Similituds entre Carlemany і Francs
Carlemany і Francs tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Aquitània, Barcelona, Batalla de Roncesvalls, Borgonya, Carlemany, Carles Martell, Comte, Cristianisme, Dialecte, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Edat mitjana, Eslaus, Europa, França, Francs, Gascunya, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Lleó III (papa), Llengües germàniques, Magúncia, Nèustria, Osca, Pipí I el Breu, Regne de Borgonya, Reis mandrosos, Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Saxons, Septimània, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Valí. Ampliar l'índex (4 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Carlemany · Alemanya і Francs ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Carlemany · Aquitània і Francs ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Carlemany · Barcelona і Francs ·
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Batalla de Roncesvalls і Carlemany · Batalla de Roncesvalls і Francs ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carlemany · Borgonya і Francs ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Carlemany · Carlemany і Francs ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carlemany і Carles Martell · Carles Martell і Francs ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Carlemany і Comte · Comte і Francs ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Carlemany і Cristianisme · Cristianisme і Francs ·
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Carlemany і Dialecte · Dialecte і Francs ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Carlemany і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Francs ·
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Carlemany і Dinastia merovíngia · Dinastia merovíngia і Francs ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Carlemany і Edat mitjana · Edat mitjana і Francs ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Carlemany і Eslaus · Eslaus і Francs ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Carlemany і Europa · Europa і Francs ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carlemany і França · França і Francs ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Carlemany і Francs · Francs і Francs ·
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Carlemany і Gascunya · Francs і Gascunya ·
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Carlemany і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Francs і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Carlemany і Imperi Carolingi · Francs і Imperi Carolingi ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Carlemany і Imperi Romà · Francs і Imperi Romà ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Carlemany і Lleó III (papa) · Francs і Lleó III (papa) ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Carlemany і Llengües germàniques · Francs і Llengües germàniques ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Carlemany і Magúncia · Francs і Magúncia ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Carlemany і Nèustria · Francs і Nèustria ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Carlemany і Osca · Francs і Osca ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Carlemany і Pipí I el Breu · Francs і Pipí I el Breu ·
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Carlemany і Regne de Borgonya · Francs і Regne de Borgonya ·
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Carlemany і Reis mandrosos · Francs і Reis mandrosos ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Francs і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Carlemany і Saxons · Francs і Saxons ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Carlemany і Septimània · Francs і Septimània ·
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Carlemany і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Francs і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ·
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carlemany і Francs
- Què tenen en comú Carlemany і Francs
- Semblances entre Carlemany і Francs
Comparació entre Carlemany і Francs
Carlemany té 305 relacions, mentre que Francs té 126. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 7.89% = 34 / (305 + 126).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carlemany і Francs. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: