Accés més ràpid que el navegador!
279 les relacions: Abadia de Sankt Gallen, Agilulf, Aistulf, Alamans, Alans, Alaric I, Alaric II, Alboí, Alcuí de York, Alemany, Alemanya, Alfred el Gran, Amalaric, Amalasunta, Anglaterra, Anglès, Anglès antic, Angles, Anglosaxons, Aquileia, Aquitània, Arianisme, Aristocràcia, Úlfila, Úrsula de Colònia, Ataülf, Atalaric, Aurelià, Austràsia, Àtila, Balcans, Bascos, Batalla d'Abritus, Batalla de Poitiers, Batalla de Taginae, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Batalla del Mont Lactari, Baviera, Bàrcino, Bèlgica, Beda, Belisari, Benevent, Bizanci, Boeci, Bonifaci de Fulda, Brescia, Bretanya, Breviari d'Alaric, ..., Burgundis, Calàbria, Campània, Caracal·la, Carlemany, Carles Martell, Cassiodor, Catolicisme, Ceptre, Civilització, Claudi II el Gòtic, Claudio Sánchez-Albornoz, Clergat, Clodoveu I, Codi d'Euric, Codi de Recesvint, Columbà, Concili, Concilis de Toledo, Conquesta feudal hispànica, Consagració reial, Constanci, Constanci III, Constantinoble, Corona reial, Cosenza, Crònica anglosaxona, Cristianisme, Cristianisme cèltic, Dalmàcia, Danesos, Danubi, Dàcia, Deci (emperador romà), Desideri d'Ístria, Dinastia carolíngia, Dinastia constantiniana, Dinastia merovíngia, Dinastia teodosiana, Dret consuetudinari, Dret romà, Edat mitjana, Edicte de Milà, Edicte de Teodoric, Edicte de Tessalònica, Emperador romà, Escòcia, Escròfula, Eslaus, Estat sobirà, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Estilicó, Etelbert, Euric, Europa Central, Europa del Nord, Feudalisme, Flavi Claudi Constantí, Flavi Honori, Florència, Florentina de Cartagena, França, Francs, Fulgenci de Cartagena, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Gòtia, Germànics, Gots, Gran Bretanya, Gregori el Gran, Guthrum el Vell, Hèruls, Heptarquia anglosaxona, Hermenegild, Hermenric, Hidaci, Hispània, Hispània Tarraconense, Huns, Il·líria, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Invasions bàrbares, Iran, Irlanda, Isidor de Sevilla, Itàlia, Joan Escot Eriúgena, John Maxwell Coetzee, Justa Grata Honòria, Justinià, Justinià I, Juts, Konstandinos Petru Kavafis, Leandre de Sevilla, Leovigild, Limites romani, Llatí, Llei Sàlica, Llengües escandinaves, Llengües ugrofineses, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Luitprand, Luxemburg, Majordom de palau, Mar Bàltica, Mar Mediterrània, Martí de Braga, Mèrcia, Món grecoromà, Medina Sidonia, Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Milà, Missioner, Monarca, Monarquia, Monarquia electiva, Monarquia hereditària, Nació, Narbona, Narsès, Nàpols, Nèustria, Nòrdic, Occident, Odoacre, Olimp, Orbe, Ostrogots, Paganisme, Pannònia, Patrici d'Irlanda, Pau de Westfàlia, Pavia, Península Itàlica, Pipí I el Breu, Pollenzo, Primer Concili de Nicea, Primus inter pares, Prisc Àtal, Protogermànic, Pulla, Radagais, Ravenna, Ròmul Augústul, Recared I, Recesvint, Regne d'Anglaterra, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne dels sueus, Regne Franc, Regne Visigot, Renovatio imperii, Rin, Roderic, Roma, Sant Columba, Saxons, Septimània, Sicília, Sigeric, Silinges, Spoleto, Sueus, Taumatúrgia, Tàriq ibn Ziyad, Tòtila, Teòdat, Teia (rei ostrogot), Teodomir, Teodoric el Gran, Thing, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tonsura, Unció, Valentinià III, Vàndals, Verona, Vikings, Visigots, Wamba, Wessex, Zenó, 14 d'agost, 1648, 214, 247, 313, 325, 350, 380, 392, 395, 401, 402, 409, 410, 411, 412, 414, 415, 416, 455, 466, 476, 488, 493, 507, 533, 535, 536, 541, 544, 554, 568, 572, 6 d'abril, 654, 711, 774, 800. Ampliar l'índex (229 més) »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Nou!!: Regnes germànics і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Regnes germànics і Agilulf · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Regnes germànics і Aistulf · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Regnes germànics і Alamans · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Regnes germànics і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Regnes germànics і Alaric I · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Regnes germànics і Alaric II · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Regnes germànics і Alboí · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Regnes germànics і Alcuí de York · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Regnes germànics і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Regnes germànics і Alemanya · Veure més »
Alfred el Gran
Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.
Nou!!: Regnes germànics і Alfred el Gran · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Regnes germànics і Amalaric · Veure més »
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Regnes germànics і Amalasunta · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Regnes germànics і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Regnes germànics і Anglès · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Regnes germànics і Anglès antic · Veure més »
Angles
Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.
Nou!!: Regnes germànics і Angles · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Regnes germànics і Anglosaxons · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Regnes germànics і Aquileia · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Regnes germànics і Aquitània · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Regnes germànics і Arianisme · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Regnes germànics і Aristocràcia · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Regnes germànics і Úlfila · Veure més »
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Nou!!: Regnes germànics і Úrsula de Colònia · Veure més »
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Nou!!: Regnes germànics і Ataülf · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Regnes germànics і Atalaric · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Regnes germànics і Aurelià · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Regnes germànics і Austràsia · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Regnes germànics і Àtila · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Regnes germànics і Balcans · Veure més »
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Nou!!: Regnes germànics і Bascos · Veure més »
Batalla d'Abritus
La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla d'Abritus · Veure més »
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla de Poitiers · Veure més »
Batalla de Taginae
La batalla de Taginae (també coneguda com a batalla de Busta Gallorum) tingué lloc el juny/juliol del 552 i enfrontà les forces de l'Imperi Romà d'Orient, comandades per Narsès, contra els ostrogots.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla de Taginae · Veure més »
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla de Tolbiac · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla de Vouillé · Veure més »
Batalla del Mont Lactari
La batalla del Mont Lactari (també coneguda com la Batalla del Vesuvi) va tenir lloc al 552 o 553 durant la Guerra Gòtica lliurada en nom de Justinià I contra els ostrogots d'Itàlia.
Nou!!: Regnes germànics і Batalla del Mont Lactari · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Regnes germànics і Baviera · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Regnes germànics і Bàrcino · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Regnes germànics і Bèlgica · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Regnes germànics і Beda · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Regnes germànics і Belisari · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Regnes germànics і Benevent · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Regnes germànics і Bizanci · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Regnes germànics і Boeci · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Regnes germànics і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Regnes germànics і Brescia · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Regnes germànics і Bretanya · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Regnes germànics і Breviari d'Alaric · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Regnes germànics і Burgundis · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Regnes germànics і Calàbria · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Regnes germànics і Campània · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Regnes germànics і Caracal·la · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Regnes germànics і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Regnes germànics і Carles Martell · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Regnes germànics і Cassiodor · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Regnes germànics і Catolicisme · Veure més »
Ceptre
Ceptre del tsar Boris III Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei.
Nou!!: Regnes germànics і Ceptre · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: Regnes germànics і Civilització · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Regnes germànics і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Claudio Sánchez-Albornoz
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.
Nou!!: Regnes germànics і Claudio Sánchez-Albornoz · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Regnes germànics і Clergat · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Regnes germànics і Clodoveu I · Veure més »
Codi d'Euric
El Codi d'Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots, que havien estat recopilades per ordre del rei Euric, abans del 480, probablement a Tolosa (alguns afirmen que es van recopilar a Arle).
Nou!!: Regnes germànics і Codi d'Euric · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Regnes germànics і Codi de Recesvint · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Regnes germànics і Columbà · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: Regnes germànics і Concili · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Regnes germànics і Concilis de Toledo · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Regnes germànics і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Nou!!: Regnes germànics і Consagració reial · Veure més »
Constanci
* Constanci I Clor, cèsar i després emperador romà del 305 al 306, pare de Constantí el gran.
Nou!!: Regnes germànics і Constanci · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Regnes germànics і Constanci III · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Regnes germànics і Constantinoble · Veure més »
Corona reial
Corona del Sacre Imperi Romano-Germànic La corona reial és el símbol de l'autoritat d'un monarca.
Nou!!: Regnes germànics і Corona reial · Veure més »
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Nou!!: Regnes germànics і Cosenza · Veure més »
Crònica anglosaxona
Primera pàgina de la ''Crònica de Peterborough''. ''http://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Regnes germànics і Crònica anglosaxona · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Regnes germànics і Cristianisme · Veure més »
Cristianisme cèltic
Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.
Nou!!: Regnes germànics і Cristianisme cèltic · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Regnes germànics і Dalmàcia · Veure més »
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Nou!!: Regnes germànics і Danesos · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Regnes germànics і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Regnes germànics і Dàcia · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Regnes germànics і Deci (emperador romà) · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Regnes germànics і Desideri d'Ístria · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Regnes germànics і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia constantiniana
La dinastia constantiniana pren el seu nom de Constantí I, encara que no va ser el primer d'aquesta dinastia que va regnar.
Nou!!: Regnes germànics і Dinastia constantiniana · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Regnes germànics і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Nou!!: Regnes germànics і Dinastia teodosiana · Veure més »
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Nou!!: Regnes germànics і Dret consuetudinari · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Regnes germànics і Dret romà · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Regnes germànics і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Regnes germànics і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de Teodoric
LEdicte de Teodoric (en llatí: Edictum Theodorici regis) era una col·lecció de lleis que daten del o el, redactades pels germànics per resoldre els problemes entre ells i els romans.
Nou!!: Regnes germànics і Edicte de Teodoric · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regnes germànics і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Regnes germànics і Emperador romà · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Regnes germànics і Escòcia · Veure més »
Escròfula
La limfadenitis cervical tuberculosa, també coneguda com a escròfula, es refereix a una limfadenitis dels ganglis limfàtics cervicals associada a la tuberculosi.
Nou!!: Regnes germànics і Escròfula · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Regnes germànics і Eslaus · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Regnes germànics і Estat sobirà · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Regnes germànics і Estats Pontificis · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Regnes germànics і Esteve II (papa) · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Regnes germànics і Estilicó · Veure més »
Etelbert
* Etelbert o Alberht de l'Ànglia Oriental, rei d'Ànglia de l'Est al segle VIII.
Nou!!: Regnes germànics і Etelbert · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Regnes germànics і Euric · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Regnes germànics і Europa Central · Veure més »
Europa del Nord
Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.
Nou!!: Regnes germànics і Europa del Nord · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Regnes germànics і Feudalisme · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Regnes germànics і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Regnes germànics і Flavi Honori · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Regnes germànics і Florència · Veure més »
Florentina de Cartagena
Florentina (Cartagena, ca. 550 - ca. 612) va ser una religiosa visigoda, fundadora de diversos monestirs femenins, germana d'Isidor de Sevilla i Leandre de Sevilla.
Nou!!: Regnes germànics і Florentina de Cartagena · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Regnes germànics і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Regnes germànics і Francs · Veure més »
Fulgenci de Cartagena
Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla, Leandre de Sevilla i Florentina de Cartagena.
Nou!!: Regnes germànics і Fulgenci de Cartagena · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Regnes germànics і Gal·la Placídia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Regnes germànics і Gàl·lia · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Regnes germànics і Gòtia · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Regnes germànics і Germànics · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regnes germànics і Gots · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Regnes germànics і Gran Bretanya · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Regnes germànics і Gregori el Gran · Veure més »
Guthrum el Vell
Guthrum el Vell fou rei dels vikings danesos en la regió anomenada Danelaw, en la Gran Bretanya, on s'aplicava la llei (law) dels danesos (Dane) en lloc de la dels anglosaxons.
Nou!!: Regnes germànics і Guthrum el Vell · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Regnes germànics і Hèruls · Veure més »
Heptarquia anglosaxona
illa de la Gran Bretanya vers l'any 800 L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.
Nou!!: Regnes germànics і Heptarquia anglosaxona · Veure més »
Hermenegild
Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.
Nou!!: Regnes germànics і Hermenegild · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Regnes germànics і Hermenric · Veure més »
Hidaci
Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.
Nou!!: Regnes germànics і Hidaci · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Regnes germànics і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Regnes germànics і Hispània Tarraconense · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Regnes germànics і Huns · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Regnes germànics і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Regnes germànics і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Regnes germànics і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Regnes germànics і Imperi Sassànida · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Regnes germànics і Invasions bàrbares · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Regnes germànics і Iran · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Regnes germànics і Irlanda · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Regnes germànics і Isidor de Sevilla · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Regnes germànics і Itàlia · Veure més »
Joan Escot Eriúgena
Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.
Nou!!: Regnes germànics і Joan Escot Eriúgena · Veure més »
John Maxwell Coetzee
John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940) és un escriptor australià, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003.
Nou!!: Regnes germànics і John Maxwell Coetzee · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: Regnes germànics і Justa Grata Honòria · Veure més »
Justinià
* Justinià I el Gran, emperador romà d'Orient del 527 al 565.
Nou!!: Regnes germànics і Justinià · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Regnes germànics і Justinià I · Veure més »
Juts
Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.
Nou!!: Regnes germànics і Juts · Veure més »
Konstandinos Petru Kavafis
Konstandinos Petru Kavafis (transliterat també com a Cavafis, Cavafy o Kavaphes) (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta en llengua grega, una de les figures literàries més importants del i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.
Nou!!: Regnes germànics і Konstandinos Petru Kavafis · Veure més »
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Nou!!: Regnes germànics і Leandre de Sevilla · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Regnes germànics і Leovigild · Veure més »
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Nou!!: Regnes germànics і Limites romani · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Regnes germànics і Llatí · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Regnes germànics і Llei Sàlica · Veure més »
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Nou!!: Regnes germànics і Llengües escandinaves · Veure més »
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Nou!!: Regnes germànics і Llengües ugrofineses · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Regnes germànics і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Regnes germànics і Longobards · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Regnes germànics і Luitprand · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Regnes germànics і Luxemburg · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Regnes germànics і Majordom de palau · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Regnes germànics і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Regnes germànics і Mar Mediterrània · Veure més »
Martí de Braga
Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.
Nou!!: Regnes germànics і Martí de Braga · Veure més »
Mèrcia
Mèrcia (anglès antic: Mierce, 'gent de la frontera') va ser un dels regnes de l'Heptarquia anglosaxona que van formar després Anglaterra.
Nou!!: Regnes germànics і Mèrcia · Veure més »
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Nou!!: Regnes germànics і Món grecoromà · Veure més »
Medina Sidonia
Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Regnes germànics і Medina Sidonia · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Regnes germànics і Mestre dels oficis · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Regnes germànics і Mestre dels soldats · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Regnes germànics і Milà · Veure més »
Missioner
Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.
Nou!!: Regnes germànics і Missioner · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Regnes germànics і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Regnes germànics і Monarquia · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: Regnes germànics і Monarquia electiva · Veure més »
Monarquia hereditària
La monarquia hereditària és la forma més comuna de monarquia.
Nou!!: Regnes germànics і Monarquia hereditària · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Regnes germànics і Nació · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Regnes germànics і Narbona · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Regnes germànics і Narsès · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Regnes germànics і Nàpols · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Regnes germànics і Nèustria · Veure més »
Nòrdic
Nòrdic és un adjectiu relatiu a l'antiga Escandinàvia, que actualment és Suècia, Noruega, Dinamarca, Illes Faroe, Groenlàndia i Islàndia, en l'edat mitjana (el període dels vikings).
Nou!!: Regnes germànics і Nòrdic · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: Regnes germànics і Occident · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Regnes germànics і Odoacre · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Regnes germànics і Olimp · Veure més »
Orbe
* Toponímia.
Nou!!: Regnes germànics і Orbe · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Regnes germànics і Ostrogots · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Regnes germànics і Paganisme · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Regnes germànics і Pannònia · Veure més »
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Nou!!: Regnes germànics і Patrici d'Irlanda · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Regnes germànics і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Regnes germànics і Pavia · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Regnes germànics і Península Itàlica · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Regnes germànics і Pipí I el Breu · Veure més »
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Nou!!: Regnes germànics і Pollenzo · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Regnes germànics і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Nou!!: Regnes germànics і Primus inter pares · Veure més »
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Nou!!: Regnes germànics і Prisc Àtal · Veure més »
Protogermànic
El protogermànic (o germànic comú) és l'ancestre comú hipotètic de totes les llengües germàniques, que inclouen, entre altres, l'anglès modern, el neerlandès i l'alemany.
Nou!!: Regnes germànics і Protogermànic · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Regnes germànics і Pulla · Veure més »
Radagais
Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.
Nou!!: Regnes germànics і Radagais · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Regnes germànics і Ravenna · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Regnes germànics і Ròmul Augústul · Veure més »
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Nou!!: Regnes germànics і Recared I · Veure més »
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Nou!!: Regnes germànics і Recesvint · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Regnes germànics і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Regnes germànics і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Regnes germànics і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Regnes germànics і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: Regnes germànics і Regne dels sueus · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Regnes germànics і Regne Franc · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Regnes germànics і Regne Visigot · Veure més »
Renovatio imperii
occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.
Nou!!: Regnes germànics і Renovatio imperii · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Regnes germànics і Rin · Veure més »
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Nou!!: Regnes germànics і Roderic · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Regnes germànics і Roma · Veure més »
Sant Columba
Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba de Iona. Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.
Nou!!: Regnes germànics і Sant Columba · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Regnes germànics і Saxons · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Regnes germànics і Septimània · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Regnes germànics і Sicília · Veure més »
Sigeric
* Sigeric (rei dels visigots) (? - Barcino, 415), noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana.
Nou!!: Regnes germànics і Sigeric · Veure més »
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Nou!!: Regnes germànics і Silinges · Veure més »
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Nou!!: Regnes germànics і Spoleto · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Regnes germànics і Sueus · Veure més »
Taumatúrgia
Enric IV de França imposant les mans als croats La taumatúrgia és l'art de simular (o fer) prodigis.
Nou!!: Regnes germànics і Taumatúrgia · Veure més »
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Nou!!: Regnes germànics і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Regnes germànics і Tòtila · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Regnes germànics і Teòdat · Veure més »
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Nou!!: Regnes germànics і Teia (rei ostrogot) · Veure més »
Teodomir
* Teodomir (franc).
Nou!!: Regnes germànics і Teodomir · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Regnes germànics і Teodoric el Gran · Veure més »
Thing
Reunió germànica representada en un relleu de la Columna de Marc Aureli. ''Thingplatz'' a Gulde, Schleswig-Holstein. islandès en sessió, tal com el va imaginar en 1870 l'artista britànic William Gershom Collingwood. Un thing (nòrdic antic: þing) era l'assemblea de govern en les societats de les tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat i presidida per un lagman (“home de lleis”).
Nou!!: Regnes germànics і Thing · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Regnes germànics і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Regnes germànics і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Regnes germànics і Tonsura · Veure més »
Unció
''La Unció de David'', del Saltiri de Paris, segle X (Biblioteca Nacional de França, París). La unció o ungiment, és l'acte ritual d'abocar oli aromàtic sobre el cap d'una persona o sobre el cos sencer.
Nou!!: Regnes germànics і Unció · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Regnes germànics і Valentinià III · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Regnes germànics і Vàndals · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Regnes germànics і Verona · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Regnes germànics і Vikings · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Regnes germànics і Visigots · Veure més »
Wamba
Wamba és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Regnes germànics і Wamba · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Regnes germànics і Wessex · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Regnes germànics і Zenó · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regnes germànics і 14 d'agost · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Regnes germànics і 1648 · Veure més »
214
El 214 (CCXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 214 · Veure més »
247
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 247 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 313 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 325 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 350 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 380 · Veure més »
392
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 392 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 395 · Veure més »
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 401 · Veure més »
402
El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Regnes germànics і 402 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 409 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 410 · Veure més »
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 411 · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 412 · Veure més »
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 414 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 415 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 416 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 455 · Veure més »
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 466 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 476 · Veure més »
488
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 488 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 493 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Regnes germànics і 507 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 533 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 535 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 536 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 541 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 544 · Veure més »
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 554 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Regnes germànics і 568 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 572 · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regnes germànics і 6 d'abril · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 654 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Regnes germànics і 711 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 774 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Regnes germànics і 800 · Veure més »
