Taula de continguts
74 les relacions: Alans, Alaviv, Anglosaxons, Aquileia, Arcadi, Argos, Arianisme, Asti (municipi italià), Ataülf, Atanaric, Atenes, Òstia, Baltungs, Calàbria, Campània, Constantinoble, Corint, Cosenza, Cremona, Dalmàcia, Esparta, Estíria, Estilicó, Estret de Messina, Eugeni (emperador), Febrer, Flavi Honori, Fritigern, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Gots, Hermenric, Huns, Il·líria, Isidor de Sevilla, Jerònim (poeta), Jordanes, Llista dels reis visigots, Lliura (unitat de massa), Mègara, Mestre dels soldats, Milà, Nòrica, Orosi, Papa Zòsim, Pollenzo, Porta Salaria, Prisc Àtal, Procopi de Cesarea, Pulla, ... Ampliar l'índex (24 més) »
- Història antiga d'Itàlia
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Alaric I і Alans
Alaviv
Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.
Veure Alaric I і Alaviv
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Veure Alaric I і Anglosaxons
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Alaric I і Aquileia
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Alaric I і Arcadi
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Alaric I і Argos
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Alaric I і Arianisme
Asti (municipi italià)
Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.
Veure Alaric I і Asti (municipi italià)
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Veure Alaric I і Ataülf
Atanaric
Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.
Veure Alaric I і Atanaric
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Alaric I і Atenes
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Alaric I і Òstia
Baltungs
Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.
Veure Alaric I і Baltungs
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Alaric I і Calàbria
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Alaric I і Campània
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Alaric I і Constantinoble
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Alaric I і Corint
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Alaric I і Cosenza
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Veure Alaric I і Cremona
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Alaric I і Dalmàcia
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Alaric I і Esparta
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Alaric I і Estíria
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Veure Alaric I і Estilicó
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Veure Alaric I і Estret de Messina
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Veure Alaric I і Eugeni (emperador)
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Alaric I і Febrer
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Alaric I і Flavi Honori
Fritigern
Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.
Veure Alaric I і Fritigern
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Veure Alaric I і Gal·la Placídia
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Alaric I і Gàl·lia
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Alaric I і Gots
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Veure Alaric I і Hermenric
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Alaric I і Huns
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Alaric I і Il·líria
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Alaric I і Isidor de Sevilla
Jerònim (poeta)
Jerònim (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un poeta grec autor d'una obra sobre poetes de la qual el cinquè llibre és mencionat per Ateneu de Naucratis, que també esmenta una altra obra de nom, de la que en queden fragments.
Veure Alaric I і Jerònim (poeta)
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Veure Alaric I і Jordanes
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure Alaric I і Llista dels reis visigots
Lliura (unitat de massa)
La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.
Veure Alaric I і Lliura (unitat de massa)
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Alaric I і Mègara
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Alaric I і Mestre dels soldats
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Alaric I і Milà
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Alaric I і Nòrica
Orosi
Orosi és un lloc designat pel cens (CDP) al Comtat de Tulare, Califòrnia, Estats Units.
Veure Alaric I і Orosi
Papa Zòsim
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.
Veure Alaric I і Papa Zòsim
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Veure Alaric I і Pollenzo
Porta Salaria
Porta Salaria just abans de la seva demolició el 1871. La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.
Veure Alaric I і Porta Salaria
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Veure Alaric I і Prisc Àtal
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Alaric I і Procopi de Cesarea
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Alaric I і Pulla
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Alaric I і Ravenna
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Veure Alaric I і Regne de l'Epir
Rufí d'Aquileia
Rufí d'Aquileia (Rufinus) anomenat Tiranni, Turrani o Torà (vers 345-410) fou un religiós romà.
Veure Alaric I і Rufí d'Aquileia
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure Alaric I і Sòcrates Escolàstic
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Alaric I і Sicília
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Veure Alaric I і Teodoric I (rei dels visigots)
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Veure Alaric I і Tomis
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Alaric I і Toscana
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Alaric I і Vàndals
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Alaric I і Vèneto
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Alaric I і Verona
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Alaric I і 14 d'agost
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Alaric I і 17 de gener
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Alaric I і 18 de novembre
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Alaric I і 23 d'agost
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Alaric I і 24 d'agost
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alaric I і 389
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alaric I і 396
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Alaric I і 401
402
El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Alaric I і 402
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Alaric I і 405
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alaric I і 409
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alaric I і 410
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Alaric I і 6 d'abril
Vegeu també
Història antiga d'Itàlia
- Agesilau (historiador)
- Alaric I
- Alexarc (historiador)
- Artas de Messàpia
- Col·làtia
- Crostumèria
- Gàl·lia Cisalpina
- Hel·lànic de Mitilene
- Imperi Romà
- Itàlia romana
- Lavínium
- Lavici
- Llatins
- Melinno
- Mont Cavo
- Ostrogots
- Pèdum
- Pobles de la mar
- Regne Romà
- República Romana
- Veleia