!!: Noruec і Indicatiu · Veure més »

Infinitiu

L'infinitiu és una de les formes no personals del verb en moltes llengües (juntament amb el gerundi i el participi).

Nou!!: Noruec і Infinitiu · Veure més »

Interjecció

La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim.

Nou!!: Noruec і Interjecció · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Noruec і Islandès · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Noruec і Islàndia · Veure més »

Ivar Aasen

Ivar Aasen Ivar Andreas Aasen (5 d'agost de 1813 - 23 de setembre de 1896) va ser un filòleg noruec que establí el segon estàndard d'escriptura de la llengua noruega, el landsmål (que posteriorment esdevindria el nynorsk).

Nou!!: Noruec і Ivar Aasen · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Noruec і J · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Noruec і K · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Noruec і L · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Noruec і Líquid · Veure més »

Llengües escandinaves

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.

Nou!!: Noruec і Llengües escandinaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Noruec і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Noruec і Llengües indoeuropees · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Noruec і M · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Noruec і Manlleu (lingüística) · Veure més »

Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Nou!!: Noruec і Mode · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Noruec і N · Veure més »

Nòrdic antic

El nòrdic antic era la llengua germànica parlada pels nòrdics (els habitants d'Escandinàvia i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època víking fins a l'any 1300 aproximadament).

Nou!!: Noruec і Nòrdic antic · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Noruec і Neerlandès · Veure més »

Nombre (gramàtica)

El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.

Nou!!: Noruec і Nombre (gramàtica) · Veure més »

Norn

El norn és una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Escòcia fins al segle XVIII.

Nou!!: Noruec і Norn · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Noruec і Noruec · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Noruec і Noruega · Veure més »

Nynorsk

El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país (que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca).

Nou!!: Noruec і Nynorsk · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Noruec і O · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Noruec і Ortografia · Veure més »

Oslo

Oslo,, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i ciutat més poblada del país.

Nou!!: Noruec і Oslo · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Noruec і P · Veure més »

Participi

El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.

Nou!!: Noruec і Participi · Veure més »

Passat

El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.

Nou!!: Noruec і Passat · Veure més »

Preposició

Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic, per exemple, un verb amb els seus complements.

Nou!!: Noruec і Preposició · Veure més »

Present (gramàtica)

El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.

Nou!!: Noruec і Present (gramàtica) · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Noruec і Pronom · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Noruec і Q · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Noruec і R · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Noruec і Rússia · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Noruec і Reforma ortogràfica · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Noruec і S · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Noruec і Segle III · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Noruec і Segle IX · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Noruec і Segle X · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Noruec і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Noruec і Segle XX · Veure més »

Shetland

Les illes Shetland són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades entre les Illes Fèroe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya.

Nou!!: Noruec і Shetland · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Noruec і Suècia · Veure més »

Subjuntiu

El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).

Nou!!: Noruec і Subjuntiu · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Noruec і Suec · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Noruec і T · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: Noruec і U · Veure més »

Unió de Kalmar

La Unió de Kalmar va ser un Estat nord-europeu creat arran de la fusió de les tres monarquies escandinaves (Dinamarca, Noruega i Suècia) en la persona de Margarida I de Dinamarca, reina de Noruega i Dinamarca des de 1387, i de Suècia a partir de 1397.

Nou!!: Noruec і Unió de Kalmar · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Nou!!: Noruec і V · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Noruec і Víkings · Veure més »

Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

Nou!!: Noruec і Verb · Veure més »

Veu gramatical

La veu gramatical o diatesi és la característica d'un verb que explica com s'organitzen els arguments o complements obligatoris d'un verb respecte a aquest.

Nou!!: Noruec і Veu gramatical · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Noruec і Vocal neutra · Veure més »

Vocal oberta posterior no arrodonida

La vocal posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.

Nou!!: Noruec і Vocal oberta posterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta anterior no arrodonida

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Noruec і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta posterior arrodonida

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.

Nou!!: Noruec і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada anterior arrodonida

La vocal semitancada anterior arrodonida és un so de la parla que es representa com a a l'alfabet fonètic internacional (el símbol que usen diverses llengües nòrdiques per representar-lo en una modificació de l'alfabet llatí).

Nou!!: Noruec і Vocal semitancada anterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada anterior no arrodonida

La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.

Nou!!: Noruec і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior arrodonida

La vocal tancada anterior arrodonida es representa amb el símbol en l'AFI.

Nou!!: Noruec і Vocal tancada anterior arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior no arrodonida

La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.

Nou!!: Noruec і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal tancada central arrodonida

La vocal tancada central arrodonida o vocal central alta arrodonida, és un tipus de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Noruec і Vocal tancada central arrodonida · Veure més »

Vocal tancada posterior arrodonida

La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.

Nou!!: Noruec і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.

Nou!!: Noruec і W · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Noruec і X · Veure més »

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.

Nou!!: Noruec і Y · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: Noruec і Z · Veure més »

1030

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1030 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1300 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1350 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1397 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1525 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 1536 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1814 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1840 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1848 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Noruec і 1862 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1873 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Noruec і 1899 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Noruec і 1905 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1907 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1917 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1929 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1938 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1946 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1959 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1960 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 1981 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Noruec і 2002 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Noruec і 2003 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Noruec і 2005 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Noruec і 872 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Idioma noruec, Llengua noruega, Norsk, Norvegià, Riksmål.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »