Obrir a Google MapsTaula de continguts
23 les relacions: Alamans, Alaric II, Batalla de Vouillé, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cloderic, Clodoveu I, Clotilde de Borgonya, Cosmografia de Ravenna, Credo de Nicea, Cristianisme, Dinastia merovíngia, Francs, Gàl·lia, Guerres franco-visigòtiques, Khilperic II de Burgúndia, Metz, Regne de Borgonya, Regne Franc, Remigi de Reims, Siagri (rei dels romans), Sigebert el Coix, Visigots, 496.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Batalla de Tolbiac і Alamans
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Veure Batalla de Tolbiac і Alaric II
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Veure Batalla de Tolbiac і Batalla de Vouillé
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Batalla de Tolbiac і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Veure Batalla de Tolbiac і Cloderic
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Batalla de Tolbiac і Clodoveu I
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Veure Batalla de Tolbiac і Clotilde de Borgonya
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s.
Veure Batalla de Tolbiac і Cosmografia de Ravenna
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Batalla de Tolbiac і Credo de Nicea
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Batalla de Tolbiac і Cristianisme
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Batalla de Tolbiac і Dinastia merovíngia
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Batalla de Tolbiac і Francs
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Batalla de Tolbiac і Gàl·lia
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Veure Batalla de Tolbiac і Guerres franco-visigòtiques
Khilperic II de Burgúndia
Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).
Veure Batalla de Tolbiac і Khilperic II de Burgúndia
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Batalla de Tolbiac і Metz
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Batalla de Tolbiac і Regne de Borgonya
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Batalla de Tolbiac і Regne Franc
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Veure Batalla de Tolbiac і Remigi de Reims
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Veure Batalla de Tolbiac і Siagri (rei dels romans)
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Veure Batalla de Tolbiac і Sigebert el Coix
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Batalla de Tolbiac і Visigots
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Batalla de Tolbiac і 496