Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alaric I

Índex Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

81 les relacions: Alans, Alaviv, Anglosaxons, Aquileia, Arcadi, Argos, Arianisme, Asti (municipi italià), Ataülf, Atanaric, Atenes, Òstia, Baltungs, Calàbria, Campània, Constantinoble, Corint, Cosenza, Cremona, Dalmàcia, Esparta, Estíria, Estilicó, Estret de Messina, Eugeni (emperador), Febrer, Flavi Honori, Fritigern, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Gots, Hermenric, Huns, Il·líria, Isidor de Sevilla, Jerònim (poeta), Jordanes, Llista dels reis visigots, Lliura (unitat de massa), Mègara, Mestre dels soldats, Milà, Nòrica, Orosi, Papa Zòsim, Pollenzo, Porta Salaria, Prisc Àtal, Procopi de Cesarea, Pulla, ..., Ravenna, Regne de l'Epir, Rufí d'Aquileia, Sòcrates Escolàstic, Sicília, Teodoric I (rei dels visigots), Tomis, Toscana, Vàndals, Vèneto, Verona, 14 d'agost, 17 de gener, 18 de novembre, 23 d'agost, 24 d'agost, 376, 383, 387, 389, 394, 395, 396, 398, 401, 402, 405, 408, 409, 410, 6 d'abril. Ampliar l'índex (31 més) »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Alaric I і Alans · Veure més »

Alaviv

Alaviv (segle IV - 376) fou un cabdill dels teruings.

Nou!!: Alaric I і Alaviv · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Alaric I і Anglosaxons · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Alaric I і Aquileia · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Alaric I і Arcadi · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Alaric I і Argos · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Alaric I і Arianisme · Veure més »

Asti (municipi italià)

Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.

Nou!!: Alaric I і Asti (municipi italià) · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Alaric I і Ataülf · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Nou!!: Alaric I і Atanaric · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Alaric I і Atenes · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Alaric I і Òstia · Veure més »

Baltungs

Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.

Nou!!: Alaric I і Baltungs · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Alaric I і Calàbria · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Alaric I і Campània · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Alaric I і Constantinoble · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Alaric I і Corint · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Nou!!: Alaric I і Cosenza · Veure més »

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Nou!!: Alaric I і Cremona · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Alaric I і Dalmàcia · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Alaric I і Esparta · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Alaric I і Estíria · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Alaric I і Estilicó · Veure més »

Estret de Messina

L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.

Nou!!: Alaric I і Estret de Messina · Veure més »

Eugeni (emperador)

Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.

Nou!!: Alaric I і Eugeni (emperador) · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і Febrer · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Alaric I і Flavi Honori · Veure més »

Fritigern

Fritigern, o Fritigernus en la seva forma llatinitzada (mort ca. 380), va ser un cacic terving que va vèncer als romans a les victòries militars a la guerra gòtica obtenint condicions favorables per als gots, quan es va fer la pau amb Gracià al 382.

Nou!!: Alaric I і Fritigern · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Alaric I і Gal·la Placídia · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Alaric I і Gàl·lia · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Alaric I і Gots · Veure més »

Hermenric

Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.

Nou!!: Alaric I і Hermenric · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Alaric I і Huns · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Alaric I і Il·líria · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Alaric I і Isidor de Sevilla · Veure més »

Jerònim (poeta)

Jerònim (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un poeta grec autor d'una obra sobre poetes de la qual el cinquè llibre és mencionat per Ateneu de Naucratis, que també esmenta una altra obra de nom, de la que en queden fragments.

Nou!!: Alaric I і Jerònim (poeta) · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Nou!!: Alaric I і Jordanes · Veure més »

Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.

Nou!!: Alaric I і Llista dels reis visigots · Veure més »

Lliura (unitat de massa)

La lliura (lb) és una unitat de massa utilitzada actualment en el sistema imperial d'unitats, en el sistema d'unitats de mesura dels Estats Units i en altres sistemes d'unitats de mesura.

Nou!!: Alaric I і Lliura (unitat de massa) · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Alaric I і Mègara · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Alaric I і Mestre dels soldats · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Alaric I і Milà · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Alaric I і Nòrica · Veure més »

Orosi

Orosi és un lloc designat pel cens (CDP) al Comtat de Tulare, Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Alaric I і Orosi · Veure més »

Papa Zòsim

Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.

Nou!!: Alaric I і Papa Zòsim · Veure més »

Pollenzo

Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).

Nou!!: Alaric I і Pollenzo · Veure més »

Porta Salaria

Porta Salaria just abans de la seva demolició el 1871. La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.

Nou!!: Alaric I і Porta Salaria · Veure més »

Prisc Àtal

Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.

Nou!!: Alaric I і Prisc Àtal · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Alaric I і Procopi de Cesarea · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Alaric I і Pulla · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Alaric I і Ravenna · Veure més »

Regne de l'Epir

Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Nou!!: Alaric I і Regne de l'Epir · Veure més »

Rufí d'Aquileia

Rufí d'Aquileia (Rufinus) anomenat Tiranni, Turrani o Torà (vers 345-410) fou un religiós romà.

Nou!!: Alaric I і Rufí d'Aquileia · Veure més »

Sòcrates Escolàstic

Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.

Nou!!: Alaric I і Sòcrates Escolàstic · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Alaric I і Sicília · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Alaric I і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Nou!!: Alaric I і Tomis · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Alaric I і Toscana · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Alaric I і Vàndals · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Alaric I і Vèneto · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Alaric I і Verona · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і 14 d'agost · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alaric I і 17 de gener · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і 18 de novembre · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і 23 d'agost · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і 24 d'agost · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 376 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 383 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 387 · Veure més »

389

El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 389 · Veure més »

394

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 394 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 395 · Veure més »

396

El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 396 · Veure més »

398

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 398 · Veure més »

401

El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 401 · Veure més »

402

El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Alaric I і 402 · Veure més »

405

El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 405 · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Alaric I і 408 · Veure més »

409

El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 409 · Veure més »

410

El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alaric I і 410 · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alaric I і 6 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »