Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Monarquia

+ Desa el concepte

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

297 les relacions: Abdul·lah de l'Aràbia Saudita, Absolutisme, Agamèmnon, Albània, Alemanys, Alexandre el Gran, Alulim, Amadeu I d'Espanya, Amèrica precolombina, Andorra, Anglaterra, Antic Egipte, Antic règim, Antiguitat clàssica, Antilles, Aràbia Saudita, Argantoni, Aris (poble), Aristocràcia, Atahualpa, August, Austràlia, Autocràcia, Èridu, Bagdad, Bahrain, Baixa edat mitjana, Basileu, Batalla d'Ayacucho, Bèlgica, Bhutan, Braman, Brunei, Bulgària, Burgesia, Cacic, Califa, Califat, Califat abbàssida, Califat de Còrdova, Califat fatimita, Cambodja, Canadà, Cap d'estat, Capitalisme, Carles Felip de Suècia, Carles XVI Gustau de Suècia, Celtes, Centralisme, Cerimonial, ..., Cimera Iberoamericana, Ciutadà, Ciutat del Vaticà, Civilització, Civilització asteca, Civilització de la vall de l'Indus, Civilització maia, Clergat, Commonwealth, Commonwealth d'Anglaterra, Consell d'Estat d'Espanya, Constitució espanyola, Constitució espanyola de 1978, Copenhaguen, Cort (noblesa), Cristianisme, Damasc, Democràcia, Despotisme il·lustrat, Diana de Gal·les, Dictadura, Dinamarca, Dinastia, Dinastia almohade, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dioclecià, Divinitat, Doble moral, Dominat, Dret diví dels reis, Edat mitjana, Electorat, Emirat, Emirats Àrabs Units, Emperador, Emperador romà, Enclavament, Erckmann-Chatrian, Eric Hobsbawm, Escròfula, Eslaus, Espanya, Estat, Estat nació, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Extrem Orient, Faraó, Feixisme, Felip VI d'Espanya, Feudalisme, Font documental, Forma de govern, Frederic el Gran, Gandhara, Gòrgies (diàleg), Genguis Khan, Gerió, Golf Pèrsic, Grace Kelly, Grec, Grecs, Guerra, Guerres d'independència hispanoamericanes, Guilgameix, Guillotina, Hèracles, Helena de Borbó i de Grècia, Herència, Hernando Pizarro, Història de l'Índia, Homer, Hongria, Il·lustració, Imperi, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Bizantí, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Rus, Inques, Japó, Joan Carles I d'Espanya, Jordània, Justícia, Kaiser, Khan, Kix, Kosala, Kuwait, Legislació, Legitimisme, Legitimitat, Lesotho, Liechtenstein, Llatins, Llei Sàlica, Llista de monarques britànics, Llista de reis de Roma, Llista de reis sumeris, Lluís Felip I de França, Lluís XIV de França, Lluís XVI de França, Lugal-Zage-Si, Luxemburg, Magadha, Mahoma, Malàisia, Mandat del cel, Manuel Fernández Álvarez, Marroc, Mascle, Matrimoni morganàtic, Màgia, Mònaco, Món islàmic, Mebaragesi, Micènic, Microestat, Minos, Mitjà de comunicació de massa, Mode de producció esclavista, Monarca, Monarquia absoluta, Monarquia autoritària, Monarquia constitucional, Monarquia de Juliol, Monarquia parlamentària, Monarquies europees, Montesquieu, Nació, Narmer, Nepal, Noblesa, Noruega, Nova Zelanda, Oman, Omeies, Orde de Cluny, Països àrabs, Països Baixos, Palau de Rosenborg, Paleta de Narmer, Papa, Pare, Parlament, Partit polític, Patesi, Píndar, Península Ibèrica, Període hel·lenístic, Període protodinàstic d'Egipte, Perry Anderson, Plató, Plebs, Plural majestàtic, Plutarc de Queronea, Plutocràcia, Poder temporal, Poders universals, Política, Poligàmia, Polis, Príam, Prefectura, Premsa rosa, Pretendent al tron, Primera Guerra Mundial, Primogènit, Principat (Roma), Privilegi, Progrés, Protoindoeuropeus, Qatar, Rainier III de Mònaco, Regent, Regne de Lleó, Regne de Portugal, Regne Unit, Rei d'Espanya, Reina Victòria del Regne Unit, Reis de Suècia, Reis dels belgues, Reis dels Països Baixos, Relacions internacionals, República, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular de la Xina, República Romana, Restauració anglesa, Revolució burgesa, Revolució de 1820, Revolució de 1848, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Revolució Liberal, Revolució Russa, Romania, Sacre Imperi Romanogermànic, Sílvia Sommerlath, Segle VII aC, Segle VIII, Segle X, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XXI aC, Segle XXIV aC, Segle XXXI aC, Segle XXXII aC, Segon Imperi Francès, Segona Guerra Mundial, Sobirania, Sobirania popular, Suècia, Subcontinent indi, Sud-àfrica, Sumer, Sumeri, Swazilàndia, Tahuantinsuyo, Taifa, Tailàndia, Tartessos, Teocràcia, Tercera República Francesa, Tractat de Versalles, Tres augustos i cinc emperadors, Tribu (antropologia), Tron, Tropa, Tsar, Unció, Unió personal, Ur, Uruk, Vassallatge, Victòria de Suècia, Voltaire, 1978, 6 de desembre. Ampliar l'índex (247 més) »

Abdul·lah de l'Aràbia Saudita

Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz Al Saüd (també transcrit Abdullah ibn Abdulaziz), conegut com a Abdul·lah de l'Aràbia Saudita —en àrab عبد الله بن عبد العزيز آل سعود, ʿAbd Allāh ibn ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd— (Al-Riyad, 1 d'agost de 1924 - Al-Riyad, 23 de gener de 2015) fou rei d'Aràbia Saudita i custodi dels dos Llocs Sants des de l'1 d'agost de 2005 fins a la seva mort el 2015.

Nou!!: Monarquia і Abdul·lah de l'Aràbia Saudita · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Monarquia і Absolutisme · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (llatí Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Monarquia і Agamèmnon · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Monarquia і Albània · Veure més »

Alemanys

Els alemanys (Deutsche) són un grup germànic natiu de l'Europa Central.

Nou!!: Monarquia і Alemanys · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Monarquia і Alexandre el Gran · Veure més »

Alulim

Alulim fou el primer rei d'Eridu i el primer que va exercir l'hegemonia Sumer segons la llista de reis sumeris.

Nou!!: Monarquia і Alulim · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Monarquia і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC L'Amèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Nou!!: Monarquia і Amèrica precolombina · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Monarquia і Andorra · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Monarquia і Anglaterra · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Monarquia і Antic Egipte · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Monarquia і Antic règim · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Monarquia і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Nou!!: Monarquia і Antilles · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Monarquia і Aràbia Saudita · Veure més »

Argantoni

Argantoni (Arganthonius) fou rei de Tartessos al segle VI aC.

Nou!!: Monarquia і Argantoni · Veure més »

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Nou!!: Monarquia і Aris (poble) · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Monarquia і Aristocràcia · Veure més »

Atahualpa

Atahualpa (Quito, 1500 o 1502- Cajamarca, 29 d'agost de 1533) fou el darrer sobirà de l'Imperi inca.

Nou!!: Monarquia і Atahualpa · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Monarquia і August · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Monarquia і Austràlia · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: Monarquia і Autocràcia · Veure més »

Èridu

Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.

Nou!!: Monarquia і Èridu · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Monarquia і Bagdad · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Monarquia і Bahrain · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Monarquia і Baixa edat mitjana · Veure més »

Basileu

Basileu (en grec: βασιλεύς) significa «rei», però també va ser un títol emprat pels emperadors bizantins, i la paraula amb què els grecs es referien als emperadors romans.

Nou!!: Monarquia і Basileu · Veure més »

Batalla d'Ayacucho

La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes.

Nou!!: Monarquia і Batalla d'Ayacucho · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Monarquia і Bèlgica · Veure més »

Bhutan

El Bhutan és un reialme i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que afronta al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia.

Nou!!: Monarquia і Bhutan · Veure més »

Braman

Braman o bràman (o brahman o bràhman) (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosoficoespiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.

Nou!!: Monarquia і Braman · Veure més »

Brunei

Brunei és un estat asiàtic situat al nord de l'illa de Borneo, que està envoltat pel territori malaisi de Sarawak excepte a la part nord, que toca al mar de la Xina Meridional.

Nou!!: Monarquia і Brunei · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Monarquia і Bulgària · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Monarquia і Burgesia · Veure més »

Cacic

Cangapol, cacic dels tehueltxes, segle XVIII. Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central.

Nou!!: Monarquia і Cacic · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Monarquia і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Monarquia і Califat · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Monarquia і Califat abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Monarquia і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Monarquia і Califat fatimita · Veure més »

Cambodja

Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja o, de forma més genuïna i coherent amb l'etimologia sànscrita, "Camboja", com en portuguès) és un regne del sud-est asiàtic, situat a la península d'Indo-xina.

Nou!!: Monarquia і Cambodja · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Monarquia і Canadà · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Monarquia і Cap d'estat · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Monarquia і Capitalisme · Veure més »

Carles Felip de Suècia

El Príncep Carles Felip de Suècia (Estocolm, 13 de maig de 1979) és el segon fill del rei Carles XVI Gustau de Suècia i de Sílvia Sommerlath.

Nou!!: Monarquia і Carles Felip de Suècia · Veure més »

Carles XVI Gustau de Suècia

Carles XVI Gustau de Suècia (Estocolm, 30 d'abril de 1946) és un aristòcrata suec, actual rei de Suècia i cap de la dinastia d'origen francès dels Bernadotte que des de principis del ha regnat al país escandinau.

Nou!!: Monarquia і Carles XVI Gustau de Suècia · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Monarquia і Celtes · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Monarquia і Centralisme · Veure més »

Cerimonial

El cerimonial o protocol és el conjunt de regles i formalitats fixades per als actes públics o solemnes, establertes per decret o per costum.

Nou!!: Monarquia і Cerimonial · Veure més »

Cimera Iberoamericana

La Cimera Iberoamericana, a Santiago de Xile, al novembre del 2007 Les Cimeres Iberoamericanes de Caps d'Estat i de Govern són les reunions anuals dels Caps d'Estat i Govern de l'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Xile, Equador, El Salvador, Espanya, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Portugal, República Dominicana, Uruguai i Veneçuela iniciades en 1991.

Nou!!: Monarquia і Cimera Iberoamericana · Veure més »

Ciutadà

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.

Nou!!: Monarquia і Ciutadà · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Monarquia і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Monarquia і Civilització · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle XII al.

Nou!!: Monarquia і Civilització asteca · Veure més »

Civilització de la vall de l'Indus

Figura de Mohenjo-daro La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan segle XIX.

Nou!!: Monarquia і Civilització de la vall de l'Indus · Veure més »

Civilització maia

Temple de les Inscripcions a Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: Monarquia і Civilització maia · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Monarquia і Clergat · Veure més »

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Nou!!: Monarquia і Commonwealth · Veure més »

Commonwealth d'Anglaterra

La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Monarquia і Commonwealth d'Anglaterra · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Nou!!: Monarquia і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles XIX i XX, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Monarquia і Constitució espanyola · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Monarquia і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Monarquia і Copenhaguen · Veure més »

Cort (noblesa)

La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Monarquia і Cort (noblesa) · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Monarquia і Cristianisme · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Monarquia і Damasc · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Monarquia і Democràcia · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

Nou!!: Monarquia і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Diana de Gal·les

Diana de Gal·les, nascuda Diana Frances Spencer (Sandringham, Norfolk, 1 de juliol de 1961 - París, 31 d'agost de 1997).

Nou!!: Monarquia і Diana de Gal·les · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: Monarquia і Dictadura · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Monarquia і Dinamarca · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Monarquia і Dinastia · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Monarquia і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Monarquia і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Monarquia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Monarquia і Dioclecià · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Monarquia і Divinitat · Veure més »

Doble moral

La doble moral és un criteri moral que s'aplica amb més rigor en un grup (o individu) que en un altre.

Nou!!: Monarquia і Doble moral · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Monarquia і Dominat · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Monarquia і Dret diví dels reis · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Monarquia і Edat mitjana · Veure més »

Electorat

En política, lelectorat és el grup d'individus (o col·lectius) amb dret a vot en una elecció.

Nou!!: Monarquia і Electorat · Veure més »

Emirat

Etimològicament, un emirat (de l'àrab إمارة, imarah; en plural plural: إمارات, imarat) és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial de qualsevol emir (príncep o governador).

Nou!!: Monarquia і Emirat · Veure més »

Emirats Àrabs Units

Abu Dhabi Els Emirats Àrabs Units (EAU) (en àrab الإمارات العربيّة المتّحدة, al-Imārāt al-ʿArabiyya al-Muttaḥida) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.

Nou!!: Monarquia і Emirats Àrabs Units · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Monarquia і Emperador · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Monarquia і Emperador romà · Veure més »

Enclavament

En geografia política, un enclavament és una part de territori d'un estat sobirà que està completament envoltat per un territori estranger.

Nou!!: Monarquia і Enclavament · Veure més »

Erckmann-Chatrian

Woodburytípia d'Erckmann i Chatrian, cap al 1875. Erckmann-Chatrian era el nom amb el qual signaven a mitges les seves obres els dramaturgs i narradors francesos Émile Erckmann (1822-1899) i Alexandre Chatrian (1826-1890).

Nou!!: Monarquia і Erckmann-Chatrian · Veure més »

Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.

Nou!!: Monarquia і Eric Hobsbawm · Veure més »

Escròfula

La limfadenitis cervical tuberculosa, també coneguda com a escròfula, es refereix a una limfadenitis dels ganglis limfàtics cervicals associada a la tuberculosi.

Nou!!: Monarquia і Escròfula · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Monarquia і Eslaus · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Monarquia і Espanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Monarquia і Estat · Veure més »

Estat nació

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques.

Nou!!: Monarquia і Estat nació · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Monarquia і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Monarquia і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Monarquia і Europa de l'Est · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Monarquia і Europa Occidental · Veure més »

Extrem Orient

Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.

Nou!!: Monarquia і Extrem Orient · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Monarquia і Faraó · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Monarquia і Feixisme · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Monarquia і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Monarquia і Feudalisme · Veure més »

Font documental

Primera plana del pamflet de Sieyès, 1789 Una font documental és l'origen d'una informació, especialment per la investigació, bé sigui del periodisme, la historiografia o la producció de literatura acadèmica en general.

Nou!!: Monarquia і Font documental · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional.

Nou!!: Monarquia і Forma de govern · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic II el Gran Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Monarquia і Frederic el Gran · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (en sànscrit: गन्धार, en paixtu: ګندهارا, en urdú: گندھارا, Gandḥārā, en Avesta: Vaēkərəta, en antic persa: Para-upari-sena, en Bactrià: Paropamisadae, en grec: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Taxila al nord.

Nou!!: Monarquia і Gandhara · Veure més »

Gòrgies (diàleg)

Gòrgies és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica.

Nou!!: Monarquia і Gòrgies (diàleg) · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Monarquia і Genguis Khan · Veure més »

Gerió

Heracles contra Gerió. Cara A d'una àmfora àtica de figures negres, vers 640 aC. Gerió (o Guerió, del grec  Γηρυών) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Calírroe.

Nou!!: Monarquia і Gerió · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Monarquia і Golf Pèrsic · Veure més »

Grace Kelly

Grace Patricia Kelly (Filadèlfia, 12 de novembre de 1929 - Montecarlo, 14 de setembre de 1982) va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco.

Nou!!: Monarquia і Grace Kelly · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Monarquia і Grec · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Monarquia і Grecs · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Bizantí. Una guerra o conflicte armat és una lluita armada entre, en principi, dos, grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder.

Nou!!: Monarquia і Guerra · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del segle XIX coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Monarquia і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Guilgameix

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre). Guilgameix o Gilgameix (Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix en els texts més antics, fou el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).

Nou!!: Monarquia і Guilgameix · Veure més »

Guillotina

Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.

Nou!!: Monarquia і Guillotina · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Monarquia і Hèracles · Veure més »

Helena de Borbó i de Grècia

Helena de Borbó i de Grècia (Madrid, 20 de desembre de 1963) és infanta d'Espanya i duquessa de Lugo.

Nou!!: Monarquia і Helena de Borbó i de Grècia · Veure més »

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Nou!!: Monarquia і Herència · Veure més »

Hernando Pizarro

Hernando Pizarro de Vargas, nascut cap al 1500 a Trujillo (província de Càceres), i mort el 1578 a la mateixa ciutat, va ser un conquistador espanyol.

Nou!!: Monarquia і Hernando Pizarro · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: Monarquia і Història de l'Índia · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Monarquia і Homer · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Monarquia і Hongria · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Monarquia і Il·lustració · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Monarquia і Imperi · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Monarquia і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Monarquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Monarquia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Monarquia і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Monarquia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Monarquia і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Monarquia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Monarquia і Imperi Rus · Veure més »

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la «Crònica del Perú» de Pedro Cieza de León Els inques (en quítxua:inka; ser), eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Nou!!: Monarquia і Inques · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Monarquia і Japó · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Monarquia і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Monarquia і Jordània · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Monarquia і Justícia · Veure més »

Kaiser

Kaiser (en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors bizantins).

Nou!!: Monarquia і Kaiser · Veure més »

Khan

Khan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Monarquia і Khan · Veure més »

Kix

Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (o Kiś) fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Monarquia і Kix · Veure més »

Kosala

La Kosala al segle VI aC Kosala (sànscrit: कोसल) fou una antiga regió de l'Índia aproximadament corresponent a l'Oudh (Uttar Pradesh oriental) esmentat com Dasaratha al Ramayana.

Nou!!: Monarquia і Kosala · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait (en àrab الكويت, al-Kuwayt) és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Monarquia і Kuwait · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Monarquia і Legislació · Veure més »

Legitimisme

El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del segle XVIII, principis del XIX, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional.

Nou!!: Monarquia і Legitimisme · Veure més »

Legitimitat

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

Nou!!: Monarquia і Legitimitat · Veure més »

Lesotho

Lesotho és un reialme de l'Àfrica meridional que forma un enclavament dins de Sud-àfrica, per la qual està totalment envoltat.

Nou!!: Monarquia і Lesotho · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Monarquia і Liechtenstein · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Monarquia і Llatins · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Monarquia і Llei Sàlica · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Monarquia і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de reis de Roma

Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.

Nou!!: Monarquia і Llista de reis de Roma · Veure més »

Llista de reis sumeris

La Llista de reis sumeris és un document excepcional deixat pels escribes sumeris, escrit en sumeri, reflectint els successius reis hegemònics.

Nou!!: Monarquia і Llista de reis sumeris · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Monarquia і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Monarquia і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Monarquia і Lluís XVI de França · Veure més »

Lugal-Zage-Si

Dominis de Lugalzagesi cap al 2350 aC Lugal-Zage-Si (Lugal-zag-ge4-si) fou un rei d'Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer cap al 2350 aC.

Nou!!: Monarquia і Lugal-Zage-Si · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Monarquia і Luxemburg · Veure més »

Magadha

Els 16 Mahajanapades vers 600 aC Magadha (sànscrit मगध) va ser un antic regne de l'Índia, un dels setze mahajanapades o grans regnes de l'antiga Índia, esmentat al Ramayana, al Mahabharata i als puranes.

Nou!!: Monarquia і Magadha · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Monarquia і Mahoma · Veure més »

Malàisia

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.

Nou!!: Monarquia і Malàisia · Veure més »

Mandat del cel

El mandat del cel fou un concepte estès en països d'Orient, principalment a la Xina, el qual justificava l'accés al poder d'una persona i el seu transferiment a altres. El Mandat del cel —en xinès 天命(Tian Ming)— era un principi utilitzat per a justificar el poder de l'emperador de la Xina i per explicar la conveniència del càrrec.

Nou!!: Monarquia і Mandat del cel · Veure més »

Manuel Fernández Álvarez

Manuel Fernández Álvarez (Madrid, 7 de novembre de 1921 - Salamanca, 19 d'abril de 2010) historiador espanyol, considerat com a autoritat en l'Espanya del segle XVI.

Nou!!: Monarquia і Manuel Fernández Álvarez · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Monarquia і Marroc · Veure més »

Mascle

Símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa) i del ferro, en alquímia, que també representa el sexe masculí. En biologia, mascle (♂) es refereix al sexe d'un organisme, o a la part d'un organisme, que produeix gàmetes, petits i mòbils anomenats espermatozoides.

Nou!!: Monarquia і Mascle · Veure més »

Matrimoni morganàtic

El matrimoni morganàtic és aquell realitzat entre dues persones de rang social desigual (noble i plebeu), impedint que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui els títols, privilegis i propietats del noble.

Nou!!: Monarquia і Matrimoni morganàtic · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Monarquia і Màgia · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Monarquia і Mònaco · Veure més »

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Nou!!: Monarquia і Món islàmic · Veure més »

Mebaragesi

Mebaragesi (Enmebaragesi, Me-Baragesi, En-Men-Barage-Si, Enmebaragisi) fou el 22è rei de la primera dinastia de Kish a Sumer esmentat a la llista de reis sumeris, que li assigna un mític regnat de 900 anys, i és el primer d'aquesta llista del qual s'han trobat dades històriques.

Nou!!: Monarquia і Mebaragesi · Veure més »

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Nou!!: Monarquia і Micènic · Veure més »

Microestat

Un microestat és un estat sobirà amb una població, o amb una superfície molt petita, o amb totes dues coses.

Nou!!: Monarquia і Microestat · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec antic: Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Monarquia і Minos · Veure més »

Mitjà de comunicació de massa

A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, en 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps. Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.

Nou!!: Monarquia і Mitjà de comunicació de massa · Veure més »

Mode de producció esclavista

El Mode de producció esclavista és un dels modes de producció que Karl Marx va definir com estadis de l'evolució de la història econòmica definits per un determinat nivell de desenvolupament de les forces productives i una forma particular de relacions de producció.

Nou!!: Monarquia і Mode de producció esclavista · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Monarquia і Monarca · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Monarquia і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia autoritària

El rei Felip IV de França exemplifica la monarquia autoritària. La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.

Nou!!: Monarquia і Monarquia autoritària · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Monarquia і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Nou!!: Monarquia і Monarquia de Juliol · Veure més »

Monarquia parlamentària

Estats amb monarquia parlamentària La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern).

Nou!!: Monarquia і Monarquia parlamentària · Veure més »

Monarquies europees

En l'actualitat hi ha a Europa dotze estats que es regeixen per una monarquia.

Nou!!: Monarquia і Monarquies europees · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Monarquia і Montesquieu · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Monarquia і Nació · Veure més »

Narmer

Narmer (Men, Meni o Menes) va ser un faraó d'Egipte, llistat com a primer de la I dinastia.

Nou!!: Monarquia і Narmer · Veure més »

Nepal

La República Federal Democràtica del Nepal o simplement el Nepal és un estat a l'Àsia, entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Monarquia і Nepal · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Monarquia і Noblesa · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Monarquia і Noruega · Veure més »

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Nou!!: Monarquia і Nova Zelanda · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Monarquia і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Monarquia і Omeies · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Monarquia і Orde de Cluny · Veure més »

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالم العربي, al-`ālam al-`arabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Nou!!: Monarquia і Països àrabs · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Monarquia і Països Baixos · Veure més »

Palau de Rosenborg

El Palau Rosenborg és un petit palau situat a la capital danesa, Copenhaguen.

Nou!!: Monarquia і Palau de Rosenborg · Veure més »

Paleta de Narmer

La paleta de Narmer o Gran paleta de Nekhen (o de Hieracòmpolis) és una paleta cosmètica.

Nou!!: Monarquia і Paleta de Narmer · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Monarquia і Papa · Veure més »

Pare

Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dóna lloc a un nou individu, que és el seu fill.

Nou!!: Monarquia і Pare · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Monarquia і Parlament · Veure més »

Partit polític

Un partit polític durant la campanya electoral Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Nou!!: Monarquia і Partit polític · Veure més »

Patesi

Escultura del cap de Gudea, ''Ensi'' de Lagaix, al Museu del Louvre. Patesi o ensi va ser el títol que se'ls atribuïa als governants de les antigues ciutats-estat sumèries. El patesi va ser el governador del bressol de les civilitzacions (Mesopotàmia).

Nou!!: Monarquia і Patesi · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta líric grec.

Nou!!: Monarquia і Píndar · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Monarquia і Península Ibèrica · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Monarquia і Període hel·lenístic · Veure més »

Període protodinàstic d'Egipte

El període protodinàstic, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC, és considerada la fase final del període predinàstic a Egipte.

Nou!!: Monarquia і Període protodinàstic d'Egipte · Veure més »

Perry Anderson

Perry Anderson (Londres, 28 de setembre de 1938)Gregory Elliott (1998),, p. 1.

Nou!!: Monarquia і Perry Anderson · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Monarquia і Plató · Veure més »

Plebs

La plebs era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus).

Nou!!: Monarquia і Plebs · Veure més »

Plural majestàtic

El plural majestàtic és l'ús de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.

Nou!!: Monarquia і Plural majestàtic · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Monarquia і Plutarc de Queronea · Veure més »

Plutocràcia

La plutocràcia és el sistema de govern on el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Nou!!: Monarquia і Plutocràcia · Veure més »

Poder temporal

Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.

Nou!!: Monarquia і Poder temporal · Veure més »

Poders universals

Frederic III. Otó I. Enric IV. Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l'economia feudal i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder.

Nou!!: Monarquia і Poders universals · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Monarquia і Política · Veure més »

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Nou!!: Monarquia і Poligàmia · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Monarquia і Polis · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Monarquia і Príam · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Monarquia і Prefectura · Veure més »

Premsa rosa

L'expressió premsa rosa, també premsa del cor o groguenca, és el periodisme que es dedica a informar sobre la vida dels famosos o celebritats, sigui de quina professió siguin (ex.: actors, músics, cantants, futbolistes...). És un tipus de premsa amb falta d'interès polític i que s'utilitza amb finalitats de màrqueting o excentricisme.

Nou!!: Monarquia і Premsa rosa · Veure més »

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Nou!!: Monarquia і Pretendent al tron · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Monarquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primogènit

Primogènit és el nom donat al primer dels fills barons d'una família.

Nou!!: Monarquia і Primogènit · Veure més »

Principat (Roma)

El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la Crisi del Tercer Segle, en què es va passar al Dominat.

Nou!!: Monarquia і Principat (Roma) · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi (etimològicament, llei privada; per oposició a la llei general) és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dóna un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Monarquia і Privilegi · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Monarquia і Progrés · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Nou!!: Monarquia і Protoindoeuropeus · Veure més »

Qatar

Qatar (en àrab قطر, Qaṭar) és un estat de l'Orient Mitjà, situat a la riba sud del golf Pèrsic que només comparteix frontera amb l'Aràbia Saudita (pel sud).

Nou!!: Monarquia і Qatar · Veure més »

Rainier III de Mònaco

Rainier Lluís Enric Maxenci Beltrà Grimaldi, (Montecarlo, 31 de maig de 1923 - Montecarlo, 6 d'abril de 2005) fou el príncep sobirà de Mònaco des del 12 d'abril de 1950, tot i que ja n'havia ocupat el tron ja com regent durant el regnat del seu avi, el príncep Lluís II.

Nou!!: Monarquia і Rainier III de Mònaco · Veure més »

Regent

Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.

Nou!!: Monarquia і Regent · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Monarquia і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Monarquia і Regne de Portugal · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Monarquia і Regne Unit · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Monarquia і Rei d'Espanya · Veure més »

Reina Victòria del Regne Unit

Reina Victòria del Regne Unit (Londres 1819 - Palau d'Osborne a l'Illa de Wight 1901).

Nou!!: Monarquia і Reina Victòria del Regne Unit · Veure més »

Reis de Suècia

Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.

Nou!!: Monarquia і Reis de Suècia · Veure més »

Reis dels belgues

Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.

Nou!!: Monarquia і Reis dels belgues · Veure més »

Reis dels Països Baixos

Els Països Baixos han estat una monarquia des de la proclamació de la independència, el 16 de març de 1815.

Nou!!: Monarquia і Reis dels Països Baixos · Veure més »

Relacions internacionals

Els termes Relacions Internacionals i estudis internacionals (aquest últim de l'anglès "International Studies") fan referència a la ciència que tracta sobre l'estudi dels afers estrangers i de les grans qüestions del sistema internacional: el paper dels Estats, el de les organitzacions internacionals, el de les organitzacions no governamentals (ONG) i el de les empreses multinacionals.

Nou!!: Monarquia і Relacions internacionals · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Monarquia і República · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Monarquia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món.

Nou!!: Monarquia і República Popular de la Xina · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Monarquia і República Romana · Veure més »

Restauració anglesa

La Restauració anglesa (English Restoration, o simplement Restoration en anglès) és un episodi de la història d'Anglaterra que va començar l'any 1660, en què la monarquia va ser restaurada sota el regnat de Carles II d'Anglaterra, després de la Primera revolució anglesa i l'Interregne anglès.

Nou!!: Monarquia і Restauració anglesa · Veure més »

Revolució burgesa

La Revolució burgesa és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Monarquia і Revolució burgesa · Veure més »

Revolució de 1820

''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.

Nou!!: Monarquia і Revolució de 1820 · Veure més »

Revolució de 1848

La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Monarquia і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868 o La Gloriosa, també coneguda com La septembrina o la Revolució de Setembre, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Monarquia і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Monarquia і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Liberal

Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.

Nou!!: Monarquia і Revolució Liberal · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Monarquia і Revolució Russa · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Monarquia і Romania · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Monarquia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sílvia Sommerlath

Sílvia Sommerlath, reina de Suècia (Munic, 23 de desembre de 1943).

Nou!!: Monarquia і Sílvia Sommerlath · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Monarquia і Segle VII aC · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Monarquia і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Monarquia і Segle X · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Monarquia і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Monarquia і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Monarquia і Segle XVIII · Veure més »

Segle XXI aC

El segle XXI aC és un període de la història antiga marcat per la recuperació dels grans imperis, amb nous líders al capdavant, després de la crisi de segles anteriors.

Nou!!: Monarquia і Segle XXI aC · Veure més »

Segle XXIV aC

El segle XXIV aC va ser un període marcat pel domini de diverses ciutats a Mesopotàmia i el conreu de la literatura en diverses civilitzacions, primer de forma oral i bastant-se en la mitologia i, posteriorment, amb composicions independents.

Nou!!: Monarquia і Segle XXIV aC · Veure més »

Segle XXXI aC

El segle XXXI aC és un període de l'edat antiga que va des de l'any 3100 aC fins al 3001 aC i està marcat pel desenvolupament paral·lel de civilitzacions a diferents punts del planeta.

Nou!!: Monarquia і Segle XXXI aC · Veure més »

Segle XXXII aC

El segle XXXII aC és un període de la història antiga que comprèn els anys inclosos entre el 3200 aC i el 3101 aC.

Nou!!: Monarquia і Segle XXXII aC · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

Nou!!: Monarquia і Segon Imperi Francès · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Monarquia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Monarquia і Sobirania · Veure més »

Sobirania popular

El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.

Nou!!: Monarquia і Sobirania popular · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Monarquia і Suècia · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl·lit del subcontinent indi El subcontinent indi és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Monarquia і Subcontinent indi · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Monarquia і Sud-àfrica · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Monarquia і Sumer · Veure més »

Sumeri

El sumeri (EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Nou!!: Monarquia і Sumeri · Veure més »

Swazilàndia

El Regne de Swazilàndia, oficialment Regne d'eSwatini, és un país de l'Àfrica Austral situat entre Sud-àfrica i Moçambic en les faldes orientals de les muntanyes Drakensberg.

Nou!!: Monarquia і Swazilàndia · Veure més »

Tahuantinsuyo

Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua) és el nom donat pels inques al seu imperi.

Nou!!: Monarquia і Tahuantinsuyo · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Monarquia і Taifa · Veure més »

Tailàndia

El regne de Tailàndia (ประเทศไทย, en tailandès) és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos i Cambodja, amb el Golf de Siam i Malàisia al sud, i amb el mar d'Andaman i Myanmar a l'oest.

Nou!!: Monarquia і Tailàndia · Veure més »

Tartessos

Maqueta d'unes ruïnes tartesses. Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident.

Nou!!: Monarquia і Tartessos · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Monarquia і Teocràcia · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Monarquia і Tercera República Francesa · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Monarquia і Tractat de Versalles · Veure més »

Tres augustos i cinc emperadors

Nuwa amb el compàs i el seu marit Fuxi amb l'escaire, a les excavacions arqueològiques de Xinjiang Els tres augustos i els cinc emperadors (xinès: 三皇五帝, pinyin: sān huáng wǔ dì) són els governants mitològics de la Xina anteriors a la primera dinastia Xia.

Nou!!: Monarquia і Tres augustos i cinc emperadors · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Monarquia і Tribu (antropologia) · Veure més »

Tron

El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.

Nou!!: Monarquia і Tron · Veure més »

Tropa

Tropes otomanes a Alep durant la Primera Guerra Mundial Tropa és un conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.

Nou!!: Monarquia і Tropa · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabagh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita així, amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d’alfabet llatí, és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (com kaiser, el cap d'estat d'Alemanya després de la unificació).

Nou!!: Monarquia і Tsar · Veure més »

Unció

''La Unció de David'', del Saltiri de Paris, segle X (Biblioteca Nacional de França, París). La unció o ungiment, és l'acte ritual d'abocar oli aromàtic sobre el cap d'una persona o sobre el cos sencer.

Nou!!: Monarquia і Unció · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Monarquia і Unió personal · Veure més »

Ur

Mari i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Monarquia і Ur · Veure més »

Uruk

Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (cuneïforme: 𒌷 𒀔, URU Unug; sumèria: Unug; accadi: Uruk; arameu/hebreu: אֶרֶךְ Erech; grec antic: Ὀρχόη Orchoē, Ὠρύγεια Ōrugeia; àrab: وركاء, Warka ') va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates, a uns 30 km a l'est de la moderna As-Samawa, al-Muthanna, l'Iraq.

Nou!!: Monarquia і Uruk · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Monarquia і Vassallatge · Veure més »

Victòria de Suècia

Victòria de Suècia (Estocolm, 14 de juliol de 1977) és la princesa hereva de Suècia i duquessa de Västergötland.

Nou!!: Monarquia і Victòria de Suècia · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del segle de les llums.

Nou!!: Monarquia і Voltaire · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Monarquia і 1978 · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Monarquia і 6 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Monarquies, Monarquía, Monàrquic, Monàrquics.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »